CAFÈ FILOSÒFIC DEL VENDRELL

Els nostres rituals diaris

2012-02-07T21:23:00.000+01:00

El costum és el gran guia de la vida humana.

David Hume

* * *

És cert que tinc mals hàbits: prenc el te a les tres.

Mick Jagger

* * *

Ocupa't de les petites coses, i les coses grans s'ocuparan d'elles mateixes.

Emily Dickinson

* * *

Els hàbits formen el caràcter, i el caràcter forma el destí.

Joseph Kaynes

* * *

La felicitat és el desig de repetir.

Milan Kundera

* * *

L'hàbit és una forma de mandra mental.

En la vida humana, pesant com pesen decisivament els hàbits, les repeticions, l'automatisme continuat i persistent, els ulls serveixen ben just per al que fan habitualment, de manera que són ulls que no miren més del que exigeix l'automatisme de cada dia.

Josep Pla

Unes quantes preguntes rutinàries:

Creieu que som ritualistes per naturalesa?
Creieu que, en el fons, som un animal de costums?
Seríeu capaços de detallar els petits rituals a partir dels quals organitzeu la vostra quotidianitat diària?
Som realment conscients que la majoria de les nostres accions i activitats diàries les tenim automatitzades, i algunes, fortament ritualitzades?
Fins a quin punt ens podem sentir perduts, desorientats o fins i tot ansiosos si no podem dur a terme algun dels nostres imprescindibles rituals?
És important anar incorporant petits hàbits a la vida quotidiana?
És important ajudar, sobretot els nens, a incorporar petits hàbits, suposadament útils, funcionals i saludables?
És bo acostumar-los a la rutina de les menjades, del bany diari, de l'anar a dormir a la mateixa hora...?
Els hàbits, les rutines i els distints rituals implicats ajuden a fer-los sentir més relaxats i segurs?
Quan una acció, comportament o activitat l'hem convertit en un hàbit, l'esforç que suposa haver-los de dur a terme és menor?
Tendim a realitzar-los de manera semiautomàtica, sense haver de pensar o haver de decidir si les fem o no les fem, si són pesades i rutinàries o no ho són? Les fem, i punt?
En els adults, hi ha rituals com posem per cas el cafè diari, la lectura abans d'anar a dormir, l'estoneta sagrada que ens hem reservat per escoltar música, per veure aquella pel.lícula d'aquell director que tant ens fascina... per cuidar les quatre plantes que tenim... que suposen una mena de parada, d'oasi, en el batibull de les nostres vides?
Us sembla que els nens i adolescents actuals, encara que sigui inconscientment, ens estan reclamant unes rutines i pautes de conducta que els facin sentir més segurs i que els facilitin la majoria de tasques diàries?
Pot ser que moltes de les dificultats dels nostres nens i adolescents que acostumem a atribuir a una falta de voluntat, d'interès o de motivació, siguin degudes a una incapacitat dels adults d'haver-los fet interioritzar una sèrie d'hàbits i rutines funcionals?
No li estem donant massa importància, posem per cas, a la motivació?
Quantes de les activitats que hem de dur a terme cada dia les fem realment motivats?
I amb tot, les continuem fent. O no? Llavors...?
Els rituals principals dels humans són els hàbits?
Els rituals, en totes les cultures, serveixen per canalitzar els moments més importants de la vida?
Els rituals de pas: de naixement, d'entrada a la vida adulta, de matrimoni... de mort, tant vius i presents en moltes cultures, creieu que en l'actualitat i entre nosaltres, s'estan descafeinant força pel que fa a la repercussió real que tenen en les nostres vides?
I això quines conseqüències té? Guanyem més llibertat individual o més aviat ens sentim més indefensos, més a la deriva, per poder navegar per les aigües no sempre clares de la vida?
Els rituals ajuden a crear vincles amb els altres, ens ajuden a ajuntar-nos? I si això és així, vol dir que contribueixen a la nostra felicitat?
Els rituals ajuden a no fer les coses de qualsevol manera? L'hora de menjar és alguna cosa més que el moment d'incorporar nutrients al nostre cos, és una ocasió per trobar-nos i per parlar i comentar coses. És així?
Veieu diferències entre els rituals i les petites rutines de cada dia?
Els rituals més aviat tenen un contingut simbòlic, és a dir, no importa tant el que faig sinó el que hi ha a sota del que faig, i a més ho faig a consciència, i me n'adono del que estic fent i del perquè ho estic fent?
En canvi, les petites rutines diàries serien comportaments més automatitzats, que ens estalvien molta energia, pèrò que, en no ser-hi realment presents, no generen el benestar dels rituals pròpiament conscients?
En aquest sentit, podríem dir que, tot sovint transformem alguns rituals en coses purament rutinàries? Podem fàcilment convertir el ritual de menjar i reunir-nos al voltant d'una taula amb la rutina d'haver de menjar?
Si ens llevéssim una hora abans del que ho fem habitualment, seríem capaços de trobar temps per a d'altres coses, i per programar-nos amb més consciència i ajustament les petites rutines del dia que acabem d'encetar?
Quins petits rituals de cada dia us ajuden a ser una mica més feliços?
Hi procureu destinar-hi un espai?
Esgarrapar un espai diari per a aquests petits rituals us sembla una bona inversió? Us sembla una simple distracció o són, en el fons, allò que dóna suc i sentit a la nostra vida?
Quan el ritual es fa amb consciència i amb sentit, us sembla que deixa de ser una simple i mecànica rutina?
Segons com fem el petó de bona nit a les persones que estimem, pot ser que sigui una simple mecànica o un desig sincer de transmissió d'afecte?
Podríem dir que quan fem el ritual perquè toca l'estem transformant en una rutina?
El ritual del bany abans d'anar a dormir en el nounat, el ritual de llegir un conte també abans de dormir, la dutxa reparadora del final del dia, el ritual d'esmorzar amb la lectura del diari... els acostumem a fer amb consciència o són pura i fatigosa repetició?
El ritme superaccelerat de la nostra vida desvirtua i buida de contingut molts dels nostres i antics rituals més entranyables? La velocitat ho acaba matant tot?
La pèrdua gradual en la nostra cultura dels petits ritus de pas ha estat un autèntic desastre? Aquests petis ritus dels primers pantalons llargs, del primer rellotge, del regal del padrí, de la primera comunió en persones creients, de la primera regla, de la primera fotografia feta per un professional, del primer dia que el pare o la mare ens autoritzava a ajudar-los en les seves respectives feines... no creieu que ens ajudaven a marcar uns decorats i unes referències que ens permetien transitar millor en aquests anys difícils i insegurs, sobretot de la primera adolescència?
Podíem dir que aquests ritus de pas són com una mena d'aixopluc que ens facilita la cultura per dotar de sentit i coherència uns moments de canvis profunds i, per tant, d'incertesa?
Així, doncs, diríem que els rituals serveixen per gestionar millor els processos de canvi?
I per afrontar millor les diverses pèrdues que tots tenim al llarg de la vida?
I per tranquil.litzar-nos, per canalitzar millor unes determinades emocions?
I per tenir una certa il.lusió que, fins a cert punt, tenim un cert control de les coses i de la vida?
És ben clar que l'exageració d'això últim contribueix a formes patològiques d'intents reiterats i fracassats de controls obsessius sobre tot allò que ens envolta. No ho veieu així?
Serveixen també per integrar-nos millor i fer-nos sentir membres d'una comunitat que participa d'uns mateixos símbols ritualitzats?
Encara que evidentment varien les formes dels rituals de les distintes cultures, no us sembla que el fons és bastant compartit?
Què passa amb tota l'energia que no sabem canalitzar de forma creativa o que la societat no dóna eines per poder-la canalitzar? Segons Fromm, s'esdevé energia destructiva. Què en penseu? Hem deixat els joves a la intempèrie a l'hora d'ajudar-los a canalitzar aquest plus d'energia?
Potser hauríem de revisar i actualitzar alguns d'aquest rituals?
Els actuals i rapidíssims rituals de dol ajuden a canalitzar-lo adequadament?
És que només ens interessa els resultats, la solució, ja? Ens estem oblidant massa dels processos?
Ens hem oblidat que les persones també tenim el dret d'estar tristos?
En reduir a la mínima expressió els processos provoquem que tot ho visquéssim per dins, d'amagat? És, però, la millor i més funcional manera de canalitzar-ho?
I els ritus estacionals, la majoria agraris? No ens ajudaven a recordar el nostre vincle indestructible amb la terra, amb la vida, amb el pas del temps?
I les fogueres de Sant Joan, i el foc que purifica, que ens permet renovar-nos i desfer-nos dels trastos vells i atrotinats? Psicològicament, no hauríem de tant en tant també de cremar vells problemes per fer espai a il.lusions i projectes nous?
I quan els rituals s'esdevenen rutina, i la rutina una forma de mandra mental?
No caldria, de tant en tant, oxigenar-nos una mica i ser capaços de trencar aquelles rutines que ens acomoden en excés a aquells costums i hàbits que no ens donen cap mena de satisfacció?
Quantes vegades no ens comportem com autèntics esclaus de cadenes rutinàries que, a poc a poc, ens acaben amargant l'existència?
On trobar el terme mig entre la tranquil.litat i els inqüestionables beneficis dels hàbits i els perills de caure sota la seva implacable tirania?
Caldria flexibilitzar i actualitzar contínuament els nostres costums?
Caldria prescindir absolutament de cap costum? És possible això?
On trobar un petit recer on aixoplugar-nos de la implacable i irreversible contingència i incertesa de la vida?

En sabem molt d'amargar-nos la vida?

2011-11-22T18:55:00.000+01:00

-M'estimes?
-Sí.
-De veritat?
-Sí, de veritat.
-Però, de veritat de veritat?

Ronald D. Laing

* * *

Portar una vida amargada ho pot fer qualsevol, però amargar-nos la vida expressament és un art que s'aprèn, no n'hi ha prou de tenir alguna experiència personal amb un parell de contratemps.

Paul Watzlawick

* * *

Un home vol penjar un quadre, però quan té el clau a la mà s'adona que li falta el martell. Tot seguit pensa a trucar el veí perquè li'n deixi un, però en el viatge de casa seva a la del veí comença a fer-se càbales sobre què li dirà quan li demani l'eina. De cop recorda que el veí el va mirar de forma estranya quan el va trobar a l'ascensor l'última vegada, i arriba a la conclusió que li té mania, i que a diferència del que ell faria, mai no li deixarà el martell. Molt enfadat, quan el veí li obre la porta li crida: ja et pots quedar el teu martell, tros d'ase!

Paul Watzlawick, L'art d'amargar-se la vida

* * *

Per tal d'amargar-nos el cafè:

Penseu que realment tenim molta capacitat i habilitat per amargar-nos la vida?
Tanta facilitat tenim per fer-nos la vida difícil i complicada?
Gairebé tots tenim motius, i cada dia, per sentir-nos tristos o preocupats, però espatllar-nos la vida a propòsit és una altra qüestió, oi? I amb tot, ho acostumem a fer. O no?
Això és una habilitat, no?
I per tant, cal aprendre-la.
Obstinar-nos, posem per cas, a veure només l'aspecte negatiu de les coses, és una d'aquestes extraordinàries habilitats apreses?
Diríem també que les persones amb grans habilitats per amargar-se la vida són també molt hàbils a l'hora de saber amargar la vida als altres?
Tots tenim uns determinats patrons o estil personal amb què ens enfrontem amb la vida?
En som sempre conscients d'aquesta manera particular, personal i apresa d'enfrontar-nos amb les qüestions de l'existència diària?
Quan comencem a estar convençuts que estem en possessió de la veritat i que és el món qui està equivocat, és quan posem en marxa la fàbrica d'amargar-nos la vida?
Penseu que tenim la capacitat de construir-nos una vida veritablement desgraciada?
Tanta responsabilitat tenim en el còmput global de felicitat o infelicitat de la nostra vida?
Som cadascun de nosaltres els principals artífexs dels obstacles i limitacions a una vida agradable?
I si és que sí, en som conscients?
Tenim molta tendència a treballar i a identificar-nos amb el patiment?
D'on ho aprenem aquesta tendència a patir per tot, a amargar-nos per gairebé qualsevol cosa?
D'on neix aquest posicionament vital?
Potser perquè a força de victimitzar-nos ens alliberem de la nostra responsabilitat personal a intentar canviar les coses?
El camí destructiu és més fàcil que el constructiu?
Tenim més models de destrucció que de construcció?
Quantes vegades acostumem a dir: és que jo sóc així, jo sóc patidor o patidora de mena? Ho expressem com si fos un destí inevitable que cal acatar? Com una condemna irreversible?
Com és `possible que ens arribéssim a identificar amb allò que no ens agrada, i que a sobre diguem que no ho podem canviar?
Watzlawick diu que per viure en la infelicitat i l'amargor només cal:

Que ens creéssim problemes i, si no en tenim prou amb els nostres, que assumim com a propis els problemes dels altres, que omplim la nostra vida de complicacions reals o fictícies i que concedim molta importància a tots els esdeveniments negatius.
En segon lloc, ens aconsella pensar que sempre tenim la raó, i que tot és blanc o negre, i que només existeix una veritat absoluta, la nostra. Rebutgem d'entrada tot el que diguin els altres.
Vivim obsessionats: triem un esdeveniment prou negatiu de la teva vida i convertim-lo en un record inesborrable, portem-lo una vegada i una altra a la nostra ment, fins que només visquéssim per pensar en això.
El present no val la pena, pensem sempre en el futur. Pensem sempre en el futur o en el passat. Ajornem sempre el gaudi dels plaers del present perquè no podem saber què ens portarà el futur.
Mai no ens perdonem. Arribarem a un punt en que només sentirem autocompassió. Pensem que som els únics responsables del que ens passa i que mai no hi ha situacions que s'escapen del nostre control.

Què en penseu de tot plegat? Us hi sentiu identificats? Molt? Poc? Una mica? Una mica molt?...
Us sembla que som molt detallistes a l'hora de fer coses per amargar-nos la vida i, per contra, quan ho volem arreglar, habitualment no som gaire estudiosos ni primmirats, i ho volem resoldre a l'engròs? I precipitadament?
Hi ha persones, posem per cas, que són extremadament patidores i que tot i que els amarga la vida ser així, estan contentes i orgulloses del seu patiment perquè és la manera que tenen de demostrar-nos que es preocupen per nosaltres: fins que no m'has trucat no he pogut dormir, m'has fet patir molt. Això és realment un mèrit?
Pot ser que davant d'una mateixa situació, una persona ho vegi com un problema i una altra, no? Llavors, on són realment els problemes?
El nostre posicionament davant d'una determinada situació complicada, pot fer que generéssim vies per resoldre el problema o, per contra, per cronificar-lo?
Bona part del problema del patiment són les nostres expectatives exagerades. Hi esteu d'acord?
Schopenhauer, que passa per ser el prototipus de filòsof pessimista, a L'art de ser feliç, diu que el primer que hem de saber és que venim a patir, i un cop ho sabem, no patim tant. Què en penseu?
N'hi ha que diuen que tots els problemes tenen solució, i si no tenen solució, és que no són un problema. És així?
Entendre per què hi ha un determinat patiment rebaixa molt el patiment?
I entendre que no ho puc entendre, també? Això ajuda a relativitzar-ho?
L'humor, el sentit de l'humor, ajuda també a relativitzar les coses, i ens tranquil.litza?
Perquè l'humor es basa, en el fons, en el contrast entre allò que voldríem i allò que s'esdevé, de manera que ens fa tocar de peus a terra i ens obliga a resituar-nos en la nostra condició humana. Com ho veieu?
N'hi ha que parlen de la terribilitis com una de les grans malalties contemporànies: la tendència a qualificar de molt dolent o terrible successos o esdeveniments de la nostra vida que no ho són. Penseu que és veritat?
Caldria, doncs, analitzar i potser desfer, modificar o substituir algunes de les nostres creences?
Tenim interioritzades, de manera inconscient, moltes creences que són autèntiques fàbriques d'amargar i complicar-nos la vida?
Coneixem persones que s'amarguen la vida i que, a més, aconsegueixen amargar la vida dels altres?
Hi ha moltes persones corrosives, persones vinagre?
I quins trets comuns creieu que tenen?
Com podríem ajudar a algú que veiem que s'està amargant la vida?
Que vigili les seves relacions i que estigui disposat a canviar i a intentar canviar?...

Justícia o injustícia de la vida

2011-10-22T18:32:00.000+02:00

La teva vida està circumscrita a un període de temps limitat. Si no aprofites aquesta oportunitat per asserenar-te, passarà i tu també passaràs i ja no n’hi haurà cap altra.

Cadascú viu exclusivament el present, l’instant fugaç. La resta, o ja s’ha viscut o és incert; insignificant és, per tant, la vida de cadascú i insignificant també el racó de la terra on viu.

Marc Aureli

* * *

Per creure en la possibilitat de ser feliços, primer cal tocar el fons de la desil.lusió.

W. Shakespeare

* * *

Si existeix alguna possibilitat d'aconseguir alguna cosa semblant a la felicitat, consisteix a aprendre a tolerar la frustració.

Lucía Etxebarría

* * *

Tots els problemes de la humanitat provenen de la incapacitat de l'home d'estar assegut, sol i en silenci.

Blaise Pascal

* * *

Tota l'energia que no aprenem a dirigir a crear es converteix en energia destructiva.

Erich Fromm

* * *

L'ocell trenca la closca de l'ou. L'ou és el món. Qui vulgui nàixer ha de trencar un món.

Hermann Hesse

* * *

Quan hom parteix de la idea que aquest és el millor dels mons possibles, quedar-se sense diners, tenir mal de queixal o errar el matrimoni constitueix un indescriptible ridícul [...] En canvi, quan hom parteix del principi que aquest és el pitjor dels mons imaginables i que en el curs de la vida succeeixen les coses pitjors, les coses inherents a l'animalitat humana, el fet de tenir encara que no sigui més que una salut relativa, el fet de menjar seguit i de poder anar tirant amb més o menys immodèstia constitueix una satisfacció lluminosa, tònica, evident.

Josep Pla

Parlem-ne una mica:

Es pot arribar a determinar objectivament la justícia o injustícia de la vida?
Parlar de trobar justa o injusta la vida és parlar més aviat de sensacions, de sentiments, o de realitats objectives que es poden quantificar i mesurar?
Perquè sempre que diem, posem per cas, que la vida és injusta, ens estem referint a la vida en si, o a la nostra vida?
Hi ha gent que ha rebut molt i, això no obstant, senten que la vida els deu molt, que ha estat injusta?
Hi ha gent, per contra, que ha rebut molt poc i se senten satisfets amb la vida, consideren que ha estat prou justa?
Si tal com sembla, la valoració decisiva és en termes inevitablement subjectius, de què depèn, sobretot, que ens decantéssim per l'agraïment o per la reclamació?
Us sembla que les nostres creences i les consegüents expectatives generades tenen molt a veure en el nostre dictamen final?
Unes creences rígides o molt rígides sobre com hauria de ser el món, els altres i nosaltres mateixos, afavoreixen sempre una certa decepció, una certa desil.lusió i, per tant, una certa sensació d'injustícia?
Quan considerem que nosaltres, el món o els altres no funcionen com creiem i esperem que haurien de funcionar, com acostumem a reaccionar? Quina emoció bàsica se'ns dispara?
La ràbia, oi?
I quan se'ns dispara la ràbia, el problema que sorgeix és saber-la canalitzar adequadament, i poder-la convertir en motor d'acció. És així?
Habitualment, però, ho aconseguim?
És difícil no pensar que la vida és injusta quan estem passant per circumstàncies difícils o traumàtiques?
És gaire habitual considerar aquest moments o temporades dolorosos com una prova que ens posa la vida per a poder millorar i créixer?
És que no és veritat que quan som capaços de superar un fracàs o una contrarietat, la nostra autoestima augmenta?
És que continuem pensant, ingènuament, que la nostra autoestima només s'alimenta de coses positives?
Com s'enforteix un sistema immunològic? Llavors?...
Quan diem que la vida és injusta és perquè esperem que altres persones o altres circumstàncies ens atorguin o ens retornin aquesta justícia? Hi esteu d'acord?
Siguin quines siguin les vivències i circumstàncies per les quals passem, no tenim dret a dir que la vida és injusta?
És tot i sempre un problema de canalització i gestió internes?
Tot es redueix a analitzar i reflexionar sobre com som, quins valors tenim i quines expectatives ens hem format, que ens han portat a trobar la vida injusta?
Si anem per la vida sempre amb una mena de calculadora que sempre va sumant i restant, és més possible que no trobéssim l'equitat de la vida?
La generositat, l'espontaneïtat i no posar-nos unes expectatives molt elevades poden ser bons antídots contra la possible injustícia de la vida?
I quan la vida ens regala coses de forma gratuïta, coses que no ens esperàvem i que potser ni tan sols ens mereixíem, llavors què diem de la vida, que és injustament justa?
Donar gratuïtament sense esperar res a canvi incrementa la probabilitat que la vida, també gratuïtament, d'una o altra manera ens ho acabi recompensant?
Pot ser que, tot sovint, ens costa veure aquesta recompensa perquè pretenem que les nostres accions tinguin resultats immediats?
Quan analitzem circumstàncies de la nostra vida, pequem tot sovint de saber adoptar una perspectiva adequada?
Així, doncs, només quan som capaços de gaudir de la vida, aquesta ens sembla justa?
I gaudir, saber gaudir realment de la vida, és una cosa que només depèn dels vents favorables o desfavorables de l'exterioritat?
Som molt estrictes a l'hora d'usar el concepte de justícia? La justícia és necessàriament una cosa que implica reciprocitat, una relació simètrica entre el que dono i el que rebo?
I quan no rebem l'equivalent al que hem donat, parlem d'injustícia?
Això, però, ens obliga a anar per la vida sempre calculant i comparant, no?
D'altra banda, parlar de si la vida ha estat o no justa amb mi, no és una cosa massa genèrica i impersonal?
No fóra millor parlar de relacions més justes o de relacions més injustes?
Podem realment ser justos amb els nostres pares si tenim en compte que ells ens van donar la vida?
Tenim, d'altra banda, una gran facilitat per fixar-nos en allò no rebut i oblidar-nos i no valorar com cal allò rebut?
Una petita gota d'ingratitud pot arribar a esborrar tot un mar de generositat?
Tenim un concepte massa sòlid, massa fix, del que és la justícia, i en funció justament d'aquesta rigidesa patim. És així?
Pot ser, doncs, que el que ens fa sofrir veritablement no és allò que ens passa, sinó com ho tenim categoritzat, com a just, injust... o terriblement injust?
Hauríem de ser capaços, de tant en tant, de saber flexibilitzar determinats conceptes?
Té sentit i serveix realment d'ajut voler convèncer racionalment algú que ens diu que està passant per una situació dolorosa i injusta, dient-li que està equivocat, que no té motius per sentir-se així... i que ara mateix li mostrarem i demostrarem?
Què és, doncs, allò que primer hauríem de fer, si és que realment volem ajudar-lo?
Perquè, si una persona ha sofert, això ja és una cosa independent de les seves idees, és una cosa que viu en el seu cos. Hi esteu d'acord?
Esteu d'acord, doncs, que només quan l'haguéssim fer-se sentir acompanyat en el seu dolor, podem començar, molt a poc a poc, molt gradualment, a desmuntar i desgranar la rigidesa d'algun dels seus conceptes (o creences)?
Els pares, hauríem d'ajudar els joves adolescents a articular i vehicular de manera adequada el seu saludable desig de justícia, i de denúncia de la injustícia?
Amb una generació o generacions de joves adormits i sense ganes de canviar i transformar el món, hi hauria conquestes socials?
És bo, doncs, ajudar a canalitzar els ideals dels adolescents?
I quan el cinisme de molts adults només els ajuda a avortar-los?
I quan els tractem d'ingenus, i de romàntics?
Com es pot treballar la fortalesa interior davant de les adversitats de la vida?
Pot ser que, de vegades, tenim una versió massa idealitzada de nosaltres, dels altres i de la vida en general?
Realment ens preparen per poder afrontar les inevitables adversitats de la vida?
És veritat que, tot sovint, la vida no ens dóna allò que creiem que ens hem guanyat? És, però, també veritat que la vida, a vegades, ens dóna allò que no ens mereixem?
Si la vida és com és, i nosaltres, cadascun de nosaltres, en som un trosset insignificant, un trosset insignificant d'alguna cosa que ens ultrapassa i que va a la seva, del tot indiferent als nostres desitjos i necessitats, per què aquesta obsessió nostra a queixar-nos llastimosament quan la vida no satisfà les nostres previsions? És que no hi havíem inclòs també allò dolorós i desagradable? És que això no forma part inseparable de la vida? Llavors, quan apareix el fracàs, el desencís, el dolor, diem que això no hauria de passar, que això no és vida, i que la vida és terriblement injusta. I quan això s'esdevé, la VIDA, observant-los incrèdula de dalt estant, conclou que als humans ens costa molt aprendre a viure.

Com il.lusionar-nos en temps de desil.lusions?

2011-06-16T18:38:00.000+02:00

Aliud agere quam nihil.

(Fer alguna cosa abans que res.)

Sèneca

* * *

La veritat no és allò que descobrim sinó allò que creiem.

Antoine de Saint-Exupéry

* * *

El mal que ens turmenta no està en el lloc en què ens trobem, sinó en nosaltres mateixos. Estem sense força per suportar qualsevol contrarietat, incapaços de tolerar el dolor, impotents per gaudir de coses agradables, sempre descontents de nosaltres mateixos.

Sèneca, De tranquillitate animi

* * *

Ningú no pot fer que et sentis infeliç si tu no li ho permets.

Franklin D. Roosevelt

* * *

La desgràcia és literalment inevitable, i quan apareix, per la raó que sigui, l'excepció, la sort, la chance, el luck, la seva presència ens inunda de llum inusitada i meravellosa, és una cosa que té la frescor de la sorpresa -és una propina.

Josep Pla

* * *

Fes desaparèixer la il.lusió, i així deixaràs també de queixar-te i de sentir compassió per tu mateix; i, quan deixis de queixar-te i de sentir compassió per tu mateix, desapareixerà també el dolor.

Marc Aureli

* * *

Les il.lusions ens fan reaccionar en moments difícils, ens permeten recuperar l'esperança, ens ajuden quan estem cansats, apàtics, desil.lusionats, i ens proporcionen la força necessària quan necessitem tornar a creure en nosaltres.

M. Jesús Álaba, Recuperar la ilusión

* * *

La il.lusió no és el contingut de la felicitat, però sí el seu embolcall. Tenir il.lusions és viure mirant en direcció al futur i, per tant, tenir metes, reptes, objectius i un pla per acomplir. És important viure amb il.lusió perquè és el motor que ens mou i ens condueix sempre a alguna cosa millor, a millorar-nos a nosaltres mateixos.

Luís Rojas Marcos

* * *

Tots tenim la capacitat d'afrontar amb ànim els reptes de la vida, però a vegades perdem el contacte amb la font d'energia interior. Per poder gaudir-ne hem de conrear alguns sentiments clau, com ara la passió, l'alegria, l'esperança i el sentit de la vida. Si ens centrem en això, estarem més satisfets amb el nostre projecte vital i descobrirem un propòsit superior a nosaltres mateixos.

José Antonio Marina

* * *

L'ànima té il.lusions, com l'ocell té ales. Això és el que la sosté.

