Caldria reconnectar-nos amb la natura?

>> dijous, 18 de novembre de 2010

La mentalitat materialista veia en la natura un caòtic magatzem de recursos i creia que les innovacions tecnològiques eclipsen qualsevol prodigi que pogués atribuir-se al món natural. En gran mesura, la civilització es va desenvolupar a través d'un progressiu aïllament respecte de la natura i dels seus cicles, per acabar somiant amb paradisos artificials (de plàstic o virtuals) en què la natura quedaria, per fi, superada i relegada a l'oblit. Però una mirada més assenyada descobreis que la veritable tecnologia punta del nostre món és la que dissenya la natura, amb mils de cicles perfectament coordinats en els quals tot s'autoregula, res no es perd i tot es recicla -cicles que fan possible la vida en condicions extremes, de selves a deserts. La natura aconsegueix prodigis a temperatura ambient emprant un mínim d'energia que nosaltres utilitzem i sense generar residus tòxics. No hi ha empresa de disseny i tecnologia més neta, eficaç, sorprenent i instructiva. Així, per exemple, el fil de la tela que teixeix l'aranya és, en relació al seu pes, tres vegades més resistent que l'acer -i molt més flexible.
[...] Per posar remei al divorci entre el nostre món interior i el nostre món exterior va néixer a principis dels anys noranta l'ecopsicologia. [...] L'ecopsicologia, d'una banda, explora la nostra separació del món natural i, de l'altra, intenta reconciliar-nos amb la natura, rescatar-nos de l'exili en les nostres petites ments i tornar-nos al nostre veritable lloc: el món. (...) L'eina més típica de la ecopsicologia són els viatges d'immersió en la natura -de fet, tota activitat que ens ajudi a tornar a connectar amb el nostre cos i amb la natura contribueix, d'una manera o d'una altra, a la nostra salut ecopsicològica.


Jordi Pigem, Bona crisi. Cap a un món postmaterialista
* * *
Tinc la desgràcia de contradir-me sempre. La realitat ho fa contínuament, però no pas l'esperit ni la virtut. Després d'una fatigosa caminada d'estiu, per exemple, puc arribar a obsessionar-me per un vas d'aigua i manifestar que l'aigua és la cosa més meravellosa del món. Un quart d'hora després, en acabat de beure, no hi ha res al món que m'importi menys que l'aigua o el beure. El mateix em passa amb el menjar, el dormir i el pensar. La meva relació amb l'anomenat esperit, per exemple, és exactament la mateixa que amb el menjar o el beure. De vegades no hi ha res al món que m'atregui tant i que em sembli més indispensable que l'esperit, la possibilitat d'emprar les abstraccions, la lògica, les idees. Després, quan me n'he atipat i necessito i cobejo el contrari, tot el que tingui a veure amb l'esperit em repugna com si fos menjar podrit. Sé per experiència que aquest comportament és té per arbitrari, que denota feblesa de caràcter i que fins i tot està prohibit, però mai no he entès per què. Ja que de la mateixa manera que haig d'alternar sempre el menjar i el dejuni, el son i la vigília, també haig de bascular constantment entre la naturalitat i l'espiritualitat, l'experiència i el platonisme, l'ordre i la revolució, el catolicisme i l'esperit de la Reforma. Que una persona pugui passar la vida venerant l'esperit i menyspreant la natura, que pugui ser sempre revolucionària i mai conservadora, o a l'inrevés, em sembla molt virtuós, tot un signe de fermesa i de perseverança, però alhora ho trobo tan funest, repulsiu i esbojarrat com si algú pretengués menjar o dormir sense parar. I no obstant això, tots els partits, tant els politics com els espirituals, els religiosos com els científics, es basen en el supòsit que un comportament tan esbojarrat és possible i natural.
Hermann Hesse
* * *


Actua de manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d'una vida genuïnament humana sobre la terra.
Hans Jonas, el principi de responsabilitat
* * *



Tots tenim una necessitat instintiva de connectar amb la naturalesa.
Edward O. Wilson
* * *

Retirar-se de tant en tant al camp o a la muntanya ens ajuda a tenir la ment fresca per saber què volem fer en cada moment.
Claudio Naranjo 
* * *
Parlem de la naturalesa, i fent-ho ens oblidem de nosaltres mateixos, però nosaltres som també naturalesa.
F. Nietzsche

