tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.comments2011-03-15T23:24:20.425+01:00.noreply@blogger.comBlogger39125tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-55451834018605697982011-03-15T23:24:20.425+01:002011-03-15T23:24:20.425+01:00Hola Joan, l&#39;aroma del cafè m&#39;ha dut fins aquí. Jo sempre demano un cafè curt però amb cos, aquí l&#39;he trobat llarg però amb molt de cos... Tinc el llibre que fas esment, però encara no l&#39;he llegit, més que parlar de vell/a, m&#39;agrada dir que una persona té la joventut acumulada...<br /><br />Des del far bona nit.<br />onatgeonatgehttp://www.blogger.com/profile/13713117421280644525noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-67221221525711940752009-05-25T19:54:58.473+02:002009-05-25T19:54:58.473+02:003r Cafè Filosòfic d&#39;Ariadna al cafè Mvsevm pel/per la la La Vaqueria.<br> <br>Nom: 3r Cafè Filosòfic d&#39;Ariadna al cafè Mvsevm<br>Tipus: Club/Group Meeting<br>Amfitrió: Café filosòfic a Tarragona<br>Data i hora d&#39;inici: Avui, 25 maig a les 21:00<br>Dia i hora de finalització: Demà, 26 maig a les 00:00<br>On: Cafè MvsevmPaula_noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-27323400188479994582009-05-25T19:54:58.473+02:002009-05-25T19:54:58.473+02:003r Cafè Filosòfic d&#39;Ariadna al cafè Mvsevm pel/per la la La Vaqueria.<br> <br>Nom: 3r Cafè Filosòfic d&#39;Ariadna al cafè Mvsevm<br>Tipus: Club/Group Meeting<br>Amfitrió: Café filosòfic a Tarragona<br>Data i hora d&#39;inici: Avui, 25 maig a les 21:00<br>Dia i hora de finalització: Demà, 26 maig a les 00:00<br>On: Cafè MvsevmPaula_noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-83824500736642755002008-11-29T22:05:00.000+01:002008-11-29T22:05:00.000+01:00Sincerament, sí que ho és. Però és el preu que hem de pagar pel que podríem dir el nostre excés de potència teòrica. Som un agregat de matèria evolucionada que, a partir d&#39;una complexitat organitzativa determinada, és capaç de prendre consciència de la seva real situació en el món. I en conseqüència pot fer-se preguntes sobre el seu origen i sobre la seva desesperant finitud. Està clar que aquestes preguntes ens fan créixer espiritualment, però també ens aporten un nivell d&#39;ansietat de molt mal portar i que, suposant que es pugui eliminar de soca-rel -cosa que dubto-, només és al preu d&#39;un miserable nivell de miopia fanàtica, del tipus que sigui. <br>L&#39;ansietat és producte de la por, de la inquietud, de la incertesa. I la por és una emoció que, com totes les emocions, no sempre és de fàcil gestionar. Per això totes les racionalitzacions, filosòfiques o no filosòfiques, que pretenen eliminar aquest malestar, aquest dolor, aquesta ràbia, aquesta injustícia, si hem de ser realment honestos, no ens acaben de convèncer del tot. I no perquè no estiguin ben construïdes, expressades i argumentades, sinó perquè no acaben de fer diana en el fons més fons de la persona, que mai no és una raó, sinó unes emocions o sentiments determinats. Idea d&#39;altra banda que ja ho expressava i molt bé, David Hume: allí on s&#39;acaben les raons, els arguments, topem sempre amb una emoció. L&#39;última raó del perquè fem alguna cosa, mai no és una raó, sinó una determinada emoció. <br>Potser per això, quan parlem de finitud de seguida sentim alguna cosa, i habitualment no gaire agradable. I potser per això, al costat de les raons, hauríem de procurar d&#39;afegir-hi algunes imatges, capaces d&#39;asserenar algunes fibres molt més íntimes i essencials. <br>Amb tot, cal tenir present que totes aquelles persones que han intentat exhaurir al màxim les seves potencialitats, en el moment decisiu, no els ha dolgut tant abandonar la vida. Tal com no li deu doldre a cada fruita madura que, finalment, en no poder assolir ja més perfecció, cau de l&#39;arbre.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-59407072977422342982008-11-29T22:05:00.000+01:002008-11-29T22:05:00.000+01:00Sincerament, sí que ho és. Però és el preu que hem de pagar pel que podríem dir el nostre excés de potència teòrica. Som un agregat de matèria evolucionada que, a partir d&#39;una complexitat organitzativa determinada, és capaç de prendre consciència de la seva real situació en el món. I en conseqüència pot fer-se preguntes sobre el seu origen i sobre la seva desesperant finitud. Està clar que aquestes preguntes ens fan créixer espiritualment, però també ens aporten un nivell d&#39;ansietat de molt mal portar i que, suposant que es pugui eliminar de soca-rel -cosa que dubto-, només és al preu d&#39;un miserable nivell de miopia fanàtica, del tipus que sigui. <br>L&#39;ansietat és producte de la por, de la inquietud, de la incertesa. I la por és una emoció que, com totes les emocions, no sempre és de fàcil gestionar. Per això totes les racionalitzacions, filosòfiques o no filosòfiques, que pretenen eliminar aquest malestar, aquest dolor, aquesta ràbia, aquesta injustícia, si hem de ser realment honestos, no ens acaben de convèncer del tot. I no perquè no estiguin ben construïdes, expressades i argumentades, sinó perquè no acaben de fer diana en el fons més fons de la persona, que mai no és una raó, sinó unes emocions o sentiments determinats. Idea d&#39;altra banda que ja ho expressava i molt bé, David Hume: allí on s&#39;acaben les raons, els arguments, topem sempre amb una emoció. L&#39;última raó del perquè fem alguna cosa, mai no és una raó, sinó una determinada emoció. <br>Potser per això, quan parlem de finitud de seguida sentim alguna cosa, i habitualment no gaire agradable. I potser per això, al costat de les raons, hauríem de procurar d&#39;afegir-hi algunes imatges, capaces d&#39;asserenar algunes fibres molt més íntimes i essencials. <br>Amb tot, cal tenir present que totes aquelles persones que han intentat exhaurir al màxim les seves potencialitats, en el moment decisiu, no els ha dolgut tant abandonar la vida. Tal com no li deu doldre a cada fruita madura que, finalment, en no poder assolir ja més perfecció, cau de l&#39;arbre.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-89254892472959769302008-11-29T02:01:00.000+01:002008-11-29T02:01:00.000+01:00Jo la trobe aterridora. Es molt dur el saber que hem de perdre la identitat, eixa identitat que tant ens ha costat configurar, ací caic, allà m´alce, amb esforç i patiments. Ja m´agradaria pensar i sentir com Epicur. Dit sincerament: no és cert que el fet de la nostra finitud, que és natural, contraria l´instint d´inmortalitat, també natural?Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-60786987003885874882008-11-29T02:01:00.000+01:002008-11-29T02:01:00.000+01:00Jo la trobe aterridora. Es molt dur el saber que hem de perdre la identitat, eixa identitat que tant ens ha costat configurar, ací caic, allà m´alce, amb esforç i patiments. Ja m´agradaria pensar i sentir com Epicur. Dit sincerament: no és cert que el fet de la nostra finitud, que és natural, contraria l´instint d´inmortalitat, també natural?Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-87953578802905497362008-11-29T01:11:00.000+01:002008-11-29T01:11:00.000+01:00Estic d´acord amb el què dius, Anònim. I la cita d´Epicur es molt encertada. Em quede amb la teua última frase sobre la condició humana.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-84453105871622010212008-11-29T01:11:00.000+01:002008-11-29T01:11:00.000+01:00Estic d´acord amb el què dius, Anònim. I la cita d´Epicur es molt encertada. Em quede amb la teua última frase sobre la condició humana.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-41467321006535373132008-11-28T11:23:00.000+01:002008-11-28T11:23:00.000+01:00Tens raó que, tot sovint, l&#39;ús, l&#39;atrevir-se a exercir la llibertat, comporta soledat i angoixa. I també crec que és un fet que la forma com ens eduquen, a banda del bombardeig mediàtic, no ens ajuda gaire, per no dir gens, a il.lusionar-nos-hi. Amb tot, Epicur la situava al costat de l&#39;amistat com a un dels elements absolutament imprescindibles per a ser feliç. Francament, hi estic d&#39;acord. Ara bé, el tipus de felicitat que ens pot aportar la llibertat no és una felicitat babosa o narcòtica. És una felicitat que comporta inevitablement la incertesa i una bona dosi de dolor... i de incomprensió. I, a mi, malgrat tot, és l&#39;únic tipus de felicitat que em fa el pes. Perquè, per a mi, és l&#39;única que sintonitza amb la meva irreversible condició humana.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-4283101810051048182008-11-28T11:23:00.000+01:002008-11-28T11:23:00.000+01:00Tens raó que, tot sovint, l&#39;ús, l&#39;atrevir-se a exercir la llibertat, comporta soledat i angoixa. I també crec que és un fet que la forma com ens eduquen, a banda del bombardeig mediàtic, no ens ajuda gaire, per no dir gens, a il.lusionar-nos-hi. Amb tot, Epicur la situava al costat de l&#39;amistat com a un dels elements absolutament imprescindibles per a ser feliç. Francament, hi estic d&#39;acord. Ara bé, el tipus de felicitat que ens pot aportar la llibertat no és una felicitat babosa o narcòtica. És una felicitat que comporta inevitablement la incertesa i una bona dosi de dolor... i de incomprensió. I, a mi, malgrat tot, és l&#39;únic tipus de felicitat que em fa el pes. Perquè, per a mi, és l&#39;única que sintonitza amb la meva irreversible condició humana.