Víctor Hugo

* * *

Preguntes desil.lusionants:

La il.lusió ha tingut i té bona i mala premsa. De vegades parlem de fer-se il.lusions, d'il.lusions també es viu, és un il.lús, no toca de peus a terra... Amb tot, la il.lusió és també una poderosa eina per viure. Com ho veieu?
N'hi ha que diuen que la il.lusió és la nostra millor companyia, la nostra aliada més fidel davant les dificultats i de la vida en general. Hi esteu d'acord?
Si la pèrdua, l'absència d'algú o d'alguna cosa, és allò que ens empeny a crear, l'art, o qualsevol activitat creativa, és una bona manera de recuperar la il.lusió?
La creativitat és de les coses que ens fa sentir la vida amb sentit, que val la pensa ser viscuda?
Com us ho feu habitualment per recuperar la il.lusió o les il.lusions? Quines estratègies us acostumen a funcionar? Quins automatismes se us posen en marxa davant d'una pèrdua d'il.lusió o il.lusions?
Amb els anys, costa cada cop més recuperar la il.lusió o il.lusions perdudes?
Amb els anys, cada cop costa més mobilitzar recursos i energies? O no? O no necessàriament?
Les il.lusions acostumen a anar associades a projectes o a grans projectes?
No és un perill això?
Llavors, quan tenim vuitanta i més anys, enmancar-nos un projecte, estem condemnats a viure del tot desil.lusionats?
La il.lusió, doncs, hauria d'estar més vinculada al present, a cada moment viscut?
Seria convenient entrenar la nostra percepció de la realitat perquè no estigui tan centrada en allò que ens manca, i més en allò que tenim?
Seria bo quedar-nos amb la il.lusió d'allò que tenim?
Les il.lusions construïdes sobre projectes a llarg termini, no tenen molts números d'esdevenir estèrils? El marge d'interferències, de conflictes, de problemes... d'incertesa, no és molt i molt gran? No ens arrisquem massa a jugar-nos-ho tot a una sola carta, i a més a més, una carta molt llarga?
Fóra bo ser capaços, si més no, de fraccionar, de segmentar les distintes etapes d'aquest gran projecte? Així, valorant els petits passos assolits, no ens arriscaríem tant a la possibilitat de desil.lusionar-nos?
Hauríem de procurar compensar una mica la il.lusió, posem per cas, pel que pensem cfer durant l'estiu, amb la il.lusió pel que estem fent ara, aquests dies? És bo i convenient deixar que el present se'ns esmunyi entre els dits?
Posar tota la il.lusió en una cosa tan incerta com el futur, no és arriscar-nos molt?
La il.lusió, la possible il.lusió per un projecte no hauria d'anul.lar la il.lusió pel present. Hi esteu d'acord?
La il.lusió pel proper cap de setmana no aconseguei, tot sovint, esborrar d'il.lusions i de possibilitats de gaudir la resta dels dies de la setmana?
Vivim moments no gaire il.lusionants pel que fa al futur. Això de centrar-nos una mica més en el present i a exhaurir totes les possibilitats no és més necessari avui que mai, per no desil.lusionar-nos?
Cal, més que mai, procurar afrontar les petites coses de cada dia amb el màxim d'il.lusió?
En una època en què hem rebaixat les nostres expectatives, estem més preparats per fer aquest canvi de valoració del dia a dia?
Cal procurar entrenar la mirada cap al present i també cap al nostre interior, perquè tot sovint tenim recursos i capacitats que desconeixem que tenim?
Vénen temps d'aprendre a redireccionar la mirada cap a l'interior?
En un món cada cop més inestable i incert, cal cxercar una mica d'estabilitat en la nostra fortalesa interior?
Habitualment sentim a dir: la il.lusió de la meva vida seria tenir... Què en penseu?
Si focalitzem la il.lusió en els objectes, què ens queda d'il.lusionant en època de crisi?
I l'àmbit de la relació, no podria ser un continent fascinant i il.lusionant?
Conèixer més a fons els nostres fills, la nostra parella, els amics... no pot ser també il.lusionant?
I anara a prendre un cafetó amb algú que fa molt o poc temps que no veiem?
La crisi és també una oportunitat per ser capaços d'il.lusionar-nos per coses que van més enllà dels objectes de consum?
De les desil.lusions, dels fracassos, n'aprenem o en podem aprendre molt? A través seu podem aprendre i descobrir nous motius, nous projectes per il.lusionar-nos?
Com és que bona part dels joves d'avui en dia estan tan poc il.lusionats? Tot s'explica per l'actual crisi?
Segurament mai no hi ha hagut cap generació de pares tan preocupats pel benestar i la felicitat dels seus fills, i paradoxalment, assistim a l'eclosió d'una generació de joves majoritàriament desencisats i mancats de vitalitat. Com us ho expliqueu?
Com viuen els nostres joves, posem per cas, els seus desenganys sentimentals? Com és que s'enfonsen tant i tan?
Si no tenim, o deixem de tenir, il.lusions pròpies, es pot viure des de la il.lusió o il.lusions dels altres, per exemple, les dels fills?
Els fracassos, les desil.lusions, sobretot les primeres, ens ajuden a recalibrar les nostres il.lusions? Ens ajuden també a tocar de peus a terra?
Ser capaços d'incorporar sempre alguna petita novetat en les coses rutinàries de cada dia, ajuda a mantenir viu el foc de la il.lusió?
Hi ha persones especialitzades a robar-nos, a xuclar-nos, les nostres petites o grans il.lusions?
N'hi ha, per contra, que amb el seu caràcter, amb la seva forma d'actuar, ens fan venir ganes de viure i d'enganxar-nos a la vida?
Un optimista fantasiós que no toca gaire de peus a terra és capaç de fabricar il.lusions consistents?
Ser capaç d'acceptar que les coses són com són i no com voldríem, desitjaríem o necessitaríem que fossin, és un bon antídot contra les decepcions?
Les il.lusions utòpiques, plantejar-nos objectius inassolibles, realment ens ajuden? O són el camí directe per a una desil.lusió colossal?
L'espiritualitat, procurar conrear l'espiritualitat, pot ajudar-nos a mantenir viva la il.lusió?
La quantitat i freqüència de les nostres desil.lusions depèn molt del tipus de creences més o menys funcionals amb què intentem gestionar la nostra vida?

L'avorriment. Condemna, privilegi o oportunitat?

2011-05-19T11:30:00.000+02:00

La cultura consumista promou la cultura de l'excitació. Sembla que les emocions han de ser millors quan són més intenses i valorem més la novetat. Per això tenim dificultats perquè ens agradin la familiaritat i el confort, perquè ho associem a l'avorriment.

Eva Ilouz, sociòloga / Ara, 9 de maig del 2011

* * *

Ara qui s'avorreix és la joventut. És natural que sigui així. Quantes vegades ho he escrit? El període de la joventut és el període més pobre, més magre, més ineficient, més desgraciat de la vida. Ho he escrit i reescrit enmig del tolle-tolle de la societat del país, segons la qual la joventut és l'època de la felicitat en aquesta vida. Contra aquesta falsedat, tot el que he escrit ha resultat inútil i pervers. Aquest període només es pot tolerar si la joventut té projectada sobre si mateixa una gran disciplina, familiar, social, etc. Una joventut lliure i pagada pel papà, en cada moment, és perillosíssima. Ara la joventut s'avorreix. Què pot fer sinó avorrir-se? Una joventut disciplinada pot ser l'origen d'una vida correctíssima. Una joventut lliure, com la d'avui, pot implantar un desori indescriptible.

Madame de La Rochefoucauld és partidària de l'avorriment, però d'un avorriment matisat, practicat en dosis petites. La senyora escriu: "El tedi ha estat i és l'origen de tot: de l'art, de les ciències, de les guerres. És la causa de l'evolució, dels canvis de les civilitzacions, de les modes successives". D'acord. Hi ha un nombre de persones que s'avorreixen, i això les porta a manar, a dirigir. Ara, la immensa majoria de persones no s'avorreixen mai, i, si hi cauen, no es queixen. Les persones que treballen, que tenen alguna cosa al cap, que aspiren a fer alguna cosa, a mantenir una família, a seguir el procés de la vida, no s'avorreixen mai. Tiren... què es pot demanar més?

Josep Pla, Notes del capvesprol

* * *

L’avorriment és un dels privilegis dels col·lectius amb oci. L’avorriment com a malaltia de les persones ‘felices’. La nostra existència pot caure dins l’avorriment perquè ens podem permetre la inactivitat. A molts pobles —o grups dins la nostra societat— això no els és possible: no tenen temps per aturar-se i avorrir-se, perquè si ho fessin caurien dins la més absoluta indigència. Qui té diners pot avorrir-se: l’avorriment és un luxe, com les segones residències o les vacances intercontinentals.

L’experiència de l’avorriment, doncs, està lligada a l’essència del temps. Per uns moments descobrim el temps en tota la seva simplicitat vàcua. Però això ens espanta. Durant uns instants guaitem dins la nostra interioritat i no veiem res. Però en lloc d’usar aquesta clarividència per conèixer-nos n’escapem. I és que la nostra ànima, ai!, no és prou atrevida. Horroritzats no podem fer més que transformar aquesta por en epilèpsia, en l’histerisme consumista que omple els centres comercials, o en una lletja instrumentalització de l’altre: sí, és llavors quan rebem aquelles fastigoses trucades que ens diuen ‘et truco perquè m’avorria i havia pensat que…’. L’amistat entesa com a refugi dels desganats.

Melcior Comes, Elogi de l'avorriment, Avui, 28/11/2005

* * *

Avorrir significa etimològicament patir un estat d'ànim produït per la falta d'estímul, diversions o distraccions. Podríem dir també que, per a molts, avorrir seria també el no poder suportar el no estar ocupat. El nen que no està entretingut diu que s'avorreix, com queixant-se als seus pares. "Papa! m'avorreixoooo!" I llavors el pare s'horroritza perquè se sent en l'obligació d'entretenir el seu fill amb una o altra cosa. Hauríem de poder entendre que en realitat, el no tenir res a fer, per a un nen és una forma de que comenci a desenvolupar la seva imaginació... imaginació que en els nens sembla estar una mica paralitzada.

Pensar amb els ulls oberts, des del sofà, el cotxe o la mateixa habitació és una oportunitat per desitjar noves coses o activitats així com per construir alguna nova idea o possibilitat.

Quan el temps dels nens està absolutament programat no pot aparèixer l'espai necessari per a la improvisació, l'angoixa o l'avorriment. Per a pensar una cosa nova és necessari sentir que ens falta alguna cosa, ja que si ho tenim tot no necessitem res. Ho havíeu pensat així? Si un nen sap que després del col.legi té anglès, després deures, després dutxa, tele, sopar i a dormir, no sent el buit necessari perquè es pugui produir una innovació.

Mònica Dosil, Psicòloga ISEP

Qui viu amb sentit, no s'avorreix. L'avorriment és l'expressió més eloqüent d'una vida que no ha estat capaç de determinar el seu fi. És un mal anímic que travessa tota la persona, l'afecta tant en la seva dimensió física com mental. En si mateix, és insuportable a llarg termini i exigeix per part de la persona, un antídot, una solució. En una vida sense horitzó, el temps es fa etern i cal, d'alguna manera, matar-lo amb elements externs. L'avorriment és l'expressió vital de la manca de fi, de motivació.

Una persona s'avorreix quan no sap què fer, ni com passar les hores; quan té la percepció que tot està fet i que la seva presència en el món és completament sobrera. L'avorriment s'oposa dialècticament a la passió. Qui sent passió per realitzar un fi, de l'ordre que sigui, viu la seva vida amb sentit. Pot, lògicament, experimentar la decepció si veu fracassat el seu objectiu, però només viu, de veres, qui experimenta el foc de la passió dins de la seva ànima, qui estima, radicalment, alguna realitat d'aquest món i està disposat a donar-ho tot per ella, a descentrar-se. La solució a l'avorriment, doncs, no es troba a fora. No s'ha de cercar al marge de la persona. Està dins d'un mateix.

Francesc Torralba, El sentit de la vida

* * *

Viu molt trist el que no desitja.

Ramon Llull

Algunes preguntes soporíferes:

Què podríem entendre per avorriment, per avorrir-se?
Sobre quin eix principal creieu que sobretot pivota: sobre el què o sobre el qui?
Us sembla que l'avorriment és un privilegi, un luxe d'alguns col.lectius amb oci?
És, doncs, un bon símptoma poder experimentar l'avorriment?
Habitualment ho acostumem a valorar així, pero?
Diríeu que és impossible lligar l'avorriment amb l'activitat?
Hi ha feines que ens mantenen permanentment ocupats, actius, i malgrat tot, les trobem avorrides?
Llavors, diríeu que no és tant l'estar ocupats, sinó si aquell estar ocupats en concret ens satisfà més o menys, si el sentim com a més o menys suportable. És així?
Perquè us sembla que ordinàriament l'avorriment no ha estat gens ben vist? Com és que fins i tot sovint se l'ha associat amb el pecat, i amb el vici?
I en els temps que vivim, està ben vist que una persona manifesti que s'avorreix?
Què acostumem a pensar quan una persona ens diu que s'avorreix?
I quan de sobte algú ens truca i ens diu: et truco perquè m'avorreixo...?
En una societat que disposa i disposarà de cada cop més oci, més temps lliure, saber emplenar de foma gratificant aquests espais potencialment personals, serà cada cop més important?
Caldrà introduir en els currículums escolars alguna assignatura sobre com emplenar el temps lliure... i no morir en l'intent?
És que les actuals i cada cop més potents indústries de l'oci no aconsegueixen distreure'ns prou?
O és que el problema és justament aquest: que només ens distreuen?
Com és que els nens actuals no suporten avorrir-se?
Com és que els pares actuals de nens actuals no suporten veure els seus fills avorrits?
Com és que sempre estan amatents a que això no passi?
El lema és: prohibit avorrir-se?
Tan dolent és donar-los l'oportunitat d'experimentar l'avorriment?
Si no s'han avorrit mai, vol dir que no han tingut l'oportunitat d'elaborar per si mateixos alternatives imaginatives per saber-ho gestionar?
Llavors, quan vagin a l'escola, què? Exigiran de l'escola que es transmuti en una mena de Port Aventura amb contínues descàrregues d'adrenalina?
I els adults, què? Si majoritàriament actuem així amb els nens és perquè pensem que l'avorriment va lligat de manera irreversible a la monotonia de les petites coses de cada dia?
Associem avorriment a plaers estàtics i gratuïts?
O som capaços d'experimentar i cercar emocions-xoc o tot és un fàstic?
Sentiu aquest cafè filosòfic com una llosa pesadíssima?
Penseu que Francesc Torralba té raó en oposar avorriment i passió? Una persona que s'avorreix és una persona que ha perdut la passió per viure, que sent la seva vida buida, mancada d'algun objectiu, d'alguna finalitat... d'alguna cosa que li doni sentit?
Aquest tipus d'avorriment, la desídia, la desgana per viure, diríeu que és el causant de la més profunda de les tristeses? És, o pot ser, de vegades la porta d'accés a la depressió?
Qui viu amb sentit no espera, amb ansietat, el divendres a la tarda?
Amb tot, es pot tenir una vida globalment plena de sentit, i això no obstant, rebre de tant en tant la visita de l'avorriment i de la desgana? O és que això és matemàticament impossible? Algú de vosaltres no ha rebut mai la inesperada visita d'allò que n'acostumem a dir la buidor existencial
I quina és la sortida, la salvació, de l'avorriment? L'evasió? Omplir el temps amb activitats divertides?
I quan l'evasió i la diversió són l'unica finalitat de la nostra vida, aconsegueixen realment emplenar-la de sentit? O més aviat ens retornen als dilluns més miserables de l'existència?
Quan estem bé, necessitem gaires distraccions? Quan no ens sentim bé, les distraccions ens aconsegueixen distreure?
Procurar estar permanentment ocupats és un antídot infalible contra l'amenaça de l'avorriment?
Les coses que tenim molt a l'abast, que les sentim com a segures, com a guanyades i aconseguides, i que, per tant, no requereixen cap mena de lluita, d'esforç, acaben provocant-nos indiferència i fins i tot aversió?
Diu Sèneca: si fas comptes al final de la teva vida i examines els dies de la teva existència, t'adonaràs que n'has viscut molts pocs per a tu. Atendre exclusivament o gairebé a les nostres múltiples obligacions rutinàries, i no fer cas i alhora postergar els nostres desitjos més íntims i profunds, acaba passant-nos factura en les ganes de viure?
Amb unes poques, però profundes, convicions, el fantasma de l'avorriment s'atreveix tant a envair les nostres vides?
En quines circumstàncies i moments de la vostra vida acostumeu a topar-vos més sovint amb l'avorriment? I quan això passa, què feu? L'amagueu, el combateu, l'analitzeu, l'aprofiteu... l'accepteu?
Si triem, si elegim, si decidim portar el timó de la nostra vida, i no ens deixem endur per la mecànica de l'existència, la possibilitat de trobar gust i satisfacció pel que fem, augmenta o disminueix?
Qui creieu que evita més l'avorriment aquell que fa moltes coses i molt de pressa, o aquell que les procura fer amb atenció i concentració màximes?
Com us expliqueu que molts dels adolescents i postadolescents actuals manifesten una desgana per viure, tot i estar envoltats i tenir a la seva disposició un autèntic arsenal de mecanismes d'evasió i de distracció?
Com creieu que es podria combatre l'actual desídia dels nostres joves?
Què els manca?
Què els és sobrer?
És insuportablement avorrit... i emprenyador que us faci tantes preguntes?

Existeix i és necessària una espiritualitat atea?

2011-04-15T10:09:00.000+02:00

Periodista: Professor, vostè creu en Déu?

Einstein: Primer digui'm què entén vostè per Déu; llavors li diré si hi crec

* * *

Sobre els déus no puc dir res: ni que existeixin, ni que no existeixin, ni tampoc què és el que són. Massa coses ens impedeixen saber-ho: primer, l'obscuritat de la qüestió; i després, la brevetat de la vida humana.

Protàgores

* * *

Quan un creu estar en possessió de la veritat -deia Lequier-, ha de saber que ho creu i no pas creure que ho sap. Aquesta és la meva posició, especialment en matèria de religió. Jo no sé si Déu existeix, però sé que crec que no existeix. L'ateisme és una creença negativa (a-theos, en grec, significa sense Déu), però no deixa de ser una creença: per tant, alguna cosa menys que un saber, però alguna cosa més que la confessió d'una ignorància o que el rebuig prudent o confortable a pronunciar-se. Aquest és el motiu pel qual sóc ateu, insisteixo, i no pas agnòstic. Hi estem embarcats, com continuaria dient Pascal: la qüestió de Déu ens arriba plantejada per la nostra finitud, per la nostra angoixa, per la nostra història, per la nostra civilització, per la nostra intel.ligència i, fins i tot, per la nostra ignorància. No puc pretendre que no tingui interès per a mi, ni fingir no tenir, pel que fa a la resposta, cap opinió. Un ateu no dogmàtic no és menys ateu que un altre. Simplement, és més lúcid.

André Comte-Sponville, L'ànima de l'ateisme

* * *

L'espiritualitat és una cosa massa important per deixar-la a les mans dels sacerdots, els mul.làs o els espiritualistes. És el vessant més noble de l'home, o més aviat la seva funció més elevada, que ens converteix en quelcom diferent de les bèsties, més i millor que els animals que també som. [...] És la nostra manera d'habitar a l'univers o a l'absolut, que habiten en nosaltres. No podem viure res millor, més interessant ni més elevat. No creure en Déu no és raó perquè ens amputem una part de la nostra humanitat, i sobretot aquesta! No tenir religió no és una raó per renunciar a tota vida espiritual.

André Comte-Sponville, L'ànima de l'ateisme

No són preguntes banals, aquestes. Potser no podem respondre-les de manera concloent, però afloren en el nostre esperit quan, de tant en tant, ens aturem; quan la ment queda suspesa en un detall que ens captiva l'atenció i que, curiosament, ens transporta molt enllà. De vegades, la realitat té aquesta capacitat simbòlica de projectar-nos molt lluny, cap al passat, cap als escenaris de la infantesa, cap al futur, cap al que ignorem. Quedem com embadalits amb una flor, una veu, una paraula, una pluja fina. Restem bocabadats davant del rostre d'una dona i d'un estel fix, quiet, en la cúpula celestial. En aquell moment, perdem la noció de nosaltres mateixos. La dualitat es desfà. No som davant de la realitat. Som la realitat. El sentit del jo es desintegra. Ens fonem en la realitat; deixem de ser espectadors; abandonem el paper d'analistes, per ser part del que observem.

Hi ha altres experiències que susciten la pregunta pel sentit. N'hi ha tres que, per motius estrictament personals, han estat especialment significatives en el decurs de la meva vida: la contemplació del cel estelat, el clamorós silenci de la natura i la música que eleva l'ànima cap a l'esfera més alta del món espiritual.

Si has fet l'experiència d'estirar-te sobre un prat en una nit d'estiu i contemplar, solitàriament, la immensa cúpula del cel estelat sobre el teu petit i insignificant cos, reconeixeràs el valor que té aquesta experiència i com de profunda és. Quan tens els ulls fitats en la cúpula celestial, et captiven els milers d'estels que pampalluguen a anys llum del teu ull; et fascinen les remotes constel.lacions que s'intueixen més enllà de tot i les estrelles fugaces que es precipiten enmig de la foscor. Et sents petit, un minúscul gra de pols.

Després de contemplar una estona l'immens quadre celestial, emergeixen, com dolls d'aigua, preguntes inquietants, et sents assejat per qüestions que, fins a aquell moment, t'eren desconegudes: ¿Què hi pinto jo aquí enmig? -ressona una veu dins teu- ¿Sóc una pura casualitat de la matèria viva? ¿Quin sentit té aquesta vida? ¿Sóc un bri d'eternitat que cerca a les palpentes la tendresa infinita d'una Mare eterna? ¿Hi ha algú més que se senti tan perdut com jo? ¿Tots estem perduts? ¿Algú em mira i vetlla per mi? ¿Qui sóc jo perquè algú es recordi de mi? I, si hi ha algú que vetlla per mi, ¿per què em trobo tan sol?

[...] De vegades sentim el desig de fer-nos arbre, pedra, carena, de ser-ho tot en tots, de fondre'ns en un tot inconscient, però, immediatament, anhelem projectar la nostra individualitat i fer de la vida una tasca que mereixi la pena, un projecte ple de sentit.

[...] Els grans pensadors de tots els temps s'han referit a l'experiència musical com una vivència quasi de caràcter espiritual, com una ruptura del present, com una espècie de viatge de retorn al fons de les coses, de transcendència cap a l'invisible que ho penetra tot. La música estimula i desenvolupa la religiositat de la persona, la seva voluntat de vincular-se al fons últim de la realitat, al que roman per dessota les infinites formes.

En l'obra de sant Agustí, l'audició de música sacra és un mode d'enlairar l'esperit cap a Déu, de transcendir l'ordre material i de travessar la frontera del cel, a on habiten els àngels i l'Altíssim. En el pensament del jove Friedrich Nietzsche, la música -especialment la de Richard Wagner- és una ocasió per vincular-se amb la matriu del món, amb la Mare de l'ésser d'on provenim tots, amb l'eterna i cega voluntat de viure que va intuir Arthur Schopenhauer.

[...] La gran música suscita la nostàlgia de l'origen, propicia el retorn cap al principi, cap aquell temps originari on tot era u i no sentíem, encara, la necessitat de justificar l'existència, ni el drama de la dualitat.

Francesc Torralba, El sentit de la vida

* * *

El vent no es pot dirigir -recorda Krishnamurti- però cal deixar la finestra oberta. L'absolut és el vent, i l'esperit, la finestra.

André Comte-Sponville, L'ànima de l'ateisme

* * *

Si entenem per eternitat no la durada infinita sinó la intemporalitat, aleshores qui viu al present ja posseeix la vida eterna.

L. Wittgenstein

A manera d'exercicis espirituals:

Si per espiritualitat entenem la vida de l'esperit, què seria un esperit? En un sentit ampli, què entenem per esperit?
En un sentit ampli, l'espiritualitat englobaria la totalitat, o gairebé la totalitat, de la vida humana, oi? Seria més o menys sinònim de mental o de psíquic, no?
Pel que fa, però, a la qüestió a debatre avui, ens seria més útil parlar d'espiritualitat en un sentit més restringit. Així, espiritualitat, o vida de l'esperit, faria referència sobretot a tot allò que té relació amb l'absolut, l'infinit o l'eternitat. Podríem posar-nos d'acord en aquesta accepció?
És correcte identificar religió amb espiritualitat?
No seria més adequat considerar la religió com una de les formes possibles de l'espiritualitat?
Podem trobar persones que es manifesten molt religioses però amb ben poca o nul.la espiritualitat?
Aixi, doncs, quedem que no tota espiritualitat és necessàriament religiosa?
Independentment del tipus de creences que tinguem o deixem de tenir, qüestions com l'eternitat, l'absolut, l'infinit sempre ens acaben interpel.lant? No ens en podem amagar. És així?
Ser ateu, significar negar l'absolut, o negar que l'absolut sigui Déu?
Podríem entendre per absolut allò que existeix independentment de tota condició, de tota relació o tot punt de vista?
Perquè el conjunt de totes les condicions és necessàriament incondicionat? Així, podríem parlar de la natura, l'univers o la veritat com a absoluts?
Tot i que podem convenir que l'esperit no és la causa de la natura, podríem afirmar que n'és el resultat més interessant, el més espectacular i el més prometedor?
És veritat que en la nostra cultura, pràcticament l'única forma observable d'espiritualitat ha estat la religió?
És per això que molta gent els considera sinònims?
És per això que també per a molta gent no hi ha espiritualitat fora de la religió?
Si tot és immanent, l'esperit també ho és?
Si tot és natural, l'esperit també ho és?
Si som al món i pertanyem a la natura, l'esperit també forma part de la natura?
L'espiritualitat depèn més de l'experiència, de les experiències, de vivències, més que de pensament?
L'espiritualitat és més una porta oberta al misteri, cap a la impossibilitat de comprendre, entendre i saber el perquè de l'ésser?
L'espiritualitat, doncs, és més bona amiga del silenci, dels silencis, que de les paraules, i sobretot dels discursos?
És una experiència espiritual el que podem sentir quan, a la nit, ens dediquem a mirar els estels?
Ens sentim com una petitíssima part d'un Tot immens, llunyà, cada cop més llunyà, més inesgotable. És així?
I com pot ser que nosaltres, una ridiculesa finita, que formem part immanent d'aquest Tot, el sentim infinit perquè ens envolta, ens conté, ens supera? És que potser aquest Tot és una transcendència? De cap manera, no pot ser, nosaltres ens hi trobem a dins...
Aquesta experiència, d'altra banda ben banal, no és capaç d'emocionar-nos molt més que la Bíblia o qualsevol altre llibre sagrat de qualsevol religió?
Davant d'aquest espectacle extraordinari d'una nit estrellada, i la nostra atenció serena i callada, què experimentem: inquietud, pau... ?
I que s'acostuma a posar en marxa, el pensament o la percepció?
Si penseu, com us sentiu?
I si sentiu, en lloc de pensar, com us sentiu?
Els mestres zen diuen: Qui pensa, no percep; qui percep, no pensa. Què me'n podeu dir?
La contemplació d'una immensitat tan immensa no contribueix a resituar-nos a escala humana?
No representa una bona bufetada a l'orgull tot sovint del nostre ego que es creu més gran, potent i important que l'univers sencer?
I és potser per això que l'efecte d'aquest vivència és calmar-nos, tranquil.litzar-nos, donar-nos pau i... relativitzar les nostres grans coses, a l'igual que les nostres pors i misèries?
Només és consoladora aquesta experiència, o també és un aprenentatge, també ens ajuda a crèixer, a alliberar-nos de la presó del jo, i cobrar consciència de la nostra petitesa?
La natura en general, amb la seva immensitat, produeix tot sovint aquest efecte alliberador?
Contemplar la immensitat, ridiculitza el meu ego, debilita el meu egocentrisme i fa minvar, en conseqüència, l'ansietat ocasionada pels grans o petits problemes del meu gran ego acostumat a viure en un petit món?
La contemplació d'allò que és llunyà -i, per tant, immens- m'allunya també dels meus problemes?
Al costat del Tot, tot es fa més petit? Tot es relativitza o es pot relativitzar més?
Necessitem, de tant en tant, perdre'ns o capbussar-nos en la immensitat per tal de resituar-nos i recuperar el nostre lloc real a escala humana?
Quan ens oblidem, quan desapareix l'ego, s'esdevé la pau, la tranquil.litat, l'absència de preocupacions, l'ataràxia dels grecs?
És allò que tot sovint s'anomena l'instant?
Pascal deia: El silenci etern d'aquests espais infinits m'espanta. A vosaltres, us espanta o més aviat us assossega?
Aquells instants de plenitud, en què es desfan, desapareixen les coordenades espai-temps, per què no els afavorim, potenciem i provoquem més? Llegir, escoltar música, contemplar la natura... fer coses... crear...?
Per que no multipliquem totes aquelles excepcions a la monotonia, preocupacions i buidor quotidianes?
Francesc d'Assís diu que un sol raig de llum és capaç de desfer mil i una obscuretats. Què en penseu?
En tenim prou amb nàixer, créixer, reproduir-nos i morir?
O és que esperem alguna cosa més de la vida?
Aquest esperar alguna cosa més, fa referència a la dimensió transcendent i espiritual de la persona?
I tot i que difícilment no podrem obtenir mai una resposta racional convincent sobre aquestes qüestions que van més enllà dels nostres límits, tenim com una necessitat interna de pensar-les i repensar-les. És així?
El misteri, l'enigma de la nostra existència, no deixa d'interpel.lar-nos?
Potser perquè tot plegat està molt lligat al sentit o no sentit de la nostra vida?
Això voldria dir que el sentit és, sobretot, una construcció humana?
Es pot fer compatible el desig que de vegades sentim de voler fondre'ns i desaparèixer en el Tot, i el desig de fer de la nostra vida un projecte que valgui la pena, que justifiqui la nostra existència?
Per què sentim tanta nevcessitat d'haver de justificar la nostra existència?
És que no som capaços de viure amb una certa plenitud i harmonia sense haver trobat un perquè i un per a què viure?
Si a partir d'un determinat moment de la nostra vida no adquiríssim la consciència d'existir, i en conseqüència, la terrible responsabilitat que això comporta, tot seria més senzill?
És potser per això que aquells instants en què ens sentim connectats, relligats amb el tot, aquells instants on desapareix el drama de la dualitat, són tan i tan reconfortants?
Quan experimentem allò que Romain Rolland anomenava sentiment oceànic, tenim necessitat d'una altra cosa? D'un Déu? D'una Església? O amb l'univers, amb el TOT, n'hi ha prou? És que pot haver-hi alguna cosa més més enllà del Tot?
Tenim necessitat d'una fe? O amb aquesta experiència n'hi ha prou? Hi ha alguna cosa més convincent que una vivència?
És possible una mística no religiosa?
Heu tingut mai una experiència mística?
Què heu guanyat i com us heu sentit?
En quins aspectes, la vostra vida ja no és la mateixa? O és que, passats els instants de l'experiència, tot retorna a la normalitat, i no hi ha cap mena de repercussió real?
Quan una cosa, una activitat, qualsevol, deixem de fer-la cercant algun objectiu o finalitat, i no pretenem res més que el que estem fent i com ho estem fent, vol dir que hem iniciat una mena d'aventura o pelegrinatge interior, i que ens dóna un plaer més profund, més elevat? Podríem parlar, en aquest cas, d'una experiència espiritual?
Quan una activitat ens absorbei desapareix l'ego? Podem abocar-nos amb atenció i concentració màximes a alguna cosa i alhora autoobservar-nos i analitzar-nos?
Quan, com acabem de dir, alguna cosa ens absorbeix fins al punt de fer desaparèixer les coordenades espai-temps, i l'únic que existeix és el present, aleshores el present s'esdevé etern?
Si no hi ha ego, només existeix el present i, per tant, desapareixen les ansietats i angoixes?
Cercar l'aliment de l'esperit consisteix a tancar-se dins d'un mateix, pretenent assolir allò que avui en dia se'n diu l'autorealització, o més aviat, obrir-se al món, als altres i a l'univers tot intentant autotranscendir-se? Sense autotranscendència ens podem arribar a sentir veritablement, sincerament, autorealitzats?

Les societats meritocràtiques afavoreixen l'ansietat?

2011-03-16T20:47:00.003+01:00

Només envegem a qui considerem similars a nosaltres; només envegem els membres del nostre grup de referència. Hi ha pocs èxits més inaguantables que els dels nostres suposats iguals.

Alain de Botton, Ansietat per l'estatus

* * *

Si vols, pots. Gran sentència. Sobretot per als que han volgut, i no han pogut.

* * *

La vida no és breu, sinó que nosaltres la fem breu malgastant el nostre temps en activitats sense sentit, sense adonar-nos que mentre esperem viure, la vida passa.

Sèneca

* * *

L'enveja no veu mai les coses pel que són, sinó en relació amb els altres. Si el que desitges és glòria i poder, pots envejar Napoleó, però Napoleó envejava Juli Cèsar. Juli Cèsar envejava Alexandre Magne. I Alexandre segurament envejava Hèrcules, que no va existir mai.

Bertrand Russell

* * *

Si no t'alliberes de l'enveja i de voler constantment el que té l'altre, oblida't de la felicitat.

A. Schopenhauer

* * *

És molt més important estimar-se que esperar estimació.

Rogeli Armengol

* * *

L'enveja va sempre lligada a la comparació. On no hi ha comparació, no hi ha enveja.

Francis Bacon

* * *

Quan et conformis a ser tu mateix i no algú altre, tothom et respectarà.

Lao Tse

Algunes qüestions:

Durant gran part de la història hem viscut creient o fent-nos creure que existia la desigualtat, com una cosa natural. I que només uns quants, per tant, podien aspirar a enriquir-se i a realitzar-se. Tenir poques expectatives era, doncs, una cosa ben normal, a més a més d'assenyada. En aquest context les coses resultaven més fàcils o més difícils per a l'ansietat?
Els nostres pares i avis experimentaven més o menys ansietat que nosaltres davant la vida?
Per què?
Quan ens convencem que tots som iguals i que tots podem aconseguir, si ens ho proposem, qualsevol cosa, la presència de l'ansietat augmenta o disminueix?
Quan la valoració i el prestigi que tenim davant dels altres depèn de nosaltres, dels nostres mèrits o demèrits, l'ansietat s'esmorteix o es dispara?
Així, doncs, les societats meritocràtiques afavoreixen realment l'ansietat per l'estatus que obtenim?
En una societat meritocràtica se'ns ven que tothom pot triomfar. Si vols, pots. Què en penseu?
En una societat meritocràtica, els triomfadors són mereixedors del seu triomf, i els fracassats del seu fracàs. Ocupar un estatus inferior no solament resulta ser una cosa lamentable, sinó merescuda. Així les coses, l'ansietat i el sentiment de culpa i de fracàs es disparen, oi?
I en una societat de capitalisme avançat -malauradament potser massa avançat- quin és el factor essencial que fa pujar l'estatus de la gent?
Si diem que és sobretot el treball, el tipus de treball, i sobretot la seva remuneració el que fa oscil.lar el termòmetre de l'estatus, en una societat on la feina és cada cop més insegura i inestable, com afecta a l'ansietat per aconseguir tenir un bon estatus?
L'ansietat dels nostres dies és filla, doncs, de la incertesa amb què ens enfrontem amb el futur i amb la possibilitat o no de reeixir, sobretot en l'aspecte monetari?
L'impacte de la pobresa sobre l'autoestima és el mateix en totes les èpoques i cultures? L'explicació que se'ns dóna fa oscil.lar els distints nivells d'ansietat?
La religió, i en el nostre cas el cristianisme, en predicar que la vida autèntica no està aquí baix, sinó en l'altra vida, actuava com un mecanisme de compensació a la pressió per aconseguir un determinat estatus?
La pèrdua de fe en una vida eterna afegeix, doncs, dramatisme a la nostra situació: només una oportunitat per triomfar, tot el que podem ser es redueix als èxits o no èxits terrenals. És així?
Tenia raó, doncs, Freud quan afirmava que la religió era una il.lusió però que, amb tot, era un antídot contra la neurosi?
La incertesa laboral genera incertesa en tots els altres àmbits? O dit d'una altra manera: la inestabilitat laboral genera inestabilitat en els àmbits familiars, relacionals, emotius?
Com més insegurs estem de la nostra vàlua, més pendents estem de l'atenció i valoració que ens atorguen els altres?
Avui en dia sembla que la sort o la mala sort ja no serveixen d'excuses per a triomfar o no triomfar. I amb tot, la sort (la incertesa) és cada cop més gran. Com es menja això?
Ens fan creure que si volem, podem controlar la nostra vida, i per contra, el model social que se'ns imposa és cada cop més inestable i incert. No hi ha estabilitat, uns canvis tecnològics substitueixen els altres, i les empreses se la juguen contínuament amb el llancament de nous productes. Com gestionar aquest aiguabarreig?
D'altra banda el món s'ha fet molt petit. Tot repercuteix en tot. Depenem de l'economia global. Cap on hem de mirar per trobar un mínim d'estabilitat i d'equilibri?
Si l'autoestima està en funció de la relació existent entre els nostres èxits i les nostres expectatives, de què depèn més, dels èxits o de les expectatives?
Per molt bé que ens vagin les coses, si les expectatives que teníem eren molt altes, com ens sentim?
En època de crisi, les expectatives baixen. Això vol dir que els èxits, els petits o grans encerts, les coses aconseguides, es valoren molt més, i en conseqüència la nostra autoestima augmenta?
Hem de passar-ho malament, doncs, per valorar allò que tenim?
És que no canviarem mai?
Si ens hem acostumat a esperar poc, podem ser feliços amb poc?
I si ens han ensenyat a esperar-ho tot, ens podem sentir fatal tenint-ho tot?
Segons Rousseau hi ha dues maneres de fer-nos rics: acaparar més diners o limitar i refrenar els nostres desitjos.
En la nostra societat, per quina via hem optat?
Quin és, en el fons, l'objectiu primer i principal de la publicitat?
Segons Rousseau, els pobles primitius eren moralment superiors i més feliços. I els primers anglesos que van entrar en contacte amb els indis americans es queixaven que no hi havia manera de vendre'ls els seus productes, no hi havia manera de fabricar-los nous desitjos, noves necessitats. La possessió i adquisició d'objectes no era en absolut la condició de la seva felicitat. Què en penseu? Per on passa la nostra felicitat?
Hem generat un abisme massa profund entre el que som i el que podríem o voldríem ser?
El progrés cientifico-tecnològic ha suposat també un increment més o menys proporcional de felicitat?
Alexis de Tocqueville quan va viatjar a Amèrica es va sorprendre de l'elevat grau d'enveja que existia entre els americans. Com més igualitària és una societat, més augmenta l'enveja i per tant, l'ansietat per no tenir el que els altres tenen?
Quan les diferències entre nosaltres són mínimes, ens fixem en les petitíssimes diferències, i som capaços fins i tot d'envejar-les?
El secret per no sentir enveja i, per tant, ansietat és deixar de comparar-nos amb els altres?
Sembla com si el nostre valor depèn del que han aconseguit els altres. És així?
I és per això que, encara que ens costi reconèixer-ho, els fracassos dels altres, o alguns fracassos dels altres, poden arribar a reconfortar-nos?
I l'èxit dels altres, quan ens molesta: quan és un tipus d'èxit que nosaltres també hauríem pogut assolir, o quan és un èxit que queda absolutament fora de les nostres possibilitats?
Si sempre estem pendents dels altres, acostumem a saber valorar el que tenim? Viure pendents dels altres no ens instal.la en la insatisfacció permanent?
El model de societat vigent ens empeny més a comparar-nos?
Gelosia, enveja, ressentiment, ràbia són algunes de les emocions que generen la contínua i obsessiva comparació amb els altres?
I si penséssim o tinguéssim més present que el que rebem de la societat és més o molt més del que li retornem, aquest malestar generat per la comparació i l'enveja, minvaria substancialment?
Quan confiem en nosaltres mateixos, no necessitem tant de l'aprovació o desaprovació dels altres?
Creieu que, en el fons, ens passem el dia jutjant com hauríem de ser nosaltres, com haurien de ser o de comportar-se els altres, com hauria de ser el món, la humanitat i l'univers sencer? I si acceptéssim amb més normalitat que les coses són com són? Encara que només fos una mica. Només una mica.
Jutjar ens fa sentir superiors?
Jutjant contínuament, ni ens acceptem a nosaltres tal com som ni acceptem els altres. És una mica així?
I si tinguéssim més clar que cada persona és única i que, en el fons, no ens podem comparar amb ningú. No podem comparar un amic amb un altre, una parella que vam tenir amb l'actual, un fill amb un altre...
Comparar és desacreditar?
Mirar sempre de reüll l'altre, és un indicador de poca autoconfiança? De por o recel a expressar el que un és?
És veritat que tot sovint quan comparem, comparem els resultats, però no els esforços o sacrificis que potser ha fet aquesta o aquella persona per assolir-los?
Quan ens comparem amb un altre, sempre ens comparem amb el que imaginem de l'altra persona? Vist així, les comparacions són més ficcions nostres, que constatació de dades objectives?
La comparació és, doncs, en realitat, una comparació entre jo i jo mateix, entre jo i les meves idealitzacions?
Així, quan em comparo amb els altres, inevitablement em comparo i jutjo a mi mateix?
L'enveja sempre ens trasllada al futur, impedint així poder i saber gaudir de més d'una cosa agradable que disposem en el present. Com ho veieu?
I no seria possible emmirallar-nos en els altres, veure'ls com a models a imitar, sense experimentar el negativisme de l'enveja?
Hauríem de potenciar més l'enveja sana, l'enveja que ens estimula a créixer i ser millors?

La vellesa, parada i fonda?

2011-01-07T10:00:00.007+01:00

Sóc una anciana, sóc un ancià, ens diem de tant en tant per convèncer-nos que realment ho som, perquè com tothom en aquestes circumstàncies, tenim tendència a oblidar-ho. Ens costa creure que tenim l'edat que tenim, i encara més dir-la i escriure-la, i quan ens arribem a convèncer que realment som uns ancians, de tota manera hem de fer un esforç per adonar-nos que els altres no ens veuen com ens veiem nosaltres, sinó com nosaltres veiem els altres ancians.

Rosa Regàs, L'hora de la veritat

* * *

El cas és que arribats a aquestes edats continuem comptant amb la imatge del que vam ser en un punt determinat de la nostra història. Hi ha qui, en el seu fur intern, continua veient-se com era en la infantesa o en la joventut o fins i tot com un home o una dona madurs en els seus anys gloriosos, però poques vegades amb l'edat que tenim. [...] Amb un mateix passa el contrari del que passa amb els fills, estranys jocs a què ens sotmet el pas del temps: ens costa veure'ns com som i, en canvi, se'ns fa difícil reconèixer en els nostres fills els nadons que dúiem a coll o els nens que ens seguien pertot arreu..., uns fills que ja no hi són, uns fills que s'han convertit en homes i dones.

Rosa Regàs, L'hora de la veritat

* * *

Els vells s'han convertit en un sector de la societat marginat, igual que els immigrants o els pobres.

Simone de Beauvoir, La viellesse

* * *

La vida segueix un curs precís i enriqueix cada edat amb qualitats pròpies. Per això, la debilitat dels nens, la fogositat dels joves, la seriositat dels adults, la maduresa de la vellesa, són característiques naturals, i cadascuna n'ha de ser apreciada en el moment just. De fet, quan la vellesa permet que ens alliberem dels deures dels quals ens vam voler alliberar en la joventut, ho fem fins i tot millor que com ho hauríem fet aleshores. Ni la força ni l'agilitat física ni la rapidesa són el que permet dur a terme les grans empreses, són altres qualitats com la saviesa, la previsió i el discerniment. Qualitats que no només no manquen a la vellesa, sinó que, per contra, la vellesa les pot desenvolupar àmpliament.

Marco Tullio Cicerone, De Senectute

* * *

Viuré el temps que em funcioni el cervell, i quan per factors químics perdi la capacitat de pensar, deixaré dit al meu testament biològic que vull que m'ajudin a deixar la vida amb dignitat.

Rita Levi-Montalcini, neuròloga, premi Nobel de Medicina el 1986

* * *

No hi ha culpa ni mèrit a fer 100 anys. Han caigut la vista i l'oïda, però no el cervell. El meu cervell té un segle, però no coneix la senilitat, el cos s'arruga, és inevitable, però no el cervell. Continuo tenint la capacitat mental que tenia a 20 anys, potser superior. I no ha decaigut la capacitat de pensar, de viure. (...) Mantingues el teu cervell il.lusionat, actiu, fes-lo funcionar i no es degenerarà mai.

Rita Levi-Montalcini

* * *

Adéu, que sigui feliç amb la seva feina. No ho oblidi, la feina no és un càstig, la feina és un regal que ens fan els déus perquè el pas del temps no ens faci embogir.

Bachir Zuhdi

* * *

Si vols que els teus fills i la teva dona i els teus amics visquin per sempre, ets un insensat, perquè vols que allò que no depèn de tu depengui de tu i que allò que t'és aliè et sigui propi.

Epictet

* * *

No és la mort o el sofriment allò que hem de témer, sinó la por al sofriment o a la mort.

Epictet

* * *

Hi ha vida abans de la mort?

Anys 60, graffiti del metro de Nova York. Citat per Eduard Punset

* * *

Santiago Dexeus, 75 anys, després que els seus exsocis l'acomiadessin de la clínica que porta el seu nom, ha començat de nou a una edat en què la majoria es jubila. Ara dirigeix el seu propi centre ginecològic a la Clínica Tres Torres.

-Com ho porta, això de tornar a començar a la seva edat?

-És un repte meravellós perquè he comptat amb gent que m'ha donat suport. No puc oblidar la meva dona (fa dos mesos que l'ha perduda), que ha estat l'ànima per tirar endavant, i la clínica transpira feminitat. Podria acabar els meus dies com qualsevol metge privat amb el meu despatx i els meus pacients, però no és el meu caràcter. A més, tinc una història familiar que es remunta a 75 anys i el meu fill és la continuació de la saga Dexeus. La meva presència en aquest projecte donava garantia de continuïtat. (...)

-Està preparat per a la jubilació?
-Què diu? Aquesta paraula no l'entenc. Em jubilaré el dia que em fallin el cap o les mans.
-La feina és el seu refugi?

-Sí, fa dos mesos que he perdut la meva dona, i si no tingués la feina estaria molt enfonsat. Diuen que el temps ho cura tot, però la meva dona no la puc canviar per res. Ho és tot, des del seu perfum a la seva manera de riure o la seva sensibilitat. Ella em cuidava. No la puc oblidar.

Ara, dimecres, 5 de gener

* * *

Una cosa que va fer genial Epicur va ser la seva anticipació del concepte modern de l'inconscient. Aquest filòsof emfatitzà que la preocupació davant la mort no és conscient en la majoria dels individus, sinó que ha de ser deduïda a partir de manifestacions disfressades. D'entre les quals mencionà l'excés de religiositat, l'obsessiva acumulació de riqueses, i la recerca cega de poder i honor, tot això ofereix una versió falsificada de la immortalitat.

Irvin D. Yalom, Mirar al sol, pàg. 74

D'entre tots els conceptes que han sorgit dels meus anys de pràctica dedicats a contrarestar l'ansietat davant la mort, considero que el de la propagació per ones concèntriques és molt útil.

Això de les ones concèntriques vol dir que tots nosaltres creem, tot sovint de forma no intencional i sense tenir-ne consciència, cercles concèntrics d'influència que poden afectar els altres durant anys o fins i tot, generacions. L'efecte que tenim sobre els altres es transmet, al seu torn, a d'altres, de la mateixa manera que els cercles concèntrics que es produeixen en llançar una pedra a un llac es continuen expandint, encara que ja no siguin visibles per a nosaltres. La idea que podem deixar alguna cosa nostra, encara que no hi siguéssim per tal de veure-ho, ofereix una potent resposta als que afirmen que la manca de sentit és la conclusió necessària de la nostra finitud i transitorietat.

Produir ones concèntriques no necessàriament significa que el nostre nom o la nostra imatge vagin a sobreviure. (...) Els intents de preservar la identitat personal sempre són fútils. La transitorietat és permanent. El concepte d'ones concèntriques es refereix a deixar alguna cosa de la pròpia experiència de vida. Algun gest, algun bon consell, alguna guia, algun consol als altres, sabent-ho o no.

Irvin D. Yalom, Mirar al sol

* * *

La vellesa és (potser) un procés de refredament del cos, que no té pas un començament fixat per l'abundància d'anys, sinó que es pot manifestar en qualsevol moment i que es va accentuant. En el meu cas aquest procés comença a la tardor del 1966, abans de complir els setanta anys i coincidint amb uns dies de reuma en el braç dret i en l'articulació del braç i l'espatlla —reuma molt dolorós, sobretot al llit, a causa de la dificultat de trobar una posició que no accentuï el mal. En la vellesa —m'havia dit moltes vegades el doctor Pascual—, més important que el menjar i que el beure és viure en una temperatura agradable. Em penso que és exacte; quan m'imagino el fred de la mort de la gent enmig del fred multisecular d'aquest país, els cabells se'm posen de punta només de pensar-hi. Em demano sovint si aquest no és el meu cas.

Tornar-se vell vol dir dibuixar físicament una caricatura —però una caricatura no solament del que hom és, sinó —i sobretot— del que hom ha estat. Aquesta caricatura és tant més exacta com més accentuada. La vida és un esforç per assemblar-nos a l'aspecte que tenim quan som vells.

Josep Pla, Notes per a Sílvia

Per rumiar-hi una mica:

Envellir, poder envellir, és un privilegi o una condemna?
Preferiríem desaparèixer sense haver de suportar la gradual i, ara per ara, inevitable decrepitud del cos?
A partir de quina edat la majoria de la gent s'adona, pren realment consciència, que s'entra en l'últim tram de la vida?
A partir de quin moment descobrim que els que es fan vells no són només els altres?
Hi ha fets i circumstàncies que poden fer oscilar de manera força acusada aquesta edat? O és la biologia la que sempre té l'última paraula?
O és més aviat i sobretot la jubilació la que realment ens fa prendre consciència de l'entrada real en la vellesa?
Perquè és veritat que acostumem a viure amb absoluta inconsciència respecte del pas del temps i de la vellesa?
És veritat també que només els altres ens veuen amb l'edat real que tenim, i a l'inrevès? Ens arribem a identificar amb la nostra edat real?
En la nostra societat, una de les pitjors coses de la vellesa és la marginació?
Què els margina més, però, a la gent gran, l'edat o la penúria econòmica?
Les empreses que es treuen de sobre la gent gran i la substitueixen per gent jove ho fan per augmentar la productivitat, o el benefici? Potser perquè a la gent jove se li paga menys i se li pot exigir més...
Com és que els directius de les empreses que fan gala de rejovenir la plantilla no es jubilen si no volen fins als 90 anys o bé fins que els jubila la mort? No és una mostra clara d'hipocresia i cinisme?
A qui es discrimina, doncs, als ancians o als ancians pobres?
Fer-se grans i arribar a la vellesa vol dir que moltes o algunes de les persones que constituïen el nostre món han desaparegut?
La vellesa implica sempre i necessàriament solitud? Durant la vellesa el setge de la solitud augmenta gradualment?
Hi ha dues actituds davant la vellesa que no semblen gaire funcionals. Una, negar-la, procurant semblar el que ja no som. L'altra, rendir-nos, i renunciar a continuar vivint amb plenitud. Què en penseu?
A què us sona això de la Tercera Edat o la Quarta Edat? Qui se'ls creu aquests eufemismes?
I suposant que sigui possible semblar més joves, què ens hi acosta més, una cara amb arrugues disfressades, un cos prim, una forma de vestir juvenil, o l'humor que conservem, la curiositat que sentim, la creativitat que demostrem i la nostra actitud davant les distintes circumstàncies?
Viure ancorats en el passat i mantenir contínuament la nostàlgia pels anys perduts, ens ajuda a tirar endavant i a fruir del present i del futur que encara tenim?
En traiem alguna cosa positiva d'estar contínuament comparant-nos amb quan teníem 20, 30, 40 anys...?
La seducció és una cosa exclusiva de la joventut? Un home o una dona vells no poden tenir una gran capacitat de seduir? O és que només es pot seduir a través del cos?
Quins aspectes avantatjosos, quines oportunitats noves apareixen durant la vellesa?
Què guanyem amb la vellesa?
Fer-se gran és tenir cada cop més present el pensament de la mort?
És quan som vells que comencem a dir: això ja no ho veuré?
És possible tenir present la mort i no experimentar por o neguit?
Creieu que aquest sentiment és universal i l'únic que ens diferencia és la manera més o menys funcional de saber-lo gestionar?
Tenir creences religioses ajuda o pot ajudar molt a reduir l'impacte negatiu d'aquest sentiment?
I han de ser necessàriament de tipus religiós aquestes creences reductores de por?
Viure ancorats en el passat no és en el fons una manera d'incrementar dia rera dia el temor a la mort? No és renunciar a continuar vivint?
Com es pot matar el temor a la mort, renunciant a viure o vivint-la amb intensitat?
Què en penseu del concepte d'ones concèntriques de l'Irvin Yalom?
Us sembla que, tal com pensava Epicur, l'excés de religiositat, l'obsessiva acumulació de riqueses, i la recerca cega de poder i honor són manifestacions inconscients de la por davant la mort' Creieu també que són estratègies del tot inútils? O penseu que sí que ens ajuden a apaivagar aquesta por?
En quins moments o temporades acostuma a aparèixer amb més insistència i rotunditat el pensament sobre la mort, quan estem actius i embrancats en les nostres coses o quan ens domina l'apatia i la passivitat?
Us sembla que hi ha una correlació molt gran entre la por a la mort i la sensació de no viure, de no estar vivint o de no haver viscut la vida?
Què ens fa por, doncs, sobretot, de la mort: la mort en si o no haver viscut la vida?
I si és la consciència d'haver-la desaprofitat, es pot reparar d'alguna manera això? No és veritat que hi ha estrelles que, quan són a punt de desaparèixer, brillen més que mai, són capaces d'omplenar de llum tot una vida?
És impossible saber fer compatible recordar i alhora viure?
Tots els problemes i inconvenients de la vellesa procedeixen de l'exterior? Nosaltres, la nostra actitud davant d'aquesta etapa de la vida, no en tenim cap responsabilitat? Una bona o mala vellesa no depèn també, i potser sobretot, de nosaltres?
Si no patim una malaltia mental greu, hi ha alguna cosa que ens privi de gaudir del tresor més valuós que posseïm, la consciència i el pensament?
Rosa Regàs: si busques una mà que t'ajudi, ens deien a l'escola, la trobaràs al final del teu braç. Què en penseu?
Ens costa acceptar el deteriorament físic?
Ens hi arribem a obsessionar?
Quants cops anem al metge perquè ens digui el que ja ens va dir el primer dia, que són coses de l'edat?
Pensant contínuament i estant sempre pendent de les diverses xacres, tenim la sensació d'augmentar-les o de minvar-les?
En envellir, els nostres defectes van en augment?
Encara que és del tot impossible generalitzar, com creieu que evolucionen les relacions amb els nostres fills a mesura que ens anem fent més grans? Creieu que es mantenen més o menys com sempre, o hi ha canvis força substantius?
De vells reclamem més atenció i afecte per part dels fills?
De vells, però, acostumem a explicar-nos o si més no a parlar d'alguns problemes antics que vam tenir amb els fills?
I si cal, no seria el moment de parlar-ne amb més franquesa?
Quan som grans, deixem de patir pels fills?
Quan som grans i no obtenim l'afecte o l'atenció que crèiem que hauríem d'obtenir dels nostres fills, acostumem a fer servir el xantage emocional com a estratègia més habitual?
Tenim dret a convertir-nos en la consciència moral dels nostres fills quan aquests ja són plenament autònoms i lliures?
Tenen dret els fills a convertir els seus pares en pares dels seus fills? Què en penseu dels avis pares de la nostra societat?
En la vellesa, l'avorriment és potser el pitjor enemic? De l'avorriment naixen tots els desànims i mal humors?
És possible intentar viure com si no tinguéssim por a la mort, com si no tinguéssim por al deteriorament, com si no ens afectés la solitud, com si tinguésim tota la vida per endavant...?
Rita Levi-Montalcini diu que la vellesa mental no existeix. Som realment conscients que el cervell no envelleix? Som conscients de les immenses possibilitats que ens continua oferint aquesta eina tan meravellosa? O més aviat creiem que ha arribat l'hora de deixar-la d'usar, de no forçar-la... de renunciar-hi al màxim possible i d'esperar, només esperar...?
Procurar tenir sempre, tal com deia Viktor Frankl, un motiu per viure, una il.lusió, un propòsit, un projecte... és el millor antídot contra el desànim, la mandra, la frustració o la solitud? És la millor teràpia per a l'ànima, tinguem l'edat que tinguem? I és sobretot durant la vellesa quan ho hem de procurar tenir més?

Estem infoxicats? Els perills de l'excés d'informació

2010-12-13T20:47:00.000+01:00

Agafant la humanitat en conjunt, la quantitat de coneixements que hi ha avui en dia en el món és enorme, fenomenal. Aquesta quantitat cada dia augmenta, a passos de gegant. Per a un home sol, accedir a una part mínima, petitíssima, d'aquests coneixements és pràcticament prohibitiu, impossible. [...] Així, com més coneixements reals -o sigui momentanis- hi hagi en aquest món, més ase serà el savi reconegudament existent, declarat. Serà un gran especialista, és a dir, un home limitat, certament útil, però donat a la intemperància, a causa de la tendència dels especialistes a veure les coses d'aquest món a través de les moralles de la seva especialitat. Com més avancen els coneixements, més passen de moda i són inexistents les idees generals.

Josep Pla

* * *

En primer lloc, a inicis del segle XXI, ens trobem immersos, pel que fa al coneixement, en un immens procés maltlhusià: amb les creixents interrelacions que genera la globalització i Internet, el creixement hiperbòlic en la informació disponible és molt superior al de la capacitat dels individus per processar aquesta informació. Malgrat les ajudes informàtiques, bibliogràfiques, documentalistes, etc., la condició humana té uns límits biològics i neuronals que impedeixen, a llarg termini, seguir aquesta progressió geomètrica dels coneixements. Atesa, doncs, la creixent desproporció entre la capacitat col·lectiva per crear saber i la capacitat individual per assumir i integrar vitalment, sembla justificat i potser inevitable l’adveniment d’una “societat de la ignorància” (Brey), “del desconeixement” (Innerarity) o “de la incultura “(Mayos).

En segon lloc, per damunt d’altres perspectives similars, la denominació “societat de la incultura” sembla descriure més adequadament les paradoxes i contradiccions que avui emanen després de la “societat del coneixement”. Perquè el procés de creixent especialització dels experts continuarà acceleradament, amb la qual cosa no es preveu a mig termini el col·lapse del coneixement expert ni dels tècnics especialitzats. Salvant els aspectes específics destacats per Innerarity, la “societat del coneixement” cientificotecnològica podrà determinar el que en cada cas serà considerat com a “cert”, “establert per la ciència” o “més adequat tecnològicament”.

Ara bé, sí que cal dubtar que la majoria de la població pugui tenir un coneixement, cultura o “sàvia” composició general de l’estat global dels sabers humans i les seves problemàtiques. És a dir, continuarà el coneixement especialitzat i expert, però augmentaran les dificultats de la gent (fora del propi camp d’especialització) per disposar d’una “cultura” general o “capacitat de fer-se càrrec” reflexivament de les problemàtiques humanes en conjunt. Això no és accessori, ja que si la majoria de la població no pot interioritzar aquest coneixement general, les seves decisions polítiques mitjançant el vot i la participació democràtica resultaran altament problemàtiques.

Gonçal Mayos, La societat de la incultura

* * *

El coneixement no implica saviesa, així com la informació no implica coneixement.

T.S. Elliot

* * *

A mesura que multipliquem la informació, de ser bona passa a ser contaminant.

David Shenk

* * *

Sense ànim d'atabalar:

Infoxicació és un terme creat per l'Alfons Cornella, fundador d' infonomia.com per indicar l'excés d'informació: descriu l'estat d'estrés que pateix l'ésser humà davant l'actual sobrecàrrega d'informació. Als EEUU fins i tot s'ha tipificat com un trastorn psicològic, que es podria traduir com a síndrome de fatiga per la informació. La persona que el pateix experimenta confusió mental, angoixa i por de col.lapsar-se. En l'origen d'aquest trastorn està el volum creixent i ingent d'estímuls que rebem cada dia tots o pràcticament tots. La informació que rebem i generem augmenta sense parar i ens sentim angoixats davant la impossibilitat d'estar al dia. Entre correus electrònics, sms, missatges a la bústia de veu, trucades telefòniques... el volum d'informació a què hem de donar resposta s'incrementa i s'infla exponencialment. A tot això, a aquests estímuls personals hi hem d'afegir la ràdio, la televisió, la publicitat als mitjans escrits i audiovisuals... Què podem fer davant d'aquest allau d'informació que de manera implacable ens cau cada dia a sobre?
Als EEUU, a la dècada dels 70, el nombre de missatges diaris publicitaris que rebia un ciutadà mig era d'uns 500, avui n'hi arriben més de 3000. I les persones que tenen un càrrec estan exposades a deu o vint vegades aquest volum. S'ha calculat que un gerent típic entre missatges i informes ha de llegir un milió de paraules per setmana, és a dir, l'equivalent a empassar-se tres vegades el Quixot sencer. Què en penseu?
En aquestes circumstàncies, és possible no estressar-se?
Cada vegada rebem més informació per unitat de temps i en conseqüència la nostra capacitat per prestar atenció a aquesta informació decreix. Com es pot resoldre aquest conflicte?
L'Alfons Cornella diu que a través d'una combinació de tecnologia i de psicologia. Necessitem, diu, d'una banda instruments que ens permetin manegar millor aquesta informació. Per exemple, en lloc d'haver de consultar quin dia farà a través de l'ordinador, podria disposar d'un paraigua el pom del qual estés connectat al servei meteorològic i en funció de la previsió s'encengués una llum d'un determinat color. I de l'altra, fer una crida perquè tothom que emet informació faci un esforç suplementari per sintetitzar-la i fer-la més fàcil d'entendre. És a dir, noves tecnologies i noves formes de compressió per fer-la més capturable i per poder viure, per tant, sense angoixar-se tant. Què en penseu?
El problema és la informació, o quan ens tornem addictes a la informació? Hi ha informació que ens pot fer depenents i informació que ens pot fer pensar, que ens pot fer lliures? I això depèn de cadascun de nosaltres, de la forma com la intentéssim gestionar?
Perquè què és més important: tenir el cap ple, o tenir el cap ben ordenat, tenir el cap clar?
Les tecnologies que ens permeten un grau de connectivitat bestial i, per tant, un accés a la informació immediat, ens obliguen a treballar a un ritme molt més accelerat que abans?
Amb l'excusa que hem d'estar ben informats, i com que només són notícia les coses negatives, rebem al cap del dia molts i molts inputs negatius. Com acostumem a reaccionar davant d'aquest allau de males notícies?
Es pot sobreviure amb molta menys informació?
Es pot, fins i tot, viure millor?
Com la gestioneu la informació que rebeu cada dia?
Sou selectius? Procureu prestar atenció només a allò que reclama el vostre interès?
O us deixeu endur per allò que els mitjans volen que sabéssiu?
Si ens deixem endur per les notícies precuinades quina visió acabem tenint del món i de les persones?
Arribem a pensar que hi ha coses meravelloses i persones extraordinàries?
Si només rebem notícies negatives acabem estressant-nos i estant permanentment preocupats?
Què passarà si...? I si...? I si...?
L'ansietat permanent pel futur ens priva del plaer de viure i fruir del present? Mai no estem pel que estem?
El problema està, doncs, en les notícies o en la incapacitat o en la renúncia a seleccionar-les?
Internet pot ajudar-nos molt en la selecció de la informació? O més aviat a l'inrevés? Perquè Internet vol dir estar permanentment connectat amb tot el món, i per a això no hem estat dissenyats.
Els sectors o capes socials que estan més estressats són els qui estaven acostumats a estar ben informats, quan el món era petit, i ara amb l'allau que els ve a sobre, no poden?
Sempre es té la sensació que no estem a l'última, que no sabem el que hauríem de saber, que no hem sentit el que hauríem d'haver sentit?
Continuem confonent informació amb coneixement?
Es possible tenir informació de determinades coses, però és impossible tenir coneixement o saber d'aquestes mateixes determinades coses. És així?
Cercar informació per internet no ens pot fer sentir coneixedors de coses en realitat desconegudes?
L'accés al coneixement, al saber, requereix i exigeix temps, esforç i dedicació. Si no, és impossible digerir res. Estem. doncs, saturats i intoxicats d'informacions no assimilades?
Què en penseu d'aquests personatges que surten a no sé quantes tertúlies radiofòniques o televisives i que sembla que saben de tot, i que s'atreveixen a pontificar sobre qualsevol tema?
Hi ha, doncs, molta informació i molt poca comprensió, molt poc enteniment i molta poca saviesa?
Els nostres iaios tenien molt poca informació, però molta saviesa sobre aquesta informació. Nosaltres tenim molta informació, però en sabem molt poc. És així?
De què serveix tenir tanta informació si després resulta que no té cap impacte en la meva vida?
Podríem dir que no hi ha reflexió ni aprofondiment, sinó suma de dades?
En els treballs dels alumnes: mira quantes fonts he consultat...! Mira quants quilos de patates he recollit!
Fins i tot podríem parlar en termes d'especialització professional: mira quantes dades he recollit! Molt bé, però què signifiquen?.... Silenci.
És veritat que quan no sabem com afrontar o resoldre un problema ens reunim o elaborem estadístiques?
Tenim avui en dia, moltes vegades, una falsa sensació de coneixement? I tot perquè tenim moltes dades, molta informació...
Podem afirmar que la tècnica ha evolucionat molt més de pressa que el pensament i que la filosofia, i que per això mateix, la tècnica pot esdevenir el nostre propi enemic?
L'excés d'informació, en el fons, pot provocar el mateix que l'excés de menjar?
Necessitem, doncs, la informació, però necessitem també poder-la digerir, i poder-la intercanviar?
I la saturació produïda per l'excés d'emails?
No hauríem de ser una mica més conscients que cada cop que tremetem informació a algú realment li pugui interessar i ser útil? Per què reenviem tantes i tantes collonades?
Hauríem de ser una mica més responsables en l'ús de les tecnologies i pensar una mica més en els altres?
L'email dóna una sensació d'immediatesa i fa que cada cosa que ens passa pel cap, automàticament, la comuniquem. És així? No és el mateix problema que tenen els professors davant d'alumnes que allò que els passa pel cap, sense cap mena de pausa i de reflexió, ho han de dir?
Com podem pair aquest volum d'informació?
Amb els emails, és una bona estratègia respondre d'immediat o no respondre?
Si decidim obrir-ho, el contestem. Si no, no l'obrim. Perquè si l'obrim i no el contestem ens queda una mena de preocupació i aclaparament al subconscient. És així?
Com és que les televisions que filtren i filtren molt (continguts, invitats, enfocaments) quan reben sms a sota la pantalla, sembla que ho permeten tot? Què ens volen trametre, que tot s'hi val? Que qualsevol opinió, pel fet de ser l'opinió d'algú, ja és respectable?
Com podem retornar als ritmes naturals de la vida i del viure humà?
Hauríem de procurar prendre consciència dels resultats que obtenim quan veiem determinats programes o ens empassem determinades informacions, i avaluar-ho?
Hauríem de procurar evitar que l'accés als continguts mediàtics fos una cosa irreflexiva i automàtica?
Com em sento abans i després de determinats programes amb determinades informacions, millor o pitjor? Més tranquil, més calmat, o més estressat i malhumorat?
Amb tot, rebem una certa pressió social que bloqueja la nostra capacitat de decidir si volem o no volem veure un determinat programa? Perquè hi ha coses que hem d'haver vist, programes que hem d'haver mirat...? Estem força obligats a haver de sintonitzar permanentment amb les sintonies majoritàries?
Si privem, posem per cas, als nostres fills de determinats continguts televisius, els posem en una situació en què hauran de justificar-se davant dels seus companys per no haver-los vist, per no tenir-ne notícia? Poden mostrar-se com a ignorants? Ignorants d'absurditats, ignorants d'ombres, diríem alguns adults? Amb tot, quines eines els podem donar perquè puguin gestionar aquesta possible situació?
Seria bo acostumar-nos a decidir què volem fer en cada moment?
Estem preocupats, i cerquem informació, cerquem estar informats per calmar-nos, però paradoxalment això ens genera més preocupació... Com sortir d'aquest cercle viciós que s'autoalimenta? Us en recordeu de la grip A?
La informació que existeix en tot el planeta actualment es duplica cada quatre anys. Així les coses, qui pot estar al dia? Ni tan sols els especialistes en la seva especialitat ho poden fer. Llavors?...
Aquest cafè filosòfic seria el mateix si interactuéssim des de casa nostra, i no estiguéssim per tant físicament presents aquí i ara?
No hauríem de vigilar més allò que guanyem i allò que perdem amb la tecnologia?
Potser que de vegades més que reflexionar el que fem és sumar informació? Això, però, és conversar?
Quants amic puc tenir, tots els del facebook, o els que puc atendre? Quanta informació puc tenir, la que puc rebre o la que puc digerir?
I si tot plegat es redueix a tenir clar qui ha de manar o manar-nos: nosaltres o la tecnologia?

Caldria reconnectar-nos amb la natura?

2010-11-18T18:24:00.001+01:00

La mentalitat materialista veia en la natura un caòtic magatzem de recursos i creia que les innovacions tecnològiques eclipsen qualsevol prodigi que pogués atribuir-se al món natural. En gran mesura, la civilització es va desenvolupar a través d'un progressiu aïllament respecte de la natura i dels seus cicles, per acabar somiant amb paradisos artificials (de plàstic o virtuals) en què la natura quedaria, per fi, superada i relegada a l'oblit. Però una mirada més assenyada descobreis que la veritable tecnologia punta del nostre món és la que dissenya la natura, amb mils de cicles perfectament coordinats en els quals tot s'autoregula, res no es perd i tot es recicla -cicles que fan possible la vida en condicions extremes, de selves a deserts. La natura aconsegueix prodigis a temperatura ambient emprant un mínim d'energia que nosaltres utilitzem i sense generar residus tòxics. No hi ha empresa de disseny i tecnologia més neta, eficaç, sorprenent i instructiva. Així, per exemple, el fil de la tela que teixeix l'aranya és, en relació al seu pes, tres vegades més resistent que l'acer -i molt més flexible.

[...] Per posar remei al divorci entre el nostre món interior i el nostre món exterior va néixer a principis dels anys noranta l'ecopsicologia. [...] L'ecopsicologia, d'una banda, explora la nostra separació del món natural i, de l'altra, intenta reconciliar-nos amb la natura, rescatar-nos de l'exili en les nostres petites ments i tornar-nos al nostre veritable lloc: el món. (...) L'eina més típica de la ecopsicologia són els viatges d'immersió en la natura -de fet, tota activitat que ens ajudi a tornar a connectar amb el nostre cos i amb la natura contribueix, d'una manera o d'una altra, a la nostra salut ecopsicològica.

Jordi Pigem, Bona crisi. Cap a un món postmaterialista

* * *

Tinc la desgràcia de contradir-me sempre. La realitat ho fa contínuament, però no pas l'esperit ni la virtut. Després d'una fatigosa caminada d'estiu, per exemple, puc arribar a obsessionar-me per un vas d'aigua i manifestar que l'aigua és la cosa més meravellosa del món. Un quart d'hora després, en acabat de beure, no hi ha res al món que m'importi menys que l'aigua o el beure. El mateix em passa amb el menjar, el dormir i el pensar. La meva relació amb l'anomenat esperit, per exemple, és exactament la mateixa que amb el menjar o el beure. De vegades no hi ha res al món que m'atregui tant i que em sembli més indispensable que l'esperit, la possibilitat d'emprar les abstraccions, la lògica, les idees. Després, quan me n'he atipat i necessito i cobejo el contrari, tot el que tingui a veure amb l'esperit em repugna com si fos menjar podrit. Sé per experiència que aquest comportament és té per arbitrari, que denota feblesa de caràcter i que fins i tot està prohibit, però mai no he entès per què. Ja que de la mateixa manera que haig d'alternar sempre el menjar i el dejuni, el son i la vigília, també haig de bascular constantment entre la naturalitat i l'espiritualitat, l'experiència i el platonisme, l'ordre i la revolució, el catolicisme i l'esperit de la Reforma. Que una persona pugui passar la vida venerant l'esperit i menyspreant la natura, que pugui ser sempre revolucionària i mai conservadora, o a l'inrevés, em sembla molt virtuós, tot un signe de fermesa i de perseverança, però alhora ho trobo tan funest, repulsiu i esbojarrat com si algú pretengués menjar o dormir sense parar. I no obstant això, tots els partits, tant els politics com els espirituals, els religiosos com els científics, es basen en el supòsit que un comportament tan esbojarrat és possible i natural.

Hermann Hesse

* * *

Actua de manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d'una vida genuïnament humana sobre la terra.

Hans Jonas, el principi de responsabilitat

* * *

Tots tenim una necessitat instintiva de connectar amb la naturalesa.

Edward O. Wilson

* * *

Retirar-se de tant en tant al camp o a la muntanya ens ajuda a tenir la ment fresca per saber què volem fer en cada moment.

Claudio Naranjo

* * *

Parlem de la naturalesa, i fent-ho ens oblidem de nosaltres mateixos, però nosaltres som també naturalesa.

F. Nietzsche

* * *

M'agrada el paisatge pintat. M'agrada encara més contemplar un paisatge real. I encara m'agrada més convertir-me en un element del paisatge, en una petita cosa que el paisatge conte.

Josep Pla

Qüestions força naturals:

Creieu que, sobretot les generacions més joves, un dèficit de natura?
Si els comparem amb generacions anteriors, on passen la major part del temps els nostres xiquets: jugant, corrent i ajudant els seus pares per entremig de la natura, o tancats entre les quatre parets de casa i l'escola?
S'ha dit que el contacte amb la natura redueix significativament els problemes d'atenció i d'hiperactivitat en els nens, alleugereix la depressió i estimula la concentració, la intuïció i la creativitat. Què en penseu?
Ens concentrem millor després d'haver estat en contacte amb la natura?
Les formes, els colors... els sons de la natura ens ajuden a potenciar una atenció atenta i alhora relaxada?
La pau que ens produeix la natura ens pot ajudar a reorientar-nos en la nostra vida?
Creieu que la natura té alguna cosa de sagrat que no pot ser comprès pel pensament?
El món modern tendeix a veure, a fer-nos veure la natura, com una cosa exterior a nosaltres, que podem tallar i retallar com ens vingui de gust?
Ens sentim realment un tros de natura?
La sentim, o només la usem?
És gaire assenyat pensar i creure que podem destrossar la natura i a nosaltres, que som un tros de natura, no ens passarà res?
Ens hem tornat uns autèntics analfabets ambientals?
Hem anat perdent els noms de les plantes, dels arbres, dels ocells...?
Quants dels nostres fills, en llevar-se, el primer que fan és observar el cel?
Tant ens hem allunyat de la natura que som gairebé insensibles al seu batec profund?
Reconnectar-nos amb la natura ens ajudaria a resituar-nos a escala humana?
Ens sentim perduts, aïllats, desarrelats... en bona part per oblidar el nostre lloc natural?
El PIB d'un país reflecteix realment el benestar dels seus ciutadans?
El dia o els dies que hem gastat més diners han estat necessàriament els més feliços?
L'any passat es va editar l'índex del planeta feliç que a través de tres variables, petjada ecològica, esperança de vida i satisfacció vital que declara la gent, on Costa Rica ocupa el primer lloc. Costa Rica, un país sense exèrcit i amb molta cura pel medi ambient. Espanya ocupa el lloc 76, i EEUU, paradigma del progrés econòmic, el 114, entre Nigèria i Madagascar. Què us fa pensar tot això?
La crisi actual serà capaç de fer-nos veure que el camí de la cobdícia no és bo per a nosaltres ni per al planeta, o continuarem igual?
Podríem parlar que el model ha fet fallida, i sobretot el model de relacionar-nos amb la natura?
Cal o caldria una mirada nova sobre la natura, una mirada també contemplativa i no solament instrumental com fins ara?
Caldria passar de considerar-la un simple objecte a sentir-nos-en part? Caldria, doncs, superar aquest malèfic i erroni dualisme home-natura?
Podríem fer compatible la natura com a font de recursos i com a font d'espiritualitat?
Si tota forma de vida és interdependent, per què ens hem allunyat de la font on brolla la vida?
Som només la part conscient de la Terra, però cal no oblidar que som Terra. Hi esteu d'acord?
Hauríem de passar de ser explotadors de la terra a uns bons jardiners, uns bons cuidadors de la terra?
Ens domina una visió exclusivament materialista sobre el món en què tot ho hem reduït a coses, tot són coses, coses que es compren i es venen? No és possible cap altra cosa fora de les coses? No és possible cap forma de felicitat més enllà de les coses?
Hem muntat una societat depredadora?
Plotí deia que l'ànima s'expandeix en funció d'allò que s'està contemplant. Si contemples una cosa bella la teva ment s'expandeix. I si contemples una cosa lletja, es contrau.Us sembla que pot tenir raó?
La nostra ment s'expandeix quan contempla l'horitzó des de dalt d'una muntanya o des de la costa; per contra, tendeix a contraure's quan es troba en un espai tancat. Hi esteu d'acord?
Sembla ser que les habitacions d'hospitals amb bones vistes acceleren la recuperació dels pacients. Què hi dieu?
La naturalesa afavoreix uns tipus d'interaccions que no es donen en d'altres indrets.
Com és que, de moment, amb la majoria de persones desconegudes amb qui et trobes passejant per la muntanya et saludes?
Com és que, amb tot, últimament això experimenta un sensible retrocés?
És que la natura ja no té prou força per vèncer l'actual analfabetisme mediambiental?
Tan cecs i insensibles ens hem tornat?
Quan estem a la natura, la nostra ment calculadora deixa de funcionar?
La grandària de les actuals ciutats desborda el que és un habitat natural per als éssers humans?
Molts o alguns dels problemes que presenten els nostres nens no són en bona part deguts a un viure d'esquena a la natura i als seus cicles?
El contacte que d'altres generacions teníem amb la natura no servia de coixí canalitzador de moltes energies que ara, en no existir, es disparen amb símptomes força preocupants?
Com volem que no demostrin símptomes d'hiperactivitat, de manca de concentració... d'agressivitat vivint entre quatre parets i envoltats d'estris electrònics?
Contactar o sintonitzar amb la natura vol dir contactar o sintonitzar amb el cos i, per tant, amb els sentits, amb les emocions... amb els sentiments? Allunyar-se'n o viure'n d'esquena vol dir allunyar-se també de tot allò que ens humanitza i ens fa ser genuinament persones?
Penseu que gran part dels desequilibris que tenim avui en dia són a causa del nostre distanciament de la natura.
Saber fluir amb la natura és també una forma d'intel.ligència?
Per què hem reduït la intel.ligència a la intel.ligència calculadora?
Estem fabricant nens analfabets emocionals, analfabets espirituals i analfabets en naturalesa?
Per què posem tant l'èmfasi en les competències tecnològiques? L'educació no hauria de ser integral?
No els estem deixant coixos d'allò que realment haurien de conèixer per poder gestionar la seva vida d'una manera satisfactòria?
Com és que els nostres nens tenen tan poca capacitat contemplativa o meditativa? Com és que es neguitegen de seguida en no aconseguir allò que desitgen?
Si espiritualitat és respecte, admiració i agraiment pel que t'envolta, els nostres nens el tenen aquest sentiment?
Per què continuem associant espiritualitat amb religió?
El deteriorament actual de la natura i de la nostra relació amb ella marca la necessitat d'una nova mirada sobre el món i sobre nosaltres mateixos? Té realment futur l'actual mirada materialista? Estem patint només una crisi econòmica? Si l'economia va bé, tot va bé? La nostra economia és sostenible?
És possible compatibilitzar la permanència d'una vida genuïnament humana amb la pèrdua de biodiversitat i amb la degradació actual dels sistemes terrestres i marins?
Amb una natura destrossada perdem només la font dels recursos? No perdem també, i sobretot, la font principal d'on brolla la nostra humanitat?
És veritat que la natura no coneix el concepte de residu (el que no és desitjable per a un organisme nodreix els organismes d'una altra espècie o d'un altre regne) i que només els humans som capaços de produir coses que ningú no vol?
Quants compostos tòxics hi ha en cada passadís d'un supermercat?
Acostuma a ser veritat que els millors pensaments són els pensaments passejats?
Quantes vegades una simple passejada per la natura ha aconseguit desbloquejar-nos de molts i molt foscos carrerons mentals?
Per què ens sentim tan bé i amb pau quan estem dins la natura? Potser per què no hi ha uns ulls humans que ens observen i que ens jutgen?
Explicava José Saramago que el seu pare, que era pastor, intuint que estava molt malalt i que se n'aniria cap un hospital del que potser no tornaria, es va acomiadar dels arbres i els va abraçar. Què en penseu?

Té mala premsa la tristesa?

2010-10-31T16:28:00.001+01:00

Una sana maduració personal no passa per eliminar el sentiment de tristesa, sinó per aprendre-la a detectar i a tractar adequadament. Acomiadar la tristesa sense que s'instal.li en nosaltres eternament és fer el camí de l'acceptació, que no és el de la resignació, és acollida cordial de la condició humana.

Francesc Torralba

* * *

Moltes persones es treuen les flors marcides de la tristesa mitjançant l'entreteniment: la lectura, l'esport, el cinema, trencaclosques, el son, somiar desperts... Les distraccions més eficaces són les que poden canviar el nostre estat d'ànim. Tambés són antídots contra la tristesa donar-se ànims a un mateix amb regals i plaers sensorials com prendre un bany d'aigua calenta, gaudir dels menjars preferits, escoltar música, fer una activitat que ens pugui proporcionar un petit triomf, ajudar els altres, intentar veure les coses des d'una òptica diferent...

Daniel Goleman

* * *

Estàs trist? Busca una altra persona trista i consola-la: trobaràs l'alegria.

Rabindranath Tagore

* * *

He decidit ser feliç perquè és bo per a la salut

Voltaire

* * *

La tristesa és un mur entre dos jardins

Kahlil Gibral

* * *

En un reino encantado donde los hombres nunca pueden llegar, o quizás donde los hombres transitan eternamente sin darse cuenta...
En un reino mágico, donde las cosas no tangibles, se vuelven concretas...
Había una vez... un estanque maravilloso.
Era una laguna de agua cristalina y pura donde nadaban peces de todos los colores existentes y donde todas las tonalidades del verde se reflejaban permanentemente...
Hasta ese estanque mágico y transparente se acercaron a bañarse haciéndose mutua compañía, la tristeza y la furia.
Las dos se quitaron sus vestimentas y desnudas las dos entraron al estanque.
La furia, apurada (como siempre está la furia), urgida -sin saber por qué- se baño rápidamente y mas rápidamente aun, salió del agua...
Pero la furia es ciega, o por lo menos no distingue claramente la realidad, así que, desnuda y apurada, se puso, al salir, la primera ropa que encontró...
Y sucedió que esa ropa no era la suya, sino la de la tristeza...
Y así vestida de tristeza, la furia se fue.
Muy calma, y muy serena, dispuesta como siempre a quedarse en el lugar donde está, la tristeza terminó su baño y sin ningún apuro (o mejor dicho, sin conciencia del paso del tiempo), con pereza y lentamente, salió del estanque.
En la orilla se encontró con que su ropa ya no estaba.
Como todos sabemos, si hay algo que a la tristeza no le gusta es quedar al desnudo, así que se puso la única ropa que había junto al estanque, la ropa de la furia.
Cuentan que desde entonces, muchas veces uno se encuentra con la furia, ciega, cruel, terrible y enfadada, pero si nos damos el tiempo de mirar bien, encontramos que esta furia que vemos es sólo un disfraz, y que detrás del disfraz de la furia, en realidad... está escondida la tristeza.

Jorge Bucay, La tristeza y la furia

* * *

És ben cert que la pau existeix, però no una pau que visqui dins nostre per sempre més. L'única pau que hi ha és aquella que es conquereix lliurant continus combats i que s'ha de reconquerir cada dia.

Hermann Hesse

* * *

Los dolores y alegrías existenciales y los dolores y alegrías esenciales son cualitativamente diferentes. [...] Así, el dolor existencial se solventa multiplicando nuestro haber: aumentando nuestras posesiones materiales, ejercitando nuestras facultades y habilidades, multiplicando nuestras tenencias intelectuales, recibiendo el afecto del exterior, adquiriendo reconocimiento social, etc. El dolor esencial, por el contrario, no se solventa con nada que se puede tener. En ocasiones, puesto que este dolor se traduce psicológicamente en una sensación de vacío, lo malinterpretamos: creemos que se trata de un vacío relacionado con la necesidad de cosas, experiencias, logros, etc. Pero ninguna cosa, persona, situación, experiencia o logro puede llenarlo, porque se trata de un vacío de nosotros mismos. [...] El vacío esencial, por el contrario, sólo se supera cuando abandonamos el impulso por tener (...) y dejamos a las cosas, a las personas y a las situaciones ser lo que son, sin esperar que sean de ningún modo particular, sin buscar en ellas ningún provecho o beneficio personal. También cuando nos permitimos sencillamente ser y abandonamos nuestra ansiedad por lograr, por tener que llegar a ser esto o lo otro.

Mónica Cavallé, La sabiduría recobrada

Reflexionem:

S'ha dit que la tristesa és la crosta que amb el temps formen les llàgrimes no vessades i dipositades en el cor, i que aquesta crosta tot sovint ens paralitza. Què en penseu?
Si això és així, vol dir que és important donar-nos permís i donar-ne també als altres per poder expressar la tristesa?
La tristesa és una emoció primària i necessària que portem en el nostre equipatge vital, i que ens aporta informació. Hauríem d'aprendre a saber escoltar la tristesa. Acostuma a ser un bon indicador de com ens van les coses, del nivell de satisfacció de la nostra vida?
La tristesa ens hauria de fer aturar-nos, pensar i reflexionar?
La tristesa, doncs, ens aporta molta informació valuosa sobre la nostra vida i les nostres relacions?
Si la sabem escoltar, ens pot ajudar a anar passant la nostra itv vital?
La tristesa, en la mesura que ens atura, que ens provoca una pausa en el brogit diari, ens facilita també una pausa per a la reflexió? Ens obliga a fer un balanç de la nostra vida?
Podríem considerar-la també com una mena de recordatori de la nostra irreversible condició humana?
La tristesa és uniforme o, com la vida mateixa, naix, creix i mor?
Si la tristesa és una emoció bàsica, i forma part del nostre equipatge emocional, per què ens resulta tot sovint tan estranya?
Sempre que estem o ens sentim tristos la tenim identificada la tristesa, el motiu?
I quan no?
Tenim dret a estar tristos?
Tenim dret a sentir el que sentim?
Ens hauríem de permetre sentir el que sentim?
Els triem els sentiments, o apareixen?
És possible estar sempre en un estat de permanent felicitat?
La cultura actual tendeix a amagar el dolor, la mort... la tristesa?
En aquesta atmosfera, pot ser que hi hagi persones que a més d'estar tristes se sentin culpables per estar-ne?
Intentar viure el sentiments, acceptar-los, és la millor manera d'aconseguir que no es arrosseguin? És la millor manera de gestionar-los, de poder-los canalitzar?
Ser capaç d'observar i ser conscient del que sentim és una bona estratègia?
Actuant així, aconseguim convertir els sentiments, fins i tot el sentiment de tristesa, en els nostres aliats?
Actuant així, els sentiments ens poden donar una informació molt valuosa sobre la nostra vida que, tot sovint, el pensament no ens pot donar?
Què us fa pensar aquest habitual somriure forçat dels americans? I dels polítics en general?
Amb tot, els francesos van posar de moda la tristesa, gairebé l'obligació d'estar tristos. O no? Després de la segona guerra mundial, l'existencialisme va potenciar la tristesa, la nàusea, l'angoixa... com si la moda fóra estar tristos. Pensem en Sartre, Françoise Sagan i el seu Bon jour, tristesse...
L'existencialisme ve a ser el reconeixement que estem ben perduts i no sabem cap on tirar, i amb el pensar no arribem enlloc, estem perduts... L'home ha perdut qualsevol punt on ancorar-se.
Quina versió de la tristesa mana avui en dia, l'americana o la francesa?
La tristesa podria ser una mena de davallada física com a conseqüència d'un estat mental?
La tristesa ens provoca gairebé sempre una baixada del to vital?
La pèrdua d'espiritualitat, de connexió amb alguna cosa més gran que un mateix, o de connexió amb el món interior d'un mateix, expliquen bona part de la tristesa o de les tristeses d'avui en dia?
Estem com desconnectats del nostre origen i la filosofia i el pensament, per si sols, són incapaços de restablir aquesta connexió? Ens cal sumar-hi unes altres facultats?
Diríem que en principi, tot i que pot tenir aspectes positius molt interessants, la tristesa és una emoció negativa perquè sempre parteix d'un dol, d'una pèrdua, d'una desil.lusió, d'un problema...? Per tal de veure-la sempre així ens han d'ensenyar a saber-la gestionar i a usar-la en benefici nostre?
Als nostres nens se'ls educa en aquest sentit?
Els preparem adequadament per poder afrontar i canalitzar les distintes emocions?
Permetem als nens sentir el que senten?
Els permetem expressar el que realment senten?
Quan els pares diuen els seus fills petits o adolescents que els expressin el que realment senten, o més aviat el que volen sentir?
Davant d'un nen trist o enrabiat, com acostumen a actuar els pares d'avui en dia?
I davant d'un adolescent que està un dia o dos un pèl capficat i sense gaire ganes d'enraonar?
No els estem trametent la idea que tot ha de ser perfecte, que tot ha de quadrar, que no és possible cap frustració?
No els hauríem d'ensenyar que totes les emocions formen part de la nostra condició humana, i que totes tenen aspectes positius si les sabem gestionar?
I sobretot, no els hauríem de donar l'oportunitat que, quan calgui, les puguin viure i experimentar?
Teoritzar sobre les emocions i alhora privar-los de viure-les serveix d'alguna cosa?
La tristesa en els nens només ens hauria de preocupar si va acompanyada d'altres símptomes, quan suposa un canvi dels seus patrons de comportament habituals? Hi esteu d'acord?
Els pensaments obsessius, reiterats, afavoreixen que la tristesa s'instal.li més del que voldríem en les nostres vides?
Els romàntics exaltaven la tristesa?
Els fados parlen de la saudade... (melangia?)
Podem arribar a recrear-nos en la melangia? Per què? Què ens dóna: un plaer morbós?
En els nens, doncs, donar-los l'oportunitat de reconèixer la tristesa, el seu estat, la seva tristesa, i que la puguin comunicar lliurement, és un bon antídot?
Ens eduquen o eduquem massa per a la comoditat? I per a la lluita, el compromís, el sofriment...?
Una vida còmoda és una vida feliç?
Una vida no lluitada és una vida feliç?
Les coses difícils ens ajuden, però les fàcils també. Hi esteu d'acord?
El problema de les coses fàcils és sobretot que, en no valorar-les com cal, les devaluem?
Hauríem de ser capaços d'afrontar tant el dolor com el plaer? Diríem que avui en dia ens costa acceptar i afrontar el dolor? Hi ha hagut èpoques, però, en què allò difícil d'afrontar i de saber gaudir ha estat el plaer?
Shakespeare: no hi ha nit que no vegi el dia.
Quines estratègies us acostumen a funcionar més bé per gestionar adequadament la tristesa?
Segons Rousseau, l'ànima resisteix millor els dolors aguts que la tristesa perllongada. Què en penseu?
Pot ser que, de vegades fins i tot ens agradi la tristesa? Potser que amb un determinat estat de tristesa ens vingui també un estat de tranquil.litat, de pau?
Podem usar la tristesa també per cridar l'atenció dels altres, perquè ens estimin més?
La tristesa afavoreix la creativitat?
És veritat el que diu Bucay que la tristesa acostuma a anar disfressada de malhumor i d'agressivitat?
I per què?
Perquè preferim mostrar-nos agressius que tristos...?
La tristesa sempre és l'altra cara de l'alegria o bé també és possible una zona neutra, indiferenciada i de mal pair?
La tristesa aparentment immotivada és la que sap burxar més la ferida de la possible buidor de la nostra vida?
Tenir una sèrie de creences massa idealitzades sobre el que és i hauria de ser la vida, afavoreix les probabilitats de topar-nos sovint amb estat de tristesa?
Podem tenir totes les necessitats cobertes amb escreix i, amb tot, sentir-nos tristos?
Podríem distingir, doncs, entre necessitats existencials (necessitats del fet d'estar en el món) i necessitats essencials (necessitats del ser)? Són les segones les que ens procuren una alegria essencial?
Un tipus de vida inautèntic que no connecta ni respecta el nostre jo profund, la nostra essència més intima, és el millor camí cap a la infelicitat i la tristesa?
Tancar-nos en nosaltres mateixos i estar sempre pendents de com ens trobem, de com ens sentim, és un bon camí per gestionar el que sentim?

Sabem estar sols? Ens hi eduquen?

2010-06-10T11:46:00.009+02:00

Un excés de companyia fa mal, però un excés de soledat condueix a la follia.

Francesc Torralba

* * *

Com més junts seiem, més difícil és que ens arribem a conèixer.

D'acord amb la meva experiència, el pitjor enemic i corruptor de l'home és l'afany, basat en la peresa mental i en la necessitat de calma, de col.lectivitat, de comunitats amb dogmàtiques absolutament inamovibles, tant religioses com polítiques.

Podem arribar a entendre'ns els uns als altres, però d'interpretar-se només n'és capaç un mateix.

No tinc res en contra del treballador i creador infatigable, ni de l'ermità que es mira el melic, però cap dels dos no em sembla interessant ni tampoc exemplar. La persona que busco i desitjo és aquella que és capaç tant d'integrar-se en la comunitat com de viure sola, tant d'actuar com de reflexionar. I si fa la impressió que en els meus escrits anteposo la vida contemplativa a l'activa, deu ser perquè veig el nostre món i el nostre temps ple de persones actives, eficients i emprenedores, però incapaces per a la contemplació.

Hermann Hesse

* * *

Es fa malbé un jove amb tota seguretat quan se li ensenya a apreciar més els que pensen com ell que els que pensen el contrari.

Friedrich Nietzsche

Amb la intenció de no sentir-nos sols:

Per començar, caldria distingir entre la soledat no volguda ni desitjada, i la soledat que necessitem per retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb la nostra vida. En aquest cafè ens atendrem sobretot a la segona, a la soledat cercada, a la soledat que permet la creació, la innovació i l'autonomia personal.
Creieu que ens eduquen per saber estar sols? Ens eduquen per tal de poder aprendre a estar sols?
Ens parlen algun cop de les virtuts i dels aspectes positius de la soledat?
És veritat que la soledat sempre té mala premsa?
És veritat que habitualment se'ns diu que és una cosa a evitar?
Allò de val més estar sol que mal acompanyat, creieu que, realment, ens ho continuem creient?
Com és que, poques vegades, som capaços de veure la soledat com una amiga càlida, sincera i entranyable?
Per què ens costa tant i tant estar sols?
És que tenim por d'enfrontar-nos als nostres fantasmes?
És que tenim por d'haver-nos d'encarar a problemes, conflictes i situacions no resolts, o mal gestionats?
Preferim no mirar? Preferim no mirar-nos?
Preferim més observar que observar-nos?
És veritat que, tot sovint, la soledat més que un lloc habitual per transitar, s'esdevé un refugi desesperat per protegir-nos de les tempestes de la vida, un lloc per perdre'ns quan les coses van maldades, quan els altres ens han decebut profundament?
La soledat s'esdevé així l'únic lloc on anar quan ja no hi ha llocs per anar?
Quan algú ens diu: és que vull estar sol o sola aquest cap de setmana, o aquesta tarda, de seguida ens precipitem a dir-li: és que et passa alguna cosa? Vols que parlem?
Tan anormal és tenir la necessitat de tant en tant de voler estar sol?
Pot ser que ens facin sentir culpables per reclamar espais de soledat?
Acostumem a ser massa invasius amb les opcions dels altres?
I si vivim en parella, ens costa molt entendre la necessitat d'aquests espais de soledat de l'altre?
Acostumem a interpretar-ho de forma alarmista?
Segons Francesc Torralba, la soledat dóna dos fruits especials: un aprofondiment de consciència i una lluita contra l'alienació. Què en penseu?
Les persones amb una vida interior rica suporten i fins i tot desitgen i necessiten més la soledat?
A més pobresa interior, més por i menys ganes d'estar sols?
Schopenhauer diu que a les persones molt riques interiorment la soledat no els avorreix ni els empresona, perquè tenen una casa tan rica que no necessiten sortir gaire fora. Què en penseu?
Les persones pobres interiorment són molt poc tolerants amb la soledat? Necessiten imperiosament sortir, connectar-se... la televisió... conversar del que sigui amb qui sigui...?
Poso la televisió per por a mirar en un buit que sento, i que no vull afrontar... No vull afrontar allò que realment necessitaria afrontar i que m'ajudaria de veritat a tirar endavant?
La soledat és una qüestió física o sobretot mental?
Podem sentir-nos molt sols vivint en parella? I al mig d'una gran ciutat?
Caldria distingir entre estar sol i sentir-se sol?
Sempre que estem sols ens sentim sols?
Quan estem amb gent i ens sentim sols és perquè la nostra relació, el nostre contacte no ens resulta satisfactori, no ens omple?
Podem parlar de distints tipus de contactes: físic, mental, emocional, espiritual... i també, dins de cada contacte, de més superficials o de més profunds?
Pot ser que ens sentíssim sols amb persones que contactem a nivell físic, mental i espiritual, però no emocionalment?
I amb persones que contactem a nivell físic, mental, emocional, espiritual, però que tots aquests contactes per a nosaltres es donen a un nivell massa epidèrmic, poc profund?
Podem pensar i coincidir intel.lectualment amb una altra persona i, malgrat tot, sentir-nos-en molt allunyats?
I quan ens sentim sols dins de la pròpia llar, quan la casa és plena de persones estimades? És perquè hi ha una mena de desconnexió de móns?
Podem sentir-nos terriblement sols fins i tot després d'una relació molt íntima? Després d'una relació sexual?
Hi ha persones que sempre se senten soles?
És veritat que tots necessitem compartir coses, però també diferenciar-nos?
Diu Nietzsche que la soledat és un viatge molt arriscat perquè podem descobrir que no pertanyem ni compartim gairebé cap cosa amb cap grup o clan. Què en penseu?
Podríem parlar d'una soledat que em provoca tristesa, avorriment i malestar, una soledat gens fèrtil, i una altra de creativa, que em proporciona allò que se'n diu una diferenciació positiva: jo pertanyo al món però hi aporto la meva diferència?
Si això és així, hauríem de ser capaços d'intentar transformar la soledat no productiva en una de fèrtil?
Hom es pot sentir acompanyat per Déu o per la natura?
Podríem admetre que algunes relacions són una fugida endavant per no sentir-nos sols? Deixem una persona per una altra, perquè, en el fons, no sé com gestionar la meva soledat?
Viure és viure en relació, en relació amb els altres, però també amb nosaltres mateixos. Si no hem après a estar bé amb nosaltres, podem aconseguir estar bé amb els altres, i amb el món?
L'art de saber estar sols ens permet i ens facilita poder connectar-nos i sintonitzar amb la nostra veu interior?
Diríeu que aquesta veu interior és la veu més sàvia que podem escoltar a l'hora de decidir qüestions importants?
Per poder aportar coses valuoses i originals a la societat cal, de tant, un parèntesi, un retir?
Hauríem d'instaurar en la nostra vida el costum saludable de prendre'ns cada dia un cafè amb nosaltres mateixos?
Les persones que sempre observen i miren cap enfora, acostumen a fascinar-nos gaire? Acostumen a tenir coses interessants a dir? Expliquen el que han trobat dins seu o només les coses que ha vist passar davant seu?
I quan l'única finestra des de la qual observen el món és la finestra mediàtica, què?
Així, doncs, una persona que sempre mira enfora, i mai endins, no sap mai què dir, no té res mínimament interessant a dir?
Hi ha persones que només saben dir el que diuen els altres? Diríem que estan plens de buidor?
Sense soledat, no hi ha cap mena d'originalitat?
I de personalitat?
I d'autenticitat?
Seria agosarat afirmar que la soledat és una mena de laboratori de recerca personal?
La soledat afavoreix la independència de criteri? I de forma de vida?
La persona que, de tant en tant, es retira del brogit del món, sap o està en condicions de ppder separar i diferenciar entre les opinions del món i el que ell veritablement pensa?
És veritat que, d'una banda la societat estigmatitza qui està sol, i de l'altra facilita i estimula l'individualisme egoista, la insolidaritat, la competitivitat, la velocitat, la hiperactivitat?
És fàcil moure's dins d'aquestes coordenades tan contradictòries, d'estigmatitzar qui està sol i alhora afavorir una societat que estimula la soledat més empobridora i gens propícia a unes relacions més autèntiques?
A través de la soledat, del retir, l'home pot aprendre a prendre distància de les coses? La soledat ens pot ajudar a desenganxar-nos de les coses, ens pot ajudar a respirar, a oxigenar atmosferes massa carregades i a relativitzar moltes qüestions?
Prendre distància és ser capaç de veure les coses fora de nosaltres mateixos, i sobretot ser capaç de veure'ns a nosaltres mateixos amb les diverses i variades possibilitats d'actuació. Si això és així, podríem afirmar que, en el fons, la soledat ens fa o ens permet ser lliures?
Hauríem d'aprendre a estar en contacte quan necessitem estar en contacte i a estar sols quan necessitem estar sols?
I per què quan sento clarament que necessito estar sol, de vegades, em costa tant de concedir-m'ho?
L'anomenat telèfon de l'esperança, és una sortida a l'altra tipus de soledat, a la soledat no desitjada, no cercada?
Hauríem d'aprendre més a saber escoltar, simplement escoltar, i no imposar receptes, tot sovint no demanades?

Com podem gestionar millor els nostres estats d'ànim?

2010-05-13T12:40:00.001+02:00

No es poden evitar els defectes dels homes sense renunciar alhora a les seves virtuts.

E.M. Cioran

* * *

Quan un home fa alguna cosa completament estúpida, la fa sempre pel més noble dels motius.

O. Wilde

* * *

Si escric allò que sento és perquè així disminueixo la febre de sentir.

F. Pessoa

* * *

Per creure en la possibilitat de ser feliços, primer cal tocar el fons de la desil.lusió.

W. Shakespeare

* * *

No hi ha nit, per llarga que sigui, que no vegi el dia.

W. Shakespeare

* * *

No afrontem les adversitats perquè siguin difícils, sinó que són difícils perquè no les afrontem

Sèneca

* * *

Com més llegeixo els pessimistes, més estimo la vida.

E.M. Cioran

* * *

La vida no és breu, sinó que nosaltres la fem breu malgastant el nostre temps en activitats sense sentit, sense adonar-nos que mentre esperem viure, la vida passa.

Sèneca

* * *

Quan algú vol retratar-se, tant se val que exposi la seva filosofia de vida com que expliqui una anècdota.

Hermann Hesse

Qüestions per mantenir un bon estat d'ànim:

Són força diversos els factors que poden alterar el nostre estat d'ànim: les hores de sol o de llum, el clima, l'exercici, dormir i descansar bé, tenir una bona autoestima, però sobretot la nostra actitud davant les coses que ens passen. Hi esteu d'acord?
L'estat d'ànim depènmolt i molt de com ens van les coses que tenim entre mans? L'humor o el mal humor depèn bàsicament d'això?
No pot passar, però, que les coses ens vagin molt bé i, amb tot, no ens sentíssim bé?
I això, què mostraria? Que potser no són tan essencials per a nosaltres aquestes coses?
No cal que les coses ens vagin molt malament per sentir-nos malament? N'hi ha prou que vagin com nosaltres no esperàvem?
Com gestionar adequadament l'esperança, les il.lusions, les expectatives?
A menys expectatives, menys decepcions?
Amb l'esperança arriba la desesperança?
Es pot viure sense tenir cap expectativa de futur?
Amb tot, no caldria diferenciar entre desitjar i exigir?
Tenim dret a exigir res en aquesta vida?
Definir les nostres prioritats ens ajudaria a gestionar millor els estats d'ànim?
Esteu d'acord d'entendre allò prioritari com allò a què li donem valor?
Seria una bona estratègia establir i planificar cada dia les nostres prioritats?
Potser així tindríem més en compte la vella distinció entre allò urgent i allò realment important?
L'actual i frenètic ritme de vida, amb tot l'allau d'informacions i sobresaturació perceptiva, no ens descentra amb molta facilitat impedint així que ens centréssim en allò realment important i valuós per a nosaltres?
I si descuidem allò valuós per a nosaltres, allò que ens defineix, com podem sentir la nostra existència plena i agradable? Com podem generar emocions positives si oblidem amb tanta facilitat allò que ens proporciona plaer?
Penseu que si ens aturem cada dia una mica, si ens acostumem a prendre un cafè amb nosaltres mateixos, si ens centrem en allò que per a nosaltres té realment valor i ens ho concedim, la serenor, la pau i el benestar guanyaran l'ansietat i l'estrès?
Voler abastar moltes coses, no ens condemna a tenir massa fronts oberts? No hauríem d'aprendre a focalitzar una mica més?
Per a la medicina xinesa l'estat d'ànim de les persones depèn de l'estat i del funcionament dels diversos òrgans del cos. Tan i tan important és el cos?
Sembla que naixem amb una certa tendència cap al goig i la felicitat o cap a la tristor i la infelicitat. Això no obstant, una de les últimes aportacions de la neurociència és el descobriment de l'enorme plasticitat del nostre cervell. Podem entrenar-lo a activar determinades parts que ajuden a filtrar les emocions negatives, i a potenciar i estimular les positives. Què us sembla?
Som conscients de sobre quantes potes depèn el nostre estat d'ànim?
No és veritat que, tot sovint i sense adonar-nos-en, el fem pivotar sobre una sola pota?
No és veritat que l'ànim de moltes persones, en el fons, depèn d'un sol factor?
I quan això passa, no correm el risc de dependre aboslutament dels vaivens d'aquest factor?
És bo jugar-nos la nostra felicitat a una sola carta?
És bo dependre, posem per cas, només de la relació afectiva amb una persona? Amb una sola pota no hi ha molta inestabilitat?
I amb dues: relació afectiva i activitat professional? No us sembla encara massa inestable? Si en falla una, no sé si l'altra és capaç d'aguantar harmònicament la taula de la vida, de la nostra vida...
I tres potes? Això comença a ser estable. Tres potes és l'estructura ideal per aconseguir un alt rendiment: no dividim gaire l'esforç, només tenim tres punts de suport.
I amb quatre? És molt estable. No podem, però, aspirar a obtenir un alt rendiment en les quatre activitats. Penseu el mateix?
Amb 5 potes, més estabilitat, però menys rendiment. Haurem de decidir, doncs, què volem fer, què preferim?
L'avantatge de tenir només una pota és que pot afavorir i molt l'activitat creativa. Perquè la inspiració, en el fons, prové d'una certa obsessió. I no hi ha res que obsessioni tant com tenir un únic punt de suport. Què en penseu?
La creativitat es basa en una obsessió?
L'obsessió genera una tensió creativa que fa que tota la força surti en la mateixa direcció. En realitat, és una sola pota però és enorme.
La majoria de genis no acostumen a encaixar, posem per cas, en àmbits socials, però en la pota que tenen són genials. És així?
Amb tot, hauríem de procurar no posar els ous al mateix cistell?
Com podríem millorar una estructura de 2 potes? Podríem afegir-ne una tercera, o bé ampliar i potenciar les dues que tenim, invertint-hi més per tal de poder recollir més coses. Què n'opineu?
Com podem generar un estat d'ànim positiu abans de realitzar alguna feina: a casa, al treball, en un determinat entorn...? Podríem evocar alguna imatge, algun record, alguna situació, escoltar alguna música... per tal d'ajudar-nos a generar un determinat estat?
Això últim equivaldria a una mena de visualització? Es tractaria de representar-nos aquella realitat que ens produeix un determinat efecte.
Segons Paul Eckman, l'estat d'ànim vindria a ser com una emoció que comença a durar massa, i que altera la nostra percepció de les coses. Una persona té un problema i s'enfada, i té un altre problema i s'enfada, i després tot s'ho pren de manera personal i s'enfada, i ja no sap de què li ve l'enfadament, però el cas és que està enfadat permanentment. S'ha produït una mena de rutina automàtica. Ens acostuma a passar això?
Tot sovint anem sempre de bòlit, i en realitat no sabem ben bé per què hi anem, però hi anem. Així, estic enfadat, trist o amb ansietat permanent, i no sé ben bé d'on m'ha vingut. Com ho veieu?
L'estat d'ànim seria com una mena d'ulleres a través de les quals filtrem d'una determinada manera la realitat. Si els vidres són foscos, l'estat d'ànim és més aviat trist, deprimit, tot ho veiem negre. Si són de color rosa, ho veurem tot de color rosa. L'ideal seria portar-les transparents? És possible això? És possible un estat d'ànim gairebé no afectat per res?
Podríem dir també que la febre per als metges és l'equivalent de l'estat d'ànim per als psicòlegs? Quan una persona té febre, no cal saber-ne gaire per adonar-se que li passa alguna cosa al seu organisme. Quan una persona té un estat d'ànim molt inestable o molt poc habitual, és possible també que a nivell psicològic li passi també alguna cosa. Hi esteu d'acord?
Si una persona sempre està més aviat trista, el dia que està molt contenta, no és un bon senyal, alguna cosa li està passant, no és el seu estat d'ànim habitual. Què en penseu?
Hi ha psicòlegs que afirmen que si prenc consciència, si m'adono que tinc una determinada emoció perquè ha passat això o això altre, ja ho podré regular i no es convertirà en un estat d'ànim. És com si digués: jo em sento així perquè ha passat això, però co que me n'he adonat ara, ja torno al meu estat normal, habitual, sà, correcte. I des d'aquest estat habitual restaurat abordaré el proper esdeveniment que em passi. Pot ser una bona estratègia?
L'esport, l'exercici físic moderat, millora i regula l'estat d'a`nim?
L'estat d'ànim depèn molt de com valorem les coses? Si per a nosaltres tenir la feina de cada dia enllestida és molt important, en no aconseguir-ho, se'ns generarà un estat d'ànim negatiu?
L'estat d'ànim depèn també molt de l'actitud que tenen els altres respecte a mi?
Si, com hem dit abans, el que més regula el nostre estat és la nostra valoració sobre si s'estan acomplint les coses o no, seria bo afegir-hi una bona dosi de flexibilitat mental?
Com més detalladament esperem que passi una cosa concreta, més possibilitats tenim que no s'esdevingui amb tots els ets i uts desitjats?
És veritat que només en casos o situacions límit acostumem a ser conscients del nostre estat real d'ànim? Abans d'un examen, d'un esdeveniment important... reconeixem i sentim com ens sentim? En la vida diària, però, habitualment ni ens n'adonem?
La relaxació pot ajudar-nos a gestionar estats d'ànim?
I el contacte amb la natura?
La terra té a veure amb l'estabilitat, l'arrelament, la confiança, amb la seguretat i les ganes de viure. L'aigua, amb l'adaptació, amb la flexibilitat, i també amb els afectes, les relacions, els sentiments. El foc, amb la capacitat de transformar unes coses amb unes altres, les coses negatives en positives, en la capacitat d'oblidar-nos del passat i de centrar-nos en el present. L'aire ens fa sentir lliures, ens ajuda a expandir l'energia. Què n'opineu?
Si estem molt angoixats i preocupats per la feina, caldria cercar activitats alternatives, complementàries i satisfactòries?
És veritat que no sempre parlar de les nostres preocupacions ens ajuda a alliberar-nos-en? Acostuma a passar que tot sovint les manté i les alimenta encara més?
Dormir malament ens fa més vulnerables als estats d'ànim? Som més irritables i, en general, ens desestabilitzem de manera més fàcil?
Si dormim malament és perquè no hem estat capaços de dissoldre les emocions negatives del dia?
Per indagar quantes potes tenim, seria una bona estratègia que cerquéssim exemples de coses que ens fan canviar d'estat d'ànim, que ens fan pujar o baixar d'estat d'ànim? Tots els exemples d'un mateix àmbit constituirien una pota.
Canviar molt sovint de música, de forma de vestir, o el nostre aspecte personal, és un bon indicador per saber si som estables o inestables emocionalment?

Avantatges i inconvenients de les nostres creences

2010-04-29T11:37:00.002+02:00

Quan l'individu ha d'estar a l'alçada de l'etiqueta que el classifica, l'ésser deixa d'existir. Totes les autoclassificacions vénen del passat de l'individu. Tots els jo sóc autodestructius provenen d'aquestes quatre frases: jo sóc així, jo sempre he estat així, no ho puc evitar, és el meu caràcter. Aquestes són les traves que t'impedeixen créixer, canviar i fer la teva vida nova, estimulant i plena de moments plens i feliços.

Wayne Dyer

* * *

Les creences són una força molt poderosa en les nostres vides.

Robert Dilts

* * *

Si aconseguim canviar les nostres creences, automàticament es produirà un canvi en les nostres accions.

Walter Dresel

* * *

El món és tan còmic fora dels manicomis com a dins.

* * *

La fe i el dubte es corresponen l'una amb l'altre, són complementaris. Si no es posa en dubte mai res, tampoc no es creu de veritat

* * *

Considero que el més important no és quina creença té una persona, sinó que en tingui una.

Hermann Hesse

* * *

El 1962 un psicòleg que havia estat psicoanalista, Albert Ellis, proposa una teoria sobre les emocions des de la perspectiva cognitiva. Afirma que els problemes emocionals provenen d'una sèrie de creences irracionals que tenim les persones i que orienten la nostra vida i la nostra conducta. Es tracta d'una mena de regles o principis que tenim interioritzats i que desconeixem. És com una concepció global del món i de la vida que tenim les persones, i que considerem com a indiscutibles de tant convençuts com n'estem. Aquestes idees irracionals són, però, les responsables de les pertorbacions emocionals i dels nostres conflictes psíquics. En el seu primer llibre sobre aquest tema Ellis va elaborar una relació d'11 idees o pensaments irracionals:

És una necessitat fonamental de cada persona ser estimada i que la seva conducta sigui aprovada per les persones importants de la seva comunitat.
Per considerar-se un mateix valuós, s'ha de ser molt competent i tenir capacitat per aconseguir qualsevol cosa en tots els aspectes possibles.
Hi ha certa gent que és vil, malèvola i infame i han de ser castigats i culpabilitzats per la seva dolenteria.
És terrible i catastròfic el fet que les coses no vagin pel camí que a una persona li agradaria que anessin.
La desgràcia humana s'origina per causes externes i la gent té poca capacitat, o cap, per controlar les seves penes i pertorbacions.
Si alguna cosa és o pot ser perillosa o temible, caldrà tenir una inquietud terrible cap a aquesta cosa i caldrà pensar constantment en la possibilitat que succeeixi.
És més fàcil evitar que afrontar certes responsabilitats i dificultats de la vida.
S'ha de dependre dels altres i es necessita algú més fort en qui confiar.
La història passada d'una persona és determinant i decisiva en la conducta actual, i si en el passat va tenir una mala actuació o una mala experiència, això ha de seguir afectant-la de manera indefinida.
Una persona s'ha de sentir molt preocupada pels problemes i pertorbacions dels altres.
Només hi ha una solució correcta, perfecta i concreta pel que fa als problemes humans, i si no es troba aquesta solució perfecta es produeix la catàstrofe

* * *

El resum seria aquest: les persones experimenten més o menys el que creuen, si bé a vegades no creuen que ho estan creient.

Harry Palmer

* * *

És molt aconsellable fer un treball de revisió de les nostres creences. Descobrir el que pensem sobre la vida, les relacions, els diners, sobre nosaltres mateixos, la nostra comunicació, la nostra salut... sobre qualsevol aspecte que potser ens amoïna o és font habitual de conflictes. És convenient descobrir com utilitzem aquestes creences, fins a quin punt són un obstacle en la nostra vida o bé operen amb extrema utilitat, encara que aparentment semblin negatives.

[...] Per això hi ha una cosa que no hem d'oblidar: podem dubtar de moltes coses, però allò que considerem del tot cert és el que atraurem a l nostra vida, és la realitat que crearem.

Xavier Guix, Pensar no és de franc

* * *

Les creences són inevitables?
La creença és un acte de fe, mai no es basa en evidències. Hi esteu d'acord?
Quan algú parla, creu, confia que l'escolten; portem els nostres fills a l'escola i creiem que ens l'educaran i formaran correctament; creiem que si vivim d'una manera saludable, no ens passarà res; creiem que si ens donem de forma generosa i desinteressada als altres, els altres no ens fallaran; creiem que si lluitem, ens esforcem, acabarem aconseguint el que ens proposem; creiem que si som bons treballadors no ens faran fora de l'empresa; creiem que si som bons creients anirem al cel...
Si les creences són com a actes de fe, es podria viure sense aquests actes de fe?
Es pot viure sense confiar i fiar-nos dels nostres amics, de la nostra parella, del menjar del restaurant, del metge que ens atén...?
Amb tot, la realitat s'esdevé o s'hauria d'esdevenir l'autèntic tribunal d'aquestes creences o actes de fe. És realment així: legitimem o desestimem les nostres creences en funció de la seva corroboració o no per la realitat? Som capaços d'anar modificant i substituint unes creences per unes de noves?
I quan s'esdevenen rígides? I quan som incapaços de flexibilitzar-les i/o modificar-les?
És veritat que les nostres creences actuen com una pantalla, com un filtre a través del qual ens observem a nosaltres mateixos, i ens impedeixen veure'ns tal com som, tal com és la nostra ment?
És possible, però, autoobservar-nos sense cap pressupòsit previ? És possible mirar-nos des de cap perspectiva concreta? És possible fer abstracció de tota hipòtesi prèvia?
No és una altra creença creure que ens podem autoobservar d'una forma pura?
Les velles creences que continuem mantenint -potser perquè fins aleshores ens han estat útils- poden, a partir d'un determinat moment esdevenir-se una autèntica llosa que hipoteca el canvi, la transformació i l'evolució més o menys funcional de la nostra vida?
Es poden canviar directament, voluntàriament, les nostres creences. O és més aviat la vida, les coses que ens passen, i les noves accions que hem dut a terme i que ens han proporcionat noves vivències, noves experiències, noves sensacions, les que ens fan canviar de creences?
Hi ha molts tipus de creences limitadores: sobre si una cosa és possible o no, sobre si jo sóc o no capaç de fer alguna cosa, sobre si jo em mereixo ser feliç, sobre si em mereixo l'amor...?
Podem arribar a creure'ns que no tenim dret a ser feliços, que no ens mereixem que ens vagin bé les coses, que algú ens estimi de veritat, que algunes persones confiïn en nosaltres...?
I quan ens diem ( potser perquè abans ens ho han dit) jo sóc com l'avi, o jo sóc com el tiet?
I quan : sóc un desastre, no me'n sortiré, sempre igual... mai no canviaré, no seré capaç... no podré... jo això no puc dir-li... m'ha tocat a mi... ho sento, t'ha tocat...? Aquests pensaments acaben provocant i produint efectes reals?
Com podem esbrinar les creences limitadores d'algú? Seria un bon sistema demanar-li que completi aquestes frases: jo sóc.........; la vida és.........; els altres són........?
Seria també un bon sistema demanar-li en quina àrea de la seva vida té dificultats?
Coses que se'ns diuen i ens repeteixen de petits, podem acabar fent-les nostres, creient-nos-les i esdevenint limitadores de cara al nostre futur? Coses com: sempre seràs gras, ets un maldestre, ets un sapastre, ets un ingenu, ets un ruc...?
Les creences vénen a ser com un software que acaba programant la nostra vida?
Quantes frases hem sentit de petits i ens les hem empassat com si fossin nostres, però sense triar-les ni digerir-les?
Les creences que els altres tenen sobre nosaltres ens afecten o ens poden arribar a afectar moltíssim?
Tenim molts prejudicis que es van enquistant de generació en generació?
És possible desaprendre algunes creences?
Hi ha creeences que s'instal.len en l'inconscient col.lectiu?
La gent a qui les coses els va malament acostumen a ser persones víctimes -tot sovint inconscient- d'alguna o algunes creences limitadores?
Les persones que empenyen, que obren camins, que fan avançar la humanitat, són persones que trenquen creences limitadores col.lectives?
La ruptura de velles creences, en genera de noves?
Hi ha creences que es poden trencar o esquarterar amb una pregunta?
Digue'm que creus sobre el teu futur, i et diré com estaràs en el futur. Què en penseu?
Tot procés terapèutic és, en el fons, un desbloqueig de creences inhibidores?
Totes les creences són limitants?
Les creences limitadores ho són perquè descompten una part de la realitat, convertint una part, una variable, una perspectiva, en l'única possible?
Les creences no entenen gaire de flexibilitat i de matisos? Acostumen a ser molt absolutes?
Darrera d'una crisi personal sempre hi ha el trencament d'alguna creença fortament arrelada?
Un procés depressiu s'inicia sempre amb el trencament d'una creença realment capital per a la nostra vida?
Què és, en el fons, una desil.lusió?
Ens fem tan nostres les creences perquè són un bon antídot contra la incertesa de la vida?
Com mé por hi ha davant d'aquesta incertesa, com més ens costa acceptar-la, tenim necessitat de més creences i més rígides? A més por, més absolutesa i radicalitat en les nostres creences?
Hi ha creences o pensaments que no resisteixen cap mínima anàlisi i, això no obstant, dirigeixen i programen la nostra vida?
Som o acostumem a ser conscients del poder que tenen les nostres creences, sobretot de les limitadores, sobre el govern de la nostra vida?
Les creences són com una mena de profecia que s'acaba acomplint?
Les nostres creences tenen repercussions directes en les nostres accions i comportaments? És per això que les creences sempre produeixen efectes reals en les nostres vides?
Les creences, limitadores o no, ens acompanyen sempre i inconscientment? Són els filtres que ens impedeixen veure tota la gamma possible de colors?
Les nostres creences són fruit del que hem experimentat o més aviat de com ho hem experimentat? Són fruit de les nostres vivències o de la percepcció i interpretació d'aquestes vivències?
Si com diu Schopenhauer el món és la meva representació, i, per tant, tot, en el fons, és representació, té sentit encaparrar-nos tant i tant en les nostres creences, presentant-les sempre com l'única veritat possible? Això, no ens arriba a allunyar massa dels altres?
Les pors, les ansietats, són el resultat de creences negatives sobre el futur més proper o més allunyat?
Són, doncs, les nostres creences les que condicionen la nostra percepció de la realitat? Quan percebem, doncs, no cerquem tant trobar la veritat de les coses sinó aquella imatge del món que més s'adequa a les nostres creences prèvies. Ho creieu així?
Abans que vegem el món, doncs, el nostre cervell ja l'ha interpretat de manera que encaixi amb el que volem veure?
Estem més predisposats a veure allò que ens agrada o allò que ens desagrada o espanta?
I davant d'una imatge ambigua, tendim a interpretar-la en benefici o en contra nostre?
Com és que habitualment no en som conscients de les nostres creences?
Potser perquè la majoria habiten a les golfes de l'inconscient?
És en bona part per això que tot sovint no aconseguim fer el que ens havíem proposat, tot i haver-ho decidit?
Aquestes creences inconscients, darrera de les quals sempre hi ha una determinada emoció, actuen com un obstacle que paralitza uns cops i condueix d'altres la nostra vida cap a indrets no volguts?
Descartes distingia entre certesa i veritat. Afirmava que la certesa és la seguretat subjectiva, el convenciment, la creença que una cosa donada com a veritat és realment veritat. En aquest sentit, penseu que té més força la certesa que la veritat? Això explica que algunes veritats científiques, corroborades una i deu mil vegades, no sigui cregudes per tothom? Explicaria això el conflicte, posem per cas, entre creacionisme i evolucionisme que es dóna en alguns indrets i sectors dels EEUU?

Què ens està passant? I el seny?

2010-03-25T17:05:00.000+01:00

El sentit comú no és gens comú.

Voltaire

* **

El sentit comú és el menys comú dels sentits.

H. Greele

* * *

La ciència és un magnífic mobiliari per al pis superior de l’home, sempre que el seu sentit comú estigui a la planta baixa.

Oliver Wendell Holmes

* * *

Creure en el sentit comú és la primera falta de sentit comú.

Eugene O'Neill

* * *

El sentit comú és l'instint de la veritat.

Max Jacobs

* * *

Tant de bo els psicòlegs parlessin tots de sentit comú.

Alfred Adler

* * *

La intel.ligència i el sentit comú s'obren pas amb pocs artificis.

J.W. Goethe

* * *

Agafant la humanitat en conjunt, la quantitat de coneixements que hi ha avui en el món és enorme, fenomenal. Aquesta quantitat cada dia augmenta, a passos de gegant. Per a un home sol, accedir a una part mínima, petitíssima, d’aquests coneixements és pràcticament prohibitiu, impossible. [...] Així, com més coneixements reals –o sigui momentanis- hi hagi en aquest món, més ase serà el savi reconegudament existent, declarat. Serà un gran especialista, és a dir, un home limitat, certament útil, però donat a la intemperància, a causa de la tendència dels especialistes a veure les coses d’aquest món a través de les morralles de la seva especialitat. Com més avancen els coneixements, més passen de moda i són inexistents les idees generals.

Josep Pla

* * *

Preguntes poc assenyades:

És veritat que cada cop tenim i disposem de més coneixements i alhora cada cop tenim més dificultats per saber-los gestionar?
Estem saturats d'informacions?
Estem saturats d'informacions inútils i mancats de seny?
Com és que, cada cop més, una sèrie de situacions de la vida que sabíem afrontar i que teníem un criteri per afrontar-ho, ens resulten del tot estranyes i dificilíssimes de gestionar?
Com és que cada cop més necessitem l'ajut d'especialistes en les coses més trivials i quotidianes?
Aquí a Occident pensem que el sentit comú està totalment desvinculat de l'espiritualitat? És que el sentit comú no ens pot fer connectar amb els valors i la dimensió més profunda de l'espiritualitat humana?
Defensar el seny no és apel.lar també a fer una crida a la senzillesa i a la simplicitat a l'hora d'enfocar les distintes circumstàncies de la nostra vida?
El sentit comú és el menys comú dels sentits?
L'obvi, clar i senzill és propi del sentit comú?
Tenim massa tendència a complicar-ho tot?
Davant de tanta tecnificació, burocratització i protocol, de tant ensenyament especialitzat, no ens caldria una mica més de sentit comú?
La part negativa del seny és quan s'hi apel.la sense argumentar-ho, només argumentant que és de sentit comú?
El sentit comú ens obliga o ens hauria d'obligar a argumentar per què diem que una cosa és de sentit comú. No és una intuïció que tothom comparteix i que es pot convertir en una mena de prejudici conservacionista. Si és així, impedeix la creativitat. Hi esteu d'acord?
Defensar el sentit comú és o pot ser, avui, un acte revolucionari?
El sentit comú evoluciona?
El sentit comú és una construcció?
No l'acabem naturalitzant massa?
Hi ha un sentit comú (seny) català, dels joves, dels adults, dels homes, de les dones...?
El sentit comú evita caure tant en l'escepticisme com en el dogmatisme. El sentit comú seria un pensar útil, no radical? Penseu així?
A través i en nom del sentit comú podem també arribar a justificar pensaments i actuacions no gaire correctes?
Amb la grip A, n'hi va haver gaire, de sentit comú?
I en el món de l'ensenyament?
I en les actuals relacions pares-fills?
I en la gestió de la crisi econòmica?
I en el comportament de moltes famílies abans de la crisi?
I durant?
El sentit comú, més que basat en els continguts, és la capacitat que tots tenim d'analitzar els objectius, els mitjans, quins són els més adeqauts, quins els més arriscats...Podem discutir molt de continguts, però l'essència del sentit comú és formal, i es refereix a aquesta capacitat humana de defensar argumentant uns punts de vista. Com ho veieu?
Per tal d'aprofitar i usar el sentit comú cal creuere una mica en un mateix, cal que ens valoréssim?
Pot ser que, de vegades, ens en refiem més d'allò que suposem que hauria de ser el sentit comú que de la nostra reflexió i visió personals? No representa un problema això?
El sentit comú exigeix i demanda un cert concepte unificat de la naturalesa humana?
Més enllà de la diversitat cultural, hi ha aspectes essencials del viure i existir humà que no tenen fronteres, que són de sentit comú? Si és que sí, me'n podríeu indicar algun?
És de sentit comú aspirar a la felicitat?
És de sentit comú creure que la felicitat passa gairebé exclusivament per la possibilitat de consumir? És molt comú? Té també molt de sentit?
Us han dit algun cop que no teníeu sentit comú? I quan us han dit, com ho justificaven els altres?
Us han dit algun cop que teníeu molt sentit comú? I com ho justificaven?
Quan parlem de sentit comú parlem del sentit comú d'algú o d'algun grup social, que ens ha estat transmès. Per a un nen petit que no ha conegut més que la seva família, el que li indica el seu sentit comú és fer allò que la seva família li ha transmès. És així?
Perquè quin és el sentit comú en una situació de vaga per a un empresari? I per a un treballador?
El sentit comú seria la millor manera de resoldre els problemes d'una comunitat? Seria, però, la millor manera de resoldre els problemes per a aquella comunitat.
Hauríem d'admetre, en el fons, que el sentit comú és el sentit comú d'algú, d'algun grup, d'alguna comunitat i, per tant, sempre des d'una determinada perspectiva?
Diríem que el sentit comú va sempre més lligat i vinculat a la praxi que a la teoria? Diríem que el sentit comú parla més en termes de funcionalitat que de veritat?
El sentit comú seria, doncs, la manera més eficaç i eficient de resoldre els problemes d'una comunitat?
Quan la ciència, els coneixements, la tecnologia s'allunyen dels veritables problemes de les persones, què fem? Podríem afirmar que ens hem allunyat del sentit comú?
El sentit comú ens diu que, en última instància, la ciència i el coneixement estan per resoldre problemes, per superar els obstacles que impedeixen realitzar-nos?
Quan uns experts s'allunyen tant del veritables problemes de la gent, què passa? Estem emvoltats, cada cop més, de tones i tones d'experts estúpids? Estem envoltats de gent farcida de coneixements i, amb tot, completament ignorants?
El dia que cada ser humà disposi d'un especialista per a cadascun dels seus problemes i dificultats, la vida serà meravellosa? Estem mancats d'especialistes o de saviesa, vull dir sensatesa?
Quants especialistes necessiten consultar els pares avui en dia per tal d'ajudar a crèixer els seus fills?
I se'n surten millor que els seus pares?
Qualsevol model teòric s'ha de contrastar amb el tribunal de l'experiència. Així les coses, el sentit comú vindria a ser l'encarregat de fer baixar dels núvols especulatius aquells que han perdut el contacte amb la realitat?
En el món educatiu, posem per cas, o en el món de les relacions pares-fills, de fa temps que se'ns volen imposar uns models teòrics que no funcionen, que la realitat, sempre tan tossuda, rebutja. És que aquests models teòrics formalment tan sofisticats i perfectes han oblidat la sensatesa?
Seria raonable i desitjable reivindicar uns mitjans de comunicació amb sentit comú? Hi ha una ONG que així ho fa. Què en penseu?
Tot i que no existeix un sentit comú per se, perquè sempre, al cap i a la fi, al darrera d'allò que anomenem sentit comú, hi ha una determinada visió del món i de la vida, sempre hi ha, en definitiva, una càrrega ideològica, penseu que continua sent vàlid reivindicar-lo, com una mena d'invitació a la gent a no deixar-se entabonar per models teòrics allunyats d'una mínima racionalitat pràctica?
La força del sentit comú s'hauria de basar sempre en la força de les raons, dels arguments, de les bones raons i dels bons arguments amb què defensar una determinada posició o punt de vista?
Pot ser que, de vegades, es reivindiqui el sentit comú en nom d'allò que se'n diu la majoria, o l'opinió pública?
Pot ser que, de vegades també, es reivindiqui el sentit comú com a arma per poder-nos defensar d'allò que se'n diu la tirania de l'opinió pública.

Virtuts i misèries del sentiment de culpa

2010-02-25T18:13:00.000+01:00

La culpa té el poder de deteriorar la nostra autoestima, la nostra pau interior, la nostra felicitat i, malgrat tot, també té aspectes positius. La culpa és com un baròmetre que ens ajuda a controlar els nostres impulsos, a diferenciar entre la bona i la mala conducta, a ser delicats amb els altres, i ens indueix a reparar els danys provocats als altres. El sentiment de culpa ens ajuda a diferenciar entre la bona i la mala conducta, així com els nostres pensaments positius i negatius, de manera que és saludable tenir un cert nivell de culpa perquè aporta equilibri mental i emocional a les nostres vides. El sentiment de culpa té una funció essencial en les relacions personals perquè ens ajuda a tenir en compte els sentiments dels altres.

Laura Rojas Marcos, El sentimiento de culpa, Ed. Aguilar

* * *

Aquell que ell mateix es culpa del seu infortuni comença a entrar en el camí de la saviesa.

Epictet

* * *

Cosa terrible és sentir com a pròpia la culpa aliena.

O. Wilde

* * *

Els sentiments de culpa són molt repetitius. Es repeteixen tant en la ment humana que arriba un punt que t'avorreixen.

A. Miller

* * *

Fins que no ens fem grans no som conscients de la singularitat de la bellesa ni del miracle que és que les plantes treguin flors entre les fàbriques i els canons i que entre els diaris i la llista de valors i d'accions hi apuntin poesies.

Hermann Hesse

* * *

Mentre continuïs estant en el passat, situaràs el passat en el present i impediràs la possibilitat de crear el futur.

W. James

Sensè ànim de culpabilitzar ningú:

Us sembla que totes les cultures promouen el sentiment de culpa?
No hi ha motius reals, objectius, per sentir-nos culpables. Cada societat determina i construeix els seus motius. Matar, segons els distints contextos, tant pot fer-nos sentir culpables com herois. Hi esteu d'acord?
La cultura occidental regula la conducta a través de la culpa interna, des de la pròpia consciència. D'altres, com en alguns països orientals, ho fan a través de la vergonya social i la deshonra. Què en penseu?
És possible un tipus de convivència més o menys harmònica i en pau sense algun regulador intern o extern fonamentat en la por?
Caldria diferenciar entre normes realment assumides com a pròpies per nosaltres, i normes que ens les sentim imposades per la cultura, la tradició, els costums?
Malgrat la sensació de malestar que ens pot arribar a produir, creieu que el necessitem el sentiment de culpa?
Trobeu que de vegades el vivim i el sentim en excés, sobretot quan l'usem per manipular o fer mal algú?
El sentiment de culpa és com una mena de guardià de la conducta que ens ajuda a controlar els nostres impulsos?
El sentiment de culpa ens ajuda a posar-nos en el lloc de l'altra persona, ens ajuda a establir-hi empatia, a sentir com se sent o es pot sentir?
El sentiment de culpa ens ajuda a responsabilitzar-nos de les nostres accions i comportaments?
Fins a quin punt la culpa és un sentiment emocionalment sà?
Caldria diferenciar entre un sentiment de culpa, diríem que saludable, que ens fa adonar i sentir que hem fet alguna cosa dolenta i/o inconvenient, i un sentiment de culpabilitat permanent, que s'esdevé una mena de càrrega, de llosa sempre present, que arrosseguem tota una vida i de la qual no ens en podem desfer mai, i tot per alguna cosa que vam poder fer algun dia?
Com ens en podem desfer d'aquest sentiment? Com podem alleugerir aquesta pesada càrrega?
La religió cristiana, ho fa a través de la confessió. Quan això no és possible, un psicòleg, un psiquiatre, un amic, en la mesura que ens ajuden a compartir un pes massa gros per sobreportar-lo només nosaltres, poden realitzar aquesta funció de descàrrega?
Perquè, parlar de les nostres culpes i culpabilitats, descarrega?
Sentir-nos culpables, sobretot quan som responsables d'un dany, és important?
I quan no? I quan ens responsabilitzem de danys que no som responsables?
Perquè tot sovint, massa sovint, ens culpem de coses de què realment no som responsables: la víctima d'una agressió sexual, els fills de pares separats...
Hi ha víctimes d'agressions (sexuals o no) que, a sobre es pregunten si hi havia alguna cosa que haguessin pogut fer per tal d'evitar-ho. I de vegades pensen que sí. Com és possible això? És perquè tenen la punyetera creença que nosaltres, els humans, podem disposar del control absolut de la nostra vida?
Arriben a pensar: vaig fer alguna cosa que va provocar l'abús? Hi vaig col.laborar? Com és possible aquesta culpa falsa?
Un dels motius pels quals només un 10% de les violacions són denunciades és perquè durant el judici es qüestionarà la seva culpabilitat? Què en penseu?
L'abús infantil tot sovint provoca episodis d'amnèsia. És com si la psique necessités defensar-se, necessités esborrar. En molts casos, això també pot generar de més grans, sentiments de culpa.
I les persones que de grans no experimenten cap sentiment de culpa. És perquè de petites, necessitaven protegir-se de l'agressivitat, de la manca d'afecte de determinats entorns familiars? Per no patir tant, van aconseguir immunitzar-se?
Hi ha persones que no senten cap mena de culpa, ni remordiment, ni penediment, ni són capaços de responsabilitzar-se dels seus actes que produeixen dany, i que fins i tot arriben a fruir del dolor aliè; en aquest últim cas estem parlant dels anomenats psicòpates.
Com podem diferenciar la culpa real de la falsa? Sóc o no sóc objectivament responsable d'un dany determinat?
És veritat que, avui en dia, comença a haver-hi molta gent que se sent culpable perquè se sent fracassat, perquè no ha estat capaç de respondre a determinades expectatives?
És que som massa esclaus dels hauria d'haver fet això... i això altre?
És veritat que aquests hauria de no satisfets ens porten fàcilment al sentiment de frustració, i tot sovint, al sentiment de culpa?
Hi ha dones que se senten angoixades i amb molta culpa perquè no aconsegueixen brillar en tots els papers de l'auca: bones professionals, mares perfectes, esposes competents, amants ideals? I com se senten al final del dia? Com se senten quan s'adonen que amb tants rols a cobrir, no tenen temps per a elles mateixes?
Hi ha mares que se senten culpables pel fet de marxar cada matí a treballar? Pot ser que es retreguin que són males mares?
Pot ser, acostuma a passar cada cop més que, per compensar aquest desagradable i mortificador sentiment de culpa, actuïn sobreprotegint els fills i justificant-los qualsevol comportament?
I d'on neix aquest sentiment? De determinades pautes, patrons o cànons socials?
Hi ha persones que, per raó de l'educació rebuda, viuen el sexe des de la culpa?
Si tinguéssim més clar que no som éssers perfectes i que cometre errors forma part de la nostra naturalesa, podríem lluitar millor contra els sentiments de culpa falsos?
Ens ensenyen a perdonar els altres, però hem après a saber perdonar-nos a nosaltres mateixos?
Hi ha una relació entre el nivell de les nostres expectatives i el grau o nivell del nostre sentiment de culpa?
Sentir-nos culpables implica, en el fons, creure'ns perfectes?
Si creiem que som perfectes augmenten molt les probabilitats de sentir-nos culpables?
Quan cometem un error, en lloc de sentir-nos culpables, seria millor somriure i dir-nos: sóc humà, i per tant, cometo errors. No passa res. Ho continuaré intentant?
El sentiment de culpa està també molt relacionat amb la rigidesa mental?
Hi ha persones que no es perdonen absolutament res?
Per que no som capaços, per què ens costa tant de somriure, nio que sigui una mica, davant d'algun dels nostres inevitables errors?
Fer sentir, aconseguir fer sentir algú culpable, atorga un gran poder a qui ho aconsegueix? Us sembla que la tradició judeocristiana hi té la mà trencada en això?
Els xantatges emocionals pivoten sobre el sentiment de culpa?
En les relacions de parella el sentiment de culpa és com una pilota de ping-pong, que va d'una banda a l'altra?
Quan com a conseqüència d'una frustració es genera un sentiment de ràbia, acostumem a culpar cap enfora o cap endins. És així?
Si l'adreço cap endins, em deprimeixo. Si cap enfora, no em responsabilitzo, i així, difícilment podré canviar.
La culpa vindria a ser, doncs, una mena d'interiorització del mal, d'allò que prèviament s'ha decidit que és el mal?
Quan alguna persona propera se'ns mort, acostumem a sentir-nos culpables per alguna cosa que vam fer o deixar de fer, que vam dir o deixar de dir, que...?
Ser capaços, de tant en tant, de riure'ns de nosaltres mateixos, perquè tot el món és imperfecte, és o pot ser un bon dissolvent de la culpabilitat?
Fomentar i conrear conductes positives pot ser també un bon antídot contra el sentiment de culpa? Perquè la culpa és no-acció, bloqueig, per tant, reaccionar, fer coses positives, pot omplenar aquest buit, pot deslligar aquesta paràlisi?
La culpa ens vincula massa al passat i pot arribar a bloquejar i paralitzar el futur?
La culpa només és positiva si va lligada a l'acció, a la reparació?
Tota culpa que bloqueja i paralitza i que, per tant, dificulta el nostre projecte vital, és indesitjable?
Quna no som conscients d'obrar malament, és lògic que, amb tot, ens consideréssim culpables per les conseqüències de les nostres accions?
És fàcil sentir-nos culpables en una societat en què se'ns diu contínuament què hem de fer per ser bons en alguna cosa?
De joves, ens sentim més culpables? I per més coses?
En una societat fragmentada i descohesionada, la culpa recau amb més força sobre cadascun dels individus?
Ens podem dentir culpables per haver-nos menjat un tros de pastís de xocolata i haver augmentat 100 grams de pes? No és patològic això?
Ens podem sentir culpables per haver-nos sentit culpables durant molts anys, durant massa anys?
Em puc sentir culpable de no ser feliç?
Em puc sentir culpable de no sentir-me culpable?

Fins a quin punt és fiable la intuïció?

2010-01-21T17:53:00.000+01:00

A la mera raó el món li sembla sempre bidimensional.

* * *

El saber són les accions. El saber són les vivències. No es prolonga en el temps. Dura un instant.

* * *

Les impressions sensorials són un medi de cultiu més profund que els millors sistemes i mètodes de pensament.

* * *

De confiança només en té qui parla del que ha viscut.

* * *

Fins i tot la cosa més senzilla imaginable es torna complicada i incomprensible de seguida que se'n parla.

Hermann Hesse.

* * *

Les persones que es dediquen a aplicar a la vida humana les abstraccions del racionalisme que han llegit en els llibres fan molta gràcia.

Josep Pla

* * *

L'única cosa realment valuosa és la intuïció.

Albert Einstein

* * *

Els conceptes són de tots i se'ns imposen des de fora. Les intuïcions sempre són nostres.

A. Machado.

* * *

Provem a través de la lògica, però descobrim a través de la intuïció.

Henri Poincaré

* * *

El nostre món ens exigeix que les decisions que prenem estiguin ben documentades i basades en fonaments sòlids, i si bé podem dir que pressentim que aquella és la decisió correcta, també hem de ser capaços d'explicar per què ho sentim d'aquesta manera. [...] Crec que això és un error, i si hem d'aprendre a millorar la qualitat de les decisions que prenem hem de començar a acceptar la misteriosa naturalesa dels nostres judicis ràpìds. Cal que respectem el fet que és possible saber una cosa sense saber per què ho sabem i que, de vegades, les coses ens poden anar millor d'aquesta manera. (54-55)

[...] Bob Golomb és un gran venedor de cotxes perquè és molt bo a l'hora d'intuir les intencions, les necessitats i les emocions dels seus clients. Però també ho és perquè sap entendre quan ha de posar fre a aquest procés: quan ha de resistir-se a consciència a un judici ràpid.

Malcolm Gladwell

Qüestions poc intuïtives:

Fins a quin punt podem confiar realment en la intuïció?
Què ens aporta la intuïció que no ens aporta el raonament?
Com es veu el món a través dels ulls de la intuïció?
La nostra ment està acostumada a funcionar de manera analítica i pas a pas, en canvi la intuïció és sintètica, capta la totalitat i aconsegueix el seu objectiu immediatament, com si funcionés a salts. Què en penseu?
La intuïció sempre arriba de cop, i ens fa exclamar: és clar, com és que no me n'havia adonat abans? És així?
La intuïció ens connecta amb facetes, aspectes o conttinguts del pensament que s'escapen de la raó?
La intuïció ens ajuda a prendre decisons?
Ens pot ajudar a entendre millor els altres?
Ens pot ajudar a comprendre aspectes subtils de l'existència?
Els grans descobriments de la ciència han estat més producte de la intuïció que de l'intel.lecte?
I de la intuïció del cor: fes cas al cor, vés on et porti el cor, fins a quin punt n'hem de fer cas?
Diu Osho que l'intel.lecte és la manera de funcionar del cap; l'instint és la manera de funcionar del cos; i la intuïció és la manera de funcionar del cor. Com ho veieu?
Tota forma de creativitat és intuïtiva?
Pot ser que, posem per cas, un dia sentim l'impuls de deixar la feina que estem fent, decidim fer-li cas, i ens va la mar de bé?
Aquests impulsos vénen de cop, però vénen perque conscientment o inconscientment feia temps que ho rumiàvem o ho sopesàvem, o perquè sentíem un desassossec?
Ens costa molt deixar-nos portar per la intuïció?
Creieu que es pot educar la intuïció?
Les persones hiperanalítiques, si poguessin, els agradaria deixar-se endur bastant més per les emocions?
El cor sempre té raó? I el que diu, el que ens diu el cap?
Us sembla que la raó ha menyspreat el món de la intel.ligència emocional, de la intel.ligència intuïtiva, com a cosa de dones o de persones poc madures?
A l'hora de prendre una decisió important, no hauríem de tenir una mica més en compte el cor?
Us sembla que a Occident, i sobretot els homes, habitualment fem més cas a la raó que al cor?
Intuïció, en el fons, vol dir mirar endins. Això significa que ens hauríem de mirar una mica més i observar com ens sentim a l'hora de prendre una determinada alternativa?
Podríem dir que la intuïció és saber alguna cosa i no saber com ho saps?
La intuïció és allò que saps però que no saps per què ho saps?
Tots sabem més coses de les que sabem que sabem?
La intuïció és tenir la certesa que hem de fer alguna cosa, però no basada en raons, sinó en vivències i en sensacions?
Hauríem de fer una mica més de cas a aquesta espècies de veu interior?
Si intentéssim fer una mena de balanç de la nostra vida, de quines decisions ens en sentim més orgullosos i satisfets: de les que van ser fruit d'un llarg raonament o de les que van ser producte d'un cop d'intuïció?
Creieu que tots en tenim d'intuïcions, i que la diferència es basa sobretot en el cas que en fem?
Alguns diuen que la ment estrictament racional poques vegades al dia la podem aplicar, perquè implica: conèixer profundament el mètode o manera de solucionar un problema, tenir tota la informació possible, i tenir el temps necessari per rumiar-ho. Què us sembla?
Això últim provoca que, de fet, ens veiéssim obligats a aplicar la intuïció molts i molts cops?
La primera impressió sol ser molt més fiable del que sempre ens han dit?
Hauríem de recuperar una mica les primeres impressions?
La intuïció es pot provocar o més aviat ve quan vol?
Passejar, realitar alguna activitat relaxant, afavoreix el flux intuïtiu?
Els millors pensaments són els pensaments caminats?
Una persona confiada en ella mateixa i amb bona autoestima se'n refia més de la seva veu interior, de les seves intuïcions?
Sempre pensem que no sabem res i que no sabem com fer les coses i, per això, habitualment no ens hi posem. Però quan ens llancem a l'acció, descobrim com fer-les. És així?
Amb tot, hauríem d'acceptar i tenir present que amb algunes intuïcions també ens podem equivocar?
La raó, acostuma a equivocar-se bastant? Us sembla que tot sovint la raó està convençuda que té un coneixement gairebé perfecte d'una situació i que controla totes les variables?
I si confonem les emocions negatives amb la intuïció?
Raó i intuïció haurien s'haurien de complementar en l'home?
Cal aprofitar els dos hemisferis?
Us sembla que fem més cas de la intuïció en els àmbits més personals, de relació, que a l'hora, posem per cas, d'optar entre dues feines?
En determinats àmbits laborals, la intuïció, és o pot ser un valor afegit?
La intuïció, però, no treballa en buit, treballa en una base de dades composta de vivències i de dades no racionalitzades. Hi esteu d'acord?
Les dones es deixen endur més per la intuïció? O és només un prejudici cultural?
A les dones se'ls permet més, i fins i tot està ben vist, que siguin més intuïtives que els homes?
Als homes, se'ls exigeix més contundència racionalista? Els homes han de ser més objectius?
Segons ens diuen els neurobiòlegs, sembla que la interconnexió entre hemisferis és més profunda en les dones que en els homes.
L'home de negocis actual podria sobreviure sense una mica d'olfacte?
La intuïció és més agosarada, més lliure?
La raó és més conservadora?
Si la intuïció em diu que he de deixar una feina, i la raó em diu que no, a qui acostumem a creure?
Perquè... fer cas de la intuïció sempre té un preu?
Quan les raons a favor i en contra per decantar-nos i decidir-nos per alguna cosa estan igualades, com ens ho fem? En mans de qui deixem l'elecció: de la raó o de la intuïció?
Sembla que la raó requereix molta informació. La intuïció és molt selectiva, i té la capacitat de centrar-se en la variable més decisiva. Per això acostuma a encertar amb molt més poc temps. Hi esteu d'acord?
Així, doncs, la raó és més exhaustiva?
La intuïció fila més prim que la raó?
La intuïció és més selectiva?
Quan som experts en un tema, un cop d'ull nostre val més que milions de dades recollides per un novell?
Amb tot, com és que hi ha gent que sap moltes coses, que té molta informació acumulada, i que és molt poc intuïtiva?
Acostuma a succeir que, de vegades, hi ha persones que ens treuen de polleguera per la seva lentitud a decidir-se per alguna cosa, i sempre ens reclamen més temps i més dades per donar-hi més voltes?
Una intuïció, en el fons, seria com una mena de raonament inconscient?
La intuïció vindria a ser com una mena d'assistent mental subconsciet que ens allibera de segons quines qüestions, i que s'ocupa dels petits detalls de la nostra vida (vas bé, estigues tranquil, no hi ha motius de preocupació, veste'n, comporta't així...), per tal que ens puguem concentrar en allò veritablement important?
La raó sempre està carregada de raons, però és la intuïció qui (a través d'una determinada descàrrega emocional) ens llança a l'acció?
La intuïció té una enorme força i potència puntuals (durant un instant, unes hores, un dia). Després, però, i si no li fem cas, s'acaba imposant la raó. Què en penseu?
Ment conscient (raó) i ment inconscient (intuïció). Permetem que col.laborin mútuament? Perquè quan la raó es bloqueja, la intuïció continua cercant sortides.
Les nostres primeres impressions que són fruit de la intuïció no es poden modificar a voluntat amb noves raons, sinó amb noves impressions, és a dir, noves experiències, noves vivències. Perquè les intuïcions s'alimenten d'estats emocionals. Com ho veieu? Per canviar d'intuïcions, cal canviar de vida, i no tan sols de manera de pensar. Cal modificar, sobretot, les accions.
Em podria indicar alguna situació de la vostra vida en què vau haver de prendre una decisió de forma molt ràpida, sense temps per rumiar-ho? I què va passar?
La intuïció treballa amb sensacions i emocions, i aquestes estan íntimament lligades a la vida i a la supervivència, per això ho processen tot d'una forma rapidíssima. En aquests casos, la raó, i els consegüents processos de racionalització sempre vénen més tard... tot sovint, massa tard.
Alguna vegada ens ha passat que ens hem obsessionat tant en la mecànica a seguir i en el procés que ens hem arribat a oblidar d'allò essencial' Quan ho desgranem i ho analitzem tot tant, no ens pot passar que perdéssim el sentit general del que fem o pretenem fer?
L'excés d'informació pot ser un entrebanc a l'hora de prendre una decisió?
Amb tot, no és veritat que estem convençuts que, com més informació tenim, més probabilitats tenim d'encertar la nostra decisió? Què passa quan volem comprar-nos una camisa i el venedor no para de mostra-nos-en? Perquè si ens n'ensenyen poques, diem instintivament ens diem: vull aquesta. Però si tenim massa opcions, ens obliguen a pensar-hi tant que el nostre inconscient se sent incòmode i ens quedem paralitzats. És així?
Quan filem prim, en realitat estem seleccionant i reduint a poques les variables realment significatives.
Podríem afirmar que una decisió realment encertada depèn d'un equilibri entre el pensament intuïtiu i el pensament conscient?
Les nostres cognicions ràpides, les nostres primeres impressions, tenen de vegades influències subtils que, en no ser-ne conscients, poden alterar o condicionar el resultat del nostre inconscien. I això ho podem controlar? Sí. Com? Controlant i sent conscients de l'entorn en què es produeix la cognició ràpida. Perquè els prejudicis són gravats a l'inconscient i generen emocions. I llavors resulta que allò que diem les primeres impressions estan farcides i associades a d'altres impressions. Hauríem de ser capaços, doncs, de generar un entorn on les primeres impressions fossin tan pures com fos possible.
La part inconscient del nostre cervell també elabora les seves conclusions, però no ens n'informa. Si més no, d'una manera explícita, descriptiva... racional. Ho fa a través de sensacions, que són els ingredients de la intuïció.

Quan és bo i convenient parlar i explicar-nos?

2009-11-19T18:05:00.000+01:00

En un temps d'engany generalitzat, dir la veritat és un acte revolucionari.

George Orwell

* * *

La intimitat pura, ben garbellat, deu ésser l'espontaneïtat pura, o sigui una segregació visceral i inconnexa. Si hom disposés d'un llenguatge i d'un lèxic eficaç per a representar aquesta segregació, no hi hauria problema. Però el cert és que no existeix ni un estil adequat a la sinceritat ni un lèxic eficient. Però, àdhuc suposant un moment que la intimitat fos expressable, ¿qui l'entendria, qui la podria comprendre? Si no fos única, particularista, personalíssima, absolutament primigènia, ¿quin aspecte tindria, com es podria imaginar la seva presència? Quan no podem aclarir la nebulosa interna, diem habitualment: jo ja m'entenc... Els embriacs diuen el mateix. Sospito que les criatures, quan no arriben a fer-se entendre, pensen el mateix. La meva idea, doncs, és que la intimitat és inexpressable per falta d'instruments d'expressió, que la seva projecció exterior és pràcticament informulable.

Josep Pla

* * *

No cansar. Suele ser pesado el hombre de un solo asunto y el que habla de un solo tema. La brevedad agrada y es útil: gana por lo cortés lo que pierde por lo corto. Lo bueno, si breve, dos veces bueno; incluso lo malo, si poco, no tan malo.

Baltasar Gracián, El arte de la prudencia

* * *

No em correspon donar als altres el que és millor objectivament, sinó el que és meu, tan purament i sincera com es pugui.

Hermann Hesse

* * *

Ningú no pot veure ni entendre en els altres el que ell mateix no ha experimentat.

Hermann Hesse

* * *

D'allò que no es pot parlar, cal guardar-ne silenci.

Ludwig Wittgenstein

Parlem una mica?:

Parlar allibera?
Sempre?
I no pot ser que, de vegades, parlant alimentem i fem créixer més el problema?
Parlant la gent s'entén?
O només s'entén la gent que s'entén?
Segons Sòcrates, val la pena parlar quan el que hem de dir és útil, vertader i bo. Si no és així, val més callar. Què en penseu?
Què considereu més important, saber parlar, o saber parlar quan és oportú de fer-ho?
Quan hem d'enraonar amb algú, de què estem més pendents: del que hem de dir, o de com ho hem de dir?
Es pot parlar de tot, sempre que ho féssim de la manera adequada?
Hi ha circumstàncies en què pot ser més útil callar, i fins i tot mentir?
Per què acostumem a associar de manera unívoca parlar i comunicar-nos?
Per què valorem tan poc el silenci respectuós?
Podríem dir que una de les coses que mesura la maduresa d'una persona és la capacitat que té per saber discernir entre si s'ha de parlar o no, què s'ha dir, a qui s'ha de dir, com s'ha de dir i quan s'ha de dir?
És bo i convenient que hi hagi coses tan nostres, tan íntimes i personals, que no les vulguem comunicar mai a ningú, ni tan sols a les persones que més ens estimem i que més confiança els tenim?
Ser una mica opacs, reservant zones pròpies, no transitades per ningú, és un dels atractius de les persones?
Si ho explico tot, em dilueixo?
És veritat, doncs, que les persones que guarden o que sembla que guarden secrets resulten força seductores? Ens fascinen i ens vénen ganes de conèixer-les?
Hi ha coses que em reservo per parlar només amb mi mateix?
És incongruent o més aviat contradictori voler desvetllar els secrets d'una persona que se'ns ha fet atractiva gràcies precisament a aquests secrets o zones desconegudes?
Ens costa molt mantenir un secret?
Ens costa molt callar quan sabem una cosa i sabem (o suposem) que l'altre no la sap?
Creieu que els humans estem fets per compartir estats emocionals, siguin els que siguin?
I què acostuma a passar quan un nen no s'atreveix a explicar als seus pares les seves pors, dubtes o problemes perquè no els veu prou forts, els veu insegurs i no vol ferir-los o desequilibrar-los?
I quan tampoc ho fem amb la nostra parella, o amb les persones que estimem, i no perquè no en tinguem ganes o no ho necessitéssim, sinó perquè no les veiem prou fortes?
Portar en secret allò que un sent, no ens desgasta molt?
El preu emocional és molt alt?
I els nens o no nens, que han patit abusos i /o experiències traumàtiques?
I els dolors no digerits?
Hi ha coses que tot i no ser secretes no les comuniquem?
Hi ha persones a qui els agrada més que a unes altres explicar el que senten?
Hi ha persones que en tenen més necessitat?
Quan algú ens demana alguna cosa que preferim no dir, podem contestar sense dir-ho tot?
Acostuma a ser el que fem més sovint?
Es dóna de vegades el cas que afers que, a priori, no pensàvem explicar, es generin unes circumstàncies, una atmosfera, que ajudi i faciliti la confessió?
I després, sols a casa, acostumem a penedir-nos d'haver explicat segons què?
És veritat que quan estem amb algú i no hi ha una certa coincidència i sintònia mútues respecte a les zones a mostrar i/o amagar, la comunicació acaba fallant?
Resulta profundament desagradable, i dolorós, adonar-nos que estem explicant alguna cosa per a nosaltres molt important, i notar que l'interlocutor només fa veure que li interessa?
Encara que no sigui la nostra intenció, ni de bon tros, sempre que preveiem que podem fer mal a algú, val més no dir res?
Es genera molt de patiment per no atrevir-nos a dir segons què a alguna persona estimada: mare, parella, fills...?
Quan, posem per cas, ens diem: jo, això, no li puc fer a la meva mare. I això pot referir-se tant a dir-li que deixo la meva actual parella, o que he decidit anar-me'n a viure a un altre lloc, o que deixo els actuals estudis perquè no és el que jo hagués volgut estudiar... Callem, molts cops, per no defraudar les expectatives d'algú i, per tant, per no ferir-lo?
Pot ser, però, que l'intent reiterat i sistemàtic de no voler fer mal algú, ens acabi passant una factura ben alta?
Entre dir-ho tot, de cop i sense miraments (tal com raja) i no dir res, existeix l'anar dient les coses gradualment, vigilant el com ho diem, i donant l'oportunitat que l'altre ho pugui suportar?
Som del tot sincers quan diem que mantenim coses en secret per no ferir l'altre? No serà perquè no suportaríem la reacció de l'altre? No serà, en el fons, per no ferir-nos a nosaltres mateixos?
El tal com raja, és una bona estratègia?
Què en penseu de les persones que proclamen als quatre vents que elles no tenen pèls a la llengua, i que sempre van amb la veritat per endavant?
És possible que volguéssim saber coses del passat de la persona, posem per cas, amb qui convivim, però que ens faci una certa por que ens ho expliqui amb massa detalls?
Penseu que, avui en dia, en general, ens comuniquem de manera massa epidèrmica?
Quin percentatge de les coses que diàriament ens comuniquem són de tipus utilitari?
Això explicaria, en bona part, l'assistència a un cafè filosòfic?
En un cafè filosòfic acostumem a parlar i reflexionar sobre temes que ens resulta més aviat difícil comentar amb gent del nostre entorn?
Hi ha racons i raconets de la nostra ànima que tenim massa oblidats, que no són gaire visitats en les nostres converses habituals?
Tenim por de ser massa sincers?
Per què ens costa tant ser una mica, una mica més autèntics?
I si en alguna conversa d'aquelles superconvencionals, trenquem el protocol, i ens mostrem més autèntics, com acostumen a reaccionar els altres? Es trenca el gel, ho agraeixen i s'hi afegeixen?
I al costat d'això, com veieu i interpreteu l'actual allau emotiva d'alguns programes televisius de molta audiència? Per què creieu que en tenen tanta? És que estan omplenant algun buit, alguna mancança?
Tenim dret a reservar-nos els nostres pensaments i emocions més íntimes en funció del qui, quan, com i fins a quin punt?
Hauríem d'evitar una mica més parlar en nom de persones que no hi són presents: parlar per la nostra parella, pels nostres fills... pels nostres amics?
Hi ha gent que es pot sentir culpable per dir determinades coses?
Hi ha gent que es pot sentir culpable per no dir determinades coses?
Som conscients de la força i el poder que amaguen les paraules?
Som conscients del mal que podem arribar a fer amb les paraules?
Som conscients de la quantitat de benestar que podríem oferir amb les paraules?
I si al capdavall resulta, tal com deia Nietzsche, que parlar és una manera d'ocultar-nos?

Per què deixem per a demà el que hauríem de fer avui?

2009-10-29T09:00:00.002+01:00

A la taverna del mar hi seu un vell
amb el cap blanquinós, deixat anar;
té el diari al davant perquè ningú no li fa companyia.

Sap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos,
sap que el temps ha passat sense cap goig,
que ja no pot donar l'antiga frescor d'aquella bellesa que tenia.

És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota.
És vell, prou que ho sent cada instant que plora.
És vell, i té temps, massa temps per a veure-ho.
Era, era quan era ahir encara.

I se'n recorda del seny, el mentider,
com el seny que li va fer aquest infern
quan a cada desig li deia "demà tindràs temps encara".

I fa memòria del plaer que va frenar,
cada albada de goig que es va negar,
cada estona perduda que ara li fa escarni del cos llaurat pels anys.

A la taverna del mar, hi seu un vell
que, de tant recordar, tant somniar,
s'ha quedat adormit damunt la taula.

Kavafis, A la taverna del mar. Poema musicat i cantat per Lluís Llach.

* * *

Si pudiera vivir nuevamente mi vida …..
En la próxima trataría de cometer más errores.
No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más.
Sería más tonto de lo que he sido, de hecho tomaría muy pocas cosas con seriedad.
Sería menos higiénico.
Correría más riesgos, haría más viajes, contemplaría más atardeceres, subiría más montañas, nadaría más ríos.
Iría a más lugares a donde nunca he ido, comería más helados y menos habas, tendría más problemas reales y menos imaginarios.
Yo fui de esas personas que vivió sensata y prolíficamente cada minuto de su vida, claro que tuve momentos de alegría.
Pero si pudiera volver atrás trataría de tener solamente buenos momentos.
Por si no lo saben, de eso está hecha la vida, sólo de momentos, no te pierdas el Ahora.
Yo era de esos que no iban a ninguna parte sin un termómetro, una bolsa de agua caliente, un paraguas y un paracaídas, si pudiera volver a vivir viajaría más liviano.
Si pudiera volver a vivir comenzaría a andar descalzo a principio de la primavera y seguiría así hasta concluir el otoño.
Daría más vueltas en calesita, contemplaría más amaneceres y jugaría con más niños, si tuviera otra vez la vida por delante.
Pero ya ven, tengo 85 años y sé que me estoy muriendo.

Jorge Luis Borges, Instantes

* * *

Si ets del tipus de persona que viu d'una manera i diu que en viurà d'una altra en el futur, les teves declaracions no tenen contingut. (...) Si vols que el món canviï, no et limitis a lamentar-te. Fes alguna cosa en lloc de malgastar els teus moments presents amb ansietats immobilitzants. Viu ara. Sigues algú que fa en lloc d'una persona que només desitja, espera o critica. Sigues algú que fa.

Wayne W. Dyer

* * *

La catàstrofe que tant et preocupa, tot sovint acostuma a ser menys horrible en la realitat, del que ho va ser en la teva imaginació.

Wayne W. Dyer

* * *

Porto les ferides de totes les batalles evitades.

Fernando Pessoa

* * *

Primer salta del precipici i ja aniràs construint les ales mentre vas caient.

Ray Bradbury

* * *

L'home entenimentat només pensa en els seus mals quan això condueix a alguna cosa pràctica; tots els altres moments els dedica a d'altres coses.

Bertrand Russell

* * *

Deixar una cosa per a demà és deixar-la per sempre més.

Josep Pla

* * *

La postergació és l'assassina de l'oportunitat.

O. Wilde

* * *

No ens enfrontem amb les adversitats perquè són difícils, sinó que són difícils perquè no ens hi enfrontem.

Sèneca

* * *

Qüestions inajornables:

Quan hem de fer alguna cosa però en realitat no ens ve de gust o tenim por de fer-ho malament, ens diem que ho farem en el futur, i així no hem d'admetre que no ho farem. És una manera d'autoacceptar-nos?
Decidir que hi ha coses que les hem de fer, no perquè ens les hagi ordenades algú, sinó perquè les hem triat deliberadament, i decidir que les farem en el futur, no és una manera d'autoenganyar-nos?
Deixar que passi el temps i que sigui ell qui de forma màgica arregli les coses, vol dir no fer-nos càrrec de les nostres pròpies responsabilitats?
Quan de manera sistemàtica ens acostumem a demorar les coses, estem demorant també la nostra felicitat?
Perquè, què ens fa sentir bé: pensar a fer determinades coses, o fer-les?
Demorar pot a la llarga erosionar i qüestionar la nostra voluntat i la nostra capacitat de decisió?
Les qüestions no resoltes són generadores d'ansietat?
Fer llistes, cada cop més sofisticades, del que tenim programat fer, acostuma a ser una bona estratègia per a l'acció?
Per què ens costa tan poc engrandir, allargar i perfeccionar els llistats?
I per què ens costa tant començar? Per què ens costa tant posar-nos en marxa?
És veritat que, de vegades, els moments claus de la vida s'han de resoldre dins d'un ara i aquí?
Quan diem ho faré demà, per a l'inconscient el demà és un mai?
Posterguem perquè parlar és més divertit -o més fàcil- que fer?
Posterguem perquè tenim por a equivocar-nos o a posar-nos a prova?
Posterguem perquè creiem que tindrem, que disposarem sempre, d'un demà adequat per fer aquesta cosa?
Qui té garantit el demà?
Quan em jubili, faré... I donem per garantida la jubilació... i la VIDA. Què en penseu?
Com és que vivim com si tinguéssim tot el temps del món, com si controléssim el tempo de la nostra vida?
Podem també demorar les accions i/o decisions per por a tenir èxit? Demorem perquè tenim por als canvis, a la transformació?
Som esclaus dels nostres costums?
Ens comportem tot sovint com a autèntics boicotejadors de la nostra felicitat?
Actuant i fent coses preveiem que la nostra vida canviaria i ens desestabilitzaria?
Preferim, doncs, estar estabilitzats en el malestar que feliços en la incertesa, en el canvi, en la transformació, en el continu adaptar-se i readaptar-se?
Som animals de costums i donem per descomptat que demà les coses restaran igual, continuaran intactes, i que tornarem a tenir una altra oportunitat?
I a més, donem també per descomptat que nosaltres i el nostre desig restaran inalterables?
Us sembla que aquestes dues idees són creences gaire raonables?
I si dieu que sí, com us expliqueu que quan algú estimat ens deixa, sempre ens queda tantes i tantes qüestions pendents que haguéssim hagut de dir o fer?
Temps nostre i identitat idèntica són, doncs, dues creences sense cap fonament?
Demorar és, en el fons, acostumar-se a patir i a no rebre cap mena de satisfacció i plaer?
Postergació és, en definitiva, insatisfacció?
Podríem fer una mena d'anàlisi del posposar: en quines situacions acostumo a postergar? Quines feines o decisions deixo habitualment? Quins temes importants estan pendents en la meva vida? Què estic deixant per fer o decidir?
Quines excuses, què ens estem dient a nosaltres mateixos quan posposem?
Manca de temps és l'excusa típica?
Quan estigui format o preparat ja ho faré.
Quan estigui bé, ja ho faré.
Quan em senti bé, ja començaré i actuaré.
Quan tingui prou autoestima.
Quan m'inspiri, quan trobi la inspiració.
Posposar o ajornar és, però, sempre un mal hàbit?
La precipitació pot ser també un perill?
Què és el que ens ha de donar la justa mesura? El seny?
Fer coses, no privar-nos d'allò que desitgem i concedir-nos-ho a través de l'acció, és una manera d'estimar-nos una mica més?
Hi ha persones que es veuen més com a efectes que com a causes de la seva vida?
Avui, tampoc. Viure així és una frustració contínua? És, en definitiva, posposar la felicitat?
Si som capaços d'establir un ordre de prioritats del que és veritablement important, decidir-nos a tirar-ho endavant no ens costarà tant?
Quan prenem una decisió amb plena consciència i amb una certa contundència, les probabilitats de dur a terme allò decidit així, augmenten o disminueixen?
Dels 7 dies de la setmana, de vegades en malgastem 5 esperant els 2 últims?
Acostuma a ser força freqüent que quan ens posem a fer alguna cosa o activitat que crèiem del tot desagradable i feixuga, no en resulta tant? Pot ser que fins i tot ens ho acabem passant bé?
Les persones que no acostumen a fer res solen ser més hipercrítiques amb els altres?
És més fàcil ser crític que ser algú que fa coses i que demostra capacitat de canviar?
És bo, o seria bo, que un cop presa una decisió, no posterguem el seu inici de realització més d'un o dos dies? És bo que durant aquest interval poséssim en marxa una primera acció que segelli la nostra decisió?
La força de voluntat és una mena de loteria que a uns toca i als altres no?
O et fas, a cop de decisions o accions, o et fan. I quan et fan, no pots queixar-te. Hi esteu d'acord?
Quan recordem un bon cuiner, el recordem pels plats que va cuinar i que vam poder tastar, o pels plats que pensava fer, que tenia intenció de cuinar?
Uns quants típics i tòpics comportaments postergatoris:
continuar en una feina en què estem atrapats i en què no podem crèixer; aferrar-nos a una relació que no funciona tot esperant que les coses millorin; negar-nos a fer alguna cosa positiva per tal de superar timideses, obsessions, fòbies... esperant que les coses millorin soles; no lluitar contra les addiccions; postergar feines concretes; postergar una confrontació delicada pensant que evitant-la s'arreglaran les coses; postergar passar un dia o una hora amb els fills o fent una activitat que ens agradi perquè estem molt ocupats; decidir començar un règim demà o la setmana que ve; fer servir el cansament o la por per demorar alguna cosa; posar-nos malalts quan ens enfrontem a una feina pertorbadora o molesta; viure il.lusionats per coses que passaran en el futur sense gaudir del moment present; no atrevir-nos a apropar-nos a algú a qui estimem o dir-li que l'estimem; avorrir-nos en qualsevol moment de la nostra vida; viure completament dedicats als fills, postergant la nostra pròpia felicitat...
Demorar les coses és, en el fons, por a enfrontar-nos amb la realitat?
Com és que passem d'excusa en excusa? Primer: ara no, encara no. I després: ara ja no, ara ja és massa tard.
La gent que actua té més sort?
Per què? Potser perquè l'acció és generadora d'oportunitats?
És veritat que les persones que han fet coses no sabien ben bé com les farien, però sí que sabien que les farien?
El com ve després, quan ja hem arrancat, quan ja hem començat? Primer, doncs, cal posar-nos en marxa?
Posar dates concretes als nostres projectes, a l'inici dels nostres projectes o desitjos, en lloc de dir -nos algun dia..., evitaria els successius ajornaments?

Per què deixem per a demà el que hauríem de fer avui?

2009-10-29T09:00:00.000+01:00

Kavafis, A la taverna del mar. Poema musicat i cantat per Lluís Llach.

* * *

Jorge Luis Borges, Instantes

* * *

Wayne W. Dyer

* * *

La catàstrofe que tant et preocupa, tot sovint acostuma a ser menys horrible en la realitat, del que ho va ser en la teva imaginació.

Wayne W. Dyer

* * *

Porto les ferides de totes les batalles evitades.

Fernando Pessoa

* * *

Primer salta del precipici i ja aniràs construint les ales mentre vas caient.

Ray Bradbury

* * *

L'home entenimentat només pensa en els seus mals quan això condueix a alguna cosa pràctica; tots els altres moments els dedica a d'altres coses.

Bertrand Russell

* * *

Deixar una cosa per a demà és deixar-la per sempre més.

Josep Pla

* * *

La postergació és l'assassina de l'oportunitat.

O. Wilde

* * *

No ens enfrontem amb les adversitats perquè són difícils, sinó que són difícils perquè no ens hi enfrontem.

Sèneca

* * *

Qüestions inajornables:

Quan hem de fer alguna cosa però en realitat no ens ve de gust o tenim por de fer-ho malament, ens diem que ho farem en el futur, i així no hem d'admetre que no ho farem. És una manera d'autoacceptar-nos?
Decidir que hi ha coses que les hem de fer, no perquè ens les hagi ordenades algú, sinó perquè les hem triat deliberadament, i decidir que les farem en el futur, no és una manera d'autoenganyar-nos?
Deixar que passi el temps i que sigui ell qui de forma màgica arregli les coses, vol dir no fer-nos càrrec de les nostres pròpies responsabilitats?
Quan de manera sistemàtica ens acostumem a demorar les coses, estem demorant també la nostra felicitat?
Perquè, què ens fa sentir bé: pensar a fer determinades coses, o fer-les?
Demorar pot a la llarga erosionar i qüestionar la nostra voluntat i la nostra capacitat de decisió?
Les qüestions no resoltes són generadores d'ansietat?
Fer llistes, cada cop més sofisticades, del que tenim programat fer, acostuma a ser una bona estratègia per a l'acció?
Per què ens costa tan poc engrandir, allargar i perfeccionar els llistats?
I per què ens costa tant començar? Per què ens costa tant posar-nos en marxa?
És veritat que, de vegades, els moments claus de la vida s'han de resoldre dins d'un ara i aquí?
Quan diem ho faré demà, per a l'inconscient el demà és un mai?
Posterguem perquè parlar és més divertit -o més fàcil- que fer?
Posterguem perquè tenim por a equivocar-nos o a posar-nos a prova?
Posterguem perquè creiem que tindrem, que disposarem sempre, d'un demà adequat per fer aquesta cosa?
Qui té garantit el demà?
Quan em jubili, faré... I donem per garantida la jubilació... i la VIDA. Què en penseu?
Com és que vivim com si tinguéssim tot el temps del món, com si controléssim el tempo de la nostra vida?
Podem també demorar les accions i/o decisions per por a tenir èxit? Demorem perquè tenim por als canvis, a la transformació?
Som esclaus dels nostres costums?
Ens comportem tot sovint com a autèntics boicotejadors de la nostra felicitat?
Actuant i fent coses preveiem que la nostra vida canviaria i ens desestabilitzaria?
Preferim, doncs, estar estabilitzats en el malestar que feliços en la incertesa, en el canvi, en la transformació, en el continu adaptar-se i readaptar-se?
Som animals de costums i donem per descomptat que demà les coses restaran igual, continuaran intactes, i que tornarem a tenir una altra oportunitat?
I a més, donem també per descomptat que nosaltres i el nostre desig restaran inalterables?
Us sembla que aquestes dues idees són creences gaire raonables?
I si dieu que sí, com us expliqueu que quan algú estimat ens deixa, sempre ens queda tantes i tantes qüestions pendents que haguéssim hagut de dir o fer?
Temps nostre i identitat idèntica són, doncs, dues creences sense cap fonament?
Demorar és, en el fons, acostumar-se a patir i a no rebre cap mena de satisfacció i plaer?
Postergació és, en definitiva, insatisfacció?
Podríem fer una mena d'anàlisi del posposar: en quines situacions acostumo a postergar? Quines feines o decisions deixo habitualment? Quins temes importants estan pendents en la meva vida? Què estic deixant per fer o decidir?
Quines excuses, què ens estem dient a nosaltres mateixos quan posposem?
Manca de temps és l'excusa típica?
Quan estigui format o preparat ja ho faré.
Quan estigui bé, ja ho faré.
Quan em senti bé, ja començaré i actuaré.
Quan tingui prou autoestima.
Quan m'inspiri, quan trobi la inspiració.
Posposar o ajornar és, però, sempre un mal hàbit?
La precipitació pot ser també un perill?
Què és el que ens ha de donar la justa mesura? El seny?
Fer coses, no privar-nos d'allò que desitgem i concedir-nos-ho a través de l'acció, és una manera d'estimar-nos una mica més?
Hi ha persones que es veuen més com a efectes que com a causes de la seva vida?
Avui, tampoc. Viure així és una frustració contínua? És, en definitiva, posposar la felicitat?
Si som capaços d'establir un ordre de prioritats del que és veritablement important, decidir-nos a tirar-ho endavant no ens costarà tant?
Quan prenem una decisió amb plena consciència i amb una certa contundència, les probabilitats de dur a terme allò decidit així, augmenten o disminueixen?
Dels 7 dies de la setmana, de vegades en malgastem 5 esperant els 2 últims?
Acostuma a ser força freqüent que quan ens posem a fer alguna cosa o activitat que crèiem del tot desagradable i feixuga, no en resulta tant? Pot ser que fins i tot ens ho acabem passant bé?
Les persones que no acostumen a fer res solen ser més hipercrítiques amb els altres?
És més fàcil ser crític que ser algú que fa coses i que demostra capacitat de canviar?
És bo, o seria bo, que un cop presa una decisió, no posterguem el seu inici de realització més d'un o dos dies? És bo que durant aquest interval poséssim en marxa una primera acció que segelli la nostra decisió?
La força de voluntat és una mena de loteria que a uns toca i als altres no?
O et fas, a cop de decisions o accions, o et fan. I quan et fan, no pots queixar-te. Hi esteu d'acord?
Quan recordem un bon cuiner, el recordem pels plats que va cuinar i que vam poder tastar, o pels plats que pensava fer, que tenia intenció de cuinar?
Uns quants típics i tòpics comportaments postergatoris:
continuar en una feina en què estem atrapats i en què no podem crèixer; aferrar-nos a una relació que no funciona tot esperant que les coses millorin; negar-nos a fer alguna cosa positiva per tal de superar timideses, obsessions, fòbies... esperant que les coses millorin soles; no lluitar contra les addiccions; postergar feines concretes; postergar una confrontació delicada pensant que evitant-la s'arreglaran les coses; postergar passar un dia o una hora amb els fills o fent una activitat que ens agradi perquè estem molt ocupats; decidir començar un règim demà o la setmana que ve; fer servir el cansament o la por per demorar alguna cosa; posar-nos malalts quan ens enfrontem a una feina pertorbadora o molesta; viure il.lusionats per coses que passaran en el futur sense gaudir del moment present; no atrevir-nos a apropar-nos a algú a qui estimem o dir-li que l'estimem; avorrir-nos en qualsevol moment de la nostra vida; viure completament dedicats als fills, postergant la nostra pròpia felicitat...
Demorar les coses és, en el fons, por a enfrontar-nos amb la realitat?
Com és que passem d'excusa en excusa? Primer: ara no, encara no. I després: ara ja no, ara ja és massa tard.
La gent que actua té més sort?
Per què? Potser perquè l'acció és generadora d'oportunitats?
És veritat que les persones que han fet coses no sabien ben bé com les farien, però sí que sabien que les farien?
El com ve després, quan ja hem arrancat, quan ja hem començat? Primer, doncs, cal posar-nos en marxa?
Posar dates concretes als nostres projectes, a l'inici dels nostres projectes o desitjos, en lloc de dir -nos algun dia..., evitaria els successius ajornaments?

Som una colla de neuròtics?

2009-06-11T23:55:00.000+02:00

-Tens res a fer ara?

-No, tinc temps. Després tinc una cita amb el meu psicoanalista.

-Oh! Vas al psicoanalista?

-Només des de fa 15 anys.

-Quinze anys!

-Sí, li'n concediré un més, després aniré a Lourdes.

(Woody Allen i Diane Keaton a Annie Hall)

* * *

La neurosi és la pèrdua de contacte amb la realitat per la incapacitat d'adaptar-nos-hi.

S. Freud

* * *

El neuròtic és aquell individu que no es deixa sotmetre, que no està disposat a perdre la seva identitat en nom de l'adaptació i de la normalitat dins la societat.

E. Fromm

* * *

Existeixen certes condicions socials ue ens fan més vulnerables a patir la malaltia. En aquest sentit, la neurosi pot tenir el seu origen en les desigualtats de classe o en la societat on vivim.

M. Foucault

* * *

He apuntat en quin sentit la necessitat de veure-hi clar i de donar a tot un nom contundent és una necessitat en certa mesura primitiva.

He apuntat en quin sentit la necessitat de veure-hi clar i de donar a tot un nom contundent és una necessitat en certa mesura primitiva. Però dèiem al principi que és també una necessitat neuròtica. Per què en dèiem neuròtica? Un conegut tret neuròtic és precisament aquesta necessitat convulsiva de veure-hi clar: el fet de no saber simplement veure sense necessitat d'entendre, o ser incapaç d'atendre a allò que les coses són sense haver d'esbrinar-ne el perquè. (...)

El famós cas de paranoic estudiat per Freud, el cas del doctor Schroeder, era precisament el d'un personatge que no podia acceptar que en el món hi hagués res de casual. Si el doctor Schroeder, per exemple, intentava d'anar dues vegades al wàter i se'l trobava ocupat per un altre, immediatament es deia: Ah!, això vol dir que hi ha una força oculta que cada vegada que estimula els meus budells, un poc abans estimula els d'un altre, per tal que quan jo vagi al wàter el trobi sempre ocupat.

La recerca obsessiva del sentit de tot acaba així fàcilment en la paranoia. Entraré per exemple a una tenda, em trobaré que els dependents parlen entre ells sense fer-me cas, i aviat conclouré que hi ha una conspiració dels dependents per tal de no servir-me a mi. Sortiré llavors al camí i els moviments dels xipresos al vent em semblaran senyals que es fan els uns als altres tot dient-se: mira aquest desgraciat, que volia comprar uns mitjons... Per a mi no hi haurà ja res de casual o d'aleatori: tot tindrà un sentit que jo aniré endevinant, desxifrant aquí i allí -fins que em tanquin... Ara bé, el que vull apuntar amb tot això és que aquella necessitat de veure-hi clar, d'entendre-ho tot, de posar un mot sobre cada cosa, respon no tant al nostre desig de coneixement com al nostre desig d'apaivagament; que no és tant un producte de la nostra curiositat com de la nostra ansietat; que més que expressió del nostre interès pel món és producte de la nostra por que en tenim.

Xavier Rubert de Ventós, Per què Filosofia?

* * *

Reconduir alguna cosa desconeguda a alguna coneguda alleugera, tranquil·litza, satisfà i dóna també una sensació de poder. Allò incògnit comporta a més el perill, la inquietud, la preocupació; el primer instint és el d'abolir aquestes desagradables situacions. Primer principi: una explicació qualsevol és millor que cap explicació. Com que fonamentalment es tracta només d'una voluntat d'alliberar-se d'idees opressives, no es fila gaire prim quant als mitjans per alliberar-se'n: la primera idea que explica allò desconegut com a conegut fa tant de bé que ja se la considera vertadera. [...] L'instint de les causes està llavors determinat i avivat pel sentiment de la por.

Friedrich Nietzsche, Com es filosofa a cops de martell

Preguntes neuròtiques:

Podriem dir que W. Allen és el neuròtic més famós del món?
Quins trets neuròtics reconeixeu en les seves pel·lícules?
Us sembla que el personatge està absolutament allunyat de la realitat quotidiana, de la nostra realitat quotidiana?
No ens hi assemblem en pràcticament res?
Tots estem afectats per un cert grau de neurosi, tots tenim trets neuròtics?
Fòbies, obsessions, ansietat, pànic, angoixa davant la mort, hipocondria, són símptomes neuròtics?
L'obsessió per tenir-ho tot absolutament controlat és un dels símptomes neuròtics més freqüents?
La neurosi pròpiament dita es dóna quan som incapaços de gestionar amb una certa normalitat la nostra relació amb el món, amb els altres i amb nosaltres mateixos?
És veritat que les persones neuròtiques són, sobretot, les que pensen i voldrien que la vida s'adaptés a les seves expectatives?
Les persones menys neuròtiques són les que admeten que hi ha coses que no depenen d'ells, però que la seva actitud pot afavorir o no una més gran adaptació a aquest entorn no controlable?
L'ideal d'un neuròtic seria tenir-ho tot, absolutament tot, lligat i relligat de manera que tot fos previsible i controlable?
Vist així, podríem dir que, en el fons, tots som una mica neuròtics?
L’estrès és un bon símptoma neuròtic?
La neurosi implica sempre una certa distorsió de la realitat?
O més aviat, una percepció de la realitat no funcional?
Fins a quin punt la societat facilita i condiciona la nostra neurosi?
Perquè, us sembla que vivim en una societat força neuròtica?
Podríem dir que tots tenim una certa deformació de la realitat perquè estem condemnats a interpretar-la sempre des d'una determinada perspectiva?
Podríem dir també que, per això mateix, només quan una determinada i inevitable interpretació dificulta o paralitza el nostre projecte vital, és quan necessitem ajuda?
Que s'entén per salut mental?
Foucault, a Història de la bogeria, va demostrar que el concepte de salut mental és molt social. Què en penseu?
Tots om neuròtics, però no tots som malalts mentals. Salut mental vol dir tenir una certa satisfacció per com va la vida, la nostra vida?
Si tots inevitablement distorsionem la realitat, seria bo que admetéssim que tots tenim una mica de malaltia? Vist així, ens ajudaria a no estigmatitzar tant els altres?
La velocitat extrema, el ritme accelerat de la vida és una fàbrica de neurosis?
I la inactivitat, la passivitat, el conformisme, la comoditat, la manca de lluita, d'objectius, la manca absoluta d’estrès?
Acceptar amb tota naturalitat que tenim algun o alguns trets neuròtics és la millor manera de no engrandir-los i de no acabar convertint-los en un problema més o menys greu? L'acceptació és el camí indispensable per a la curació?
Creieu que la gelosia és una neurosi típica del món de la parella? Com és que, per contra, tot sovint es considera un acte d'amor?
Totes les obsessions i preocupacions excessives per caure bé, agradar i ser acceptat pels altres són també símptomes neuròtics?
I voler mantenir-nos permanentment joves?
La davallada en l'autoestima és un bon brou de cultiu per a la neurosi?
Qui no accepta ni el seu cos ni la seva ment, desenvolupa comportaments neuròtics?
L'ansietat -i no cal dir, els atacs d'ansietat- és una de les formes de manifestació de la neurosi?
La neurosi pot ser l'avantsala d'un procés de creixement?
Davant la neurosi, podem: tancar portes i no voler veure el problema, o acceptar el nostre nivell d'insatisfacció i introduir canvis en la nostra vida, per tal d'accedir a un nivell superior. Hi esteu d'acord?
Tan sols pensar que és possible una altra percepció de les coses, de la realitat, és un fet positiu?
Només de pensar que la meva percepció no és la PERCEPCIÓ, ja tenim la meitat de la solució del problema?
La neurosi marca i indica un desajustament, i la necessitat, per tant, d'un reajustament?
La neurosi ens mostra que l'equilibri assolit fins aquell moment no era funcional, i que cal introduir algun canvi en el sistema, que cal moure alguna fitxa nova en la nostra partida d'escacs amb la vida?
Mai no solucionarem definitivament la neurosi perquè sempre hi ha i hi haurà un desajustament entre la nostra visió del món i la realitat?
La flexibilitat i la necessitat de canvis i reajustaments temporals són o poden ser bons antídots contra la neurosi?
La rigidesa i les creences absolutes són el millor combustible per al foc de la neurosi?
Tota la nostra vida hauria de ser un procés continu d'adequació i ajustament a les circumstàncies sempre canviants?
Voler, pretendre, estar ajustats d'una vegada per totes, i no haver de canviar, és un tret neuròtic?
Un neuròtic és capaç de pujar i baixar emocionalment sense tocar mai el punt mig? La labilitat emocional, els canvis ràpids d'humor sense quedar-se mai al mig, és un tret neuròtic?
Un neuròtic és una persona molt dicotòmica, oscila contínuament entre el blanc i el negre, el bé i el mal?
El neuròtic sempre pensa en termes de a favor o en contra respecte a la realitat i les coses en general, quan en realitat, la realitat només és?
Segons E. Fromm, el neuròtic, en lloc d'expressar la seva personalitat de forma creadora, busca la salvació en els símptomes neuròtics. Es refugia en aquests símptomes com en una vida de fantasia. Què en penseu?
És veritat que el neuròtic cerca tot sovint un món ideal, i que quan aquest món ideal no s'ajusta a la realitat, a la seva visió de la realitat, llavors cada cop apareix un símptoma, i aquest símptoma cada cop creix més, i pot passar de l'ansietat als atacs de pànic, o dels estats de tristesa a la depressió, o als estat s d'obsessió per controlar la seva vida?
Desitjar alguna cosa que no aconseguim, que no podem aconseguir i que desitgem molt, pot generar-nos pensaments reiteratius i obsessius?
Quan es dóna una dicotomia entre el que som i el que voldríem ser, entre el que som i el que la societat voldria que fóssim, entre el que sentim i el que ens diuen que hauríem de sentir... tot això, genera comportaments neuròtics?
I quan vivim instal.lats en un conflicte emocional?
La neurosi pot arribar a ser una estratègia -potser inconscient- per tal de ser el centre d'atenció i per reclamar-ne en cara més?
La neurosi, és immaduresa o un senyal, un indicatiu, que s'està madurant?