Va en augment la infoxicació?

>> dimecres, 19 d’octubre de 2016

Agafant la humanitat en conjunt, la quantitat de coneixements que hi ha avui en dia en el món és enorme, fenomenal. Aquesta quantitat cada dia augmenta, a passos de gegant. Per a un home sol, accedir a una part mínima, petitissima, d'aquests coneixements és pràcticament prohibitiu, impossible. [...] Així, com més coneixements reals -o sigui momentanis- hi hagi en aquest món, més ase serà el savi reconegudament existent, declarat. Serà un gran especialista, és a dir, un home limitat, certament útil, però donat a la intemperància, a causa de la tendència dels especialistes a veure les coses d'aquest món a través de les morralles de la seva especialitat. Com més avancen els coneixements, més passen de moda i són inexistents les idees generals.
Josep Pla

* * *
 En primer lloc, a inicis del segle XXI, ens trobem immersos, pel que fa al coneixement, en un immens procés maltlhusià: amb les creixents interrelacions que genera la globalització i Internet, el creixement hiperbòlic en la informació disponible és molt superior al de la capacitat dels individus per processar aquesta informació. Malgrat les ajudes informàtiques, bibliogràfiques, documentalistes, etc., la condició humana té uns límits biològics i neuronals que impedeixen, a llarg termini, seguir aquesta progressió geomètrica dels coneixements. Atesa, doncs, la creixent desproporció entre la capacitat col·lectiva per crear saber i la capacitat individual per assumir i integrar vitalment, sembla justificat i potser inevitable l’adveniment d’una “societat de la ignorància” (Brey), “del desconeixement” (Innerarity) o “de la incultura “(Mayos).
En segon lloc, per damunt d’altres perspectives similars, la denominació “societat de la incultura” sembla descriure més adequadament les paradoxes i contradiccions que avui emanen després de la “societat del coneixement”. Perquè el procés de creixent especialització dels experts continuarà acceleradament, amb la qual cosa no es preveu a mig termini el col·lapse del coneixement expert ni dels tècnics especialitzats. Salvant els aspectes específics destacats per Innerarity, la “societat del coneixement” cientificotecnològica podrà determinar el que en cada cas serà considerat com a “cert”, “establert per la ciència” o “més adequat tecnològicament”.
Ara bé, sí que cal dubtar que la majoria de la població pugui tenir un coneixement, cultura o “sàvia” composició general de l’estat global dels sabers humans i les seves problemàtiques. És a dir, continuarà el coneixement especialitzat i expert, però augmentaran les dificultats de la gent (fora del propi camp d’especialització) per disposar d’una “cultura” general o “capacitat de fer-se càrrec” reflexivament de les problemàtiques humanes en conjunt. Això no és accessori, ja que si la majoria de la població no pot interioritzar aquest coneixement general, les seves decisions polítiques mitjançant el vot i la participació democràtica resultaran altament problemàtiques.
Gonçal Mayos, La societat de la incultura

* * *

El coneixement no implica saviesa, així com la informació no implica coneixement.
T.S. Elliot
 * * *
A mesura que multipliquem la informació, de ser bona passa a ser contaminant.