* * *
M'agrada el paisatge pintat. M'agrada encara més contemplar un paisatge real. I encara m'agrada més convertir-me en un element del paisatge, en una petita cosa que el paisatge conte.
Josep Pla

Qüestions força naturals:
  • Creieu que, sobretot les generacions més joves, un dèficit de natura?
  • Si els comparem amb generacions anteriors, on passen la major part del temps els nostres xiquets: jugant, corrent i ajudant els seus pares per entremig de la natura, o tancats entre les quatre parets de casa i l'escola?
  • S'ha dit que el contacte amb la natura redueix significativament els problemes d'atenció i d'hiperactivitat en els nens, alleugereix la depressió i estimula la concentració, la intuïció i la creativitat. Què en penseu?
  • Ens concentrem millor després d'haver estat en contacte amb la natura?
  • Les formes, els colors... els sons de la natura ens ajuden a potenciar una atenció atenta i alhora relaxada?
  • La pau que ens produeix la natura ens pot ajudar a reorientar-nos en la nostra vida?
  • Creieu que la natura té alguna cosa de sagrat que no pot ser comprès pel pensament?
  • El món modern tendeix a veure, a fer-nos veure la natura, com una cosa exterior a nosaltres, que podem tallar i retallar com ens vingui de gust?
  • Ens sentim realment un tros de natura?
  • La sentim, o només la usem?
  • És gaire assenyat pensar i creure que podem destrossar la natura i a nosaltres, que som un tros de natura, no ens passarà res?
  •  Ens hem tornat uns autèntics analfabets ambientals?
  • Hem anat perdent els noms de les plantes, dels arbres, dels ocells...?
  • Quants dels nostres fills, en llevar-se, el primer que fan és observar el cel?
  • Tant ens hem allunyat de la natura que som gairebé insensibles al seu batec profund?
  • Reconnectar-nos amb la natura ens ajudaria a resituar-nos a escala humana?
  • Ens sentim perduts, aïllats, desarrelats... en bona part per oblidar el nostre lloc natural?
  • El PIB d'un país reflecteix realment el benestar dels seus ciutadans?
  • El dia o els dies que hem gastat més diners han estat necessàriament els més feliços?
  • L'any passat es va editar l'índex del planeta feliç que a través de tres variables, petjada ecològica, esperança de vida i satisfacció vital que declara la gent, on Costa Rica ocupa el primer lloc. Costa Rica, un país sense exèrcit i amb molta cura pel medi ambient. Espanya ocupa el lloc 76, i EEUU, paradigma del progrés econòmic, el 114, entre Nigèria i Madagascar. Què us fa pensar tot això?
  • La crisi actual serà capaç de fer-nos veure que el camí de la cobdícia no és bo per a nosaltres ni per al planeta, o continuarem igual?
  • Podríem parlar que el model ha fet fallida, i sobretot el model de relacionar-nos amb la natura?
  • Cal o caldria una mirada nova sobre la natura, una mirada també contemplativa i no solament instrumental com fins ara?
  • Caldria passar de considerar-la un simple objecte a sentir-nos-en part? Caldria, doncs, superar aquest malèfic i erroni dualisme home-natura?
  • Podríem fer compatible la natura com a font de recursos i com a font d'espiritualitat?
  • Si tota forma de vida és interdependent, per què ens hem allunyat de la font on brolla la vida?
  • Som només la part conscient de la Terra, però cal no oblidar que som Terra. Hi esteu d'acord?
  • Hauríem de passar de ser explotadors de la terra a uns bons jardiners, uns bons cuidadors de la terra?
  • Ens domina una visió exclusivament materialista sobre el món en què tot ho hem reduït a coses, tot són coses, coses que es compren i es venen? No és possible cap altra cosa fora de les coses? No és possible cap forma de felicitat més enllà de les coses?
  • Hem muntat una societat depredadora?
  • Plotí deia que l'ànima s'expandeix en funció d'allò que s'està contemplant. Si contemples una cosa bella la teva ment s'expandeix. I si contemples una cosa lletja, es contrau.Us sembla que pot tenir raó?
  •  La nostra ment s'expandeix quan contempla l'horitzó des de dalt d'una muntanya o des de la costa; per contra, tendeix a contraure's quan es troba en un espai tancat. Hi esteu d'acord?
  • Sembla ser que les habitacions d'hospitals amb bones vistes acceleren la recuperació dels pacients. Què hi dieu?
  • La naturalesa afavoreix uns tipus d'interaccions que no es donen en d'altres indrets.
  • Com és que, de moment, amb la majoria de persones desconegudes amb qui et trobes passejant per la muntanya et saludes?
  • Com és que, amb tot, últimament això experimenta un sensible retrocés?
  • És que la natura ja no té prou força per vèncer l'actual analfabetisme mediambiental?
  • Tan cecs i insensibles ens hem tornat?
  • Quan estem a la natura, la nostra ment calculadora deixa de funcionar?
  • La grandària de les actuals ciutats desborda el que és un habitat natural per als éssers humans?
  • Molts o alguns dels problemes que presenten els nostres nens no són en bona part deguts a un viure d'esquena a la natura i als seus cicles?
  • El contacte que d'altres generacions teníem amb la natura no servia de coixí canalitzador de moltes energies que ara, en no existir, es disparen amb símptomes força preocupants?
  • Com volem que no demostrin símptomes d'hiperactivitat, de manca de concentració... d'agressivitat vivint entre quatre parets i envoltats d'estris electrònics?
  • Contactar o sintonitzar amb la natura vol dir contactar o sintonitzar amb el cos i, per tant, amb els sentits, amb les emocions... amb els sentiments? Allunyar-se'n o viure'n d'esquena vol dir allunyar-se també de tot allò que ens humanitza i ens fa ser genuinament persones?
  • Penseu que gran part dels desequilibris que tenim avui en dia són a causa del nostre distanciament de la natura.
  • Saber fluir amb la natura és també una forma d'intel.ligència?
  • Per què hem reduït la intel.ligència a la intel.ligència calculadora?
  • Estem fabricant nens analfabets emocionals, analfabets espirituals i analfabets en naturalesa?
  • Per què posem tant l'èmfasi en les competències tecnològiques? L'educació no hauria de ser integral?
  • No els estem deixant coixos d'allò que realment haurien de conèixer per poder gestionar la seva vida d'una manera satisfactòria?
  • Com és que els nostres nens tenen tan poca capacitat contemplativa o meditativa? Com és que es neguitegen de seguida en no aconseguir allò que desitgen?
  • Si espiritualitat és respecte, admiració i agraiment pel que t'envolta, els nostres nens el tenen aquest sentiment?
  • Per què continuem associant espiritualitat amb religió?
  •  El deteriorament actual de la natura i de la nostra relació amb ella marca la necessitat d'una nova mirada sobre el món i sobre nosaltres mateixos? Té realment futur l'actual mirada materialista? Estem patint només una crisi econòmica? Si l'economia va bé, tot va bé? La nostra economia és sostenible?
  • És possible compatibilitzar la permanència d'una vida genuïnament humana amb la pèrdua de biodiversitat i amb la degradació actual dels sistemes terrestres i marins?
  • Amb una natura destrossada perdem només la font dels recursos? No perdem també, i sobretot, la font principal d'on brolla la nostra humanitat?
  • És veritat que la natura no coneix el concepte de residu (el que no és desitjable per a un organisme nodreix els organismes d'una altra espècie o d'un altre regne) i que només els humans som capaços de produir coses que ningú no vol?
  • Quants compostos tòxics hi ha en cada passadís d'un supermercat?
  • Acostuma a ser veritat que els millors pensaments són els pensaments passejats?
  • Quantes vegades una simple passejada per la natura ha aconseguit desbloquejar-nos de molts i molt foscos carrerons mentals?
  • Per què ens sentim tan bé i amb pau quan estem dins la natura? Potser per què no hi ha uns ulls humans que ens observen i que ens jutgen? 
  • Explicava José Saramago que el seu pare, que era pastor, intuint que estava molt malalt i que se n'aniria cap un hospital del que potser no tornaria, es va acomiadar dels arbres i els va abraçar. Què en penseu?

    Read more...

      © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

    Back to TOP