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-26987506171248467982008-11-28T01:33:00.000+01:002008-11-28T01:33:00.000+01:00La llibertat, eixa parula tan estimada i tan terrible...Em demane si existeix realment o només és una il.lusió. Si estem tan predeterminats des del naixement, per genètica, per educació, on trobar el lloc per a la llibertat? De tota manera, no és eixe el tema sinó la por a la llibertat. Sí, tenim por a la llibertat, sobretot quan no ens han criat per assaborir-la, perquè comporta soledat i angoixa.<br>Ara recorde aquell llibre tan interessant, &quot;La por a la llibertat&quot;, d´Eric Fromm.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-18873317700570460372008-11-28T01:33:00.000+01:002008-11-28T01:33:00.000+01:00La llibertat, eixa parula tan estimada i tan terrible...Em demane si existeix realment o només és una il.lusió. Si estem tan predeterminats des del naixement, per genètica, per educació, on trobar el lloc per a la llibertat? De tota manera, no és eixe el tema sinó la por a la llibertat. Sí, tenim por a la llibertat, sobretot quan no ens han criat per assaborir-la, perquè comporta soledat i angoixa.<br>Ara recorde aquell llibre tan interessant, &quot;La por a la llibertat&quot;, d´Eric Fromm.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-80893157467128870932008-11-02T16:05:00.000+01:002008-11-02T16:05:00.000+01:00La teva reflexió em sembla molt interessant. A més de quadrar amb els postulats contemporanis de la física, és una idea bella, i que ens humanitza: sentir-nos una petita part d&#39;alguna cosa infinitament més gran i eterna. D&#39;altra banda,és un fet que aquesta perspectiva ajuda i pot ajudar molta gent a apaivagar l&#39;ansietat davant la mort.<br>Aquí a Occident, però, amb una visió judeo-cristiana de les coses, amb una visió lineal de la vida, costa d&#39;acceptar aquesta percepció. I segurament és una llàstima. Perquè és una estratègia interessant per esmorteir l&#39;acolloniment general davant la pèrdua del nostre benvolgut DNI..http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-56167550028374318152008-11-02T16:05:00.000+01:002008-11-02T16:05:00.000+01:00La teva reflexió em sembla molt interessant. A més de quadrar amb els postulats contemporanis de la física, és una idea bella, i que ens humanitza: sentir-nos una petita part d&#39;alguna cosa infinitament més gran i eterna. D&#39;altra banda,és un fet que aquesta perspectiva ajuda i pot ajudar molta gent a apaivagar l&#39;ansietat davant la mort.<br>Aquí a Occident, però, amb una visió judeo-cristiana de les coses, amb una visió lineal de la vida, costa d&#39;acceptar aquesta percepció. I segurament és una llàstima. Perquè és una estratègia interessant per esmorteir l&#39;acolloniment general davant la pèrdua del nostre benvolgut DNI..http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-37568405986009272072008-11-01T23:57:00.000+01:002008-11-01T23:57:00.000+01:00Ens costa acceptar la nostra finitud perquè la pensam desdel nostre propi punt de vista, és a dir com a individus concrets amb una certa identitat transitòria. Però això pens que és una idea, com podria pensar Epicur, un tant equivocada. Jo, com a un agregat mol·lecular concret, amb un nom propi, amb una consciència i un llenguatge que fan que em pugui &quot;escindir&quot; de la resta de l&#39;univers, de diferenciar-me i de desmarcar-me, i d&#39;alguna manera allunyar-me del tot, fan que em senti una entitat concreta amb ganes de perdurar. Des d&#39;un punt de vista més simple, cada una de les peces que en conformen, si acceptam els enunciats de la física i la química contemporànies, cada una de les minúscules parts que s&#39;han unit formant el que som ara, han estat aquí des del principi dels temps d&#39;una forma o d&#39;altra. Si enlloc de percibir-me com una realitat separada em concep com a part d&#39;una cosa molt més gran, que es va originar fa milions d&#39;anys i que perdurarà possiblement encara molts de milions d&#39;anys... on recau la meva finitud?<br>Tot depèn de si et sents part o totalitat. Des d&#39;un punt de vista total, aleshores, tots som tan &quot;eterns&quot; com la resta de coses.<br>No tenc por a la finitud com a aquest individu que soc ara. Després ja no en podré ser conscient, una vegada mort de si valia o no la pena tenir o no tenir por. Per tant, és per a mí una por innecessària. I em reconforta molt saber que els àtoms dels quals estic ara format, formaran part d&#39;altres coses, objectes essers, que em disgregaré armònicament de la mateixa manera que em vaig &quot;congregar&quot; una vegada.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-74168260225434142582008-11-01T23:57:00.000+01:002008-11-01T23:57:00.000+01:00Ens costa acceptar la nostra finitud perquè la pensam desdel nostre propi punt de vista, és a dir com a individus concrets amb una certa identitat transitòria. Però això pens que és una idea, com podria pensar Epicur, un tant equivocada. Jo, com a un agregat mol·lecular concret, amb un nom propi, amb una consciència i un llenguatge que fan que em pugui &quot;escindir&quot; de la resta de l&#39;univers, de diferenciar-me i de desmarcar-me, i d&#39;alguna manera allunyar-me del tot, fan que em senti una entitat concreta amb ganes de perdurar. Des d&#39;un punt de vista més simple, cada una de les peces que en conformen, si acceptam els enunciats de la física i la química contemporànies, cada una de les minúscules parts que s&#39;han unit formant el que som ara, han estat aquí des del principi dels temps d&#39;una forma o d&#39;altra. Si enlloc de percibir-me com una realitat separada em concep com a part d&#39;una cosa molt més gran, que es va originar fa milions d&#39;anys i que perdurarà possiblement encara molts de milions d&#39;anys... on recau la meva finitud?<br>Tot depèn de si et sents part o totalitat. Des d&#39;un punt de vista total, aleshores, tots som tan &quot;eterns&quot; com la resta de coses.<br>No tenc por a la finitud com a aquest individu que soc ara. Després ja no en podré ser conscient, una vegada mort de si valia o no la pena tenir o no tenir por. Per tant, és per a mí una por innecessària. I em reconforta molt saber que els àtoms dels quals estic ara format, formaran part d&#39;altres coses, objectes essers, que em disgregaré armònicament de la mateixa manera que em vaig &quot;congregar&quot; una vegada.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-32807038601672978202008-04-21T17:38:00.000+02:002008-04-21T17:38:00.000+02:00Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the <a href="http://mouse-e-teclado.blogspot.com" rel="nofollow" rel="nofollow">Teclado e Mouse</a>, I hope you enjoy. The address is http://mouse-e-teclado.blogspot.com. A hug.<a href="0813261808" rel="nofollow" rel="nofollow"></a>Teclado e Mousehttp://mouse-e-teclado.blogspot.com/noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-4180571590566555362008-04-21T17:38:00.000+02:002008-04-21T17:38:00.000+02:00Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the <a href="http://mouse-e-teclado.blogspot.com" rel="nofollow" rel="nofollow">Teclado e Mouse</a>, I hope you enjoy. The address is http://mouse-e-teclado.blogspot.com. A hug.<a href="0813261808" rel="nofollow" rel="nofollow"></a>Teclado e Mousehttp://mouse-e-teclado.blogspot.com/noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-21075559842997767612007-11-21T11:43:00.000+01:002007-11-21T11:43:00.000+01:00Sí, hi ha hagut guerres per por a la llibertat, però també en nom de la llibertat. Encara que si analitzem una mica més en profunditat les causes reals de la majoria dels conflictes, els motius no acostumen a ser tan honorables.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-11646139165823530662007-11-21T11:43:00.000+01:002007-11-21T11:43:00.000+01:00Sí, hi ha hagut guerres per por a la llibertat, però també en nom de la llibertat. Encara que si analitzem una mica més en profunditat les causes reals de la majoria dels conflictes, els motius no acostumen a ser tan honorables.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-63558451529459094422007-11-21T11:03:00.000+01:002007-11-21T11:03:00.000+01:00Jo, crec que l&#39;home al llarg de la seva història a tingut por a la llibertat. Aquesta por ha estat conflicte constant de disputes i guerres.<br><br>La llibertat és un dret per a tothom o, si més no, hauria de ser així.<br><br>Rep cordials salutacions del Xavier Ollonarte i Rovira.El blog del Xavier Ollonarte i Rovirahttp://www.blogger.com/profile/09827939415107567751noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-27344328412636173952007-11-21T11:03:00.000+01:002007-11-21T11:03:00.000+01:00Jo, crec que l&#39;home al llarg de la seva història a tingut por a la llibertat. Aquesta por ha estat conflicte constant de disputes i guerres.<br><br>La llibertat és un dret per a tothom o, si més no, hauria de ser així.<br><br>Rep cordials salutacions del Xavier Ollonarte i Rovira.El blog del Xavier Ollonarte i Rovirahttp://www.blogger.com/profile/09827939415107567751noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-72623702200548326032007-09-25T19:47:00.002+02:002007-09-25T19:47:00.002+02:00Salutacions. Me n&#39;alegro d&#39;haver conegut aquesta pàgina i de què una amiga m&#39;hagi parlat de tot això. Em sembla molt interessant. Enhorabona per la pàgina.<br>A part d&#39;això, dir que clar, en aquesta pàgina parlem de molts temes i m&#39;agradaria parlar de molts però intentaré ser el més breu possible. En quant a la felicitat, o al fet de trobar sentit a la nostra vida (que crec que són dues coses que van fortament lligades) el que ens cal és estimar-nos i que ens estimin. És dir, creure en el que fem, fer el que realment volem fer (sobretot en casos de feina, treballar d&#39;allò que a un el motiva és molt important) i que els altres no ens possin pegues, que estiguin d&#39;acord amb el que fem. Quan parlo dels altres em refereixo als éssers estimats o als éssers que realment apreciem i de qui valorem la seva opinió.<br>Necesitem amor, sigui de la manera que sigui, recordo un amic meu que va dir-me: hi ha moltes maneres d&#39;estimar Sònia, a cada persona que coneixes te l&#39;estimes d&#39;una manera diferent i les sensacions que et crea són diferents que d&#39;altres. Per això hi ha moments en que et ve de gust sentir les sensacions d&#39;una persona i no d&#39;una altra i això no vol dir que te l&#39;estimis menys.<br>Crec que per ser feliç s&#39;ha de sapiguer aprendre dels errors, es saborejen molt les victòries quan abans han sigut derrotes. En segon lloc tot allò que ens costa un esforç guanyar, que ens costa un treball del tipus que sigui també ens aporta un grau de satisfacció que fa pujar el termòmetre de l&#39;autoestima. Bè i seguiria dient coses, però penso que potser és quelcom tan subjectiu trobar sentit a la vida i trobar la felicitat... Jo potser em baso en la meva experiència personal, o en la d&#39;algú conegut, però... Hi han maneres de ser feliç com persones en el món, o com maneres d&#39;estimar.Sònia Fnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-59256808401106373422007-09-25T19:47:00.002+02:002007-09-25T19:47:00.002+02:00Salutacions. Me n&#39;alegro d&#39;haver conegut aquesta pàgina i de què una amiga m&#39;hagi parlat de tot això. Em sembla molt interessant. Enhorabona per la pàgina.<br>A part d&#39;això, dir que clar, en aquesta pàgina parlem de molts temes i m&#39;agradaria parlar de molts però intentaré ser el més breu possible. En quant a la felicitat, o al fet de trobar sentit a la nostra vida (que crec que són dues coses que van fortament lligades) el que ens cal és estimar-nos i que ens estimin. És dir, creure en el que fem, fer el que realment volem fer (sobretot en casos de feina, treballar d&#39;allò que a un el motiva és molt important) i que els altres no ens possin pegues, que estiguin d&#39;acord amb el que fem. Quan parlo dels altres em refereixo als éssers estimats o als éssers que realment apreciem i de qui valorem la seva opinió.<br>Necesitem amor, sigui de la manera que sigui, recordo un amic meu que va dir-me: hi ha moltes maneres d&#39;estimar Sònia, a cada persona que coneixes te l&#39;estimes d&#39;una manera diferent i les sensacions que et crea són diferents que d&#39;altres. Per això hi ha moments en que et ve de gust sentir les sensacions d&#39;una persona i no d&#39;una altra i això no vol dir que te l&#39;estimis menys.<br>Crec que per ser feliç s&#39;ha de sapiguer aprendre dels errors, es saborejen molt les victòries quan abans han sigut derrotes. En segon lloc tot allò que ens costa un esforç guanyar, que ens costa un treball del tipus que sigui també ens aporta un grau de satisfacció que fa pujar el termòmetre de l&#39;autoestima. Bè i seguiria dient coses, però penso que potser és quelcom tan subjectiu trobar sentit a la vida i trobar la felicitat... Jo potser em baso en la meva experiència personal, o en la d&#39;algú conegut, però... Hi han maneres de ser feliç com persones en el món, o com maneres d&#39;estimar.Sònia Fnoreply@blogger.com