David Shenk
* * *
Un món concentrat només en el fet de veure és un món estúpid. L'homo sapiens, un ésser caracteritzat per la reflexió, per la seva capacitat per generar abstraccions, s'està convertint en un homo videns, una criatura que mira però que no pensa, que veu però que no entén.
Giovanni Sartori, Homo videns 
* * *
Persisteix una lògica errònia que ens porta a pensar que l'ús d'eines cada cop més sofisticades implica necessàriament un coneixement més gran, i confonem la destresa per utilitzar un complex programa informàtic que ens permet escriure amb el fet d'escriure alguna cosa interessant, o fins i tot amb saber escriure. Ens hem convençut que disposar d'una xarxa que ens permet veure el que emet la televisió a l'altra punta del món és tornar-se més savis, quan l'únic que fem és passar l'estona o, en el millor dels casos, adquirir coneixements trivials. I ens encanta sentir "Societat del Coneixement" quan a escala individual, en molts casos, consisteix simplement a passar un munt d'hores xatejant amb els amics o intentant lligar per Internet. [...] La Societat de la Ignorància és, al cap i a  la fi, l'estat més avançat d'un sistema capitalista que basa l'estabilitat de la societat en el progrés, entès bàsicament com a progrés econòmic, però que un cop satisfetes les necessitats bàsiques només és possible mantenir gràcies a l'existència d'unes masses empatxades, fascinades i essencialment ignorants. 
Antoni Brey, La societat de la ignorància
* * *
Però si acceptem mirar el revers de la moneda possiblement descobrirem que a més de nens prodigi o eficients executius també estan proliferant al nostre voltant individus incapaços de concentrar-se en un text de més de quatre págines, persones que només poden assimilar conceptes predigerits en formats multimèdia, estudiants que confonen aprendre amb recopilar, tallar i enganxar fragments d'informació trobats a Internet, o un nombre creixent d'analfabets funcionals. Si bé és cert que el nou mitjà posa al nostre abast tot el saber disponible, això no implica necessàriament que siguem capaços de treure'n profit.
Antoni Brey, La societat de la ignorància
 

 Sense ànim d'infoxicar més:

  •  Infoxicació és un terme creat per l'Alfons Cornella, fundador d' infonomia.com per indicar l'excés d'informació: descriu l'estat d'estrés que pateix l'ésser humà davant l'actual sobrecàrrega d'informació. Als EEUU fins i tot s'ha tipificat com un trastorn psicològic, que es podria traduir com a síndrome de fatiga per la informació. La persona que el pateix experimenta confusió mental, angoixa i por de col.lapsar-se. En l'origen d'aquest trastorn està el volum creixent i ingent d'estímuls que rebem cada dia tots o pràcticament tots. La informació que rebem i generem augmenta sense parar i ens sentim angoixats davant la impossibilitat d'estar al dia. Entre correus electrònics, sms, missatges a la bústia de veu, trucades telefòniques... el volum d'informació a què hem de donar resposta s'incrementa i s'infla exponencialment. A tot això, a aquests estímuls personals hi hem d'afegir la ràdio, la televisió, la publicitat als mitjans escrits i audiovisuals... Què podem fer davant d'aquest allau d'informació que de manera implacable ens cau cada dia a sobre?
  • Als EEUU, a la dècada dels 70, el nombre de missatges diaris publicitaris que rebia un ciutadà mig era d'uns 500, avui n'hi arriben més de 3000. I les persones que tenen un càrrec estan exposades a deu o vint vegades aquest volum. S'ha calculat que un gerent típic entre missatges i informes ha de llegir un milió de paraules per setmana, és a dir, l'equivalent a empassar-se tres vegades el Quixot sencer. Què en penseu?
  • En aquestes circumstàncies, és possible no estressar-se?
  • Cada vegada rebem més informació per unitat de temps i en conseqüència la nostra capacitat per prestar atenció a aquesta informació decreix. Com es pot resoldre aquest conflicte?
  • L'Alfons Cornella diu que a través d'una combinació de tecnologia i de psicologia. Necessitem, diu, d'una banda instruments que ens permetin manegar millor aquesta informació. Per exemple, en lloc d'haver de consultar quin dia farà a través de l'ordinador, podria disposar d'un paraigua el pom del qual estés connectat al servei meteorològic i en funció de la previsió s'encengués una llum d'un determinat color. I de l'altra, fer una crida perquè tothom que emet informació faci un esforç suplementari per sintetitzar-la i fer-la més fàcil d'entendre. És a dir, noves tecnologies i noves formes de compressió per fer-la més capturable i per poder viure, per tant, sense angoixar-se tant. Què en penseu?
  • Avui ja es parla d'ibiqüitat o d'informació ibíqua, i es refereix a una sèrie d'aplicacionsque fan possible trobar la informació que realment m'interessa, sense pensar i de manera molt ràpida. És com si li diguéssim a la xarxa: no em maregis, dóna'm exactament el que vull en el moment en què ho vull. Per exemple: dóna'm la música que ara necessito d'acord amb el meu estat d'ànim actual. Com ho veieu?
  • Si la informació cada cop va creixent d'una manera més exponencial, per molt bones i noves eines de cribatge que siguem capaços d'elaborar, no és una quimera, o una batalla perduda, pretendre gestionar de manera totalment eficaç i eficient tot aquest allau d'informació? Els facilitadors d'informació podran solventar el problema?
  • No ens haurem d'acontentar a gestionar, com a mal menor, l'inevitable ansietat que comportarà? 
  • Si això és així, l'única solució és la desconnexió?
  • Serà realment possible això? 
  • En un món cada cop més i més interconnectat, serà cada cop més difícil gestionar i salvaguardar la nostra autonomia?
  • No poder desconnectar ens condemna, doncs, a un estrès permanent?
  • És urgent educar les noves generacions en la gestió de la informació?
  • Saber ser més selectius a l'hora d'informar-nos, preferir la qualitat a la quantitat és una cosa a aprendre?
  • Si no podem aprofundir en res, com podem tenir i/o elaborar bons criteris per ser selectius a l'hora de filtrar informació?
  • A estar infoxicats s'hi arriba de manera conscient? Algú infoxicat s'adona que està infoxicat?
  • Adonar-se'n ja és la solució?
  • La infoxicació genera addicció?
  • Quins plaers o gratificacions ens ofereix?
  • Ara per ara, treballem i usem informació. Aviat, però, gestionar la informació serà una part més del treball? 
  • Habitualment ens llancem a la caça i captura d'informació sense saber què volem exactament, i si disposem de les eines (coneixements) adequats per caçar? Cada vegada serà més necessari una reflexió prèvia sobre què vull buscar exactament, què m'interessa i què (ara mateix) no m'interessa?
  • Es dóna molt sovint el fenomen de la serendipitat?
  • Si sabéssim buscar, ens estalviaríem molt brossa?
  • Torna a ser cada cop més veritat el que deien els vells i no tan vells filòsofs que allò realment important és saber preguntar, saber què busquem i quines fonts són fiables?
  • Anem per les xarxes com a zombis? 
  • Saber memoritzar com hem classificat i on hem emmagatzemat la informació serà cada cop més valuós?
  • Sense una mínima reflexió i/o algun criteri de cerca, la xarxa genera fàcilment dispersió i un cert caos?
  • Podem aconseguir tenir i mantenir el mateix estat emocional davant d'una pantalla que davant un llibre, un diari... uns fulls escrits?
  • El suport amb què accedim a la informació, condiciona molt i molt el tipus de lectura que en fem?
  • Un pensador francès, Edgar Morin, ha reiterat sovint que cada cop serà més important tenir el cap clar, que tenir el cap ple. Hi esteu d'acord?
  • Aquesta tendència que tenim a emmagatzemar i emmagatzemar tot el que trobem, és realment operativa?
  • Què n'acabem fent de tot el que guardem?
  • Igual que se'ns ha ensenyat a llegir paraules, caldria ensenyar-nos a llegir imatges i a llegir pantalles?
  • Tenim una actitud massa passiva, i fins i tot de bona fe, davant la informació i els continguts que ens ofereixen les pantalles?
  • La creixent ultraespecialització, cada cop sabem més però de més poques coses) no suposa un greu perill: la incapacitat d'elaborar una visió global, integradora i crítica sobre el món i sobre nosaltres mateixos? 
  • Aquests sabers cada cop més fragmentaris no amenacen la construcció d'una identitat mínimament sòlida i estable?



















Read more...

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP