tag:blogger.com,1999:blog-86805651029960383202024-03-06T07:06:48.151+01:00CAFÈ FILOSÒFIC DEL VENDRELL.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.comBlogger60125tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-58110814478803622662017-05-28T18:36:00.000+02:002017-05-28T18:36:36.859+02:00La memòria, una senyora no gaire endreçada<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">La gent creu que la memòria és el
retorn al passat, i no es tracta gens d'això. La memòria és la representació
del passat. És a dir, que busquem en el nostre passat les imatges, les
paraules, les escenes i els arguments que construeixen una representació del
passat. Si sóc feliç, buscaré en el meu passat les imatges, les paraules i les
situacions que expliquin la meva felicitat d'avui; i si sóc infeliç, buscaré en
el meu passat unes altres imatges, unes paraules i uns esdeveniments que
expliquin per què avui no sóc feliç. No menteixo i, no obstant això, tinc dos
relats completament oposats. No menteixo perquè la memòria és intencional. Anem
a cercar intencionalment en el nostre passat allò que pot donar coherència al
que ens succeeix avui.</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="line-height: 115%;">Boris Cyrulnik</span><span style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">* </span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="line-height: 115%;">[...] los
recuerdos explícitos y conscientes sólo son una fracción de lo que guardamos en
nuestra memoria implícita e inconsciente y los recuerdos autobiográficos que
retenemos no son estables, sino que estan sujetos a cambios, como Freud señaló
repetidamente. Los recuerdos se revisan con el tiempo y sus significados
cambian a medida que envejecemos, algo que hoy reconoce la neurociencia y que
se denomina <i>reconsolidación</i> de los recuerdos. El acto de recordar no consiste
en recuperar algún hecho real almacenado en el <i>disco duro</i> del cerebro.
Lo que nos viene a la memoria es la última versión de ese recuerdo. A quien
escribe una autobiografía no se le exige que lo haga desde la perspectiva de
una tercera persona, sino que asuma su identidad de primera persona plenamente
y escriba lo que él o ella recuerde. Dicho esto, mi marido y yo, que llevamos
viviendo juntos casi treinta años, a menudo recordamos los mismos hechos de
maneras diferentes. Él sostiene que cuando nuestra hija nos comunicó que
deseaba ser actriz nos encontrábamos los tres en el metro; yo digo que íbamos
en un taxi. Sophie, el centro de la disputa, no recuerda con exactitud dónde
fue ni lo que nos dijo en aquel momento. Yo estoy convencida que aquel recuerdo
me pertenece a mí sola, pero para complicar más las cosas, mi marido cree que
es de su exclusiva propiedad mental. Él recuerda el hecho perfectamente y está
seguro de que quien se equivoca soy yo. Uno de los dos yerra. Lo que esta
anécdota nos aclara acerca de la memoria es que cuando escuchamos a alguien
contar una historia, quizás a una persona con la que tenemos una relación
íntima, su relato puede evocar unas imágenes mentales tan vívidas que podemos
llegar a registrarlas como nuestras, como una experiencia subjetiva originada,
sin embargo, fuera de nuestra mente y no dentro de ella. El <i>yo</i> adopta el
recuerdo del <i>tú</i>. La memoria, como la percepción, no es un recuerdo
pasivo de algo, sino un proceso activo y creativo que involucra a la
imaginación. Siempre estamos reinventando nuestro pasado, pero no lo hacemos a
propósito.</span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="line-height: 115%;">Siri Hustvedt, <i>Vivir, pensar, mirar</i></span><span style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span lang="CA" style="line-height: 115%;">*</span></i><span style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">És obvi que no es pot establir
una demarcació clara entre les imatges de la imaginació i les de la memòria
[...] Tots els nostres records estan, per tant, compostos de <i>realitat i
fantasia</i>. Sota la influència dels sentiments i de la voluntat, la memòria
canvia i crea imatges procedents de la imaginació que solen enganyar-nos per la
seva semblança amb les experiències reals.</span><span style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Wilhelm Wundt, <i>Compendi de
psicologia</i></span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">*</span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="color: black; line-height: 115%;">Penso, ara mateix, en
el desig manifestat per moltes persones grans quan intueixen que s’apropa el
seu final, de retornar al lloc on van nàixer i on van passar els primers anys
de la seva vida. Penso també alhora en les habituals excuses dels seus
familiars per intentar no satisfer aquest desig: <i>i per què hi vol tornar?
Han passat més de seixanta anys, tot ha canviat, no queda ningú dels seus
antics amics o coneguts. No reconeixerà ningú. Ningú no el reconeixerà. La casa
on vivia ja no existeix. Que no ho veu que tindrà una gran decepció, que
s’entristirà encara més...?</i> I penso també en qualsevol vellet o velleta
que, malgrat tot, intueix i està convençut que <i>tot</i> no ha canviat. I que
la remor de l’aire, les olors, els arbres, els camps de conreu, els crits dels
nens, les pedres, el bosc, el sol, aquella típica pluja, els ocells... tot això
hi ha de ser: seran les pistes que l’ajudaran a desvetllar escenaris i veus del
seu passat que ara mateix resten com a endormiscats. No sap com succeirà ni el
perquè, però té la convicció plena que si hi va, aquestes veus silenciades li
tornaran a parlar i l’ajudaran a relligar tota una vida que, malgrat tot, ha
tingut un sentit. Una força enigmàtica l’impulsa. Hi anirà. I ho aconseguirà.
En les coses realment importants, la memòria no acostuma a fallar-nos mai.</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="color: black; line-height: 115%;">Em pregunto, però, si
aquests desitjos dels nostres ancians actuals es podran continuar satisfent
sempre? Penso ara en l’antropòleg francès Marc Augé, i en el seu fructífer
concepte dels <i>no-llocs</i> de la nostra contemporaneïtat. Marc Augé utilitza
el terme <i>no-lloc</i> per referir-se a una sèrie d’espais de transitorietat,
com autopistes, centres comercials, <i>portsaventures</i>, <i>eurovegas</i>,
aeroports o hotels. Les relacions interpersonals en aquests <i>no llocs</i> no
parteixen de la família, l’amistat o la confiança. Les relacions s’estableixen
només a partir de la lògica del consum. En un <i>no-lloc</i> tothom és client,
consumidor, tripulació, usuari, informador o venedor. No hi ha context, ni
relacions personals ni de confiança vàlides. La identitat es redueix a un paper
oficial. Als hotels, els documents i els formularis donen fe de la nostra
presència, encara que sigui fugaç, encara que no hi hagi contacte amb les
persones. La nostra petjada és un número, un codi en un llibre, un tiquet de
compra, ni tan sols una firma. Són espais freds, uniformes i uniformadors, de
trànsit, indiferenciats. Espais que no deixen pòsit en les nostres vides.
Espais on el present anihila la història.</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="color: black; line-height: 115%;">Tot i que Augé no
planteja la relació llocs / no-llocs com a polaritats absolutes, em pregunto
què passarà quan els no-llocs, aquests espais de l’anonimat, ho hagin envaït
gairebé tot. Com s’ho farà la nostra memòria amb unes pistes contextuals tan
poc singulars, tan flonges, tan inestables... tan provisionals? Com ens
reconeixerem? On podrem ancorar les nostres vivències?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="color: black; line-height: 115%;">Joan Bosquet </span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">* </span><span style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="line-height: 115%;">Con el
tiempo, el Libro de la Vida de cada persona se va espesando hasta que no se
puede leer completamente. Entonces viene la elección. Unos leen las primeras
páginas para conocerse de niños, otros prefieren leer el final para conocerse
de mayores. Algunos, sin embargo, dejan de leer del todo. Abandonan el pasado.
Deciden que da igual si ayer fueron ricos o pobres, instruidos o ignorantes,
orgullosos o sencillos, amorosos o de corazón frío. Estos hombres y mujeres
caminan con el paso ágil de su juventud. Han aprendido a vivir sin rencor en un
mundo sin memoria.</span><span style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="line-height: 115%;">Alan Lightman, <i>Los sueños de Einstein</i></span><span style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">* * *</span><span style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">S'ha d'haver començat a perdre la
memòria, ni que sigui només a fragments, per adonar-se que aquesta memòria és
allò que conforma tota la nostra vida. Una vida sense memòria no seria vida
[...] La nostra memòria és la nostra coherència, la nostra raó, la nostra
acció, el nostre sentiment. Sense ella no som res [...] (Arriba finalment
l'amnèsia retrògrada, que pot esborrar tota una vida, com li va passar a la
meva mare). </span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="line-height: 115%;">Luis Buñuel </span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="line-height: 115%;">*</span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Aquest fragment commovedor i
espantós de les memòries de Buñuel planteja interrogants fonamentals de tipus
clínic, pràctic, existencial i filosòfic: quina mena de vida (si és que es pot
parlar de vida), quina mena de món, quina mena de jo pot sobreviure en la
persona que ha perdut la major part de la memòria i, amb ella, el seu passat i
el seu ancoratge en el temps? </span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Oliver Sacks, <i>l'home que va
confondre la seva dona amb un barret </i></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span style="line-height: 115%;">* </span></i><span style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="line-height: 115%;">De hecho,
tanto si estamos con amigos íntimos como si nos encontramos ante personas que
acabamos de conocer, todos hablamos continuamente sobre nuestro pasado. Varios
investigadores que han grabado y analizado las conversaciones espontáneas que
se producen entre las personas han concluido que rememorar algun aspecto del
ayer es un tema de conversación favorito universal que sale a colación un promedio
de seis veces por cada hora de conversación.</span><span style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="line-height: 115%;">Luis Rojas Marcos, <i>La fuerza del optimismo</i></span><span style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="line-height: 115%;">* </span><span style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="line-height: 115%;">Pretender
que un individuo retenga todo lo que ha leído es como exigir que lleve consigo
todo lo que ha comido. Ha vivido físicamente, en cuanto al cuerpo, de lo que ha
comido, y ha vivido espiritualmente de lo que ha leído, y gracias a eso ha
llegado a ser lo que es. Lo mismo que el cuerpo asimila tan sólo lo que le es
homogéneo, así cada uno <i>conservará</i> en sí lo que le <i>interesa</i>; es
decir lo que se adapta a su sistema de pensamiento o a sus fines.</span><span style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="line-height: 115%;">Arthur Schopenhauer, <i>Pensamiento, palabras y música</i></span><span style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-small;"><u><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Algunes
qüestions:</span></u><span style="line-height: 115%;"></span></span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span><ul type="disc">
<li class="MsoNormal"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Vivim
temps saludables per a la memòria?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Està
prestigiada o són temps de descrèdit de la memòria?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Us
sembla fal·laç discutir si a l'hora d'educar és més important els
continguts o la formació?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Us sembla que forma i contingut són dues coses
conceptualment distintes però que no poden funcionar autònomament? </span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Perquè: es pot ordenar una habitació buida? </span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Esteu d’acord que, avui en dia, i potser més que
mai, l’important és tenir el cap ben clar, ben ordenat?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Es pot tenir un cap ben ordenat sense criteris
previs d’ordenació, sense coneixements que ens ajudin a ordenar?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Serveix d’alguna cosa una informació que no
formi? És possible una formació sense informació, sense continguts?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Té
sentit distingir entre intel·ligència i memòria?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Si considerem la intel·ligència a la manera d’un
joc, com els escacs posem per cas, podem jugar, podem funcionar
intel·lectivament sense les distintes peces dels escacs, sense les idees?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Com és que molta gent presumeix de falta de
memòria (com si memòria i intel·ligència fossin inversament proporcionals)
i ningú de manca d’intel·ligència?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">En el món de l’educació es diu que l’important no
és que els estudiants adquireixin coneixements, sinó destreses. Creieu
possible, però, adquirir la destresa de dividir, si abans no em sé les
taules de multiplicar? Com es pot entendre el diari si no sé res
d’història contemporània?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">És veritat que els llibres amplifiquen la nostra
memòria però no la substitueixen?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Puc consultar –o arribaré a consultar- alguna
cosa de la qual no en sé res de res?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Com és que els estudiants, en els exàmens en què
el professor els deixa el llibre, acostumen a treure pitjors resultats?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Si els mètodes que en el passat –època
franquista- es van aplicar per educar la memòria eren dolents, això vol
dir que cal suprimir la memòria o bé substituir-los per uns altres?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Créixer, evolucionar, madurar no és, en el fons,
intentar no cometre els errors del passat? I tot això, es pot fer sense el
recurs de la memòria?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Amb el bombardeig mediàtic tan bèstia que patim
avui en dia, no estem sobresaturant massa d’estupideses la nostra pobra
memòria? No valdria la pena procurar ser una mica més selectius? </span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Una dosi raonable d’amnèsia selectiva ens ajuda a
sobreviure?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">És veritat que, en general –i sempre que no
estéssim deprimits-, els humans ens en recordem més de les experiències
positives que de les negatives?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">És empipador no recordar determinades coses?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"> Alguns elements que no ajuden gens la
memòria podrien ser?:</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<ul type="disc">
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">La velocitat. Les presses. L'ansietat.</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">La manca d'atenció. L'ús i sobretot l'abús de
les multitasques.</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">La manca d'espais de silenci, de sedimentació
d'experiències.</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">La infoxicació: la intoxicació per excés
d'informació.</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">L'excés, en conseqüència, de brossa mental.</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">La cada cop més gran dificultat per discriminar
entre el que són autèntiques deixalles i allò que realment val la pena i
resulta significatiu per a les nostres vides.</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
</ul>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Les olors són dipòsits de memòria? Quan una olor
o un sabor és capaç d’activar un record, en tenim control?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Com és que, a vegades, algú ens demana: aquesta
paraula s’escriu amb b o v, i nosaltres li responem: un moment,
deixeu-me-la escriure?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Com és que, a vegades, tenim una sensació de
familiaritat amb persones o coses que no som conscients d’haver-les vistes
mai?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Seria horrorós no oblidar mai res?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Oblidar, com l’avellana, és cosa sana?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Segons Nietzsche, oblidar, la capacitat d’oblidar
és patrimoni dels forts. Els dèbils, no obliden mai. Hi esteu d’acord? </span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Quan el passat, un determinat passat dolorós o
traumàtic, es fa present, es fa massa present i volem, necessitem oblidar,
què acostumem a fer?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Perquè, l'intent de voler oblidar voluntàriament,
amb tota la intencionalitat i consciència del món, acostuma a funcionar?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Per poder deixar el passat en el passat i que no
interfereixi el present, cal tornar al passat, cal tornar-lo a recordar?
Però, com? De quina manera?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Podem aconseguir esborrar el passat? I deixar el
passat en el passat?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Com és que tendim a responsabilitzar-nos més dels
nostres èxits que dels nostres fracassos?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Subscriviu aquesta frase: digue’m quins records
selecciones del teu passat, i et diré quin nivell d’autoestima o
d’optimisme-pessimisme tens sobre la teva vida?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Recordar el passat és fotocopiar-lo o
re-construir-lo?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">L’estat emocional del present condiciona les
tonalitats dels records del passat?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Quan recordem, estem recordant allò que realment
va passar o allò que creiem que va passar? </span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Percebem la realitat d'una determinada manera, i
llavors el record el fixem en funció d'aquesta percepció?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Com és que ens costa tant admetre que quan recordem
estem, en el fons, construint o reconstruint contínuament el nostre
passat? Com és que ens costa d'admetre que això ho fem d'una manera
inconscient, no deliberada?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Com és que en gairebé totes les famílies, hi ha
sempre algú que creu tenir la versió autèntica i irrefutable dels distints
esdeveniments?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Som conscients que, al llarg de la nostra vida,
anem modificant la pel·lícula de les nostres vivències?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Un mateix esdeveniment, recordat en distints
moments de la nostra existència, adquireix colors o tonalitats distints?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Sempre, doncs, i inevitablement recordem des del
present, des d'un determinat present?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Tots els successos i esdeveniments que guardem en
la memòria i que creiem que els hem viscut, podem estar absolutament
segurs que els hem viscut realment?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Els forats que el temps va produint en la cadena
de la memòria, com els reomplim?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Perquè, realment, la nostra ment quan recorda el
passat, què hi cerca: la veritat o la coherència, el sentit? I l’obsessió
pel sentit pot fer que siguem capaços de reconstruir o reinventar de dalt
a baix parts considerables de la nostra vida?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Una persona que cada cop parla més del passat,
del seu passat, és una persona que comença a ésser o que s’ha fet gran?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Per a un vellet/a els records d’altres temps
l’ajuda a suportar el seu present-futur?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Recordar i viure són inversament proporcionals?</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="color: black; line-height: 115%;">Segons Tulving, tot és conserva, res no es
perd. Si el problema del recordar és trobar la clau o pista d’accés
requerida, possiblement estem en condicions de poder sentenciar i de
manera força categòrica que nosaltres som una construcció de la memòria,
perquè tot el nostre bagatge existencial ens acompanya fins al
final.</span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"> </span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">I quan aquesta persona gran està afectada per una
malaltia degenerativa de la memòria, què perd aquesta persona: només els
seus records? </span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Segons el filòsof empirista, David Hume,
nosaltres, allò que anomenem la nostra identitat, el nostre jo, no és
altra cosa que un conjunt d'impressions (més o menys semblants però no
idèntiques) unides per la memòria al llarg del temps. En desaparèixer la
capacitat de fixar, retenir i connectar impressions aïllades, el nostre
suposat jo, comença a diluir-se. Es desfà. Si tot, qualsevol impressió, es
perd ràpidament, tot, en el fons, sempre és nou i, per tant, indiferent.
En no poder establir associacions de familiaritat en la <i>meva</i> vida,
en no poder lligar res amb res, el fil conductor que ho enganxa tot
desapareix, i <i>jo</i> amb ell. Perquè jo no sóc altra cosa que la
resultant d'aquesta unió necessària d'impressions. Com ho veieu?</span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Som ben bé conscients que el jo és, en el fons,
una construcció de la memòria i que quan es produeix una aluminosi mental,
no solament perdem els records sinó que, en la mesura que estem fets per
aquests materials, al final ens acabem perdent nosaltres mateixos? Potser
és per això que la majoria de malalties degeneratives en què hi està
implicada la memòria són tan cruels?</span></span></li>
<li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">A <i>Blade
Runner</i>, els famosos replicants eren gairebé idèntics als humans. Només
els mancava una cosa per ser-ho de veritat: els records. </span></span></li>
</ul>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]--><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">
<span style="font-size: x-small;">
</span>
</span></ul>
</div>
.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-67509685643788606902017-05-07T17:44:00.000+02:002017-05-07T17:44:23.551+02:00Quin paper juguen les creences en la nostra vida?<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Quan l'individu ha d'estar a l'alçada de l'etiqueta que el classifica, l'ésser deixa d'existir. Totes les autoclassificacions vénen del passat de l'individu. Tots els jo sóc autodestructius provenen d'aquestes quatre frases: jo sóc així, jo sempre he estat així, no ho puc evitar, és el meu caràcter. Aquestes són les traves que t'impedeixen créixer, canviar i fer la teva vida nova, estimulant i plena de moments plens i feliços.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Wayne Dyer</span></div>
<span style="font-size: x-small;"></span>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-size: x-small;">Les creences són una força molt poderosa en les nostres vides.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Robert Dilts</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-size: x-small;">Si aconseguim canviar les nostres creences, automàticament es produirà un canvi en les nostres accions.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Walter Dresel</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span><br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">El món és tan còmic fora dels manicomis com a dins.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">La fe i el dubte es corresponen l'una amb l'altre, són complementaris. Si no es posa en dubte mai res, tampoc no es creu de veritat</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Considero que el més important no és quina creença té una persona, sinó que en tingui una.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Hermann Hesse</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">El 1962 un psicòleg que havia estat psicoanalista, Albert Ellis, proposa una teoria sobre les emocions des de la perspectiva cognitiva. Afirma que els problemes emocionals provenen d'una sèrie de creences irracionals que tenim les persones i que orienten la nostra vida i la nostra conducta. Es tracta d'una mena de regles o principis que tenim interioritzats i que desconeixem. És com una concepció global del món i de la vida que tenim les persones, i que considerem com a indiscutibles de tant convençuts com n'estem. Aquestes idees irracionals són, però, les responsables de les pertorbacions emocionals i dels nostres conflictes psíquics. En el seu primer llibre sobre aquest tema Ellis va elaborar una relació d'11 idees o pensaments irracionals:</span><br />
<ol>
<li><span style="font-size: x-small;">És una necessitat fonamental de cada persona ser estimada i que la seva conducta sigui aprovada per les persones importants de la seva comunitat. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Per considerar-se un mateix valuós, s'ha de ser molt competent i tenir capacitat per aconseguir qualsevol cosa en tots els aspectes possibles. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hi ha certa gent que és vil, malèvola i infame i han de ser castigats i culpabilitzats per la seva dolenteria. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És terrible i catastròfic el fet que les coses no vagin pel camí que a una persona li agradaria que anessin. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La desgràcia humana s'origina per causes externes i la gent té poca capacitat, o cap, per controlar les seves penes i pertorbacions. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Si alguna cosa és o pot ser perillosa o temible, caldrà tenir una inquietud terrible cap a aquesta cosa i caldrà pensar constantment en la possibilitat que succeeixi. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És més fàcil evitar que afrontar certes responsabilitats i dificultats de la vida. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">S'ha de dependre dels altres i es necessita algú més fort en qui confiar. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La història passada d'una persona és determinant i decisiva en la conducta actual, i si en el passat va tenir una mala actuació o una mala experiència, això ha de seguir afectant-la de manera indefinida.</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Una persona s'ha de sentir molt preocupada pels problemes i pertorbacions dels altres.</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Només hi ha una solució correcta, perfecta i concreta pel que fa als problemes humans, i si no es troba aquesta solució perfecta es produeix la catàstrofe</span></li>
</ol>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"> * * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">El resum seria aquest: les persones experimenten més o menys el que creuen, si bé a vegades no creuen que ho estan creient.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Harry Palmer</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">És molt aconsellable fer un treball de revisió de les nostres creences. Descobrir el que pensem sobre la vida, les relacions, els diners, sobre nosaltres mateixos, la nostra comunicació, la nostra salut... sobre qualsevol aspecte que potser ens amoïna o és font habitual de conflictes. És convenient descobrir com utilitzem aquestes creences, fins a quin punt són un obstacle en la nostra vida o bé operen amb extrema utilitat, encara que aparentment semblin negatives.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">[...] Per això hi ha una cosa que no hem d'oblidar: podem dubtar de moltes coses, però allò que considerem del tot cert és el que atraurem a la nostra vida, és la realitat que crearem.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Xavier Guix, <i>Pensar no és de franc</i></span><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>* * *</i></span></div>
</div>
<span style="font-size: x-small;"></span></div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les creences són inevitables?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La creença és un acte de fe, mai no es basa en evidències. Hi esteu d'acord?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan algú parla, creu, confia que l'escolten; portem els nostres fills a l'escola i creiem que ens l'educaran i formaran correctament; creiem que si vivim d'una manera saludable, no ens passarà res; creiem que si ens donem de forma generosa i desinteressada als altres, els altres no ens fallaran; creiem que si lluitem, ens esforcem, acabarem aconseguint el que ens proposem; creiem que si som bons treballadors no ens faran fora de l'empresa; creiem que si som bons creients anirem al cel...</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si les creences són com a actes de fe, es podria viure sense aquests actes de fe?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Es pot viure sense confiar i fiar-nos dels nostres amics, de la nostra parella, del menjar del restaurant, del metge que ens atén...?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Amb tot, la realitat s'esdevé o s'hauria d'esdevenir l'autèntic tribunal d'aquestes creences o actes de fe. És realment així: legitimem o desestimem les nostres creences en funció de la seva corroboració o no per la realitat? Som capaços d'anar modificant i substituint unes creences per unes de noves?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I quan s'esdevenen rígides? I quan som incapaços de flexibilitzar-les i/o modificar-les? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És veritat que les nostres creences actuen com una pantalla, com un filtre a través del qual ens observem a nosaltres mateixos, i ens impedeixen veure'ns tal com som, tal com és la nostra ment?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És possible, però, autoobservar-nos sense cap pressupòsit previ? És possible mirar-nos des de cap perspectiva concreta? És possible fer abstracció de tota hipòtesi prèvia?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No és una altra creença creure que ens podem autoobservar d'una forma pura?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les velles creences que continuem mantenint -potser perquè fins aleshores ens han estat útils- poden, a partir d'un determinat moment esdevenir-se una autèntica llosa que hipoteca el canvi, la transformació i l'evolució més o menys funcional de la nostra vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Es poden canviar directament, voluntàriament, les nostres creences. O és més aviat la vida, les coses que ens passen, i les noves accions que hem dut a terme i que ens han proporcionat noves vivències, noves experiències, noves sensacions, les que ens fan canviar de creences?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha molts tipus de creences limitadores: sobre si una cosa és possible o no, sobre si jo sóc o no capaç de fer alguna cosa, sobre si jo em mereixo ser feliç, sobre si em mereixo l'amor...?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Podem arribar a creure'ns que no tenim dret a ser feliços, que no ens mereixem que ens vagin bé les coses, que algú ens estimi de veritat, que algunes persones confiïn en nosaltres...?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> I quan ens diem ( potser perquè abans ens ho han dit) <i>jo sóc com l'avi</i>, o<i> jo sóc com el tiet</i>?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> I quan: <i>sóc un desastre, no me'n sortiré, sempre igual... mai no canviaré, no seré capaç... no podré... jo això no puc dir-li... m'ha tocat a mi... ho sento, t'ha tocat...?</i> Aquests pensaments acaben provocant i produint efectes reals?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com podem esbrinar les creences limitadores d'algú? Seria un bon sistema demanar-li que completi aquestes frases: jo sóc.........; la vida és.........; els altres són........?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Seria també un bon sistema demanar-li en quina àrea de la seva vida té dificultats?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Coses que se'ns diuen i ens repeteixen de petits, podem acabar fent-les nostres, creient-nos-les i esdevenint limitadores de cara al nostre futur? Coses com: <i>sempre seràs gras, ets un maldestre, ets un sapastre, ets un ingenu, ets un ruc...?</i></span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les creences vénen a ser com un software que acaba programant la nostra vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quantes frases hem sentit de petits i ens les hem empassat com si fossin nostres, però sense triar-les ni digerir-les?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les creences que els altres tenen sobre nosaltres ens afecten o ens poden arribar a afectar moltíssim?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenim molts prejudicis que es van enquistant de generació en generació?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És possible desaprendre algunes creences?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha creences que s'instal.len en l'inconscient col.lectiu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La gent a qui les coses els va malament acostumen a ser persones víctimes -tot sovint inconscient- d'alguna o algunes creences limitadores?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les persones que empenyen, que obren camins, que fan avançar la humanitat, són persones que trenquen creences limitadores col.lectives?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La ruptura de velles creences, en genera de noves?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha creences que es poden trencar o esquarterar amb una pregunta?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><i>Digue'm que creus sobre el teu futur, i et diré com estaràs en el futur</i>. Què en penseu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tot procés terapèutic és, en el fons, un desbloqueig de creences inhibidores?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Totes les creences són limitants?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les creences limitadores ho són perquè descompten una part de la realitat, convertint una part, una variable, una perspectiva, en l'única possible?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les creences no entenen gaire de flexibilitat i de matisos? Acostumen a ser molt absolutes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Darrera d'una crisi personal sempre hi ha el trencament d'alguna creença fortament arrelada?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Un procés depressiu s'inicia sempre amb el trencament d'una creença realment capital per a la nostra vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què és, en el fons, una desil.lusió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ens fem tan nostres les creences perquè són un bon antídot contra la incertesa de la vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com més por hi ha davant d'aquesta incertesa, com més ens costa acceptar-la, tenim necessitat de més creences i més rígides? A més por, més absolutesa i radicalitat en les nostres creences?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha creences o pensaments que no resisteixen cap mínima anàlisi i, això no obstant, dirigeixen i programen la nostra vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Som o acostumem a ser conscients del poder que tenen les nostres creences, sobretot de les limitadores, sobre el govern de la nostra vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les creences són com una mena de profecia que s'acaba acomplint?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les nostres creences tenen repercussions directes en les nostres accions i comportaments? És per això que les creences sempre produeixen efectes reals en les nostres vides?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les creences, limitadores o no, ens acompanyen sempre i inconscientment? Són els filtres que ens impedeixen veure tota la gamma possible de colors?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les nostres creences són fruit del que hem experimentat o més aviat de com ho hem experimentat? Són fruit de les nostres vivències o de la percepció i interpretació d'aquestes vivències? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si com diu Schopenhauer el món és la meva representació, i, per tant, tot, en el fons, és representació, té sentit encaparrar-nos tant i tant en les nostres creences, presentant-les sempre com l'única veritat possible? Això, no ens arriba a allunyar massa dels altres?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les pors, les ansietats, són el resultat de creences negatives sobre el futur més proper o més allunyat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Són, doncs, les nostres creences les que condicionen la nostra percepció de la realitat? Quan percebem, doncs, no cerquem tant trobar la veritat de les coses sinó aquella imatge del món que més s'adequa a les nostres creences prèvies. Ho creieu així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Abans que vegem el món, doncs, el nostre cervell ja l'ha interpretat de manera que encaixi amb el que volem veure?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Estem més predisposats a veure allò que ens agrada o allò que ens desagrada o espanta?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I davant d'una imatge ambigua, tendim a interpretar-la en benefici o en contra nostre?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com és que habitualment no en som conscients de les nostres creences?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Potser perquè la majoria habiten a les golfes de l'inconscient?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És en bona part per això que tot sovint no aconseguim fer el que ens havíem proposat, tot i haver-ho decidit?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Aquestes creences inconscients, darrera de les quals sempre hi ha una determinada emoció, actuen com un obstacle que paralitza uns cops i condueix d'altres la nostra vida cap a indrets no volguts?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Descartes distingia entre certesa i veritat. Afirmava que la certesa és la seguretat subjectiva, el convenciment, la creença que una cosa donada com a veritat és realment veritat. En aquest sentit, penseu que té més força la certesa que la veritat? Això explica que algunes veritats científiques, corroborades una i deu mil vegades, no sigui cregudes per tothom? Explicaria això el conflicte, posem per cas, entre creacionisme i evolucionisme que es dóna en alguns indrets i sectors dels EEUU?</span></li>
</ul>
.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-90835992510648227082017-03-25T20:01:00.000+01:002017-03-25T20:01:06.270+01:00És terapèutic tenir sentit de l'humor?<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Es diu que certa tràcia, una noia sagaç i divertida, va riure's de Tales quan aquest, tot mirant cap amunt per seguir la marxa dels astres, va caure en un pou. La noia deia que amb el seu deler de saber què passava al cel, ignorava el que tenia davant dels seus peus.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Plató, <i>Teetet</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>* * * </i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"> Desconfiem d'aquells que mai no riuen. No són persones serioses.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Juli Cèsar </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Després d'un curs de lectura ràpida, vaig ser capaç de llegir-me <i>Guerra i pau</i> en vint minuts. Crec que deia alguna cosa de Rússia.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Woody Allen</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">L'acudit ens proporciona el mitjà de superar les censures, i ens obre d'aquesta manera unes fonts de plaer altrament inaccessibles.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Sigmund Freud</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Hom elogia encara -que els déus em perdonin- la il.lustre sentència de Plató:<i> Les repúbliques serien afortunades si governessin els filòsofs o si els governants filosofessin</i>. I què més! Qui consulti els historiadors s'adonarà, ben segur, que mai no hi ha hagut prínceps tan perjudicials per a un estat com quan el govern ha recaigut en algun afeccionat a la filosofia o a la literatura.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Erasme de Rotterdam,<i> Elogi de la Follia</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>* * *</i></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Quan la contradicció fa patir, és tràgica; quan és còmica, no provoca dolor.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">S. Kierkegaard</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>* * *</i></span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<br />
<span style="font-size: x-small;">Hi ha dos insults que cap ésser humà no suporta: que no té sentit de l'humor i que no sap el que és sofrir.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Sinclair Lewis</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Ser conscient d'allò horrible i enriure-nos-en és dominar-ho. Només l'humor pot donar-nos la força necessària per suportar les tragèdies de l'existència.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Eugène Ionesco</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Déu és un actor que interpreta una obra còmica davant d'un auditori massa esporuguit per riure-se'n.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Voltaire</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<span style="font-size: x-small;">L'humor és la cara civilitzada de la desesperació.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Boris Vian </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Alguns dels millors acudits del món són jueus. S'han escrit milers de pàgines sobre l'humor jueu. Per què hi ha tants acudits jueus? Es podrien adduir moltes raons. Raons històriques: els acudits són historietes que s'han de de <i>dir</i> amb gràcia, i la cultura jueva és probablement (per causes religioses molt fondes) la més <i>verbal</i> de totes les de la història humana. Raons psicològiques: els acudits alleugen els patiments, i en el decurs dels segles, quin altre poble ha patit tant com el jueu? Raons sociològiques: durant molt bona part de la seva història, els jueus han viscut en els marges de les societats, i la marginalitat afavoreix la perspectiva còmica. I la raó més profunda de totes, una raó teològica: els jueus són el poble que es va inventar Déu. O, si es vol dir així, el poble que el va descobrir. O bé, si és que realment el lector vol pensar en categories teològiques, el poble que Déu es va inventar.</span></div>
<div style="text-align: right;">
</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Peter L. Berger, <i>La rialla que salva</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>* * *</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Antigament, en un llogarret de l'Europa oriental, un viatger arriba a la petita ciutat jueva al bell mig d'un hivern molt cru. A la porta de la sinagoga hi ha un home ja gran, assegut en un banc i tremolant de fred.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><i>-Què hi fa vostè aquí?</i>, pregunta el viatger.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><i>-Espero l'arribada del Messies!</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><i>-Això sí és una feina important</i>, diu el viatger.<i> La comunitat li deu pagar un bon sou?</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: x-small;">-No s'ho cregui pas</span></i><span style="font-size: x-small;">,
contesta l'home. <i>No em paguen ni cinc. Simplement em deixen
seure en aquest banc, i de tant en tant surt algú i em dóna una mica de
menjar</i>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><i>-Que dur!</i>, exclama el viatger.<i> Però encara que no el paguin, segur que l'aprecien moltíssim per fer una feina tan important</i>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><i>-I ca!</i>, diu l'home. <i>Tots troben que estic boig</i>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><i>-Ara sí que no ho entenc</i>, replica el viatger. <i>No el paguen. No el respecten. I vostè assegut aquí, passant gana i fred. Quina mena de feina és aquesta?</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">-Diu l'home: </span><i><span style="font-size: x-small;">Què vol? És una<b> feina fixa</b>!</span></i></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Recollit per Peter L. Berger</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span><br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Una parella que acaba de fer l'amor (sense cap èxit espectacular).</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Ell: Et pots imaginar com és això per a un home?</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Ella: I tu?</span></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Idèntiques circumstàncies.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Ell: Que t'he fet mal?</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Ella: Per què ho dius?</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Ell: Com que t'has mogut... </span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Avner Ziv</span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;"></span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<br />
<u><span style="font-size: x-small;">Algunes qüestions:</span></u></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'humor, entès com la capacitat de percebre una cosa com a divertida, és universal? Hi ha hagut mai una cultura humana sense humor? Així, podem considerar l'humor com un ingredient bàsic, essèncial, constitutiu de la humanitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si l'humor és inherent a la humanitat, en canvi allò que el provoca, allò que hom troba divertit, varia enormement d'una època a una altra, d'una cultura a una altra, d'una persona a una altra. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Més enllà de les diferències, podríem parlar de la <i>comicitat </i>com l'element en comú de tots els distints maneres d'entendre i de percebre l'humor?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tales, un filòsof que no para de mirar el cel i observar els distints astres cau en un forat. Veiem al filòsof, aquest personatge que pretén comprendre racionalment el món, com una figura còmica. És, en el fons, una metàfora de la condició humana? Podríem dir que, d'una banda, l'experiència còmica manifesta la nostra feblesa, la nostra impotència, la nostra petitesa davant d'una immensitat que ens desborda però, d'altra banda, mostra la força, la capacitat que tenim de poder relativitzar-ho tot, de canviar la mirada?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En general, la filosofia i la comicitat no s'han agradat gaire. Perquè la filosofia sempre ha estat un intent d'abraçar <i>tota</i> la realitat en un ordre presidit per la raó. I la comicitat, justament el que denuncia és la impossibilitat i fins i tot l'absurd d'aquesta abraçada. </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I la comicitat és experimentada sempre com a <i>incongruència? </i>La comicitat mostra, denuncia, les fractures, les incongruències, els límits, fins i tot l'absurd d'aquest món de cada dia, aparentment tan reglat, tan racional, tan lògic?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El riure sempre acostuma, doncs, a implicar la percepció d'una<i> incongruència</i>: el món sempre o habitualment tan quadriculat, se'ns presenta de sobte com a <i>contradictori. </i>És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La percepció còmica és conseqüència, doncs, del contrast entre allò que un voldria ser i allò que és en realitat. Contradicció entre els nostres esforços i els resultats, entre l'ambició i les capacitats, entre els objectius i els inevitables accidents externs. Contradicció entre el món real i el món al qual aspirem. Contradicció entre com són les coses, el món, la vida i com voldríem, desitjaríem que fossin. Contradicció entre la nostra insuperable finitud i l'insaciable desig d'infinitud. </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La comicitat mostra la incongruència d'allò que se'ns vol presentar com a paradigma de l'ordre, de la congruència?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La comicitat ens manifesta que les <i>coses no són el que semblen ser</i>? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ara, si la comicitat expressa i és resultat d'una incongruència, això no seria possible si els humans no tinguéssim aquesta obsessiva necessitat d'ordenar i de classificar la realitat. La terra no és una rodona perfecta, però els homes ho hem solucionat inventant la circumferència. I tan contents! La mirada còmica dirà, però: sí, sí, contents i enganyats!</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La comicitat ens ajuda a saltar els límits tot sovint massa estrets de les nostres formes de vida, del que els sociòlegs anomenen el món d'allò que<i> hom dóna per descomptat</i>?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Freud veu la comicitat com una sublimació, com l'expressió que permet donar sortida, disfressada, als desitjos inconscients; com un mitjà que ens permet superar, esquivar les censures. Potser per això els acudits sexuals són alliberadors? Permeten dir coses fortes d'una manera que permet saltar algunes censures?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I els acudits polítics, sobretot en les dictadures? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El Quixot se'ns presenta com una mena d'heroi de la comicitat. Potser perquè se'ns manifesta tan per damunt, tan alliberat de la dura i vulgar realitat representada per Sancho Panza? Creieu que, d'alguna manera, sempre hi ha un cert lligam entre llibertat, entre alliberar-se i comicitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La persona que riu, que és capaç de somriure, creieu que en el fons ho fa des d'un cert sentiment de superioritat? No de riure-se'n a les costelles d'un altre, sinó de la superioritat d'una mirada que se sent lliure i capaç de mirar la dura realitat d'una altra manera? Com si fos capaç fins i tot d'entendre la vida com un joc, i on ell és capaç de jugar-hi? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La comicitat, doncs, permet oxigenar i anar més enllà dels límits d'una quotidianitat tot sovint massa asfixiant?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Permet la percepció d'una dimensió de la realitat que habitualment resta amagada? Així, podríem dir que la comicitat amplifica i enriqueix la mirada, i en aquest sentit, permet desbloquejar algunes mirades massa rígides, massa neuròtiques?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Allò còmic és també una mena d'<i>epojé, </i>de suspensió del judici, i per tant, dels dubtes? És com dir:<i> i jo què sé! Aquest món, tot plegat, és tan estrany...! No cal amoïnar-s'hi tant!</i></span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Allò còmic seria comparable amb els somnis? El somni representa una altra realitat, amb una lògica distinta. Tot és possible. Mentre dura, el somni és ben real. Quan despertem, però, és un xoc. I nosaltres mateixos ens diem per tranquil.litzar-nos: <i>només era un somni</i>.<i> </i>Amb la comicitat, no ens passa alguna cosa semblant? També hem de retornar a la dura, seriosa i implacable realitat. Però, com hi retornem? Com abans? Perquè en els moments o instants en què vivíem la comicitat, la realitat de cada dia queda com en suspens. I això no és ja un alliberament? No produeix un efecte de descompressió? No ens ajuda a posar distància, a relativitzar el nostre dia a dia?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ara bé, un somni sobre l'infern, acostuma a ser un malson infernal. En canvi, un acudit sobre l'infern, permet l'<i>epojé</i>, el terror queda en suspens, posat entre parèntesi. </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Creieu que l'humor és capaç d'humanitzar una situació i també de trencar i facilitar barreres i formalismes relacionals? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La comicitat s'hauria d'entendre, doncs, com una mena de màgia, perquè és capaç de provocar un canvi en la percepció de la realitat? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'humor permet, doncs, l'accés a altres lògiques, no aristotèliques, no cartesianes, no tan quadriculades? L'humor dóna accés i facilita la creativitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Així, si alguna cosa ens provoca el somriure és perquè algú altre o nosaltres mateixos hem estat capaços de mirar-nos i de mirar les coses a través d'unes ulleres distintes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Però, sempre riure <i>amb</i> els altres, més que no pas riure'ns <i>dels</i> altres, no? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Perquè l'humor, a l'igual que la ironia, pot arribar a ser una forma socialment acceptada, diplomàtica, de ferir l'altre?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan l'altre no riu, ens ho hauríem de fer mirar? Els acudits sobre defectes (especialment els fisiològics) seria preferible que els expliquessin, si els ve de gust, els qui els tinguin?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Us sembla que la nostra societat, en general, valora prou el sentit de l'humor o més aviat el ridiculitza?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tot sovint ens prenem la vida massa seriosament?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'humor permet distanciar-nos, agafar perspectiva i no obsessionar-nos tant pels nostres problemes? És com un lubricant que suavitza les rigideses excessives? És un bon antídot contra la neurosi?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Riure'ns de les coses és com permetre'ns un petit descontrol que ens assegura continuar mantenint el control? L'humor permet continuar sent seriosos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenir sentit de l'humor exigeix com a condició prèvia la capacitat de saber riure'ns de nosaltres mateixos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ser capaços de riure'ns de nosaltres mateixos produeix una espècie d'alliberació? I l'obertura, per tant, a un món sense les limitacions pròpies de la condició humana? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El sentit de l'humor s'expandeix i es contagia si s'està envoltat de gent que també en té?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'humor facilita la comunicació? Pot ser una manera d'escurçar distàncies i freds protocols relacionals?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El riure o somriure és una conseqüència d'haver trobat, d'haver entès, el sentit de l'humor? És per això que l'home és l'únic ésser capaç de riure, perquè és l'únic capaç de trobar el sentit còmic i tot sovint, ridícul, de la realitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Potser per això un riure hipòcrita, sense fonament, apareix com a ridícul?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És possible, voluntàriament, conscientment, atacar un dolor profund amb l'humor? O més aviat, l'aparició de l'humor és un dels primers símptomes indicadors que la temperatura emocional comença a cedir? I és, per tant, a partir de llavors que l'humor ens pot ajudar a escurçar i accelerar el procés dolorós?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Prendre's la vida o determinades situacions de la vida amb humor és fruit d'un tarannà, d'una manera de ser, o amb tot, exigeix sempre una decisió, un acte de la voluntat de no permetre exagerar segons quines mirades tràgiques?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Groucho Marx deia<i> tragèdia més temps, igual a comèdia</i>. </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">David Rousset, membre de la resistència francesa, després de la seva experiència en els camps de concentració nazis va dir que no havia après gairebé res que no hagués sabut ja abans. Però una de les poques coses que sí va aprendre va ser la constatació que, per molt bèsties que siguin les circumstàncies, la comicitat és un ingredient constitutiu de la realitat. Què en penseu? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La vida té components ben absurds. Si comencem a analitzar i analitzar les coses acabem arribant a l'absurd, i per tant, per què no riure? </span><span style="font-size: x-small;">Si accentuem l'aspecte seriós de la vida, arribem a allò còmic?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenir sentit de l'humor vol dir ser una persona frívola, que no dóna importància a les coses?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No seria més aviat a l'inrevés? Només aquell que aprofundeix en el misteri de la vida és capaç i veu necessari, justament per això mateix, de relativitzar-ho a través de l'humor. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En aquest sentit, potser no caldria esperar que ens passin tragèdies per aprendre a relativitzar. L'humor també pot fer la mateixa feina i de manera indolora. O no? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Alguns humoristes són molt bons fent riure els altres, però no són capaços de riure's d'ells mateixos. Què en penseu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quin és el poder terapèutic dels pallassos (en hospitals, en països en guerra...)? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El millor somriure és aquell que es produeix de manera inesperada, no buscada, i que apareix enmig, de vegades, de situacions on<i> no tocaria</i>? Com és que, tot sovint, on ens ve més ganes de riure és en moments i situacions on no està ben vist fer-ho?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hem compartimentat massa els espais, els moments i el dies d'humor? I fent això, restringint-lo tant, no l'hem arrabassat dels nostres espais més habituals? Només ens autoritzem (i/o ens autoritzen) una espurna d'humor quan toca i pertoca. O no?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha riures i riures. Una persona pot riure perquè li fan pessigolles, o perquè està molt contenta, o perquè se sent violenta o avergonyida. Però el riure específicament còmic és el provocat per la <i>percepció d'una cosa com a divertida. </i>I una percepció no és una simple reacció a un estímul, sinó que implica una mirada, una capacitat de mirar, en definitiva, una determinada concepció del món. </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què en penseu dels tallers de risoteràpia? En teniu alguna experiència? No fa riure que hi hagi tallers per riure? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Penseu i digueu-me alguna situació delicada, tensa, rígida, problemàtica que, gràcies a l'humor, la vau poder reconduir molt millor. A què us va ajudar l'humor?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I en les relacions pares-fills, per què l'usem tan poc? Per què no fem més ús de la ironia?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I en les relacions de parella, quants conflictes i mals rotllos podríem canalitzar? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I algunes disfuncions sexuals?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I entre els companys de feina?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I quan hi ha algun incident en els transports públics?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Es pot sobreviure a la Renfe sense l'humor?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Digueu-me algunes situacions còmiques.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Us costa molt percebre la vessant còmica de les distintes situacions per les quals passeu? </span></li>
</ul>
.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-13529187782813396152017-02-22T13:53:00.000+01:002017-02-22T14:06:50.466+01:00Enraonem una estona sobre espiritualitat?<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">L'espiritualitat
és una cosa massa important per deixar-la a les mans dels sacerdots,
els mul.làs o els espiritualistes. És el vessant més noble de l'home, o
més aviat la seva funció més elevada, que ens converteix en quelcom
diferent de les bèsties, més i millor que els animals que també som.
[...] És la nostra manera d'habitar a l'univers o a l'absolut, que
habiten en nosaltres. No podem viure res millor, més interessant ni més
elevat. No creure en Déu no és raó perquè ens amputem una part de la
nostra humanitat, i sobretot aquesta! No tenir religió no és una raó per
renunciar a tota vida espiritual.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">André Comte-Sponville, <i>L'ànima de l'ateisme</i></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>* * * </i></span></div>
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">La primera vegada va passar en un bosc del nord de França. Tenia 25 o 26 anys. Donava classes de filosofia (era la meva primera feina) a l'institut d'una ciutat molt petita, perduda entre els camps, a la vora d'un canal, no gaire lluny de Bèlgica. Aquella nit, després de sopar, vaig sortir a passejar amb alguns amics per aquell bosc que ens estimàvem. Era fosc. Caminàvem. De mica en mica, els riures es van apagar; les paraules escassejaven. Hi quedava l'amistat, la confiança, la presència compartida, la tendresa d'aquella nit i de tot... No pensava en res. Mirava. Escoltava. Envoltat per la foscor del sotabosc. La sorprenent lluminositat del cel. El silenci sorollós del bosc: alguns cruixits de les branques, alguns crits d'animals, el soroll més sord del nostres passos... Tot això feia que el silenci fos més audible. I de sobte... què? No res! És a dir, tot! Cap discurs. Cap sentit. Cap interrogació. Només una sorpresa. Només una evidència. Només una felicitat que semblava infinita. Només una pau que semblava eterna. El cel estelat sobre el meu cap, immens, insondable, lluminós, i cap altra cosa en mi llevat d'aquell cel, del qual jo formava part, cap altra cosa en mi llevat d'aquell silenci, d'aquella llum, com una vibració feliç, com una alegria sense subjecte, sense objecte (sense altre objecte que tot, sense altre subjecte que ella mateixa), cap altra cosa en mi, en la nit fosca, que la presència enlluernadora de tot! Pau. Una pau immensa. Simplicitat. Serenitat. Alegria. Aquestes dues últimes paraules podrien semblar contradictòries, però no es tracta de paraules: era una experiència, un silenci, una harmonia. Formava una mena de calderó, però etern, sobre un acord perfectament afinat que era el món. Em sentia bé. Sorprenentment bé! Tan bé que no sentia la necessitat de dir-m'ho, ni tan sols el desig que no acabés. Ja no hi havia paraules, ni mancança ni espera: pur present de la presència. Amb prou feines puc dir que hi passegés: només hi havia la passejada, el bosc, els estels, la colla d'amics... Ja no hi havia <i>ego</i>, ni separació, ni representació: únicament la presència silenciosa de tot. Ja no hi havia judicis de valor: tan sols el que és real. Ja no hi havia temps: tan sols el present. Ja no hi havia el no-res: tan sols l'ésser. Ja no hi havia insatisfacció, ni odi, ni por, ni còlera ni angoixa: únicament alegria i pau. Ja no hi havia comèdia, ni il.lusions ni mentides: tan sols la veritat que em conté i a la qual jo no continc. Tot això va durar tot just alguns segons. (...) Només hi havia el tot, i la bellesa del tot. (...) I la mort? No era res. I la vida? Només era aquella palpitació de l'ésser dins meu. (...) Va ser el moment més bonic que hagi viscut mai, el més alegre, el més seré i el més evidentment espiritual. Que ridícules em semblen, al seu costat, les oracions de la meva infantesa o adolescència! Massa paraules. Massa ego. Massa narcisisme. El que vaig viure aquella nit, i el que altres vegades vaig arribar a viure o a fregar, és més aviat el contrari: com una veritat sense paraules, com una consciència sense ego, com una felicitat sense narcisisme. Intel.lectualment, no considero que sigui cap prova de res, però tampoc puc fer com si això no hagués tingut lloc. (...) Vaig deixar que l'eternitat continués sense mi... No sóc d'aquests que saben habitar de forma duradora en l'absolut. Però, al cap i a la fi, l'absolut m'havia habitat per espai d'un moment. Finalment havia entès el que era la salvació (o la beatitud, o l'eternitat: poc importen les paraules, ja que no es tracta de discursos), o més aviat l'havia tastat, sentit, <i>experimentat</i>, i això em va dispensar en endavant de cercar-la.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">André Comte-Sponville, <i>Una experiència mística</i>, dins de <i>L'ànima de l'ateisme</i></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>* * *</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><i>El vent no es pot dirigir </i>-recorda Krishnamurti- <i>però cal deixar la finestra oberta</i>. L'absolut és el vent, i l'esperit, la finestra.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">André Comte-Sponville, <i>L'ànima de l'ateisme</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>* * *</i></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Si entenem per eternitat no la durada infinita sinó la intemporalitat, aleshores qui viu al present ja posseeix la vida eterna.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">L. Wittgenstein</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>* * *</i></span><br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Una persona que no es meravella de res està espiritualment morta.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">A. Einstein</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>* * *</i></span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Després
de contemplar una estona l'immens quadre celestial, emergeixen, com
dolls d'aigua, preguntes inquietants, et sents assejat per qüestions
que, fins a aquell moment, t'eren desconegudes: ¿Què hi pinto jo aquí
enmig? -ressona una veu dins teu- ¿Sóc una pura casualitat de la matèria
viva? ¿Quin sentit té aquesta vida? ¿Sóc un bri d'eternitat que cerca a
les palpentes la tendresa infinita d'una Mare eterna? ¿Hi ha algú més
que se senti tan perdut com jo? ¿Tots estem perduts? ¿Algú em mira i
vetlla per mi? ¿Qui sóc jo perquè algú es recordi de mi? I, si hi ha
algú que vetlla per mi, ¿per què em trobo tan sol?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">[...]
De vegades sentim el desig de fer-nos arbre, pedra, carena, de ser-ho
tot en tots, de fondre'ns en un tot inconscient, però, immediatament,
anhelem projectar la nostra individualitat i fer de la vida una tasca
que mereixi la pena, un projecte ple de sentit.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">[...]
Els grans pensadors de tots els temps s'han referit a l'experiència
musical com una vivència quasi de caràcter espiritual, com una ruptura
del present, com una espècie de viatge de retorn al fons de les coses,
de transcendència cap a l'invisible que ho penetra tot. La música
estimula i desenvolupa la religiositat de la persona, la seva voluntat
de vincular-se al fons últim de la realitat, al que roman per dessota
les infinites formes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">En
l'obra de sant Agustí, l'audició de música sacra és un mode d'enlairar
l'esperit cap a Déu, de transcendir l'ordre material i de travessar la
frontera del cel, a on habiten els àngels i l'Altíssim. En el pensament
del jove Friedrich Nietzsche, la música -especialment la de Richard
Wagner- és una ocasió per vincular-se amb la matriu del món, amb la Mare
de l'ésser d'on provenim tots, amb l'eterna i cega voluntat de viure
que va intuir Arthur Schopenhauer.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">[...]
La gran música suscita la nostàlgia de l'origen, propicia el retorn cap
al principi, cap aquell temps originari on tot era u i no sentíem,
encara, la necessitat de justificar l'existència, ni el drama de la
dualitat.</span></div>
<span style="font-size: x-small;">Francesc Torralba, <i>El sentit de la vida</i></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>* * * </i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><i>El vent no es pot dirigir </i>-recorda Krishnamurti- <i>però cal deixar la finestra oberta</i>. L'absolut és el vent, i l'esperit, la finestra.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">André Comte-Sponville, <i>L'ànima de l'ateisme</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>* * *</i></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Si entenem per eternitat no la durada infinita sinó la intemporalitat, aleshores qui viu al present ja posseeix la vida eterna.</span></div>
<span style="font-size: x-small;">L. Wittgenstein</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;"><u>A manera d'exercicis espirituals: </u><i><br />
</i></span></div>
<ul style="text-align: left;">
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si per espiritualitat entenem la vida de l'esperit, què seria un esperit? En un sentit ampli, què entenem per esperit?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En
un sentit ampli, l'espiritualitat englobaria la totalitat, o gairebé la
totalitat, de la vida humana, oi? Seria més o menys sinònim de mental o
de psíquic, no? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Pel
que fa, però, a la qüestió a debatre avui, ens seria més útil parlar
d'espiritualitat en un sentit més restringit. Així, espiritualitat, o
vida de l'esperit, faria referència sobretot a tot allò que té relació
amb l'absolut, l'infinit o l'eternitat. Podríem posar-nos d'acord en
aquesta accepció? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És correcte identificar religió amb espiritualitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No seria més adequat considerar la religió com una de les formes possibles de l'espiritualitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> Podem trobar persones que es manifesten molt religioses però amb ben poca o nul.la espiritualitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Aixi, doncs, quedem que no tota espiritualitat és necessàriament religiosa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Independentment
del tipus de creences que tinguem o deixem de tenir, qüestions com
l'eternitat, l'absolut, l'infinit sempre ens acaben interpel.lant? No
ens en podem amagar. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ser ateu, significar negar l'absolut, o negar que l'absolut sigui Déu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Podríem entendre per absolut allò que existeix independentment de tota condició, de tota relació o tot punt de vista?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Perquè
el conjunt de totes les condicions és necessàriament incondicionat?
Així, podríem parlar de la natura, l'univers o la veritat com a
absoluts?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tot
i que podem convenir que l'esperit no és la causa de la natura, podríem
afirmar que n'és el resultat més interessant, el més espectacular i el
més prometedor?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És veritat que en la nostra cultura, pràcticament l'única forma observable d'espiritualitat ha estat la religió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És per això que molta gent els considera sinònims?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És per això que també per a molta gent no hi ha espiritualitat fora de la religió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I els savis grecs? I la seva saviesa? Sòcrates ens invita a autoexaminar-nos. I això no és una manifestació de la nostra dimensió espiritual?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si tot és immanent, l'esperit també ho és?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si tot és natural, l'esperit també ho és?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si som al món i pertanyem a la natura, l'esperit també forma part de la natura?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'espiritualitat depèn més de l'experiència, de les experiències, de vivències, més que de pensament?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'espiritualitat
és més una porta oberta al misteri, cap a la impossibilitat de
comprendre, entendre i saber el perquè de l'ésser?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'espiritualitat, doncs, és més bona amiga del silenci, dels silencis, que de les paraules, i sobretot dels discursos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És una experiència espiritual el que podem sentir quan, a la nit, ens dediquem a mirar els estels?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ens sentim com una petitíssima part d'un Tot immens, llunyà, cada cop més llunyà, més inesgotable. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I
com pot ser que nosaltres, una ridiculesa finita, que formem part
immanent d'aquest Tot, el sentim infinit perquè ens envolta, ens conté,
ens supera? És que potser aquest Tot és una transcendència? De cap
manera, no pot ser, nosaltres ens hi trobem a dins...</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Aquesta
experiència, d'altra banda ben banal, no és capaç d'emocionar-nos molt
més que la Bíblia o qualsevol altre llibre sagrat de qualsevol religió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Davant
d'aquest espectacle extraordinari d'una nit estrellada, i la nostra
atenció serena i callada, què experimentem: inquietud, pau... ?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I que s'acostuma a posar en marxa, el pensament o la percepció?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si penseu, com us sentiu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I si sentiu, en lloc de pensar, com us sentiu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Els mestres zen diuen: Qui pensa, no percep; qui percep, no pensa. Què me'n podeu dir?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La contemplació d'una immensitat tan immensa no contribueix a resituar-nos a escala humana? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No
representa una bona bufetada a l'orgull tot sovint del nostre ego que
es creu més gran, potent i important que l'univers sencer?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I
és potser per això que l'efecte d'aquest vivència és calmar-nos,
tranquil.litzar-nos, donar-nos pau i... relativitzar les nostres grans
coses, a l'igual que les nostres pors i misèries?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Només
és consoladora aquesta experiència, o també és un aprenentatge, també
ens ajuda a crèixer, a alliberar-nos de la presó del jo, i cobrar
consciència de la nostra petitesa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La natura en general, amb la seva immensitat, produeix tot sovint aquest efecte alliberador?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Contemplar
la immensitat, ridiculitza el meu ego, debilita el meu egocentrisme i
fa minvar, en conseqüència, l'ansietat ocasionada pels grans o petits
problemes del meu gran ego acostumat a viure en un petit món?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La contemplació d'allò que és llunyà -i, per tant, immens- m'allunya també dels meus problemes? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Al costat del Tot, tot es fa més petit? Tot es relativitza o es pot relativitzar més? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Necessitem,
de tant en tant, perdre'ns o capbussar-nos en la immensitat per tal de
resituar-nos i recuperar el nostre lloc real a escala humana?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan ens oblidem, quan desapareix l'ego, s'esdevé la pau, la tranquil.litat, l'absència de preocupacions, l'ataràxia dels grecs?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És allò que tot sovint s'anomena <i>l'instant</i>?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Pascal deia: <i>El silenci etern d'aquests espais infinits m'espanta</i>. A vosaltres, us espanta o més aviat us assossega?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Aquells <i>instants </i>de
plenitud, en què es desfan, desapareixen les coordenades espai-temps,
per què no els afavorim, potenciem i provoquem més? Llegir, escoltar
música, contemplar la natura... fer coses... crear...?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Per que no multipliquem totes aquelles excepcions a la monotonia, preocupacions i buidor quotidianes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Francesc d'Assís diu que un sol raig de llum és capaç de desfer mil i una obscuritats. Què en penseu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En tenim prou amb nàixer, créixer, reproduir-nos i morir?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">O és que esperem alguna cosa més de la vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Aquest <i>esperar alguna cosa més</i>, fa referència a la dimensió transcendent i espiritual de la persona?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I
tot i que difícilment no podrem obtenir mai una resposta racional
convincent sobre aquestes qüestions que van més enllà dels nostres
límits, tenim com una necessitat interna de pensar-les i repensar-les.
És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El misteri, l'enigma de la nostra existència, no deixa d'interpel.lar-nos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Potser perquè tot plegat està molt lligat al sentit o no sentit de la nostra vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Això voldria dir que el sentit és, sobretot, una construcció humana?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Es
pot fer compatible el desig que de vegades sentim de voler fondre'ns i
desaparèixer en el Tot, i el desig de fer de la nostra vida un projecte
que valgui la pena, que justifiqui la nostra existència?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> Per què sentim tanta necessitat d'haver de justificar la nostra existència?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És que no som capaços de viure amb una certa plenitud i harmonia sense haver trobat un perquè i un per a què viure?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si
a partir d'un determinat moment de la nostra vida no adquiríssim la
consciència d'existir, i en conseqüència, la terrible responsabilitat
que això comporta, tot seria més senzill?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És potser per això que aquells <i>instants </i>en
què ens sentim connectats, relligats amb el tot, aquells instants on
desapareix el drama de la dualitat, són tan i tan reconfortants?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan experimentem allò que Romain Rolland anomenava <i>sentiment oceànic</i>,
tenim necessitat d'una altra cosa? D'un Déu? D'una Església? O amb
l'univers, amb el TOT, n'hi ha prou? És que pot haver-hi alguna cosa més
més enllà del Tot?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenim necessitat d'una fe? O amb aquesta experiència n'hi ha prou? Hi ha alguna cosa més convincent que una vivència?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És possible una mística no religiosa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Heu tingut mai una experiència mística?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què heu guanyat i com us heu sentit?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En quins aspectes, la vostra vida ja no és la mateixa? O és que, passats els instants de l'experiència, tot retorna a la <i>normalitat</i>, i no hi ha cap mena de repercussió real?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan
una cosa, una activitat, qualsevol, deixem de fer-la cercant algun
objectiu o finalitat, i no pretenem res més que el que estem fent i com
ho estem fent, vol dir que hem iniciat una mena d'aventura o
pelegrinatge interior, i que ens dóna un plaer més profund, més elevat?
Podríem parlar, en aquest cas, d'una experiència espiritual?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan
una activitat ens absorbeix desapareix l'ego? Podem abocar-nos amb
atenció i concentració màximes a alguna cosa i alhora autoobservar-nos i
analitzar-nos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan,
com acabem de dir, alguna cosa ens absorbeix fins al punt de fer
desaparèixer les coordenades espai-temps, i l'únic que existeix és el
present, aleshores el present s'esdevé etern?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si no hi ha ego, només existeix el present i, per tant, desapareixen les ansietats i angoixes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Cercar
l'aliment de l'esperit consisteix a tancar-se dins d'un mateix,
pretenent assolir allò que avui en dia se'n diu l'autorealització, o més
aviat, obrir-se al món, als altres i a l'univers tot intentant
autotranscendir-se? Sense autotranscendència ens podem arribar a sentir
veritablement, sincerament, autorealitzats? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Francesc Torralba, entre d'altres, parla d'intel.ligència espiritual, a vegades també anomenada intel.ligència existencial o intel.ligència transcendent. Segons ell és universal, la tenim tots, i a més es pot educar. Aquesta intel.ligència ens capacita i fa possible una sèrie de beneficis: </span></li>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">la capacitat de <b>prendre distància</b> respecte a la nostra vida i poder-la analitzar. </span></li>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">prendre distància respecte a les nostres emocions. Quan em sento trasbalsat per les emocions, puc prendre distància i no deixar-me arrossegar per les seves aigües tèrboles.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">prendre distància respecte de les nostres creences: per què crec el que crec, podent no creure-hi? Un fanàtic és incapaç de fer-ho.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">quins vincles em sostenen en les hores i nits més fosques?</span></li>
</ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">la capacitat de <b>transcendir</b>, de creuar límits, d'anar més enllà del que coneixem. L'espiritualitat permet anar més enllà dels estereotips, dels prejudicis, dels tòpics, de les generalitzacions, <i>del que es diu</i>. Quantes persones viuen de tòpics que repeteixen de generació en generació?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> la capacitat d'<b>admirar-nos</b>, de meravellar-nos, de sorprendre'ns. Com més espiritualitat, més ens meravellem per tot. Si no, només ens resta consumir i produir.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> la capacitat de <b>sentir-nos part d'un gran Tot</b>. Capacitat de veure, de sentir, allò que uneix el meu ésser amb l'ésser de l'altre, dels altres, i del tots els elements de l'univers. L'espiritualitat ens apropa als altres i al món. Desfà dualitats, dicotomies. Permet descentrar-nos i oblidar-nos de ser el centre. Perquè allí on hi ha centre hi ha perifèria, i marginalitat.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">capacitat d'auscultar. Capacitat de <b>captar la nostra vocació</b>, la nostra missió en el món. Quantes persones representen un paper que no té res a veure amb el paper que desitjarien representar?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">capacitat de <b>vivència plena de l'ara</b>. Capacitat d'atenció plena. Quan estem en el passat o en futur, el temps passa, però no el vivim, no el fem nostre.</span></li>
</ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Aquesta intel.ligència espiritual ha existit des de sempre. La novetat, però, és que ara se la comença a reconèixer en àmbits no religiosos ni confessionals. I, segons Frankl, és una de les dimensions de l'ésser humà. Una dimensió, per cert, que segons ell no emmalalteix mai. Per això, siguin quines siguin les dificultats o situacions per les quals està passant una persona, sempre cal tractar-la amb respecte i amb dignitat, perquè la seva essència espiritual resta intacta i, com a tal, l'humanitza. Hi esteu d'acord? </span> </li>
</ul>
<div style="text-align: left;">
</div>
</div>
.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-36304188915170843172017-01-13T14:36:00.001+01:002017-01-13T18:38:47.758+01:00Ens costa molt trobar un sentit a la vida?<div dir="ltr" id="docs-internal-guid-01386c14-97fe-b176-fe14-2ec76a4ea188" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Quan ocorre una catàstrofe, podem sentir tanta llàstima per nosaltres mateixos que perdem de vista els que ens envolten. La sortida, però, es troba en les relacions. La sortida de la tristesa o de l'obsessió és concentrar-se en allò que necessita el teu fill petit o adolescent i la resta de la gent que t'envolta. Costa molt d'aconseguir-ho i tot sovint hom s'ha de forçar. Aquesta és, però, la resposta al problema d'estar paralitzat. Almenys la resposta que jo vaig trobar.</span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: right;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Christopher Reeve (Superman)</span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Mai no hem d'acontentar-nos amb el que ja hem aconseguit. La vida no para mai de qüestionar-nos, no permet que descansem [...]. A l'home que resta immòbil, la vida el deixarà endarrere; l'home que s'acontenta amb aires de suficiència, es perd a si mateix. No hem de descansar, no hem d'acontentar-nos amb els assoliments aconseguits ni am el que respecta al crear, ni a l'experimentar; cada nou dia i cada nova hora exigeix noves accions i noves experiències.</span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: right;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">V. Frankl</span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">No cerqueu mai l'èxit. Com més el cerqueu i el convertiu en el vostre objectiu, més us n'allunyareu. Perquè l'èxit, com la felicitat, no pot ser perseguit; ha de ser una conseqüència i només ho serà com a efecte secundari d'una cosa més gran que un mateix o com el subproducte de la nostra renúncia en favor d'un altre. La felicitat ha d'esdevenir-se i el mateix es pot dir de l'èxit: has de deixar que s'esdevingui deixant de pretendre-ho.</span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: right;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">V. Frankl</span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<br />
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Si vols rebre, comença donant.</span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: right;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Lao Tse</span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<br />
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Si fas comptes al final de la teva vida i examines els dies de la teva existència, t’adonaràs que n’has viscut molt pocs per a tu.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: right;">
<b><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><b>Sèneca</b></span></b></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Que ningú tracti de saber quan s’esdevindrà el darrer dia; més aviat vetllem tots els dies, vivint bé perquè el nostre últim dia ens agafi desvetllats.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: right;">
<b><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><b>Agustí d'Hipona</b></span></b></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Tenim la sensació que fins i tot quan totes les possibles preguntes científiques s’han contestat, encara no s’han tocat gens els nostres problemes vitals.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: right;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><b>Wittgenstein, </b></span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Tractatus </span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">(& 6.52)</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<br />
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Viure amb la mirada atenta en la mort ens desperta a la vida, ens estimula a fruir, el més intensa i exhaustivament possible, de tot el que se’ns ofereix ara i aquí.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: right;">
<b><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><b>Francesc Torralba</b></span></b></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">No canto perquè sóc feliç, sinó que sóc feliç perquè canto.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: right;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><b>W. James</b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br />
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Pot ser que l’acció no et porti la felicitat, però no hi ha felicitat sense acció.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="color: #666666;"><span style="font-family: "calibri";">W. James</span></span></b></span></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Com més m’esforço per intentar comprendre una mica el món, més absurd se’m manifesta. Amb tot, mentre ho faig, jo diria que em sento millor.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: right;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><b>Joan</b></span></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">* * *</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Algunes possibles qüestions:</span></div>
<ul style="margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Procurem aclarir-nos una mica: de què estem parlant quan parlem del sentit de la vida? A què ens estem referint?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Quan ens preguntem pel sentit de la vida, en realitat estem pensant en el sentit de la nostra vida? És així? En som sempre conscients d’això?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Amb tot, pot ser compatible haver trobat un sentit a la meva vida, i no trobar-ne a la VIDA?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">La pregunta pel sentit va molt lligada a la percepció del temps. Si fóssim eterns, si poguéssim començar i recomençar infinites vegades la nostra vida, ens preocuparíem per com omplenar-la i dotar-la de sentit?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">És, per tant, quan comencem a ser plenament conscients del pas del temps i de les nostres limitacions, en la maduresa de la nostra vida, quan tenim més necessitat de discernir allò que val i allò que no val per a nosaltres?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Així, com més percebem l’acceleració del temps, més sentim la necessitat i el neguit per omplenar-lo de coses i activitats substantives?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Podem dir que el temps que es viu amb sentit no es perd mai?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">I el que dediquem a activitats estúpides, és un temps perdut, buit?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Viu igual la mort i l’envelliment qui ha viscut amb sentit, que qui no?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Interrogar-nos pel sentit de la vida és un símptoma que alguna cosa falla? És com un toc d’alerta que ens avisa de la necessitat d’introduir canvis una mica importants en la nostra forma de viure?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Pot representar també un cert luxe existencial? Qui lluita cada dia per poder sobreviure, se la fa gaire aquesta pregunta? Se la pot permetre?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Quan sentim que tot va bé, solem preguntar-nos pel sentit?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Cal, doncs, que es produeixi alguna fractura, algun trencament, alguna desgràcia, alguna frustració, la presència de la injustícia en el món per fer-nos-la?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Quan percebem la proximitat de la mort, la pregunta pel sentit es torna més virulenta que mai? I per què? Perquè ja només ens acontentem amb allò que considerem més essencial? Perquè els decorats portaventura ja no ens satisfan?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Ser conscients de la futura i alhora propera absència ens fa ser i estar més presents en el present de la vida?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">D’altra banda, podem dir que hi ha algunes experiències que ens aboquen o que són facilitadores de pensar en el sentit de la vida? Contemplar un cel estelat, caminar silenciosament per la natura, escoltar un determinat tipus de música…</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Podem carregar la responsabilitat als altres del possible tedi de viure?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Quan prenem consciència de la nostra presència contingent en el món: </span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">hi sóc, però podria no ser-hi</span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">, és quan experimentem més la necessitat de dotar-la de sentit: dotar i omplenar de sentit la nostra contingència?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Si algú, un personatge enigmàtic, en llevar-nos al matí ens digués que avui és l’últim dia de la nostra vida, com viuríem aquest darrer dia? Reordenaríem de forma dràstica les nostres prioritats? Viuríem aquest últim dia amb més autenticitat? </span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Bertrand Russell explicava que si se li donés l’oportunitat de viure una altra vegada, tornaria a viure exactament igual. Què en penseu?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Una persona realment feliç faria aproximadament el mateix que els altres dies?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Intentaríem actualitzar els assumptes pendents?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Trencaríem moltes cadenes?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">I per què cal esperar tant? Per què cal esperar la certesa de l’últim dia per ser capaços de dir gràcies, de mostrar de manera franca els nostres sentiments, per demanar perdó, per curar i tancar ferides, per abraçar algú…?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">I si en néixer ja sabéssim el dia de la nostra mort, viuríem de forma més conscient? Però potser també de forma més desesperada?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">La incertesa, doncs, tant que la rebutgem i potser, en el fons, és el que fa il.lusionant la nostra vida? La incertesa ens incomoda però alhora ens deixa camp per córrer? Fa que ens il.lusionem i ens esforcéssim per coses que a la millor no aconseguirem, però mentre ens hi esforcem, mentre lluitem, la vida té un sentit, perquè ens sentim bé?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Us sembla que avui en dia la pregunta pel sentit queda eclipsada i enfosquida per la pregunta per la utilitat: per a què serveix una cosa? Quina utilitat té? Passa, però, que tot sovint allò que més ens omple interiorment és molt poc útil des del punt de vista econòmic, social o polític?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Quan algú es pregunta pel sentit de la seva vida és també perquè s’adona que ha estat vivint mig endormiscat, és com si tingués ganes i necessitat de viure més despert, i d’assumir, d’una vegada per totes, la responsabilitat de la seva existència?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Pot ser que visquéssim en la riquesa i l'abundància, amb un treball segur i una llar confortable i, malgrat tot, notéssim una enorme buidor en la nostra vida?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Pot ser que situacions doloroses i, fins i tot molt dures i molt doloroses, no solament no ens bloquegin el sentit sinó que, potser gràcies a elles, el retrobem?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Pot succeir que situacions que en el passat ens han abocat gairebé a la desesperació, han resultat ser, temps després, les millors aliades per enfortir i potenciar el sentit?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">La desídia, la desgana de viure, és la més profunda de les tristeses?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Viure sense sentit és viure desganat, sense desig?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Qui viu amb sentit espera ansiós que arribi el cap de setmana, les vacances…? Té necessitat de fugir, d’evadir-se, d’oblidar-se de si mateix?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Qui viu amb sentit no s’avorreix? Una persona que s’avorreix és una persona que ha perdut la passió per viure, que té la sensació que la seva presència al món és prescindible, sobrera?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Sembla que avui en dia la solució a l’avorriment es troba fora d’un mateix? És realment així?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">No tenir clar quines són les nostres veritables prioritats, fa que malgastéssim la vida en activitats que no ens omplen?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Com és que es diu que l’actual crisi ens ha fet valorar coses o aspectes de la vida que teníem del tot abandonats? Què ha canviat, la presència d’aquestes coses o la nostra mirada? ¿Necessitem experimentar certes frustracions per afinar la mirada, per ser capaços de captar la bellesa d’un gest, la calidesa d’una conversa, d’una abraçada, d’una carícia, d’una ridícula i entranyable goteta de pluja fina davallant pel vidre de la finestra des d’on s’albira un tros de natura agraïda…?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">¿Quan passem de dir: </span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">les punyeteres ulleres de l’avi que se les deixa per tot arreu</span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">, a dir, </span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">oh! mira, són les ulleres del meu avi estimat</span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">? Cal, doncs, repeteixo, una certa frustració, un cert o gran dolor, per fer possible un canvi de mirada que ens permeti captar la bellesa del món?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Viure amb sentit no vol dir fer moltes coses i fer-les de pressa, sinó fer-les amb la màxima atenció i intensitat, posant-hi els cinc sentits. Hi esteu d’acord?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Allò que en un moment determinat omple i dóna sentit a la nostra vida es manté sempre igual, o va canviant?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Quan som grans ens omplen les mateixes coses que quan érem joves?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Puc dir el que ara i aquí dóna sentit a la meva vida. Puc anticipar, però, el que la dotarà de sentit en el futur?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Hem d’anar, doncs, construint el sentit al llarg de la vida? És possible i desitjable cercar una mena d’homeostasi definitiva </span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Hi ha desitjos que es mantenen al llarg de la vida: ser feliços, ser estimats, acollits, cuidats, però la manera de satisfer-los pot canviar i canvia. Penseu igual?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Això ens fa pensar que la vida, més que un cercle és una espiral, perquè encara que retornem a situacions força originàries, mai hi tornem de la mateixa manera, perquè l’equipatge no és el mateix?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Escoltar les persones grans ens pot servir de guia per trobar i/o retrobar el nostre propi i inalienable sentit? Les escoltem gaire, avui en dia?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">La pregunta pel sentit ens humanitza, ens apropa, però les distintes respostes ens singularitzen. És així?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Es pot anar a la recerca d’un sentit sense pensar, sense un mínim de reflexió? Pensar, però, fa por perquè, d’entrada ens aïlla, ens separa, ens singularitza i ens fa construir i triar el nostre propi camí. Si ens posem a pensar, podem continuar delegant responsabilitats?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Diríeu que entendre algú és, en el fons, entendre el sentit que empeny i guia la seva vida?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">N’hi ha prou amb voler convèncer amb raons i arguments que el que ha donat sentit a la meva vida és un determinat comportament, actitud, dedicació? En l’acte de trobar sentit a la vida es pot obviar el que se sent? Cal que allò que doni sentit se senti? O és que, en realitat, només si sentim que alguna cosa té sentit, la podrem considerar com a veritablement valuosa?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Viktor Frankl afirmava que tot el que dóna sentit a la vida sempre es conjuga amb el mateix verb: el verb estimar. Què en penseu?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">El sentit s’esdevé, doncs, sobretot quan som capaços de donar, d’estimar, sense càlculs utilitaris. Potser per això, posem per cas, ajudar a créixer un fill, omple tant. Ser pares és, en certa manera, oblidar-se d’un mateix, i és per això, un acte d’amor, de donar de despreniment…</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Preocupar-nos, ajudar, esforçar-nos, estimar els altres acostuma a ser una bona estratègia per trobar sentit?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Així, allò que dóna sentit és el culte al jo, o més aviat, l’oblit del jo?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Penseu que el sentit de la vida el dóna la quantitat de relacions socials que tenim, o la qualitat dels vincles que establim? Les relacions, les converses superficials ens omplen?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Tot sovint cerquem el sentit en el treball, en l’èxit social, en els diners, en el reconeixement. I potser ens oblidem d’aprofundir en una amistat mig abandonada que ens donaria, gratuïtament, tot allò pel qual lluitem sense èxit en altres àmbits. És així?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Potser és perquè, massa sovint, busquem en les coses coses que les coses no ens poden donar</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">I la qualitat dels vincles, de què depèn sobretot: de nosaltres o dels altres? Exigim profunditat i autenticitat en l’altre, abans, però, sóc capaç jo d’obrir-li la porta del meu petit món?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Cal marxar al desert per cercar el sentit?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Una conversa sincera i oberta no pot fer el mateix, i millor?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Quan una persona és acceptada i estimada tal com és, acostuma a tenir ganes de viure? És per això que la qualitat dels vincles no és irrellevant en la qüestió del sentit?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Els solitaris que s’aïllen del món no ho fan, en el fons, per poder-se connectar millor amb un Tot més gran que els parla des de dins? Potser és per això que les persones solitàries solen ser molt acollidores?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">El tipus majoritari de relacions socials dels nostres dies: líquides, efímeres, superficials, sense compromís, ajuden gaire a facilitar un sentit? La manca de vincles relacionals de qualitat ens fa sentir més buits?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Comprometre’s en alguna lluita per millorar algun aspecte de la vida de la gent és una altra manera de dotar de sentit la vida?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">La necessitat de fugir, d’evadir-se, és un altre símptoma de malestar, d’una buidor interior, d’un desassossec?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">L’oci enllaunat actual s’ha convertit en una forma d’evasió col.lectiva?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">L’evasió és una forma d’escórrer la responsabilitat, de no voler afrontar el motiu del malestar? És també una forma d’inautenticitat: incapacitat d’assumir el món i la vida tal com és?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">La pitjor evasió és la d’evadir-se d’un mateix?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Com més ens desconeixem, com més desconeixem allò que ens ompliria la vida, més acostumem a donar a la nostra vida un ritme més accelerat, més trepidant? Per què? Potser perquè la velocitat intensifica l’oblit?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Segons V. Frankl, l’ésser humà té 4 tipus de necessitats: físiques, psíquiques, socials i espirituals. I, segons ell, les necessitats d’ordre espiritual són les que inclouen tant la necessitat de dotar de sentit la vida, com també la necessitat de pau interior, de silenci, de meditació, de comunicar-se amb símbols, d’esperar una última reconciliació. Creieu, com V. Frankl, que la voluntat de sentit està present en tota persona i que brolla d’aquest nucli interior espiritual?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Encara té mala premsa parlar d’una dimensió espiritual en l’ésser humà? Potser perquè espiritualitat es continua associant a religiositat? Parlar d’espiritualitat, però, no és altra cosa que reconèixer el desig de l’home d’obrir-se a la dimensió més profunda de la realitat: al sentiment del Tot, a allò que Romain Rolland, segons Freud, en deia experiència oceànica, a l’obertura cap als valors més nobles i a la necessitat de sentit. Hi esteu d’acord?</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: Arial; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: disc; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">No sabem ni potser sabrem mai si la VIDA té, en si mateixa, un sentit últim. I mal que ens pesi, la ciència tampoc no ens pot ajudar gaire, perquè la ciència només ens explica -i cada cop ens ho explica millor- </span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">com </span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">passen les coses, però la pregunta pel sentit és una pregunta que busca no el com sinó el </span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">per què</span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">, i això diguem-ne que no ho treballa ni ho pot treballar la ciència. Així que, ara per ara, acontentem-nos a cercar un sentit només a títol personal, entre d’altres coses perquè, quan sentim, encara que a través d’instants fugissers, que l’hem trobat, és com si estiguéssim tastant ja un trosset d’eternitat. Procurem, doncs, multiplicar i afavorir els nostres </span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">instants</span><span style="background-color: transparent; color: #666666; font-family: "calibri"; font-size: 13.333333333333332px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> d’eternitat. </span></div>
</li>
</ul>
.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-10056211397216439952016-12-20T13:39:00.001+01:002016-12-20T13:43:15.604+01:00Per què tenim tanta por a prendre decisions?<span style="font-size: x-small;">Són les teories les que determinen les observacions.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Einstein</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">La realitat és fruit del llenguatge que fem servir per descriure-la.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Wittgenstein</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Encara que no sempre fem el que volem, continuem sent responsables del que som.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Jean-Paul Sartre</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">La ment intuïtiva és un regal sagrat, i la ment racional, un fidel servent.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">A. Einstein</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;"></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Casa't i te'n penediràs, no et casis i també te'n penediràs; casar-se o no casar-se, te'n penediràs de totes maneres; et casis o no et casis, ho lamentaràs. Riute'n de les absurditats del món i te'n penediràs; plora per les absurditats del món i te'n penediràs; riguis o ploris te'n penediràs igualment; tant si te'n rius o bé ploris ho lamentaràs de totes maneres. Confia en una noia i te'n penediràs; no hi confiïs i te'n penediràs igualment; tant si li dónes com si no li dónes confiança ho lamentaràs. Penja't i te'n penediràs; no et pengis i te'n penediràs; et pengis o no et pengis, ho lamentaràs; tant si et penges com si no ho fas, ho lamentaràs de totes maneres.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">S. Kierkegaard</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">La vida és tota una sèrie de problemes que cal resoldre. [...] Com més grans siguin les competències adquirides, més complexos seran els problemes als que cal trobar solució.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Karl Popper </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Davant de certes pors els arguments de la raó resulten tan ineficaços com els subterfugis de l'esperança.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">E. Cioran </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Abans d'esforçar-nos a cercar les respostes s'ha de valorar la correcció de les preguntes.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">I. Kant </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Els homes, davant la incertesa, tot sovint donen per vertadera una realitat que saben falsa, després, actuant en virtut d'aquesta, es convencen de la seva efectiva veracitat.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">F. Nietzsche, <i>La Gaia Ciència</i> </span></div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><u>Engeguem la maquina de pensar. Màquina de dubtar? </u></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">La por a decidir afecta, en gradacions distintes, tothom: homes i dones, rics i pobres, intel.ligents i menys dotats. A mesura que hem anat tenint la sensació de control sobre la natura i sobre els distints esdeveniments de la nostra vida, hem anat construint una realitat cada cop més complexa en què haver de prendre decisions s'esdevé cada cop més complicat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Així, i paradoxalment, com més poder operatiu tenim -o creiem tenir- sobre la realitat, més complicats es tornen els nostres dilemes, trilemes, quadrilemes... En augmentar les nostres opcions, les nostres possibilitats d'elecció, la nostra responsabilitat també ha augmentat. I s'ha produït la paradoxa que com més opcions a triar tenim, com més llibertat, més bloqueig, més dubtes, més col.lapse. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">A tot això, s'hi afegeix també el fet que els models familiars i socials protectors, cada cop més majoritaris, afavoreixen la delegació i no l'assumpció de responsabilitats. Resulta més còmode delegar responsabilitats individuals en els altres. Sí, certament, d'entrada és molt més còmode. A la llarga, però, ens va incapacitant a prendre aquelles decisions que són imprescindibles per a la construcció d'una vida mínimament funcional. </span></div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Per tal de ser capaços de prendre decisions importants primer hem de ser capaços de gestionar les distintes emocions associades a les decisions, sobretot la por, i després, estar en possessió de les capacitats i competències necessàries per executar-les. És així? O a l'inrevés?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Dit d'una altra manera, què us sembla més primordial: disposar de les competències i capacitats per tal d'executar el que requereix una decisió, o saber gestionar la por que comporta l'execució? La por a parlar en públic, posem per cas, se soluciona únicament capacitant-lo i dotant-lo d'eines i recursos? Creieu que serà capaç d'aplicar aquests nous recursos si encara està bloquejat per la por?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Qui pateix i té més por (ansietat) davant dels exàmens: l'alumne que ha estudiat més o el que ni s'ho ha mirat? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Sartre deia que estem condemnats a ser lliures. La vida ens obliga contínuament a elegir i a prendre decisions. Ens obliga a exercir la llibertat. Què ens passa quan, sistemàticament, i sempre que ens ho podem permetre, renunciem a elegir?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Amb les nostres decisions anem construint i ens fem responsables, doncs, de la nostra existència. Així les coses, és comprensible que apareguin les por a l'hora de triar entre distintes opcions?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Distintes formes adoptades per la por a decidir:</span></li>
<ul style="text-align: justify;">
<li><span style="font-size: x-small;">La por a equivocar-nos. És segurament la por més recurrent i que està en la base de totes les formes de por. I com més crucial és la decisió a prendre, més vacil.lació, fins i tot, bloqueig i paràlisi. Però, què en penseu, la por a equivocar-nos depèn de la situació objectiva, de la realitat, sobre la que hem de decidir, o més aviat de com la percebem?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La por a no estar a l'alçada. És com si tinguéssim una mena de perseguidor interior, una veu interior que ens fa dubtar de les nostres capacitats. És una lluita contra nosaltres mateixos. Tot sovint, com que confio tan poc amb mi mateix, intento convèncer-me que sóc capaç i ho faig d'una manera tan espectacular que genero en els altres unes expectatives més grans que alhora incrementen la meva responsabilitat. Les persones que tenen por a no estar a l'alçada, no s'atribueixen els èxits com a resultat dels seus mèrits, sinó com a producte de la sort. Així, d'alguna manera, sempre perden. Com ho veieu?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La por a exposar-se (al judici i a la valoració dels altres). Situacions de parlar en públic, i en general, quan prenem decisions i les hem de comunicar-les als altres. Què en penseu?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La por a no tenir el control o a perdre'l. La por a no tenir el control o a perdre'l ens obliga a cercar la seguretat abans d'emprendre qualsevol acció. I, és clar, com que no és possible obtenir una seguretat absoluta sobre res, com més la cerquem, més insegurs ens sentim, i per tant, més bloquejats a l'hora de decidir-nos. Penseu que, abans de qualsevol acció, podem estar absolutament segurs, al cent per cent, d'alguna cosa? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La por a la impopularitat, a no caure bé a la gent. Paradoxalment, com més intentem caure bé a tothom, menys ho aconseguirem, menys atractius per als altres resultarem. És veritat que, enduts per aquesta por, a vegades ens costa saber dir no.</span></li>
</ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Vist tot això, podem concloure que, en realitat, tots construïm la realitat que després gaudirem o patirem? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Així, des del punt de vista perceptiu, hi ha sobretot tres modalitats perceptives disfuncionals: la del que vol o intenta controlar-ho tot, la del que evita i retarda infínitament les seves responsabilitats delegant-les en els altres, i la del que tracta de defensar-se culpant o pensant sempre que són els altres els que el volen perjudicar.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La por a decidir pot generar un estat d'ansietat més elevat que el del nostre llindar habitual tolerable. Llavors, què penseu, si tractem l'ansietat, ja ho hem solucionat tot? O el que cal és modificar la nostra percepció disfuncional de les distintes situacions ansiògenes? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És el mateix estar angoixat que estar ansiós?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Una persona ansiosa té por davant d'esdeveniments que no s'han produït o d'accions que encara no ha realitzat. Una persona angoixada, per contra, té la certesa que les coses aniran a pitjor sense possibilitat d'intervenir-hi. Se sent com un condemnat sense escapatòria possible. Prengui la decisió que prengui, està convençut que no hi ha solució. Moltes persones amb aquesta percepció de la realitat, per intentar no patir, opten per la renuncia i acostumen a caure en una fase depressiva. És això?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha decisions i decisions. N'hi ha, efectivament, de més crucials i transcendentals que unes altres. Amb tot, el grau de malestar que podem experimentar a l'hora de prendre una decisió no és directament proporcional a la importància de la decisió, tal com podríem pensar, sinó a com la persona viu i percep l'obligació que té de decidir. Hi esteu d'acord?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Sembla que, un cop més, hem de donar la raó al vell Epictet quan deia que el que determina les nostres reaccions no són les coses o situacions en si, sinó com les percebem. Potser les nostres pors ens fan engrandir els perills, potser la nostra baixa autoestima ens fot fer sentir incapaços de superar fins i tot obstacles ben petits. És així? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En siguem o no conscients, a l'hora de decidir tenim tendència a sobrevalorar o infravalorar les distintes circumstàncies, i és, justament això el que complica més la feina de decidir. </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les persones ens podem trobar i veure afectades per diferents modes d'incapacitat: incapacitat per trobar la solució davant d'una determinada dificultat o problema, dificultat per aplicar la solució, dificultat per continuar mantenint la solució adoptada i dificultat per gestionar-ne els efectes. Quina incapacitat creieu que és la més habitual?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'indubtable avantatge que suposa disposar de moltes opcions pot convertir una decisió banal en una de crucial, tal com passa com quan hem de triar un jersei, la destinació d'unes vacances o el restaurant on portar a algú que ens importa. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'home actual no solament entra en crisi quan s'enfronta a eleccions que provocaran profunds canvis en la seva vida, sinó fins i tot, tot sovint, quan s'enfronta a decisions força menys determinants. I és que el fet d'haver d'estar constantment ocupats decidint collonades ens distrau i ens resta capacitat per reflexionar amb atenció sobre les més importants. Com ho veieu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Us sembla que allò que realment converteix en difícil una elecció no és tant l'elecció en si, sinó la consciència dels seus <b>efectes</b>? Perquè de vegades no resulta complicat ni emocionalment compromès saber quina és la decisió adequada, però sí dur-la a terme perquè al costat dels avantatges també comportarà alguns efectes indesitjats. Pensem, posem per cas, en algú que dubta a acceptar un ascens laboral perquè, juntament amb els avantatges hi va implícit un horari més carregat i haver de viure lluny de casa. </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Encara que saber decidir implica saber gestionar alhora pensaments, accions i emocions, allò més important i que ajuda més a una persona amb dificultats per prendre decisions, és ajudar-la abans que res a saber gestionar les seves pors. Perquè si no, podem formar persones i professionals hàbils i competents, però incapaços. Ho veieu així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És veritat que, al llarg del dia, bona part de les decisions que hem de prendre, en realitat no les hem de prendre perquè els hàbits decideixen per nosaltres?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les millors decisions són les decisions passejades i fetes sense precipitació?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Algunes decisions del passat ens poden arribar a condicionar molt, potser massa, les decisions del present?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tot es complica, però, quan esperem fins a obtenir evidències. Es pot aconseguir alguna evidència sobre el futur?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què acostuma a passar quan les decisions que prenem estan sempre hipotecades per complaure els altres?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què passa quan en lloc de decidir nosaltres, decideixen les nostres pors? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Escriure pot ajudar-nos a clarificar i ordenar el nostre possible caos mental i així facilitar l'acte de decidir?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les decisions irreversibles com, posem per cas, tenir un fill són infinitament més complicades que d'altres en què podem fer marxa enrere?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les conseqüències de les nostres decisions, bones o dolentes, per a nosaltres i per als altres són un factor realment molt determinant? La pregunta ètica, en definitiva, és un factor essencial? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan reflexionem sobre què fer, acostumem a pensar únicament en les possibles repercussions a nivell personal? Tenim prou en compte els altres? I si els hi tenim, això complica o facilita la decisió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ara bé, realment es pot prendre una decisió que no afecti en absolut ningú, ni directament ni indirecta? Vivint socialment, és possible això? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tot sovint ens hem d'inclinar per la decisió menys injusta?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha decisions químicament pures? Escollir una opció implica sempre descartar-ne d'altres. Tenir més clar aquest aspecte evitaria molts capficaments inútils?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Som conscients que quan no decidim, ja estem decidint?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Som conscients que no ens podem escapar?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No decidir, allargassar eternament les decisions expressa i manifesta una certa enyorança de la infantesa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com podem ajudar i estimular els fills a decidir i a responsabilitzar-se de les seves decisions? S'ha de fer només a partir de determinada edat, o hauria de ser un procés gradual i progressiu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Dialogar amb algú que estimem i en qui confiem ens pot ajudar, o sempre és millor consultar-ho amb el coixí?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Pot ser, però, que fem trampa, que escollim consultar-ho només amb qui creiem que validarà la nostra opció principal?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Som conscients, però, que escoltar els altres, no eludeix la nostra inalienable responsabilitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Veig clarament que amb aquesta persona m'hi entendré i seré feliç, o tinc arguments molt sòlids per pensar que amb aquesta persona tot anirà bé? Intuir o pensar? O intuir i alhora pensar? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Intuir és sentir alguna cosa profundament, però des de la pau i la serenor, sense urgències. Per contra, seguir un impuls emocional és deixar-se endur per l'alteració i el desig. </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les emocions són importants i ens ajuden a prendre bones decisions, sempre i quan, però, no estiguem alterats i torbats. M'hi caso perquè estic molt enamorat/da o deixa que baixi una mica el suflé i potser decidiràs millor? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La memòria, el record d'experiències passades, ens pot ajudar en la presa de decisions? La memòria de l'error ens pot ajudar a encertar la propera decisió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les decisions equivocades del passat ens poden ajudar a prendre millors decisions en el present?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El passat, però, ha de ser lliçó i no tortura. No hem de permetre que els errors, les males decisions del passat, hipotequin i/o bloquegin les inevitables decisions del present. Hi esteu d'acord? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Moltes vegades entrem en una mena de bucle, i sempre estem explicant com ens hagués anat la vida si no haguéssim pres aquella decisió. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenim tendència, doncs, a idealitzar els camins deixats de banda, els no triats? Si no m'hagués casat, si no hagués tingut fills, si no hagués anat a viure, si no...</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Qui pot saber les pedres que hom pot trobar en un camí que hem decidit no trepitjar?... </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Estar, doncs, sempre lamentant-nos de les males decisions del passat ens ajuda a encarar de manera adequada el futur?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La pressió social, les convencions socials, ens fan prendre decisions no adaptades als nostres veritables interessos i necessitats?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Porto la vida que he triat, o he triat el tipus de vida que els altres em diuen que és la correcta... la normal?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Compta molt la necessitat de ser acceptats a l'hora de decidir segons quines coses?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">¿Quan prenem una decisió d'una certa rellevància vital, hem de tenir present també que possiblement no tot serà un camí de roses, i que sorgiran entrebancs i imprevistos però que, amb tot, creiem i confiem en els nostres recursos per tirar-la endavant? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És important el grau de contundència i de convenciment amb què decidim i ens proposem fer alguna cosa? Què acostuma a passar quan la decisió la prenem a mig gas?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenir la possibilitat de decidir què fer amb la nostra vida no és, en el fons, un cert luxe existencial? Algú que lluita diàriament per sobreviure, per poder satisfer les seves necessitats primàries, l'afecten alguns dubtes més aviat patològics de les classes socials que viuen en l'opulència?</span></li>
</ul>
<br /></div>
.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-14583615436625942782016-11-22T21:44:00.000+01:002016-11-22T21:46:23.227+01:00Estem condemnats a mentir-nos i a mentir?<span style="font-size: x-small;">Per a eliminar la mentida hauríem d'eliminar el llenguatge, que és l'àmbit en què s'expressa.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Sant Agustí</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">En l'amor, la sinceritat a petites dosis és perillosa, a grans dosis és letal.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">O. Wilde </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;"> La veritat no és més que una mentida que es creu vertadera.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">O. Wilde</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<br />
<span style="font-size: x-small;">La mentida és la forma més simple d'autodefensa.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Susan Sontang</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Qui tingui ulls per veure-hi i orelles per sentir-hi, es pot convèncer ell mateix que cap mortal no és capaç de guardar un secret. El que els llavis callen, ho diuen els dits o la cara.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Sigmund Freud</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">El que diu una mentida no s'adona de la feina que comporta, perquè després n'ha d'inventar mil més per tal d'aguantar la primera.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Alexander Pope</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Erase una mujer que vivía disfrazada de mujer y un hombre que vivía disfrazado de hombre. Cuando se encontraron creyeron esta comedia y formaron pareja. El hombre falso y la mujer falsa haciendo esfuerzos tremendos alcanzaron una modorra que llamaron felicidad. El hombre y la mujer verdaderos nunca llegaron a conocerse.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Alejandro Jodorowsky</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-size: x-small;">Jo mai no he pretès dir la veritat a ningú, en part perquè de res serveix, i en part perquè no la conec.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Fernando Pessoa</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Quan el mentider sent com a vertadera la seva mentida, la transmet a l'oient activant-li les <i>neurones espill</i>, que la faran no solament creïble, sinó també emocionalment familiar.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Giorgio Nardone </span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<span style="font-size: x-small;"><u>Condemnats a mentir i a mentir-nos</u>:</span>
<br />
<ul style="text-align: justify;">
<li style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Com és que heu vingut avui, aquí, en aquest cafè filosòfic? Doncs, segurament, perquè heu imaginat que podríeu passar una estona agradable. És a dir, heu construït l'autoengany que <i>si veniu, estareu bé</i>. Podem pensar, en conseqüència, que hi ha una realitat del cafè filosòfic neutra, objectiva i igual per a tothom? No. Perquè si tothom que s'ha assabentat que hi ha un cafè filosòfic, s'hagués construït aquest autoengany, ara, aquí, no hi cabríem. De manera que sempre, en tot moment estem filtrant, interpretant... construint la realitat que després patim o gaudim. Aquest acte de mentir-nos a nosaltres mateixos, d'autoenganyar-nos, ens pot portar efectes beneficiosos, facilitadors de la vida, de la nostra vida o perjudicials. Ara, el que està clar és són absolutament inevitables.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Sempre actuem i ens comportem <b>com si </b>allò que anomenem<i> realitat</i> fos d'una determinada manera. I aquests <b>com si</b> produeixen, certament, efectes reals en les nostres vides. Fins i tot quan els fem servir només com a estratègia més o menys calculada i oportunista i sense, d'entrada, creure'ns-els (Pascal, cas dels paranoics...)</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Així, doncs, els autoenganys són inevitables. No són deliberats ni conscients, però els vivim <b>com si fossin visions absolutament reals i objectives</b>, els vivim com la Veritat. Des d'aquesta perspectiva, us sembla que allò més sensat seria aprendre a mentir-nos i autoenganyar-nos d'una manera com més funcional millor? </span></li>
</ul>
<ul style="text-align: justify;">
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Recordo que, de petit, quan ens feien confessar amb el capellà de torn, un dels meus pecats clàssics i reincidents era <i>he dit mentides</i>. I recordo també com, just en acabar de confessar-me, en sortir al carrer i retrobar-me amb els meus amics, passaven ben pocs segons abans que, sense adonar-me'n, no digués una o altra mentida. Això em feia sentir fatal: un nen molt dolent, condemnat irremeiablement al foc etern de l'infern. Amb els anys vaig anar assumint que la mentida forma part substancial de la vida i que, fins i tot, ens ajuda a viure. Com ho veieu?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quins dos autoenganys ens diem quan decidim unir-nos afectivament amb una altra persona?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quan ens enamorem, no acostumem a sobrevalorar les virtuts de la persona a qui estimem?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan es produeix el desamor, diem <i>és que ja no és ell/ella</i>. I potser sí que és així, però potser som nosaltres qui li hem arrabassat les qualitats que els nostres autoenganys amorosos li havien atribuït. Què en penseu? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És possible mantenir una relació de parella sense mentir? Cal dir-ho tot?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En el món de la parella, també hi ha un acord tàcit sobre el que es diu i el que no. I, en bona part, d'això depèn l'estabilitat de la parella. Cal l'expressió sincera de les emocions i sentiments, però també l'omissió de fantasies incòmodes i pertorbadores que, a la millor, l'altre no suportaria. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I l'amor dels pares als fills que, tot sovint els fa cecs als seus defectes, i que fins i tot els porta a defensar-los en situacions indefensables? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El mentir també té una funció educativa. Quants cops hem mentit els nostres fills? El xumet, substitut del pit de la mare, no és ja una gran mentida? I les històries que ens inventem per tal que deixin el xumet, perquè mengin no sé quins aliments saludables, perquè vagin a dormir...?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I l'experiment de Rosenthal, l'anomenat <i>efecte Pigmalió</i>? Creure en les capacitats d'algú genera un autoengany, que acaba convertint el que només era una creença en una realitat.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I el mentir terapèutic: l'efecte placebo?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com és que molts metges són tan poc convincents i persuasius en els seus actes comunicatius amb els pacients?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I el poder terapèutic dels rituals religiosos d'oració?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I la religió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En l'exercici de professions que donen suport a la gent, la regla bàsica és ajudar i per això, d'entrada, mai no desqualificar la perspectiva, l'autoengany del que pateix. <b>Després</b>, l'induirem a canviar, però només ho aconseguirem si prèviament hem acceptat la seva perspectiva <b>com si</b> fos correcta i vertadera. Aquesta manera d'actuar és extrapolable a la majoria d'interaccions socials en què pretenem ajudar canviant la perspectiva disfuncional de qui sol.licita el nostre ajut. Us sembla, doncs, que el consol i el suport psicològic (humà, en definitiva) requereix, si més no al principi, un mentir benèvol?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I el perillós autoengany consistent a creure que si controlem al màxim les variables de la nostra existència viurem més tranquils i farem desaparèixer la incertesa? No és ben bé, a l'inrevés? Com més cerquem una cosa inexistent, la certesa absoluta, més insegurs ens sentim i més incerta i trasbalsadora apareix la nostra existència? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Per definir la mentida no solament hem de tenir en compte el mentider sinó també el destinatari de la mentida. Així, hi ha mentida quan el destinatari ha demanat no ser enganyat i quan el que la diu no avisa de la seva intenció de mentir.</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Anem aprenent a mentir per protegir-nos i/o també per no ferir els altres? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hi ha diverses formes de mentir: negació, omissió censura, desinformació. La combinació de les tres primeres genera hipocresia o un cínic distanciament d'alguna cosa de la que, en realitat, som responsables. La desinformació consisteix a intentar fer creïble allò fals. En mans de qui estan els distints <i>mass media</i>?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Una mentida ben construïda té més números de ser creguda que un fet vertader però sorprenent.</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La versemblança és una bona eina per fer creïble la falsedat. Una mentida ben contada pot semblar-nos més creïble que el veritable relat dels fets? La ficció versemblant té un impacte persuasiu més gran i eficaç que el relat històric. És així?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Potser perquè la nostra ment cerca més la coherència que la veritat? Tendeix més a <i>reconèixer</i> que a conèixer i descobrir?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Una veritat que no respecti la coherència, la congruència i la no contradicció, és més difícil de creure i acceptar que una mentida (versemblant) que ho respecti?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Per mentir amb eficàcia cal narrar històries que barregin allò vertader i allò fals. Així, la veritat contagia la falsedat fent-la creïble. No ho fan molt això tant la publicitat com alguns programes televisius?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Ho podeu comprovar contant una història construïda així als vostres amics i us adonareu què fàcil que és convèncer-los que és vertadera. I això passa perquè la nostra ment associa les informacions, i si concorden dins del relat, de la trama narrativa, les dóna per bones. Un relat incoherent, per contra, encara que sigui vertader, no s'accepta fàcilment. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Avui en
dia, la forma de mentir de molts mitjans és saturant-nos d'informacions
verídiques però intranscendents per tal de tapar i bloquejar la
informació de qüestions realment importants.</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Som més sincers, més autèntics i més espontanis quan som petits? Als petits, se'ls nota molt quan menteixen? Hi ha, doncs, un aprenentatge del mentir?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">A banda de considerar la mentida des del punt de vista moral, cal tenir també en compte els possibles efectes beneficiosos que, de vegades, té el fet de mentir? O, cal condemnar sempre, siguin quines siguin les circumstàncies i els contextos, la mentida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Allò que està bé o malament es pot decidir amb independència del context i de les finalitats? Si l'objectiu és noble i benèvol, la mentida pot ser considerada ètica. Hi esteu d'acord? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Acostumem a ser comprensius amb els qui ens menteixen? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Si del fet de dir la veritat se'n poden derivar greus conseqüències, és millor ocultar part de la veritat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Més que de les mentides en si, ens hauríem de penedir del possible mal que amb elles hem ocasionat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Si dic <i>bon dia</i> a una persona que no em cau bé, i ho faig per crear un millor ambient, és una mentida reprovable?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I les mentides pietoses? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si dic una mentida pietosa a algú, en el fons no li estic transmetent el missatge que no és prou fort, que no serà capaç, per afrontar aquest entrebanc de la vida? No és, en el fons, una falta de respecte cap a la persona en qüestió? Qui som nosaltres per decidir la capacitat de lluita, de resistència i de superació d'un altre?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En principi una mentida pietosa no està justificada ni tan sols quan es fa per compassió i/o per misericòrdia. Potser fóra millor, però, parlar, diu Francesc Torralba, de veritat suportable. I llavors, és clar, podem suportar totes les veritats o tota la veritat de cop? Evidentment, no. Però si se'ns dóna temps i se'ns diu d'una determinada manera, la podem o les podem acabar per digerir. Hi esteu d'acord?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Un pacient té dret a estar informat. També a no voler estar informat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I com ho descobrim això? Potser a través del que ens pregunta i de com ho pregunta? La retòrica de la pregunta, <i>oi que no em moriré, doctor?</i> predisposa una resposta distinta a <i>em moriré, oi doctor?</i></span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Potser el voler no saber, l'ajuda més a afrontar la seva vida?<i><br /></i></span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">En la vida quotidiana, les petites mentides ajuden la convivència?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Acompanyar un malalt vol dir acompanyar-lo, i no fer un pas endavant si el pacient no ho ha demanat. Si fa, però, una pregunta directa, sí que cal respondre-li perquè hi té dret. Com ho veieu?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Pot ser que ens acabem creient les nostres pròpies mentides i acabem vivint en un món falsejat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Per què creieu que molts fills menteixen els pares? De què depèn, només dels fill? O sobretot, de com acostumen a reaccionar els pares davant segons quins comentaris o situacions dels fills? Pot ser que moltes mentides dels fills als pares són per protegir-los, perquè els veuen dèbils per digerir i assimilar segons què?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Què fa que hi hagi persones amb molta facilitat per a la mentida i d'altres que els costi tant?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Una persona que menteix sistemàticament és que té poca autoconfiança? És un intent també de fugir de la responsabilitat? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Com més parlem, més ens veiem obligats a mentir?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Com que vivim en la societat de l'exhibició, tot sovint ens veiem obligats a mostrar-nos distints del que som i a mostrar virtuts i capacitats que no tenim. Qui porta una vida mediocre, amb dificultats per arribar a final de mes i amb una autoestima molt baixa, pot tendir a mentir per tal de ser acceptat. Així, de vegades la mentida és una forma de supervivència: no vull quedar desmanegat. És clar que això no ho justifica, però potser sí que ho explica, ni que sigui una mica. Què us sembla?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Seria l'explicació del camaleó: en funció del lloc, assumeixo un color o un altre.</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Internet és com intentar viure una segona vida? És un territori molt adobat per a la impostura?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Què fer quan notem que l'altre ens està mentint de manera descarada? Potser, en lloc de dir-li:<i> menteixes</i>, dir-li: <i>la meva visió (o, tal com ho ho vaig viure jo) és diferent de la teva?</i></span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">A vegades, o molt sovint, amb la nostra actitud dificultem molt, posem molts obstacles als altres perquè ens diguin la veritat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Amb el mòbil: <i>estic arribant!</i>, i potser tardo més de mitja hora. Uf, no hi manera, definitivament: enganxats a la mentida...</span></li>
</ul>
.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-44345104738639006762016-10-19T19:00:00.000+02:002016-10-19T19:58:36.468+02:00Va en augment la infoxicació?<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;">Agafant
la humanitat en conjunt, la quantitat de coneixements que hi ha avui en
dia en el món és enorme, fenomenal. Aquesta quantitat cada dia
augmenta, a passos de gegant. Per a un home sol, accedir a una part
mínima, petitissima, d'aquests coneixements és pràcticament prohibitiu,
impossible. [...] Així, com més coneixements reals -o sigui momentanis-
hi hagi en aquest món, més ase serà el savi reconegudament existent,
declarat. Serà un gran especialista, és a dir, un home limitat,
certament útil, però donat a la intemperància, a causa de la tendència
dels especialistes a veure les coses d'aquest món a través de les morralles de la seva especialitat. Com més avancen els coneixements, més
passen de moda i són inexistents les idees generals.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: xx-small;">Josep Pla</span></div>
<span style="font-size: xx-small;"> </span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"> En
primer lloc, a inicis del segle XXI, ens trobem immersos, pel que fa al
coneixement, en un immens procés maltlhusià: amb les creixents
interrelacions que genera la globalització i Internet, el creixement
hiperbòlic en la informació disponible és molt superior al de la
capacitat dels individus per processar aquesta informació. Malgrat les
ajudes informàtiques, bibliogràfiques, documentalistes, etc., la
condició humana té uns límits biològics i neuronals que impedeixen, a
llarg termini, seguir aquesta progressió geomètrica dels coneixements.
Atesa, doncs, la creixent desproporció entre la capacitat col·lectiva
per crear saber i la capacitat individual per assumir i integrar
vitalment, sembla justificat i potser inevitable l’adveniment d’una
“societat de la ignorància” (Brey), “del desconeixement” (Innerarity) o
“de la incultura “(Mayos).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;">
En segon lloc, per damunt d’altres perspectives similars, la
denominació “societat de la incultura” sembla descriure més adequadament
les paradoxes i contradiccions que avui emanen després de la “societat
del coneixement”. Perquè el procés de creixent especialització dels
experts continuarà acceleradament, amb la qual cosa no es preveu a mig
termini el col·lapse del coneixement expert ni dels tècnics
especialitzats. Salvant els aspectes específics destacats per
Innerarity, la “societat del coneixement” cientificotecnològica podrà
determinar el que en cada cas serà considerat com a “cert”, “establert
per la ciència” o “més adequat tecnològicament”.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;">
Ara bé, sí que cal dubtar que la majoria de la població pugui tenir un
coneixement, cultura o “sàvia” composició general de l’estat global dels
sabers humans i les seves problemàtiques. És a dir, continuarà el
coneixement especialitzat i expert, però augmentaran les dificultats de
la gent (fora del propi camp d’especialització) per disposar d’una
“cultura” general o “capacitat de fer-se càrrec” reflexivament de les
problemàtiques humanes en conjunt. Això no és accessori, ja que si la
majoria de la població no pot interioritzar aquest coneixement general,
les seves decisions polítiques mitjançant el vot i la participació
democràtica resultaran altament problemàtiques.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: xx-small;">Gonçal Mayos, <i>La societat de la incultura</i> </span></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
<br />
<span style="font-size: xx-small;">El coneixement no implica saviesa, així com la informació no implica coneixement.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: xx-small;">T.S. Elliot</span></div>
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
<span style="font-size: xx-small;">A mesura que multipliquem la informació, de ser bona passa a ser contaminant.</span><br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: xx-small;">David Shenk</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;">Un món concentrat només en el fet de veure és un món estúpid. L'homo sapiens, un ésser caracteritzat per la reflexió, per la seva capacitat per generar abstraccions, s'està convertint en un homo videns, una criatura que mira però que no pensa, que veu però que no entén.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: xx-small;">Giovanni Sartori, <i>Homo videns </i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;"><i>* * *</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;">Persisteix una lògica errònia que ens porta a pensar que l'ús d'eines cada cop més sofisticades implica necessàriament un coneixement més gran, i confonem la destresa per utilitzar un complex programa informàtic que ens permet escriure amb el fet d'escriure alguna cosa interessant, o fins i tot amb saber escriure. Ens hem convençut que disposar d'una xarxa que ens permet veure el que emet la televisió a l'altra punta del món és tornar-se més savis, quan l'únic que fem és passar l'estona o, en el millor dels casos, adquirir coneixements trivials. I ens encanta sentir "Societat del Coneixement" quan a escala individual, en molts casos, consisteix simplement a passar un munt d'hores xatejant amb els amics o intentant lligar per Internet. [...] La Societat de la Ignorància és, al cap i a la fi, l'estat més avançat d'un sistema capitalista que basa l'estabilitat de la societat en el progrés, entès bàsicament com a progrés econòmic, però que un cop satisfetes les necessitats bàsiques només és possible mantenir gràcies a l'existència d'unes masses empatxades, fascinades i essencialment ignorants. </span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: xx-small;">Antoni Brey,<i> La societat de la ignorància</i></span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;"><i>* * *</i></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: xx-small;">Però si acceptem mirar el revers de la moneda possiblement descobri<span style="font-size: xx-small;">rem que a més de nens prodigi o eficients executius també estan proliferant al nostre voltant individus incapaços de concentrar-se en un text de més de quatre págines, persones que només poden assimilar conceptes predigerits en formats multimèdia, estudiants que confonen aprendre amb recopilar, tallar i enganxar fragments d'informació trobats a Internet, o un nombre creixent d'analfabets funcionals. Si bé és cert que el nou mitjà posa al nostre abast tot el saber disponible, això no implica necessàriament que siguem capaços de treure'n profit.</span></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;">Antoni Brey,<i> La societat de la ignorància</i></span> </span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"> </span><i><br /></i></span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: xx-small;"><i> </i></span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
</div>
<br />
<u><span style="font-size: xx-small;">Sense ànim d'infoxicar més:</span></u><br />
<br />
<ul style="text-align: justify;">
<li><span style="font-size: xx-small;"> <i>Infoxicació</i> és un terme creat per l'Alfons Cornella, fundador d' <b>infonomia.com</b>
per indicar l'excés d'informació: descriu l'estat d'estrés que pateix
l'ésser humà davant l'actual sobrecàrrega d'informació. Als EEUU fins i
tot s'ha tipificat com un trastorn psicològic, que es podria traduir com
a <i>síndrome de fatiga per la informació</i>. La persona que el pateix
experimenta confusió mental, angoixa i por de col.lapsar-se. En
l'origen d'aquest trastorn està el volum creixent i ingent d'estímuls
que rebem cada dia tots o pràcticament tots. La informació que rebem i
generem augmenta sense parar i ens sentim angoixats davant la
impossibilitat d'estar al dia. Entre correus electrònics, sms, missatges
a la bústia de veu, trucades telefòniques... el volum d'informació a
què hem de donar resposta s'incrementa i s'infla exponencialment. A tot
això, a aquests estímuls personals hi hem d'afegir la ràdio, la
televisió, la publicitat als mitjans escrits i audiovisuals... Què podem
fer davant d'aquest allau d'informació que de manera implacable ens cau
cada dia a sobre?</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">Als EEUU, a la dècada dels 70, el
nombre de missatges diaris publicitaris que rebia un ciutadà mig era
d'uns 500, avui n'hi arriben més de 3000. I les persones que tenen un
càrrec estan exposades a deu o vint vegades aquest volum. S'ha calculat</span><span style="font-size: xx-small;">
que un gerent típic entre missatges i informes ha de llegir un milió de
paraules per setmana, és a dir, l'equivalent a empassar-se tres vegades
el Quixot sencer. Què en penseu?</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">En aquestes circumstàncies, és possible no estressar-se?</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">Cada vegada rebem més informació
per unitat de temps i en conseqüència la nostra capacitat per prestar
atenció a aquesta informació decreix. Com es pot resoldre aquest
conflicte?</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;">L'Alfons Cornella diu que a través
d'una combinació de tecnologia i de psicologia. Necessitem, diu, d'una
banda instruments que ens permetin manegar millor aquesta informació.
Per exemple, en lloc d'haver de consultar quin dia farà a través de
l'ordinador, podria disposar d'un paraigua el pom del qual estés
connectat al servei meteorològic i en funció de la previsió s'encengués
una llum d'un determinat color. I de l'altra, fer una crida perquè
tothom que emet informació faci un esforç suplementari per
sintetitzar-la i fer-la més fàcil d'entendre. És a dir, noves
tecnologies i noves formes de compressió per fer-la més capturable i per
poder viure, per tant, sense angoixar-se tant. Què en penseu?</span></li>
<li><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;">Avui ja es parla <b>d'ibiqüitat</b> o d'informació <b>ibíqua,</b> i es refereix a una sèrie d'aplicacionsque fan possible trobar la informació que realment m'interessa, sense pensar i de manera molt ràpida. <span style="font-size: xx-small;">És com si li diguéssim a la xarxa:<i> no em maregis, dóna'm exactament el que vull en el moment en què ho vull</i>. Per exemple: d<span style="font-size: xx-small;">óna<span style="font-size: xx-small;">'m la música que ara necessito d'acord amb <span style="font-size: xx-small;">el meu estat d'ànim actual. Com ho veieu?</span></span></span></span></span></span> </li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Si la informació cada cop va creixent d'una manera més exponencial, per molt bones i noves eines de cribatge que siguem capaços d'elaborar, no és una quimera, o una batalla perduda, pretendre gestionar de manera totalment eficaç i eficient tot aquest allau d'informació? Els facilitadors d'informació <span style="font-size: xx-small;">podra<span style="font-size: xx-small;">n solventar el problema?</span></span></span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">No ens haurem d'acontentar a gestionar, com a mal menor, l'inevitable ansietat que comportarà? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Si això és així, l'única solució és la desconnexió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Serà realment possible això? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">En un món cada cop més i més interconnectat, serà cada cop més difícil gestionar i salvaguardar la nostra autonomia?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">No poder desconnectar ens condemna, doncs, a un estrès permanent?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">És urgent educar les noves generacions en la gestió de la informació?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Saber ser més selectius a l'hora d'informar-nos, preferir la qualitat a la quantitat és una cosa a aprendre?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Si no podem aprofundir en res, com podem tenir i/o elaborar bons criteris per ser selectius a l'hora de filtrar informació?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">A estar infoxicats s'hi arriba de manera conscient? Algú infoxicat s'adona que està infoxicat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Adonar-se'n ja és la solució?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">La infoxicació genera addicció?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Quins plaers o gratificacions ens ofereix?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Ara per ara, treballem i <b>usem</b> informació. Aviat, però, <b>gestionar</b> la informació serà una part més del treball? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Habitualment ens llancem a la caça i captura d'informació sense saber què volem exactament, i si disposem de les eines (coneixements) adequats per caçar? Cada vegada serà més necessari una reflexió prèvia sobre què vull buscar exactament, què m'interessa i què (ara mateix) no m'interessa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Es dóna molt sovint el fenomen de la serendipitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Si sabéssim buscar, ens estalviaríem molt brossa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Torna a ser cada cop més veritat el que deien els vells i no tan vells filòsofs que allò realment important és saber preguntar, saber què busquem i quines fonts són fiables?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Anem per les xarxes com a zombis? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Saber memoritzar com hem classificat i on hem emmagatzemat la informació serà cada cop més valuós?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Sense una mínima reflexió i/o algun criteri de cerca, la xarxa genera fàcilment <b>dispersió</b> i un cert caos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Podem aconseguir tenir i mantenir el mateix estat emocional davant d'una pantalla que davant un llibre, un diari... uns fulls escrits?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">El suport amb què accedim a la informació, condiciona molt i molt el tipus de lectura que en fem?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Un pensador francès, Edgar Morin, ha reiterat sovint que cada cop serà més important <b>tenir el cap clar</b>, que <b>tenir el cap ple</b>. Hi esteu d'acord?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Aquesta tendència que tenim a emmagatzemar i emmagatzemar tot el que trobem, és realment operativa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Què n'acabem fent de tot el que guardem?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Igual que se'ns ha ensenyat a llegir paraules, caldria ensenyar-nos a llegir imatges i a llegir pantalles?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">Tenim una actitud massa passiva, i fins i tot de bona fe, davant la informació i els continguts que ens ofereixen les pantalles?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;">La crei<span style="font-size: xx-small;">xent ultraespecialització, cada cop sabem més però de més poques coses) no suposa un greu perill: la incapacitat d'elaborar una visió global, integradora i crítica sobre el món<span style="font-size: xx-small;"> i sobre nosaltres mateixos? </span></span></span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;">Aquests sabers cada cop més fragmentaris no amenacen la co<span style="font-size: xx-small;">nstrucció d'una identitat mínimament sòlida i estable?</span></span></span></span></li>
</ul>
<br />
<ul style="text-align: justify;">
</ul>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-11195599151167195272016-09-22T19:00:00.000+02:002016-09-23T18:35:19.108+02:00Ocupats-desocupats: què ens ajuda més a viure?<span style="font-size: x-small;">El treball és el refugi dels que no tenen res a fer</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">O. Wilde</span></div>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Em sembla que la vida està totalment mancada d'interès, i això succeïa especialment quan treballava vuit o deu hores al dia. I la majoria dels homes treballen vuit hores per dia un mínim de cinc dies a la setmana. I tampoc ells estimen la vida. No hi ha cap raó per estimar la vida per a algú que treballa vuit hores al dia, perquè és un derrotat. Dorms vuit hores, en treballes vuit, vas d'una banda a l'altra amb totes les bajanades que has de fer. [...] a algú que treballi vuit hores al dia li'n resten només dues o una i mitja lliures per a ell mateix. Pot viure veritablement només hora i mitja al dia. Com és possible estimar la vida si només es viu una hora i mitja per dia i es perden totes les altres hores? I això és el que jo he fet durant tota la vida. I no la he estimat. Crec que si hi ha algú que l'estimi és un enorme idiota. No hi ha manera d'estimar aquest tipus de vida.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Charles Bukowski, <i>Lo que más me gusta es rascarme los sobacos</i>.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span><br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">El desocupat supera sempre, com a home, l'enfeinat. Però, quan parlo d'oci i d'ociositat, ¿no creureu, tanmateix, que em refereixo a vosaltres, els mandrosos?...</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">F. Nietzsche, <i>Humà, massa humà</i>, 284 </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">No tinc res en contra del treballador i creador infatigable, ni de l'ermità que es mira el melic, però cap dels dos no em sembla interessant ni tampoc exemplar. La persona que busco i desitjo és aquella que és capaç tant d'integrar-se en la comunitat com de viure tota sola, tant d'actuar com de reflexionar. I si fa la impressió que en els meus escrits anteposo la vida contemplativa a l'activa, deu ser perquè veig el nostre món i el nostre temps ple de persones actives, eficients i emprenedores, però incapaces per a la contemplació.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Hermann Hesse</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b>Declaració del poble més longeu del món</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Als vuitanta anys encara sóc un nen<span style="font-size: x-small;">,</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;">Quan vinguis a buscar-me als noranta, </span><br />
<span style="font-size: x-small;">oblida't de mi i espera'm fins que en faci cent. </span><br />
<span style="font-size: x-small;">Com més vells, més forts,</span><br />
<span style="font-size: x-small;">i res<span style="font-size: x-small;"> </span>de deixar que els nostres fills ens mimin. </span><br />
<span style="font-size: x-small;">Si vols llarga vida i salut, ets benvingut al nostre poble, </span><br />
<span style="font-size: x-small;">on rebràs les benediccions de la naturalesa</span><br />
<span style="font-size: x-small;"> i descobrirem junts els secrets de la longevitat.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">3 d'abril de 1993</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: x-small;">Federació de Clubs d'Ancians d'Ogimi</span> </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">***</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"> </span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Igual que la peresa física es cobra un preu, així també ho fa la peresa mental. La peresa mental durant la joventut posa en perill el cervell durant la vellesa. Recordem l'admonició de William James de no malgastar els anys formatius, quan la ment és plàstica. Aquells que frueixen amb els desafiaments mentals i els cerquen més enllà de les necessitats bàsiques de l'existència quotidiana, apresten la ment i el cervell amb una resistent capa de protecció que els ajudarà a preservar una vida mental sana i rica fins la vellesa.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Elkhonon Goldberg, <i>La paradoja de la sabiduría</i> (Cómo la mente puede mejorar con la edad)</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Tots els problemes de la humanitat provenen de la incapacitat de l'home d'estar assegut, sol i en silenci.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Blaise Pascal </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Si tot continua igual, sospito que en el segle XXI es donarà encara més importància al fet de construir-se una <i>vida</i> que a construir-se un <i>mitjà de vida</i>. Per tant, a mesura que la gent sigui m és conscient de la seva pròpia mortalitat i de la necessitat de comprometre's amb valors significatius (per exemple, amb la seva voluntat de sentit), tots prestarem més atenció al llegat personal que volem deixar. </span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Alex Pattakos, <i>En busca del sentido</i>. Los principios de V. Krankl aplicados al mundo del trabajo. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">D'entre tots els conceptes que han sorgit dels meus anys de pràctica dedicats a contrarestar l'ansietat davant la mort, considero que el de la propagació per ones concèntriques és molt útil.<br />Això de les ones concèntriques vol dir que tots nosaltres creem, tot sovint de forma no intencional i sense tenir-ne consciència, cercles concèntrics d'influència que poden afectar els altres durant anys o fins i tot, generacions. L'efecte que tenim sobre els altres es transmet, al seu torn, a d'altres, de la mateixa manera que els cercles concèntrics que es produeixen en llançar una pedra a un llac es continuen expandint, encara que ja no siguin visibles per a nosaltres. La idea que podem deixar alguna cosa nostra, encara que no hi siguéssim per tal de veure-ho, ofereix una potent resposta als que afirmen que la manca de sentit és la conclusió necessària de la nostra finitud i transitorietat.<br />Produir ones concèntriques no necessàriament significa que el nostre nom o la nostra imatge vagin a sobreviure. (...) Els intents de preservar la identitat personal sempre són fútils. La transitorietat és permanent. El concepte d'ones concèntriques es refereix a deixar alguna cosa de la pròpia experiència de vida. Algun gest, algun bon consell, alguna guia, algun consol als altres, sabent-ho o no.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Irvin D. Yalom, <i>Mirar al sol</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>* * *</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Tenir presa vol dir no estar en el que cada moment s'ha de fer. Vol dir tenir el cap en un altre lloc, en una altra cosa, en el que vindrà [...] Hi ha cada vegada més persones que es passen els dies anant d'una banda a l'altra, sense parar mai, sense donar pau als peus, ni als tramvies, ni als autobusos, ni als taxis, i que, quan ens troben, ens diuen: tinc pressa, molta pressa, faig tard, m'esperen, ja ens veurem d'un moment a l'altre [...] I, al capdavall, no fan absolutament res. Es passen anys sense fer literalment res [...] i, així, el que s'anomena fer bé les coses no es produeix mai perquè la disposició mental s'hi oposa d'una manera maquinal [...] En realitat, és ja literalment impossible d'aturar-se en el que es fa, dedicar un mínim de lentitud en els successius moments del present, fer les coses ben fetes.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Josep Pla, OC (31, 336) </span></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Algunes qüestions:</span></div>
<ul><span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tot funciona millor amb una certa activitat? Tant la ment com el cos ens ho reclamen?</span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Així, doncs, l'activitat és una de les claus del benestar físic i psicològic?</span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La ment i el cos ocupats ens allarga la vida?</span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ha de ser, però, quan es tracta d'un actuar que ens atorga sentit?</span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">O fins i tot, l'actuar per actuar, sempre és millor que l'apatia i la inacció?</span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Estar ocupats permanentment consultant els emails, els watsapps, facebook... ens fa sentir bé?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha formes d'estar ocupats postisses, artificials, neuròtiques que són com una escapatòria desesperada per evitar trobar-nos amb nosaltres mateixos?</span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El possible sentit de l'actuar acostuma a venir abans, durant o després de l'acció?</span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Diríem que un estrès sa i desitjable és aquell en què puntualment m'activo, però després em relaxo? </span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I, per contra, un estrès insà seria aquell en què estic permanentment ansiós?</span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si ens accelerem massa, si anem hiperactius, perdem la sensació de control, i ens podem posar maníacs?</span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan em sento bé i en tinc ganes, faig coses. És així habitualment? O més aviat, faig coses i em vénen ganes de fer coses? Què acostuma a venir abans, la motivació o l'acció?</span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">A <i>Ikigai</i>, llibre de Francesc Miralles i Héctor Lozano, la gent no es jubila mai. És clar que la paraula jubilació, en el nostre sentit occidental, no existeix. Jubilar-se, aquí ve a dir acabar. I al Japó, indica més aviat un canvi d'aires, on procures estar ocupat en alguna cosa, i gairebé sempre fent la teva aportació a la comunitat. Què en penseu?</span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com ho veieu aquest continuar aportant coses a la comunitat d'una manera no productiva?</span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què us sembla això de procurar sentir-se un membre útil i actiu de la societat, i no un individu ja aparcat?</span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La dieta d'Ogimi consisteix en la llei del 80%; és a dir, quan menges i notes, sents, que estàs ja al 80%, deixes de menjar. És el que d'una manera habitual i majoritària practiquem per aquí?</span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">V. Frankl no es va cansar mai de proclamar que quan la persona perd el sentit de la seva vida, emmalalteix. Si no tenim un per a què viure, se'ns enfonsa tot. Els habitants d'Ogimi sempre tenen un motiu per llevar-se al matí, alguna cosa que si ells no fan, quedarà per fer. Diríeu que aquest és un dels secrets si no d'una vida més llarga, d'una vida més plena?</span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">V. Frankl també deia que allò que atorga sentit a una persona pot divergir molt del que li atorga a una altra. D'acord. Però també insistia en què siguin quin siguin les activitats capaces d'injectar un sentit a la nostra vida, totes es conjuguen amb el verb estimar. És això? </span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Són activitats, doncs, en què l'aspecte més pròpiament productiu, si hi és, és només secundari. Hi coincidiu?</span></li>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Pot ser que algú que realitza una feina pesada, sense cap al.licient i mal pagada, amb tot, sigui capaç de trobar-hi un sentit?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Voldrà dir això que s'hi hagi de resignar per sempre més? Voldrà dir que no s'ha de lluitar per defensar unes condicions laborals justes i més humanes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Voldrà dir, però, que el sentit o no d'una activitat està més enllà de la pròpia activitat, què depèn força de la consciència amb què la realitzem?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Cal tenir un treball remunerat perquè la vida tingui sentit? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan tenim o estem patint una determinada situació vital complexa i que ens trasbalsa, per on començaríeu a gestionar-la d'una manera més funcional: pel que pensem, pel que sentim o per les accions i comportaments?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Una persona té el caràcter que té, o més aviat, el caràcter es forma i, per tant, és conseqüència del que hom fa? Podem, doncs, canviar el nostre caràcter directament?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ens aniria bé, com a filosofia de fons, com a bona filosofia de fons, pensar que el món és un lloc imperfecte, que les persones també ho som, però que, amb tot, està ple de possibilitats de creixement i realització?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Caldria, doncs, interrogar-nos sobre quin és el nostre combustible existencial, què és allò, quin tipus d'activitats ens fan mantenir la passió per la vida?</span></li>
</ul>
</div>
.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-72044232619915544772013-01-30T20:42:00.001+01:002013-01-30T20:55:32.811+01:00Sabem discriminar entre desitjos i necessitats?<span style="font-size: x-small;">El desig i la felicitat no poden viure junts.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Epictet</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">. . .</span></div>
</div>
<span style="font-size: x-small;">El desig és sempre desig insatisfet.</span><br />
<span style="font-size: x-small;">El desig és una nova mostra de finitud</span><br />
<span style="font-size: x-small;">L'ésser humà és l'ésser finit que desitja ser infinit. L'ésser incomplert que desitja ser complert.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Joan-Carles Mèlich</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * * </span></div>
</div>
<span style="font-size: x-small;">Que dolç és haver pogut experimentar tots els plaers i concupiscències i haver pogut comprovar l'engany que representen.</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Sèneca</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">La saviesa dóna un sentit, no de felicitat, però sí de tranquil.litat i de benestar que no té qui no l'assoleix. La saviesa és veure les coses de manera que s'ultrapassi el món material.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Moisès Broggi</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Quan és vell i veu les coses que ha viscut, que tot és efímer, que el que creia que tenia més valor no en té tant, pensa que les penes i les desgràcies no es poden evitar, però sí menysprear. Això està molt bé. Quan veus els infortunis, tot allò que et deixa enfonsat, que les coses materials surten al revés del que pensaves, que tot és efímer. Això, el vell, com que ho ha viscut, ja ho veu. Les penes i desgràcies no poden evitar-se a la vida, però sí menysprear-se.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Moisès Broggi</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * * </span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman","serif";}
</style>
<![endif]-->
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Si t’ho concedeixes,
pots renunciar-hi. Si no t’ho concedeixes, passa a ser irrenunciable.</span></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"> <span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";"></span></span></span> <span style="font-size: x-small;">G. Nardone</span></div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'actual societat de consum ens dificulta més avui que en temps pretèrits distingir amb una certa nitidesa entre desitjos i necessitats?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Abans que res, però, caldria aclarir què entenem per necessitats? I per desitjos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És fàcil poder-ho consensuar?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Allò que avui en dia considerem com a necessari coincideix en essència amb allò que sempre s'hi ha considerat? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Podríem atrevir-nos a elaborar un llistat mínim d'aquelles coses o aspectes sense els quals no es pot donar una vida humana de qualitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Esteu d'acord amb allò que ens recorda l'Elsa Punset que l'abundància no és tenir molt sinó allò suficient?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com és que, però, això habitualment només ho tenim clar els humans quan vivim per sota del nivell de supervivència?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les necessitats tenen a veure amb evolucionar i amb tocar de peus al terra?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Els desitjos, per contra, tenen a veure sempre amb el passat, amb mancances o carències que hem tingut, o fins i tot que hem imaginat tenir?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> El patró cultural que estem patint tendeix, com hem insinuat abans, a confondre desitjos i necessitats, però a més a més identifica desitjos i necessitats com a desitjos i necessitats exclusivament materials? No és una autèntica monstruositat això?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És que les persones, posem per cas, no tenim una absoluta necessitat de trobar sentit al que fem, o d'entendre el sentit del que estem fent? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenim necessitat de tenir una identitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenim necessitat de pertànyer a algun grup, familiar o més gran, un grup de pertinença?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenim necessitat de transcendir-nos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenim necessitat d'amor, o de ser reconeguts?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si en lloc de preguntar-nos el perquè volem unes determinades coses, ens preguntem el per a què les volem, estem fent una crida al futur, i ens aboca gairebé sempre a les necessitats. Hi esteu d'acord?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Així, doncs, la nostra malaltissa i patètica cultura consumista ens ha fet considerar com a necessàries coses absolutament supèrflues, i ens ha fet deixar de banda aspectes veritablement fonamentals per a poder portar una vida realment satisfactòria. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La crisi actual ajuda a clarificar les coses, o penseu que continuem confosos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les necessitats biològiques o primàries han d'estar cobertes o mínimament cobertes. I les necessitats, diguem-ne, existencials: la necessitat de ser acollit, de ser reconegut, de ser acompanyat, sobretot en els mals moments?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Podem viure sense amics? Aristòtil deia que es pot viure sense pares, sense parella, però no sense amics. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'únic veritablement important és estimar i ser estimat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tots tenim a les nostres cases racons de coses: roba, cd's, llibres... que no hem fet servir? Amb tot hi ha hagut una despesa energètica per fabricar-les. Quantes coses ens hem comprat només per impuls, i després no n'hem fet res?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">S'acabarà algun dia aquest consumir per consumir, aquest consumir inútil, que només serveix per mantenir unes multinacionals que necessiten expandir-se a costa dels recursos del planeta?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Caldria distingir entre el desig existencial, antropològic, i el caprici?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Caldria diferenciar entre desig i consum? Una cosa és el consum i el caprici i l'altra el desig?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'objectiu últim de la publicitat n<span style="font-size: x-small;">o és tant vendre un determinat producte, sin<span style="font-size: x-small;">ó fer que la gent se senti permanentment insatisfeta. Què en penseu?</span></span> </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha una dimensió antropològica bàsica de l'ésser humà com l'ésser que no es conforma mai amb allò donat. Podríem dir que els humans sempre ens trobem, partim d'un món i d'unes situacions determinades, i desitgem un altre món i unes altres circumstàncies. Hi esteu d'acord? Esteu d'acord que el desig, no el caprici, forma part constitutiva i estructural de l'ésser humà?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Estoïcisme i budisme proclamen que, per ser feliç, cal eliminar els desitjos? És realment possible això?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Més que eliminar, podríem parlar d'intentar controlar-los, d'intentar que no ens desbordin. Això és possible?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Estar content, posem per cas, vol dir estar contingut, dins dels meus límits.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És important aprendre que totes les coses tenen el seu moment, i que no sempre tot es pot satisfer immediatament?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És aquest un dels problemes més greus dels nens i joves d'avui en dia?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què en penseu d'expressions del tipus: tinc un mòbil que em funciona perfectament, però necessito canviar-lo. Tinc un cotxe que va molt bé, però necessito canviar-lo...? No és una qüestió força malaltissa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> No és malaltís associar objectes de consum amb la pròpia identitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenim una identitat molt afeblida, molt mancada de substància, i és per això que necessitem alimentar-la com sigui i de la manera que sigui?</span></li>
</ul>
.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-62635297986011917232012-02-07T21:23:00.000+01:002012-02-08T11:24:17.004+01:00Els nostres rituals diaris<span style="font-size: x-small;">El costum és el gran guia de la vida humana.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">David Hume</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<span style="font-size: x-small;">És cert que tinc mals hàbits: prenc el te a les tres.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Mick Jagger</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Ocupa't de les petites coses, i les coses grans s'ocuparan d'elles mateixes.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Emily Dickinson</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * * </span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">Els hàbits formen el caràcter, i el caràcter forma el destí.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Joseph Kaynes</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">La felicitat és el desig de repetir.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Milan Kundera</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span><br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">L'hàbit és una forma de mandra mental.</span></div>
<span style="font-size: x-small;">*</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">En la vida humana, pesant com pesen decisivament els hàbits, les repeticions, l'automatisme continuat i persistent, els ulls serveixen ben just per al que fan habitualment, de manera que són ulls que no miren més del que exigeix l'automatisme de cada dia.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Josep Pla</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;"><u>Unes quantes preguntes rutinàries</u>:</span></div>
</div>
</div>
</div>
<ul>
<li><span style="font-size: x-small;">Creieu que som ritualistes per naturalesa?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Creieu que, en el fons, som un animal de costums?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Seríeu capaços de detallar els petits rituals a partir dels quals organitzeu la vostra quotidianitat diària?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Som realment conscients que la majoria de les nostres accions i activitats diàries les tenim automatitzades, i algunes, fortament ritualitzades?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Fins a quin punt ens podem sentir perduts, desorientats o fins i tot ansiosos si no podem dur a terme algun dels nostres <i>imprescindibles</i> rituals? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És important anar incorporant petits hàbits a la vida quotidiana?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És important ajudar, sobretot els nens, a incorporar petits hàbits, suposadament útils, funcionals i saludables?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És bo acostumar-los a la rutina de les menjades, del bany diari, de l'anar a dormir a la mateixa hora...?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Els hàbits, les rutines i els distints rituals implicats ajuden a fer-los sentir més relaxats i segurs?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quan una acció, comportament o activitat l'hem convertit en un hàbit, l'esforç que suposa haver-los de dur a terme és menor? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Tendim a realitzar-los de manera semiautomàtica, sense haver de pensar o haver de decidir si les fem o no les fem, si són pesades i rutinàries o no ho són? Les fem, i punt?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">En els adults, hi ha rituals com posem per cas el cafè diari, la lectura abans d'anar a dormir, l'estoneta sagrada que ens hem reservat per escoltar música, per veure aquella pel.lícula d'aquell director que tant ens fascina... per cuidar les quatre plantes que tenim... que suposen una mena de parada, d'oasi, en el batibull de les nostres vides?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Us sembla que els nens i adolescents actuals, encara que sigui inconscientment, ens estan reclamant unes rutines i pautes de conducta que els facin sentir més segurs i que els facilitin la majoria de tasques diàries?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Pot ser que moltes de les dificultats dels nostres nens i adolescents que acostumem a atribuir a una falta de voluntat, d'interès o de motivació, siguin degudes a una incapacitat dels adults d'haver-los fet interioritzar una sèrie d'hàbits i rutines funcionals?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">No li estem donant massa importància, posem per cas, a la motivació?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quantes de les activitats que hem de dur a terme cada dia les fem realment motivats?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I amb tot, les continuem fent. O no? Llavors...?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Els rituals principals dels humans són els hàbits?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Els rituals, en totes les cultures, serveixen per canalitzar els moments més importants de la vida?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Els rituals de pas: de naixement, d'entrada a la vida adulta, de matrimoni... de mort, tant vius i presents en moltes cultures, creieu que en l'actualitat i entre nosaltres, s'estan descafeinant força pel que fa a la repercussió real que tenen en les nostres vides?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I això quines conseqüències té? Guanyem més llibertat individual o més aviat ens sentim més indefensos, més a la deriva, per poder navegar per les aigües no sempre clares de la vida? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Els rituals ajuden a crear vincles amb els altres, ens ajuden a ajuntar-nos? I si això és així, vol dir que contribueixen a la nostra felicitat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Els rituals ajuden a no fer les coses de qualsevol manera? L'hora de menjar és alguna cosa més que el moment d'incorporar nutrients al nostre cos, és una ocasió per trobar-nos i per parlar i comentar coses</span><span style="font-size: x-small;">. És així?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Veieu diferències entre els rituals i les petites rutines de cada dia?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Els rituals més aviat tenen un contingut simbòlic, és a dir, no importa tant el que faig sinó el que hi ha a sota del que faig, i a més ho faig a consciència, i me n'adono del que estic fent i del perquè ho estic fent?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">En canvi, les petites rutines diàries serien comportaments més automatitzats, que ens estalvien molta energia, pèrò que, en no ser-hi realment presents, no generen el benestar dels rituals pròpiament conscients?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">En aquest sentit, podríem dir que, tot sovint transformem alguns rituals en coses purament rutinàries? Podem fàcilment convertir el ritual de menjar i reunir-nos al voltant d'una taula amb la rutina d'haver de menjar?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Si ens llevéssim una hora abans del que ho fem habitualment, seríem capaços de trobar temps per a d'altres coses, i per programar-nos amb més consciència i ajustament les petites rutines del dia que acabem d'encetar?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;"> Quins petits rituals de cada dia us ajuden a ser una mica més feliços?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hi procureu destinar-hi un espai?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Esgarrapar un espai diari per a aquests petits rituals us sembla una bona inversió? Us sembla una simple distracció o són, en el fons, allò que dóna suc i sentit a la nostra vida?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quan el ritual es fa amb consciència i amb sentit, us sembla que deixa de ser una simple i mecànica rutina?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Segons com fem el petó de bona nit a les persones que estimem, pot ser que sigui una simple mecànica o un desig sincer de transmissió d'afecte?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Podríem dir que quan fem el ritual <i>perquè toca</i> l'estem transformant en una rutina?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El ritual del bany abans d'anar a dormir en el nounat, el ritual de llegir un conte també abans de dormir, la dutxa reparadora del final del dia, el ritual d'esmorzar amb la lectura del diari... els acostumem a fer amb consciència o són pura i fatigosa repetició?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;"> El ritme superaccelerat de la nostra vida desvirtua i buida de contingut molts dels nostres i antics rituals més entranyables? La velocitat ho acaba matant tot?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La pèrdua gradual en la nostra cultura dels petits ritus de pas ha estat un autèntic desastre? Aquests petis ritus dels primers pantalons llargs, del primer rellotge, del regal del padrí, de la primera comunió en persones creients, de la primera regla, de la primera fotografia feta per un professional, del primer dia que el pare o la mare ens autoritzava a ajudar-los en les seves respectives feines... no creieu que ens ajudaven a marcar uns decorats i unes referències que ens permetien transitar millor en aquests anys difícils i insegurs, sobretot de la primera adolescència? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Podíem dir que aquests ritus de pas són com una mena d'aixopluc que ens facilita la cultura per dotar de sentit i coherència uns moments de canvis profunds i, per tant, d'incertesa?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Així, doncs, diríem que els rituals serveixen per gestionar millor els processos de canvi?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I per afrontar millor les diverses pèrdues que tots tenim al llarg de la vida?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I per tranquil.litzar-nos, per canalitzar millor unes determinades emocions?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I per tenir una certa il.lusió que, fins a cert punt, tenim un cert control de les coses i de la vida?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És ben clar que l'exageració d'això últim contribueix a formes patològiques d'intents reiterats i fracassats de controls obsessius sobre tot allò que ens envolta. No ho veieu així?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Serveixen també per integrar-nos millor i fer-nos sentir membres d'una comunitat que participa d'uns mateixos símbols ritualitzats? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Encara que evidentment varien les formes dels rituals de les distintes cultures, no us sembla que el fons és bastant compartit?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Què passa amb tota l'energia que no sabem canalitzar de forma creativa o que la societat no dóna eines per poder-la canalitzar? Segons Fromm, s'esdevé energia destructiva. Què en penseu? Hem deixat els joves a la intempèrie a l'hora d'ajudar-los a canalitzar aquest plus d'energia? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Potser hauríem de revisar i actualitzar alguns d'aquest rituals?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Els actuals i rapidíssims rituals de dol ajuden a canalitzar-lo adequadament?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És que només ens interessa els resultats, la solució, ja? Ens estem oblidant massa dels processos?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Ens hem oblidat que les persones també tenim el dret d'estar tristos?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">En reduir a la mínima expressió els processos provoquem que tot ho visquéssim per dins, d'amagat? És, però, la millor i més funcional manera de canalitzar-ho?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I els ritus estacionals, la majoria agraris? No ens ajudaven a recordar el nostre vincle indestructible amb la terra, amb la vida, amb el pas del temps?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I les fogueres de Sant Joan, i el foc que purifica, que ens permet renovar-nos i desfer-nos dels trastos vells i atrotinats? Psicològicament, no hauríem de tant en tant també de cremar vells problemes per fer espai a il.lusions i projectes nous? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I quan els rituals s'esdevenen rutina, i la rutina una forma de mandra mental?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">No caldria, de tant en tant, oxigenar-nos una mica i ser capaços de trencar aquelles rutines que ens acomoden en excés a aquells costums i hàbits que no ens donen cap mena de satisfacció?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quantes vegades no ens comportem com autèntics esclaus de cadenes rutinàries que, a poc a poc, ens acaben amargant l'existència?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">On trobar el terme mig entre la tranquil.litat i els inqüestionables beneficis dels hàbits i els perills de caure sota la seva implacable tirania?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Caldria flexibilitzar i actualitzar contínuament els nostres costums?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Caldria prescindir absolutament de cap costum? És possible això?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">On trobar un petit recer on aixoplugar-nos de la implacable i irreversible contingència i incertesa de la vida?</span></li>
</ul>.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-71780309898305136412011-11-22T18:55:00.000+01:002011-11-23T10:01:22.944+01:00En sabem molt d'amargar-nos la vida?<span style="font-size: x-small;">-M'estimes?</span><br />
<span style="font-size: x-small;">-Sí.</span><br />
<span style="font-size: x-small;">-De veritat?</span><br />
<span style="font-size: x-small;">-Sí, de veritat.</span><br />
<span style="font-size: x-small;">-Però, de veritat de veritat?</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Ronald D. Laing</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Portar una vida amargada ho pot fer qualsevol</span>, <span style="font-size: x-small;">però amargar-nos la vida expressament és un art que s'aprèn, no n'hi ha prou de tenir alguna experiència personal amb un parell de contratemps.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Paul Watzlawick </span></div>
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Un home vol penjar un quadre, però quan té el clau a la mà s'adona que li falta el martell. Tot seguit pensa a trucar el veí perquè li'n deixi un, però en el viatge de casa seva a la del veí comença a fer-se càbales sobre què li dirà quan li demani l'eina. De cop recorda que el veí el va mirar de forma estranya quan el va trobar a l'ascensor l'última vegada, i arriba a la conclusió que li té mania, i que a diferència del que ell faria, mai no li deixarà el martell. Molt enfadat, quan el veí li obre la porta li crida: ja et pots quedar el teu martell, tros d'ase!</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Paul Watzlawick, <i>L'art d'amargar-se la vida</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>* * *</i></span></div>
<div style="text-align: left;">
<u><span style="font-size: x-small;">Per tal d'amargar-nos el cafè:</span></u></div>
<ul style="text-align: justify;">
<li><span style="font-size: x-small;">Penseu que realment tenim molta capacitat i habilitat per amargar-nos la vida?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;"><i> </i>Tanta facilitat tenim per fer-nos la vida difícil i complicada?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Gairebé tots tenim motius, i cada dia, per sentir-nos tristos o preocupats, però espatllar-nos la vida a propòsit és una altra qüestió, oi? I amb tot, ho acostumem a fer. O no?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Això és una habilitat, no?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I per tant, cal aprendre-la.</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Obstinar-nos, posem per cas, a veure només l'aspecte negatiu de les coses, és una d'aquestes <i>extraordinàries</i> habilitats apreses? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Diríem també que les persones amb grans habilitats per amargar-se la vida són també molt hàbils a l'hora de saber amargar la vida als altres?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Tots tenim uns determinats patrons o estil personal amb què ens enfrontem amb la vida? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">En som sempre conscients d'aquesta manera particular, personal i apresa d'enfrontar-nos amb les qüestions de l'existència diària?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quan comencem a estar convençuts que estem en possessió de la veritat i que és el món qui està equivocat, és quan posem en marxa la fàbrica d'amargar-nos la vida?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Penseu que tenim la capacitat de construir-nos una vida veritablement desgraciada?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Tanta responsabilitat tenim en el còmput global de felicitat o infelicitat de la nostra vida? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Som cadascun de nosaltres els principals artífexs dels obstacles i limitacions a una vida agradable?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I si és que sí, en som conscients?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Tenim molta tendència a treballar i a identificar-nos amb el patiment?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">D'on ho aprenem aquesta tendència a patir per tot, a amargar-nos per gairebé qualsevol cosa?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">D'on neix aquest posicionament vital?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Potser perquè a força de victimitzar-nos ens alliberem de la nostra responsabilitat personal a intentar canviar les coses?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El camí destructiu és més fàcil que el constructiu?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Tenim més models de destrucció que de construcció?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quantes vegades acostumem a dir<i>: és que jo sóc així, jo sóc patidor o patidora de mena? </i>Ho expressem com si fos un destí inevitable que cal acatar? Com una condemna irreversible?<i><br /></i></span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Com és `possible que ens arribéssim a identificar amb allò que no ens agrada, i que a sobre diguem que no ho podem canviar? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Watzlawick diu que per viure en la infelicitat i l'amargor només cal:</span></li>
</ul>
<ol style="text-align: justify;"><ol>
<li><span style="font-size: x-small;"> Que ens creéssim problemes i, si no en tenim prou amb els nostres, que assumim com a propis els problemes dels altres, que omplim la nostra vida de complicacions reals o fictícies i que concedim molta importància a tots els esdeveniments negatius. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">En segon lloc, ens aconsella pensar que sempre tenim la raó, i que tot és blanc o negre, i que només existeix una veritat absoluta, la nostra. Rebutgem d'entrada tot el que diguin els altres. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Vivim obsessionats: triem un esdeveniment prou negatiu de la teva vida i convertim-lo en un record inesborrable, portem-lo una vegada i una altra a la nostra ment, fins que només visquéssim per pensar en això. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El present no val la pena, pensem sempre en el futur. Pensem sempre en el futur o en el passat. Ajornem sempre el gaudi dels plaers del present perquè no podem saber què ens portarà el futur.</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Mai no ens perdonem. Arribarem a un punt en que només sentirem autocompassió. Pensem que som els únics responsables del que ens passa i que mai no hi ha situacions que s'escapen del nostre control.</span></li>
</ol>
</ol>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què en penseu de tot plegat? Us hi sentiu identificats? Molt? Poc? Una mica? Una mica molt?...</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> Us sembla que som molt detallistes a l'hora de fer coses per amargar-nos la vida i, per contra, quan ho volem arreglar, habitualment no som gaire estudiosos ni primmirats, i ho volem resoldre a l'engròs? I precipitadament?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha persones, posem per cas, que són extremadament patidores i que tot i que els amarga la vida ser així, estan contentes i orgulloses del seu patiment perquè és la manera que tenen de demostrar-nos que es preocupen per nosaltres: <i>fins que no m'has trucat no he pogut dormir, m'has fet patir molt.</i> Això és realment un mèrit?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Pot ser que davant d'una mateixa situació, una persona ho vegi com un problema i una altra, no? Llavors, on són realment els problemes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El nostre posicionament davant d'una determinada situació complicada, pot fer que generéssim vies per resoldre el problema o, per contra, per cronificar-lo? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Bona part del problema del patiment són les nostres expectatives exagerades. Hi esteu d'acord?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Schopenhauer, que passa per ser el prototipus de filòsof pessimista, a <i>L'art de ser feliç</i>, diu que el primer que hem de saber és que venim a patir, i un cop ho sabem, no patim tant. Què en penseu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">N'hi ha que diuen que tots els problemes tenen solució, i si no tenen solució, és que no són un problema. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Entendre per què hi ha un determinat patiment rebaixa molt el patiment?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I entendre que no ho puc entendre, també? Això ajuda a relativitzar-ho?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'humor, el sentit de l'humor, ajuda també a relativitzar les coses, i ens tranquil.litza?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Perquè l'humor es basa, en el fons, en el contrast entre allò que voldríem i allò que s'esdevé, de manera que ens fa tocar de peus a terra i ens obliga a resituar-nos en la nostra condició humana. Com ho veieu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">N'hi ha que parlen de la terribilitis com una de les grans malalties contemporànies: la tendència a qualificar de molt dolent o terrible successos o esdeveniments de la nostra vida que no ho són. Penseu que és veritat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Caldria, doncs, analitzar i potser desfer, modificar o substituir algunes de les nostres creences?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenim interioritzades, de manera inconscient, moltes creences que són autèntiques fàbriques d'amargar i complicar-nos la vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Coneixem persones que s'amarguen la vida i que, a més, aconsegueixen amargar la vida dels altres?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha moltes persones corrosives, persones vinagre?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I quins trets comuns creieu que tenen?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com podríem ajudar a algú que veiem que s'està amargant la vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Que vigili les seves relacions i que estigui disposat a canviar i a intentar canviar?...</span></li>
</ul>
<ul>
</ul>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;"><i> </i></span></div>.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-76906609663530902762011-10-22T18:32:00.000+02:002011-10-22T18:33:25.210+02:00Justícia o injustícia de la vida<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">La teva vida està circumscrita a un període de temps limitat. Si no aprofites aquesta oportunitat per asserenar-te, passarà i tu també passaràs i ja no n’hi haurà cap altra.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"> </span>*</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Cadascú viu exclusivament el present, l’instant fugaç. La resta, o ja s’ha viscut o és incert; insignificant és, per tant, la vida de cadascú i insignificant també el racó de la terra on viu.</span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"> Marc Aureli</span></div>
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
<br />
<span style="font-size: x-small;">Per creure en la possibilitat de ser feliços, primer cal tocar el fons de la desil.lusió.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">W. Shakespeare</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * * </span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: xx-small;"><br />
</span></div>
<b> </b><span style="font-size: x-small;">Si existeix alguna possibilitat
d'aconseguir alguna cosa semblant a la felicitat, consisteix a aprendre a
tolerar la frustració.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Lucía Etxebarría </span></div>
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
<b></b><span style="font-size: x-small;">Tots els problemes de la humanitat provenen de la incapacitat de l'home d'estar assegut, sol i en silenci.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Blaise Pascal</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * * </span></div>
<b></b><span style="font-size: x-small;">Tota l'energia que no aprenem a dirigir a crear es converteix en energia destructiva.</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"> Erich Fromm</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">* * *</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;">L'ocell trenca la closca de l'ou. L'ou és el món. Qui vulgui nàixer ha de trencar un món.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Hermann Hesse</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"> * * *</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Quan hom parteix de la idea que aquest és el millor dels mons possibles, quedar-se sense diners, tenir mal de queixal o errar el matrimoni constitueix un indescriptible ridícul [...] En canvi, quan hom parteix del principi que aquest és el pitjor dels mons imaginables i que en el curs de la vida succeeixen les coses pitjors, les coses inherents a l'animalitat humana, el fet de tenir encara que no sigui més que una salut relativa, el fet de menjar seguit i de poder anar tirant amb més o menys immodèstia constitueix una satisfacció lluminosa, tònica, evident.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Josep Pla</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;"><u>Parlem-ne una mica</u>:</span></div>
<div style="text-align: right;">
</div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Es pot arribar a determinar objectivament la justícia o injustícia de la vida? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Parlar de trobar justa o injusta la vida és parlar més aviat de sensacions, de sentiments, o de realitats objectives que es poden quantificar i mesurar?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Perquè sempre que diem, posem per cas, que la vida és injusta, ens estem referint a la vida en si, o a la <b>nostra</b> vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha gent que ha rebut molt i, això no obstant, senten que la vida els deu molt, que ha estat injusta?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha gent, per contra, que ha rebut molt poc i se senten satisfets amb la vida, consideren que ha estat prou justa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si tal com sembla, la valoració decisiva és en termes inevitablement subjectius, de què depèn, sobretot, que ens decantéssim per l'agraïment o per la reclamació?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Us sembla que les nostres creences i les consegüents expectatives generades tenen molt a veure en el nostre dictamen final?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Unes creences rígides o molt rígides sobre com hauria de ser el món, els altres i nosaltres mateixos, afavoreixen sempre una certa decepció, una certa desil.lusió i, per tant, una certa sensació d'injustícia?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan considerem que nosaltres, el món o els altres no funcionen com creiem i esperem que haurien de funcionar, com acostumem a reaccionar? Quina emoció bàsica se'ns dispara?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La ràbia, oi?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I quan se'ns dispara la ràbia, el problema que sorgeix és saber-la canalitzar adequadament, i poder-la convertir en motor d'acció. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Habitualment, però, ho aconseguim?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És difícil no pensar que la vida és injusta quan estem passant per circumstàncies difícils o traumàtiques? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És gaire habitual considerar aquest moments o temporades dolorosos com una prova que ens posa la vida per a poder millorar i créixer?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És que no és veritat que quan som capaços de superar un fracàs o una contrarietat, la nostra autoestima augmenta?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És que continuem pensant, ingènuament, que la nostra autoestima només s'alimenta de coses positives?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com s'enforteix un sistema immunològic? Llavors?...</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan diem que la vida és injusta és perquè esperem que altres persones o altres circumstàncies ens atorguin o ens retornin aquesta justícia? Hi esteu d'acord?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Siguin quines siguin les vivències i circumstàncies per les quals passem, no tenim dret a dir que la vida és injusta?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És tot i sempre un problema de canalització i gestió internes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tot es redueix a analitzar i reflexionar sobre com som, quins valors tenim i quines expectatives ens hem format, que ens han portat a trobar la vida injusta?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si anem per la vida sempre amb una mena de calculadora que sempre va sumant i restant, és més possible que no trobéssim l'equitat de la vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La generositat, l'espontaneïtat i no posar-nos unes expectatives molt elevades poden ser bons antídots contra la possible injustícia de la vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I quan la vida ens regala coses de forma gratuïta, coses que no ens esperàvem i que potser ni tan sols ens mereixíem, llavors què diem de la vida, que és injustament justa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> Donar gratuïtament sense esperar res a canvi incrementa la probabilitat que la vida, també gratuïtament, d'una o altra manera ens ho acabi recompensant?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Pot ser que, tot sovint, ens costa veure aquesta recompensa perquè pretenem que les nostres accions tinguin resultats immediats?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> Quan analitzem circumstàncies de la nostra vida, pequem tot sovint de saber adoptar una perspectiva adequada?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Així, doncs, només quan som capaços de gaudir de la vida, aquesta ens sembla justa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I gaudir, saber gaudir realment de la vida, és una cosa que només depèn dels vents favorables o desfavorables de l'exterioritat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Som molt estrictes a l'hora d'usar el concepte de justícia? La justícia és necessàriament una cosa que implica reciprocitat, una relació simètrica entre el que dono i el que rebo?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I quan no rebem l'equivalent al que hem donat, parlem d'injustícia?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Això, però, ens obliga a anar per la vida sempre calculant i comparant, no?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">D'altra banda, parlar de si la vida ha estat o no justa amb mi, no és una cosa massa genèrica i impersonal?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No fóra millor parlar de relacions més justes o de relacions més injustes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Podem realment ser justos amb els nostres pares si tenim en compte que ells ens van donar la vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenim, d'altra banda, una gran facilitat per fixar-nos en allò no rebut i oblidar-nos i no valorar com cal allò rebut?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Una petita gota d'ingratitud pot arribar a esborrar tot un mar de generositat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenim un concepte massa sòlid, massa fix, del que és la justícia, i en funció justament d'aquesta rigidesa patim. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Pot ser, doncs, que el que ens fa sofrir veritablement no és allò que ens passa, sinó com ho tenim categoritzat, com a just, injust... o terriblement injust? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hauríem de ser capaços, de tant en tant, de saber flexibilitzar determinats conceptes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Té sentit i serveix realment d'ajut voler <b>convèncer </b>racionalment algú que ens diu que està passant per una situació dolorosa i injusta, dient-li que està equivocat, que no té motius per sentir-se així... i que ara mateix li mostrarem i demostrarem?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què és, doncs, allò que primer hauríem de fer, si és que realment volem ajudar-lo?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Perquè, si una persona ha sofert, això ja és una cosa independent de les seves idees, és una cosa que viu en el seu cos. Hi esteu d'acord?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Esteu d'acord, doncs, que només quan l'haguéssim fer-se sentir acompanyat en el seu dolor, podem començar, molt a poc a poc, molt gradualment, a desmuntar i desgranar la rigidesa d'algun dels seus conceptes (o creences)?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Els pares, hauríem d'ajudar els joves adolescents a articular i vehicular de manera adequada el seu saludable desig de justícia, i de denúncia de la injustícia?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Amb una generació o generacions de joves adormits i sense ganes de canviar i transformar el món, hi hauria conquestes socials?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És bo, doncs, ajudar a canalitzar els ideals dels adolescents?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I quan el cinisme de molts adults només els ajuda a avortar-los?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I quan els tractem d'ingenus, i de romàntics?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com es pot treballar la fortalesa interior davant de les adversitats de la vida? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Pot ser que, de vegades, tenim una versió massa idealitzada de nosaltres, dels altres i de la vida en general?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Realment ens preparen per poder afrontar les inevitables adversitats de la vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És veritat que, tot sovint, la vida no ens dóna allò que creiem que ens hem guanyat? És, però, també veritat que la vida, a vegades, ens dóna allò que no ens mereixem?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si la vida és com és, i nosaltres, cadascun de nosaltres,
en som un trosset insignificant, un trosset insignificant d'alguna cosa
que ens ultrapassa i que va a la seva, del tot indiferent als nostres desitjos i necessitats, per què aquesta obsessió nostra a
queixar-nos llastimosament quan la vida no satisfà les nostres
previsions? És que no hi havíem inclòs també allò dolorós i
desagradable? És que això no forma part inseparable de la vida? Llavors,
quan apareix el fracàs, el desencís, el dolor, diem que això no hauria
de passar, que això no és vida, i que la vida és terriblement injusta. I
quan això s'esdevé, la VIDA, observant-los incrèdula de dalt estant,
conclou que als humans ens costa molt aprendre a viure.</span><span style="font-size: x-small;"> </span></li>
</ul>.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-80127107185464123402011-06-16T18:38:00.000+02:002011-06-16T18:38:33.666+02:00Com il.lusionar-nos en temps de desil.lusions?<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Aliud agere quam nihil.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">(Fer alguna cosa abans que res.)</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Sèneca</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> La veritat no és allò que descobrim sinó allò que creiem.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Antoine de Saint-Exupéry</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> El mal que ens turmenta no està en el lloc en què ens trobem, sinó en nosaltres mateixos. Estem sense força per suportar qualsevol contrarietat, incapaços de tolerar el dolor, impotents per gaudir de coses agradables, sempre descontents de nosaltres mateixos.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Sèneca, <i>De tranquillitate animi</i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>* * * </i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ningú no pot fer que et sentis infeliç si tu no li ho permets.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Franklin D. Roosevelt</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La desgràcia és literalment inevitable, i quan apareix, per la raó que sigui, l'excepció, la sort, la chance, el luck, la seva presència ens inunda de llum inusitada i meravellosa, és una cosa que té la frescor de la sorpresa -és una propina.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Josep Pla</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Fes desaparèixer la il.lusió, i així deixaràs també de queixar-te i de sentir compassió per tu mateix; i, quan deixis de queixar-te i de sentir compassió per tu mateix, desapareixerà també el dolor.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Marc Aureli</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les il.lusions ens fan reaccionar en moments difícils, ens permeten recuperar l'esperança, ens ajuden quan estem cansats, apàtics, desil.lusionats, i ens proporcionen la força necessària quan necessitem tornar a creure en nosaltres.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">M. Jesús Álaba, <i>Recuperar la ilusión</i> </span></div><div style="text-align: center;">* * *</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La il.lusió no és el contingut de la felicitat, però sí el seu embolcall. Tenir il.lusions és viure mirant en direcció al futur i, per tant, tenir metes, reptes, objectius i un pla per acomplir. És important viure amb il.lusió perquè és el motor que ens mou i ens condueix sempre a alguna cosa millor, a millorar-nos a nosaltres mateixos.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Luís Rojas Marcos</span></div><div style="text-align: center;">* * *</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tots tenim la capacitat d'afrontar amb ànim els reptes de la vida, però a vegades perdem el contacte amb la font d'energia interior. Per poder gaudir-ne hem de conrear alguns sentiments clau, com ara la passió, l'alegria, l'esperança i el sentit de la vida. Si ens centrem en això, estarem més satisfets amb el nostre projecte vital i descobrirem un propòsit superior a nosaltres mateixos.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">José Antonio Marina</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">L'ànima té il.lusions, com l'ocell té ales. Això és el que la sosté.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Víctor Hugo </span></div><div style="text-align: center;">* * *</div><div style="text-align: left;"><br />
<span style="font-size: x-small;"><u>Preguntes desil.lusionants:</u></span><br />
<ul><li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La il.lusió ha tingut i té bona i mala premsa</span>. <span style="font-size: x-small;">De vegades parlem de <i>fer-se il.lusions</i>, <i>d'il.lusions també es viu</i>, <i>és un il.lús</i>, <i>no toca de peus a terra</i>... Amb tot, la il.lusió és també una poderosa eina per viure. Com ho veieu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> N'hi ha que diuen que la il.lusió és la nostra millor companyia, la nostra aliada més fidel davant les dificultats i de la vida en general. Hi esteu d'acord?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si la pèrdua, l'absència d'algú o d'alguna cosa, és allò que ens empeny a crear, l'art, o qualsevol activitat creativa, és una bona manera de recuperar la il.lusió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La creativitat és de les coses que ens fa sentir la vida amb sentit, que val la pensa ser viscuda?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com us ho feu habitualment per recuperar la il.lusió o les il.lusions? Quines estratègies us acostumen a funcionar? Quins automatismes se us posen en marxa davant d'una pèrdua d'il.lusió o il.lusions?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Amb els anys, costa cada cop més recuperar la il.lusió o il.lusions perdudes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Amb els anys, cada cop costa més mobilitzar recursos i energies? O no? O no necessàriament?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les il.lusions acostumen a anar associades a projectes o a grans projectes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No és un perill això?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Llavors, quan tenim vuitanta i més anys, enmancar-nos un projecte, estem condemnats a viure del tot desil.lusionats?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La il.lusió, doncs, hauria d'estar més vinculada al present, a cada moment viscut?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Seria convenient entrenar la nostra percepció de la realitat perquè no estigui tan centrada en allò que ens manca, i més en allò que tenim?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Seria bo quedar-nos amb la il.lusió d'allò que tenim?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les il.lusions construïdes sobre projectes a llarg termini, no tenen molts números d'esdevenir estèrils? El marge d'interferències, de conflictes, de problemes... d'incertesa, no és molt i molt gran? No ens arrisquem massa a jugar-nos-ho tot a una sola carta, i a més a més, una carta molt llarga?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Fóra bo ser capaços, si més no, de fraccionar, de segmentar les distintes etapes d'aquest gran projecte? Així, valorant els petits passos assolits, no ens arriscaríem tant a la possibilitat de desil.lusionar-nos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hauríem de procurar compensar una mica la il.lusió, posem per cas, pel que pensem cfer durant l'estiu, amb la il.lusió pel que estem fent ara, aquests dies? És bo i convenient deixar que el present se'ns esmunyi entre els dits?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Posar tota la il.lusió en una cosa tan incerta com el futur, no és arriscar-nos molt?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La il.lusió, la possible il.lusió per un projecte no hauria d'anul.lar la il.lusió pel present. Hi esteu d'acord?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La il.lusió pel proper cap de setmana no aconseguei, tot sovint, esborrar d'il.lusions i de possibilitats de gaudir la resta dels dies de la setmana?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Vivim moments no gaire il.lusionants pel que fa al futur. Això de centrar-nos una mica més en el present i a exhaurir totes les possibilitats no és més necessari avui que mai, per no desil.lusionar-nos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Cal, més que mai, procurar afrontar les petites coses de cada dia amb el màxim d'il.lusió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En una època en què hem rebaixat les nostres expectatives, estem més preparats per fer aquest canvi de valoració del dia a dia?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Cal procurar entrenar la mirada cap al present i també cap al nostre interior, perquè tot sovint tenim recursos i capacitats que desconeixem que tenim?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Vénen temps d'aprendre a redireccionar la mirada cap a l'interior?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En un món cada cop més inestable i incert, cal cxercar una mica d'estabilitat en la nostra fortalesa interior?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Habitualment sentim a dir: <i>la il.lusió de la meva vida seria tenir</i>... Què en penseu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si focalitzem la il.lusió en els objectes, què ens queda d'il.lusionant en època de crisi?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I l'àmbit de la relació, no podria ser un continent fascinant i il.lusionant?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Conèixer més a fons els nostres fills, la nostra parella, els amics... no pot ser també il.lusionant?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I anara a prendre un cafetó amb algú que fa molt o poc temps que no veiem?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La crisi és també una oportunitat per ser capaços d'il.lusionar-nos per coses que van més enllà dels objectes de consum?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">De les desil.lusions, dels fracassos, n'aprenem o en podem aprendre molt? A través seu podem aprendre i descobrir nous motius, nous projectes per il.lusionar-nos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com és que bona part dels joves d'avui en dia estan tan poc il.lusionats? Tot s'explica per l'actual crisi?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Segurament mai no hi ha hagut cap generació de pares tan preocupats pel benestar i la felicitat dels seus fills, i paradoxalment, assistim a l'eclosió d'una generació de joves majoritàriament desencisats i mancats de vitalitat. Com us ho expliqueu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com viuen els nostres joves, posem per cas, els seus desenganys sentimentals? Com és que s'enfonsen tant i tan?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si no tenim, o deixem de tenir, il.lusions pròpies, es pot viure des de la il.lusió o il.lusions dels altres, per exemple, les dels fills?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Els fracassos, les desil.lusions, sobretot les primeres, ens ajuden a recalibrar les nostres il.lusions? Ens ajuden també a tocar de peus a terra?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ser capaços d'incorporar sempre alguna petita novetat en les coses rutinàries de cada dia, ajuda a mantenir viu el foc de la il.lusió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha persones especialitzades a robar-nos, a xuclar-nos, les nostres petites o grans il.lusions?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">N'hi ha, per contra, que amb el seu caràcter, amb la seva forma d'actuar, ens fan venir ganes de viure i d'enganxar-nos a la vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Un optimista fantasiós que no toca gaire de peus a terra és capaç de fabricar il.lusions consistents?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ser capaç d'acceptar que les coses són com són i no com voldríem, desitjaríem o necessitaríem que fossin, és un bon antídot contra les decepcions?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les il.lusions utòpiques, plantejar-nos objectius inassolibles, realment ens ajuden? O són el camí directe per a una desil.lusió colossal?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'espiritualitat, procurar conrear l'espiritualitat, pot ajudar-nos a mantenir viva la il.lusió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La quantitat i freqüència de les nostres desil.lusions depèn molt del tipus de creences més o menys funcionals amb què intentem gestionar la nostra vida?</span></li>
</ul></div><div style="text-align: center;"><br />
</div>.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-29529431027991198832011-05-19T11:30:00.000+02:002011-05-19T11:30:04.224+02:00L'avorriment. Condemna, privilegi o oportunitat?<span style="font-size: x-small;">La cultura consumista promou la cultura de l'excitació. Sembla que les emocions han de ser millors quan són més intenses i valorem més la novetat. Per això tenim dificultats perquè ens agradin la familiaritat i el confort, perquè ho associem a l'avorriment.</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Eva Ilouz, sociòloga / Ara, 9 de maig del 2011</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ara qui s'avorreix és la joventut</span>. <span style="font-size: x-small;">És natural que sigui així. Quantes vegades ho he escrit? El període de la joventut és el període més pobre, més magre, més ineficient, més desgraciat de la vida. Ho he escrit i reescrit enmig del tolle-tolle de la societat del país, segons la qual la joventut és l'època de la felicitat en aquesta vida. Contra aquesta falsedat, tot el que he escrit ha resultat inútil i pervers. Aquest període només es pot tolerar si la joventut té projectada sobre si mateixa una gran disciplina, familiar, social, etc. Una joventut lliure i pagada pel papà, en cada moment, és perillosíssima. Ara la joventut s'avorreix. Què pot fer sinó avorrir-se? Una joventut disciplinada pot ser l'origen d'una vida correctíssima. Una joventut lliure, com la d'avui, pot implantar un desori indescriptible.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Madame de La Rochefoucauld és partidària de l'avorriment, però d'un avorriment matisat, practicat en dosis petites. La senyora escriu: "El tedi ha estat i és l'origen de tot: de l'art, de les ciències, de les guerres. És la causa de l'evolució, dels canvis de les civilitzacions, de les modes successives". D'acord. Hi ha un nombre de persones que s'avorreixen, i això les porta a manar, a dirigir. Ara, la immensa majoria de persones no s'avorreixen mai, i, si hi cauen, no es queixen. Les persones que treballen</span>, <span style="font-size: x-small;">que tenen alguna cosa al cap, que aspiren a fer alguna cosa, a mantenir una família, a seguir el procés de la vida, no s'avorreixen mai. Tiren... què es pot demanar més?</span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";"> <span style="font-family: inherit;">Josep Pla, </span><i style="font-family: inherit;">Notes del capvesprol</i></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";"><i>* * *</i></span></span></div><div align="justify"><span style="font-size: x-small;">L’avorriment és un dels privilegis dels col·lectius amb oci. L’avorriment com a malaltia de les persones ‘felices’. La nostra existència pot caure dins l’avorriment perquè ens podem permetre la inactivitat. A molts pobles —o grups dins la nostra societat— això no els és possible: no tenen temps per aturar-se i avorrir-se, perquè si ho fessin caurien dins la més absoluta indigència. Qui té diners pot avorrir-se: l’avorriment és un luxe, com les segones residències o les vacances intercontinentals. </span></div><div align="justify"><span style="font-size: x-small;">L’experiència de l’avorriment, doncs, està lligada a l’essència del temps. Per uns moments descobrim el temps en tota la seva simplicitat vàcua. Però això ens espanta. Durant uns instants guaitem dins la nostra interioritat i no veiem res. Però en lloc d’usar aquesta clarividència per conèixer-nos n’escapem. I és que la nostra ànima, ai!, no és prou atrevida. Horroritzats no podem fer més que transformar aquesta por en epilèpsia, en l’histerisme consumista que omple els centres comercials, o en una lletja instrumentalització de l’altre: sí, és llavors quan rebem aquelles fastigoses trucades que ens diuen ‘et truco perquè m’avorria i havia pensat que…’. L’amistat entesa com a refugi dels desganats. </span></div><div style="text-align: right;"><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Melcior Comes, <i>Elogi de l'avorriment</i>, Avui, 28/11/2005<span lang="CA" style="color: black; font-family: "Verdana","sans-serif";"> </span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Verdana","sans-serif";">* * *</span> </span><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Avorrir significa etimològicament patir un estat d'ànim produït per la falta d'estímul, diversions o distraccions. Podríem dir també</span> <span style="font-size: x-small;">que, per a molts, avorrir seria també el no poder suportar el no estar ocupat. El nen que no està entretingut diu que s'avorreix, com queixant-se als seus pares. "Papa! m'avorreixoooo!" I llavors el pare s'horroritza perquè se sent en l'obligació d'entretenir el seu fill amb una o altra cosa. Hauríem de poder entendre que en realitat, el no tenir res a fer, per a un nen és una forma de que comenci a desenvolupar la seva imaginació... imaginació que en els nens sembla estar una mica paralitzada.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Pensar amb els ulls oberts, des del sofà, el cotxe o la mateixa habitació és una oportunitat per desitjar noves coses o activitats així com per construir alguna nova idea o possibilitat.</span></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan el temps dels nens està absolutament programat no pot aparèixer l'espai necessari per a la improvisació, l'angoixa o l'avorriment. Per a pensar una cosa nova és necessari sentir que ens falta alguna cosa, ja que si ho tenim tot no necessitem res. Ho havíeu pensat així? Si un nen sap que després del col.legi té anglès, després deures, després dutxa, tele, sopar i a dormir, no sent el buit necessari perquè es pugui produir una innovació.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Mònica Dosil, Psicòloga ISEP </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Qui viu amb sentit, no s'avorreix. L'avorriment és l'expressió més eloqüent d'una vida que no ha estat capaç de determinar el seu fi. És un mal anímic que travessa tota la persona, l'afecta tant en la seva dimensió física com mental. En si mateix, és insuportable a llarg termini i exigeix per part de la persona, un antídot, una solució. En una vida sense horitzó, el temps es fa etern i cal, d'alguna manera, matar-lo amb elements externs. L'avorriment és l'expressió vital de la manca de fi, de motivació.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Una persona s'avorreix quan no sap què fer, ni com passar les hores; quan té la percepció que tot està fet i que la seva presència en el món és completament sobrera. L'avorriment s'oposa dialècticament a la passió. Qui sent passió per realitzar un fi, de l'ordre que sigui, viu la seva vida amb sentit. Pot, lògicament, experimentar la decepció si veu fracassat el seu objectiu, però només viu, de veres, qui experimenta el foc de la passió dins de la seva ànima, qui estima, radicalment, alguna realitat d'aquest món i està disposat a donar-ho tot per ella, a descentrar-se. La solució a l'avorriment, doncs, no es troba a fora. No s'ha de cercar al marge de la persona. Està dins d'un mateix.</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Francesc Torralba, <i>El sentit de la vida</i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>* * * </i></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><i> </i>Viu molt trist el que no desitja.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Ramon Llull<i><br />
</i></span></div><div style="text-align: left;"><br />
</div></div></div></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 8pt 16pt; text-align: left;"><div style="text-align: center;"><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><u>Algunes preguntes soporíferes:</u></span></div></div><div style="text-align: left;"><ul><li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què podríem entendre per avorriment, per avorrir-se?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Sobre quin eix principal creieu que sobretot pivota: sobre el què o sobre el qui?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Us sembla que l'avorriment és un privilegi, un luxe</span> <span style="font-size: x-small;">d'alguns col.lectius amb oci?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És, doncs, un bon símptoma poder experimentar l'avorriment?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Habitualment ho acostumem a valorar així, pero?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Diríeu que és impossible lligar l'avorriment amb l'activitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha feines que ens mantenen permanentment ocupats, actius, i malgrat tot, les trobem avorrides?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Llavors, diríeu que no és tant l'estar ocupats, sinó si <i>aquell</i> estar ocupats en concret ens satisfà més o menys, si el sentim com a més o menys suportable. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Perquè us sembla que ordinàriament l'avorriment no ha estat gens ben vist? Com és que fins i tot sovint se l'ha associat amb el pecat, i amb el vici?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I en els temps que vivim, està ben vist que una persona manifesti que s'avorreix?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què acostumem a pensar quan una persona ens diu que s'avorreix?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I quan de sobte algú ens truca i ens diu: et truco perquè m'avorreixo...? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En una societat que disposa i disposarà de cada cop més oci, més temps lliure, saber emplenar de foma gratificant aquests espais potencialment personals, serà cada cop més important?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Caldrà introduir en els currículums escolars alguna assignatura sobre com emplenar el temps lliure... i no morir en l'intent?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És que les actuals i cada cop més potents indústries de l'oci no aconsegueixen distreure'ns prou?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">O és que el problema és justament aquest: que només ens distreuen?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com és que els nens actuals no suporten avorrir-se?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com és que els pares actuals de nens actuals no suporten veure els seus fills avorrits?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com és que sempre estan amatents a que això no passi?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El lema és: prohibit avorrir-se?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tan dolent és donar-los l'oportunitat d'experimentar l'avorriment?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si no s'han avorrit mai, vol dir que no han tingut l'oportunitat d'elaborar per si mateixos alternatives imaginatives per saber-ho gestionar?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Llavors, quan vagin a l'escola, què? Exigiran de l'escola que es transmuti en una mena de Port Aventura amb contínues descàrregues d'adrenalina?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I els adults, què? Si majoritàriament actuem així amb els nens és perquè pensem que l'avorriment va lligat de manera irreversible a la monotonia de les petites coses de cada dia? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Associem avorriment a plaers estàtics i gratuïts?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">O som capaços d'experimentar i cercar emocions-xoc o tot és un fàstic?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Sentiu aquest cafè filosòfic com una llosa pesadíssima? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Penseu que Francesc Torralba té raó en oposar avorriment i passió? Una persona que s'avorreix és una persona que ha perdut la passió per viure, que sent la seva vida buida, mancada d'algun objectiu, d'alguna finalitat... d'alguna cosa que li doni sentit?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Aquest tipus d'avorriment, la desídia, la desgana per viure, diríeu que és el causant de la més profunda de les tristeses? És, o pot ser, de vegades la porta d'accés a la depressió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Qui viu amb sentit no espera, amb ansietat, el divendres a la tarda?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Amb tot, es pot tenir una vida globalment plena de sentit, i això no obstant, rebre de tant en tant la visita de l'avorriment i de la desgana? O és que això és matemàticament impossible? Algú de vosaltres no ha rebut mai la inesperada visita d'allò que n'acostumem a dir la buidor existencial</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I quina és la sortida, la salvació, de l'avorriment? L'evasió? Omplir el temps amb activitats divertides?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I quan l'evasió i la diversió són l'unica finalitat de la nostra vida, aconsegueixen realment emplenar-la de sentit? O més aviat ens retornen als dilluns més miserables de l'existència?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan estem bé, necessitem gaires distraccions? Quan no ens sentim bé, les distraccions ens aconsegueixen distreure?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Procurar estar permanentment ocupats és un antídot infalible contra l'amenaça de l'avorriment?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les coses que tenim molt a l'abast, que les sentim com a segures, com a guanyades i aconseguides, i que, per tant, no requereixen cap mena de lluita, d'esforç, acaben provocant-nos indiferència i fins i tot aversió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Diu Sèneca: <i>si fas comptes al final de la teva vida i examines els dies de la teva existència, t'adonaràs que n'has viscut molts pocs per a tu</i>. Atendre exclusivament o gairebé a les nostres múltiples obligacions rutinàries, i no fer cas i alhora postergar els nostres desitjos més íntims i profunds, acaba passant-nos factura en les ganes de viure?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Amb unes poques, però profundes, convicions, el fantasma de l'avorriment s'atreveix tant a envair les nostres vides?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En quines circumstàncies i moments de la vostra vida acostumeu a topar-vos més sovint amb l'avorriment? I quan això passa, què feu? L'amagueu, el combateu, l'analitzeu, l'aprofiteu... l'accepteu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si triem, si elegim, si decidim portar el timó de la nostra vida, i no ens deixem endur per la mecànica de l'existència, la possibilitat de trobar gust i satisfacció pel que fem, augmenta o disminueix?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Qui creieu que evita més l'avorriment aquell que fa moltes coses i molt de pressa, o aquell que les procura fer amb atenció i concentració màximes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com us expliqueu que molts dels adolescents i postadolescents actuals manifesten una desgana per viure, tot i estar envoltats i tenir a la seva disposició un autèntic arsenal de mecanismes d'evasió i de distracció?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com creieu que es podria combatre l'actual desídia dels nostres joves?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què els manca?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què els és sobrer?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És insuportablement avorrit... i emprenyador que us faci tantes preguntes? </span></li>
</ul></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"> </span></div></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 8pt 16pt; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Verdana","sans-serif";"></span></span></div><div class="MsoNormal" style="color: black; font-family: inherit; line-height: normal; margin: 8pt 16pt; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"></span></div></div>.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-4208426967684228952011-04-15T10:09:00.000+02:002011-04-15T10:09:52.360+02:00Existeix i és necessària una espiritualitat atea?<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Periodista: Professor, vostè creu en Déu?</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Einstein: Primer digui'm què entén vostè per Déu; llavors li diré si hi crec </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * * </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Sobre els déus no puc dir res: ni que existeixin, ni que no existeixin, ni tampoc què és el que són. Massa coses ens impedeixen saber-ho: primer, l'obscuritat de la qüestió; i després, la brevetat de la vida humana.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Protàgores</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * * </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan un creu estar en possessió de la veritat -deia Lequier-, ha de saber que ho creu i no pas creure que ho sap. Aquesta és la meva posició, especialment en matèria de religió. Jo no <i>sé</i> si Déu existeix, però sé que <i>crec</i> que no existeix. L'ateisme és una creença negativa (<i>a-theos</i>, en grec, significa <i>sense Déu</i>), però no deixa de ser una creença: per tant, alguna cosa menys que un saber, però alguna cosa més que la confessió d'una ignorància o que el rebuig prudent o confortable a pronunciar-se. Aquest és el motiu pel qual sóc ateu, insisteixo, i no pas agnòstic. <i>Hi estem embarcats</i>, com continuaria dient Pascal: la qüestió de Déu ens arriba plantejada per la nostra finitud, per la nostra angoixa, per la nostra història, per la nostra civilització, per la nostra intel.ligència i, fins i tot, per la nostra ignorància. No puc pretendre que no tingui interès per a mi, ni fingir no tenir, pel que fa a la resposta, cap opinió. Un ateu no dogmàtic no és menys ateu que un altre. Simplement, és més lúcid.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">André Comte-Sponville, <i>L'ànima de l'ateisme</i></span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>* * * </i></span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'espiritualitat és una cosa massa important per deixar-la a les mans dels sacerdots, els mul.làs o els espiritualistes. És el vessant més noble de l'home, o més aviat la seva funció més elevada, que ens converteix en quelcom diferent de les bèsties, més i millor que els animals que també som. [...] És la nostra manera d'habitar a l'univers o a l'absolut, que habiten en nosaltres. No podem viure res millor, més interessant ni més elevat. No creure en Déu no és raó perquè ens amputem una part de la nostra humanitat, i sobretot aquesta! No tenir religió no és una raó per renunciar a tota vida espiritual.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">André Comte-Sponville, <i>L'ànima de l'ateisme</i></span></div><div style="text-align: right;"><div style="text-align: left;"><br />
<br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No són preguntes banals, aquestes. Potser no podem respondre-les de manera concloent, però afloren en el nostre esperit quan, de tant en tant, ens aturem; quan la ment queda suspesa en un detall que ens captiva l'atenció i que, curiosament, ens transporta molt enllà. De vegades, la realitat té aquesta capacitat simbòlica de projectar-nos molt lluny, cap al passat, cap als escenaris de la infantesa, cap al futur, cap al que ignorem. Quedem com embadalits amb una flor, una veu, una paraula, una pluja fina. Restem bocabadats davant del rostre d'una dona i d'un estel fix, quiet, en la cúpula celestial. En aquell moment, perdem la noció de nosaltres mateixos. La dualitat es desfà. No som davant de la realitat. Som la realitat. El sentit del jo es desintegra. Ens fonem en la realitat; deixem de ser espectadors; abandonem el paper d'analistes, per ser part del que observem. </span></div><span style="font-size: x-small;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha altres experiències que susciten la pregunta pel sentit. N'hi ha tres que, per motius estrictament personals, han estat especialment significatives en el decurs de la meva vida: la contemplació del cel estelat, el clamorós silenci de la natura i la música que eleva l'ànima cap a l'esfera més alta del món espiritual.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si has fet l'experiència d'estirar-te sobre un prat en una nit d'estiu i contemplar, solitàriament, la immensa cúpula del cel estelat sobre el teu petit i insignificant cos, reconeixeràs el valor que té aquesta experiència i com de profunda és. Quan tens els ulls fitats en la cúpula celestial, et captiven els milers d'estels que pampalluguen a anys llum del teu ull; et fascinen les remotes constel.lacions que s'intueixen més enllà de tot i les estrelles fugaces que es precipiten enmig de la foscor. Et sents petit, un minúscul gra de pols.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Després de contemplar una estona l'immens quadre celestial, emergeixen, com dolls d'aigua, preguntes inquietants, et sents assejat per qüestions que, fins a aquell moment, t'eren desconegudes: ¿Què hi pinto jo aquí enmig? -ressona una veu dins teu- ¿Sóc una pura casualitat de la matèria viva? ¿Quin sentit té aquesta vida? ¿Sóc un bri d'eternitat que cerca a les palpentes la tendresa infinita d'una Mare eterna? ¿Hi ha algú més que se senti tan perdut com jo? ¿Tots estem perduts? ¿Algú em mira i vetlla per mi? ¿Qui sóc jo perquè algú es recordi de mi? I, si hi ha algú que vetlla per mi, ¿per què em trobo tan sol?</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">[...] De vegades sentim el desig de fer-nos arbre, pedra, carena, de ser-ho tot en tots, de fondre'ns en un tot inconscient, però, immediatament, anhelem projectar la nostra individualitat i fer de la vida una tasca que mereixi la pena, un projecte ple de sentit.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">[...] Els grans pensadors de tots els temps s'han referit a l'experiència musical com una vivència quasi de caràcter espiritual, com una ruptura del present, com una espècie de viatge de retorn al fons de les coses, de transcendència cap a l'invisible que ho penetra tot. La música estimula i desenvolupa la religiositat de la persona, la seva voluntat de vincular-se al fons últim de la realitat, al que roman per dessota les infinites formes.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En l'obra de sant Agustí, l'audició de música sacra és un mode d'enlairar l'esperit cap a Déu, de transcendir l'ordre material i de travessar la frontera del cel, a on habiten els àngels i l'Altíssim. En el pensament del jove Friedrich Nietzsche, la música -especialment la de Richard Wagner- és una ocasió per vincular-se amb la matriu del món, amb la Mare de l'ésser d'on provenim tots, amb l'eterna i cega voluntat de viure que va intuir Arthur Schopenhauer.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">[...] La gran música suscita la nostàlgia de l'origen, propicia el retorn cap al principi, cap aquell temps originari on tot era u i no sentíem, encara, la necessitat de justificar l'existència, ni el drama de la dualitat.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Francesc Torralba, <i>El sentit de la vida</i></span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>* * * </i></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><i>El vent no es pot dirigir </i>-recorda Krishnamurti- <i>però cal deixar la finestra oberta</i>. L'absolut és el vent, i l'esperit, la finestra.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">André Comte-Sponville, <i>L'ànima de l'ateisme</i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>* * *</i></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">Si entenem per eternitat no la durada infinita sinó la intemporalitat, aleshores qui viu al present ja posseeix la vida eterna.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">L. Wittgenstein<i><br />
</i></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><u>A manera d'exercicis espirituals: </u><i><br />
</i></span></div></div></div><ul style="text-align: left;"><li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si per espiritualitat entenem la vida de l'esperit, què seria un esperit? En un sentit ampli, què entenem per esperit?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En un sentit ampli, l'espiritualitat englobaria la totalitat, o gairebé la totalitat, de la vida humana, oi? Seria més o menys sinònim de mental o de psíquic, no? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Pel que fa, però, a la qüestió a debatre avui, ens seria més útil parlar d'espiritualitat en un sentit més restringit. Així, espiritualitat, o vida de l'esperit, faria referència sobretot a tot allò que té relació amb l'absolut, l'infinit o l'eternitat. Podríem posar-nos d'acord en aquesta accepció? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És correcte identificar religió amb espiritualitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No seria més adequat considerar la religió com una de les formes possibles de l'espiritualitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> Podem trobar persones que es manifesten molt religioses però amb ben poca o nul.la espiritualitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Aixi, doncs, quedem que no tota espiritualitat és necessàriament religiosa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Independentment del tipus de creences que tinguem o deixem de tenir, qüestions com l'eternitat, l'absolut, l'infinit sempre ens acaben interpel.lant? No ens en podem amagar. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ser ateu, significar negar l'absolut, o negar que l'absolut sigui Déu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Podríem entendre per absolut allò que existeix independentment de tota condició, de tota relació o tot punt de vista?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Perquè el conjunt de totes les condicions és necessàriament incondicionat? Així, podríem parlar de la natura, l'univers o la veritat com a absoluts?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tot i que podem convenir que l'esperit no és la causa de la natura, podríem afirmar que n'és el resultat més interessant, el més espectacular i el més prometedor?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És veritat que en la nostra cultura, pràcticament l'única forma observable d'espiritualitat ha estat la religió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És per això que molta gent els considera sinònims?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És per això que també per a molta gent no hi ha espiritualitat fora de la religió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si tot és immanent, l'esperit també ho és?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si tot és natural, l'esperit també ho és?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si som al món i pertanyem a la natura, l'esperit també forma part de la natura?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'espiritualitat depèn més de l'experiència, de les experiències, de vivències, més que de pensament?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'espiritualitat és més una porta oberta al misteri, cap a la impossibilitat de comprendre, entendre i saber el perquè de l'ésser?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'espiritualitat, doncs, és més bona amiga del silenci, dels silencis, que de les paraules, i sobretot dels discursos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És una experiència espiritual el que podem sentir quan, a la nit, ens dediquem a mirar els estels?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ens sentim com una petitíssima part d'un Tot immens, llunyà, cada cop més llunyà, més inesgotable. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I com pot ser que nosaltres, una ridiculesa finita, que formem part immanent d'aquest Tot, el sentim infinit perquè ens envolta, ens conté, ens supera? És que potser aquest Tot és una transcendència? De cap manera, no pot ser, nosaltres ens hi trobem a dins...</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Aquesta experiència, d'altra banda ben banal, no és capaç d'emocionar-nos molt més que la Bíblia o qualsevol altre llibre sagrat de qualsevol religió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Davant d'aquest espectacle extraordinari d'una nit estrellada, i la nostra atenció serena i callada, què experimentem: inquietud, pau... ?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I que s'acostuma a posar en marxa, el pensament o la percepció?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si penseu, com us sentiu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I si sentiu, en lloc de pensar, com us sentiu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Els mestres zen diuen: Qui pensa, no percep; qui percep, no pensa. Què me'n podeu dir?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La contemplació d'una immensitat tan immensa no contribueix a resituar-nos a escala humana? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No representa una bona bufetada a l'orgull tot sovint del nostre ego que es creu més gran, potent i important que l'univers sencer?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I és potser per això que l'efecte d'aquest vivència és calmar-nos, tranquil.litzar-nos, donar-nos pau i... relativitzar les nostres grans coses, a l'igual que les nostres pors i misèries?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Només és consoladora aquesta experiència, o també és un aprenentatge, també ens ajuda a crèixer, a alliberar-nos de la presó del jo, i cobrar consciència de la nostra petitesa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La natura en general, amb la seva immensitat, produeix tot sovint aquest efecte alliberador?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Contemplar la immensitat, ridiculitza el meu ego, debilita el meu egocentrisme i fa minvar, en conseqüència, l'ansietat ocasionada pels grans o petits problemes del meu gran ego acostumat a viure en un petit món?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La contemplació d'allò que és llunyà -i, per tant, immens- m'allunya també dels meus problemes? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Al costat del Tot, tot es fa més petit? Tot es relativitza o es pot relativitzar més? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Necessitem, de tant en tant, perdre'ns o capbussar-nos en la immensitat per tal de resituar-nos i recuperar el nostre lloc real a escala humana?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan ens oblidem, quan desapareix l'ego, s'esdevé la pau, la tranquil.litat, l'absència de preocupacions, l'ataràxia dels grecs?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És allò que tot sovint s'anomena <i>l'instant</i>?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Pascal deia: <i>El silenci etern d'aquests espais infinits m'espanta</i>. A vosaltres, us espanta o més aviat us assossega?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Aquells <i>instants </i>de plenitud, en què es desfan, desapareixen les coordenades espai-temps, per què no els afavorim, potenciem i provoquem més? Llegir, escoltar música, contemplar la natura... fer coses... crear...?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Per que no multipliquem totes aquelles excepcions a la monotonia, preocupacions i buidor quotidianes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Francesc d'Assís diu que un sol raig de llum és capaç de desfer mil i una obscuretats. Què en penseu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En tenim prou amb nàixer, créixer, reproduir-nos i morir?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">O és que esperem alguna cosa més de la vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Aquest <i>esperar alguna cosa més</i>, fa referència a la dimensió transcendent i espiritual de la persona?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I tot i que difícilment no podrem obtenir mai una resposta racional convincent sobre aquestes qüestions que van més enllà dels nostres límits, tenim com una necessitat interna de pensar-les i repensar-les. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El misteri, l'enigma de la nostra existència, no deixa d'interpel.lar-nos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Potser perquè tot plegat està molt lligat al sentit o no sentit de la nostra vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Això voldria dir que el sentit és, sobretot, una construcció humana?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Es pot fer compatible el desig que de vegades sentim de voler fondre'ns i desaparèixer en el Tot, i el desig de fer de la nostra vida un projecte que valgui la pena, que justifiqui la nostra existència?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> Per què sentim tanta nevcessitat d'haver de justificar la nostra existència?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És que no som capaços de viure amb una certa plenitud i harmonia sense haver trobat un perquè i un per a què viure?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si a partir d'un determinat moment de la nostra vida no adquiríssim la consciència d'existir, i en conseqüència, la terrible responsabilitat que això comporta, tot seria més senzill?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És potser per això que aquells <i>instants </i>en què ens sentim connectats, relligats amb el tot, aquells instants on desapareix el drama de la dualitat, són tan i tan reconfortants?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan experimentem allò que Romain Rolland anomenava <i>sentiment oceànic</i>, tenim necessitat d'una altra cosa? D'un Déu? D'una Església? O amb l'univers, amb el TOT, n'hi ha prou? És que pot haver-hi alguna cosa més més enllà del Tot?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenim necessitat d'una fe? O amb aquesta experiència n'hi ha prou? Hi ha alguna cosa més convincent que una vivència?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És possible una mística no religiosa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Heu tingut mai una experiència mística?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què heu guanyat i com us heu sentit?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En quins aspectes, la vostra vida ja no és la mateixa? O és que, passats els instants de l'experiència, tot retorna a la <i>normalitat</i>, i no hi ha cap mena de repercussió real?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan una cosa, una activitat, qualsevol, deixem de fer-la cercant algun objectiu o finalitat, i no pretenem res més que el que estem fent i com ho estem fent, vol dir que hem iniciat una mena d'aventura o pelegrinatge interior, i que ens dóna un plaer més profund, més elevat? Podríem parlar, en aquest cas, d'una experiència espiritual?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan una activitat ens absorbei desapareix l'ego? Podem abocar-nos amb atenció i concentració màximes a alguna cosa i alhora autoobservar-nos i analitzar-nos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan, com acabem de dir, alguna cosa ens absorbeix fins al punt de fer desaparèixer les coordenades espai-temps, i l'únic que existeix és el present, aleshores el present s'esdevé etern?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si no hi ha ego, només existeix el present i, per tant, desapareixen les ansietats i angoixes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Cercar l'aliment de l'esperit consisteix a tancar-se dins d'un mateix, pretenent assolir allò que avui en dia se'n diu l'autorealització, o més aviat, obrir-se al món, als altres i a l'univers tot intentant autotranscendir-se? Sense autotranscendència ens podem arribar a sentir veritablement, sincerament, autorealitzats? </span> </li>
<li> </li>
</ul><ul style="text-align: left;"></ul></div>.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-72194702888122011032011-03-16T20:47:00.003+01:002011-03-22T11:58:03.372+01:00Les societats meritocràtiques afavoreixen l'ansietat?<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Només envegem a qui considerem similars a nosaltres; només envegem els membres del nostre grup de referència. Hi ha pocs èxits més inaguantables que els dels nostres suposats iguals.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Alain de Botton, <i>Ansietat per l'estatus </i></span></div><div style="text-align: right;"></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">Si vols, pots. Gran sentència. Sobretot per als que han volgut, i no han pogut.</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La vida no és breu, sinó que nosaltres la fem breu malgastant el nostre temps en activitats sense sentit, sense adonar-nos que mentre esperem viure, la vida passa.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Sèneca</span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * * </span></div></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'enveja no veu mai les coses pel que són, sinó en relació amb els altres. Si el que desitges és glòria i poder, pots envejar Napoleó, però Napoleó envejava Juli Cèsar. Juli Cèsar envejava Alexandre Magne. I Alexandre segurament envejava Hèrcules, que no va existir mai.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Bertrand Russell </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">Si no t'alliberes de l'enveja i de voler constantment el que té l'altre, oblida't de la felicitat.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">A. Schopenhauer </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">És molt més important estimar-se que esperar estimació.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Rogeli Armengol </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">L'enveja va sempre lligada a la comparació. On no hi ha comparació, no hi ha enveja.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Francis Bacon</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">Quan et conformis a ser tu mateix i no algú altre, tothom et respectarà.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Lao Tse</span></div><div style="text-align: left;"></div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><br />
</div></div><div style="text-align: left;"><u><span style="font-size: x-small;">Algunes qüestions:</span></u></div><ul><li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Durant gran part de la història hem viscut creient o fent-nos creure que existia la desigualtat, com una cosa natural. I que només uns quants, per tant, podien aspirar a enriquir-se i a realitzar-se. Tenir poques expectatives era, doncs, una cosa ben normal, a més a més d'assenyada. En aquest context les coses resultaven més fàcils o més difícils per a l'ansietat? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Els nostres pares i avis experimentaven més o menys ansietat que nosaltres davant la vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Per què?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan ens convencem que tots som iguals i que tots podem aconseguir, si ens ho proposem, qualsevol cosa, la presència de l'ansietat augmenta o disminueix?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan la valoració i el prestigi que tenim davant dels altres depèn de nosaltres, dels nostres mèrits o demèrits, l'ansietat s'esmorteix o es dispara?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Així, doncs, les societats meritocràtiques afavoreixen realment l'ansietat per l'estatus que obtenim?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En una societat meritocràtica se'ns ven que tothom pot triomfar. Si vols, pots. Què en penseu? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En una societat meritocràtica, els triomfadors són mereixedors del seu triomf, i els fracassats del seu fracàs. Ocupar un estatus inferior no solament resulta ser una cosa lamentable, sinó merescuda. Així les coses, l'ansietat i el sentiment de culpa i de fracàs es disparen, oi?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I en una societat de capitalisme avançat -malauradament potser massa <i>avançat</i>- quin és el factor essencial que fa pujar l'estatus de la gent?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si diem que és sobretot el treball, el tipus de treball, i sobretot la seva remuneració el que fa oscil.lar el termòmetre de l'estatus, en una societat on la feina és cada cop més insegura i inestable, com afecta a l'ansietat per aconseguir tenir un bon estatus?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'ansietat dels nostres dies és filla, doncs, de la incertesa amb què ens enfrontem amb el futur i amb la possibilitat o no de reeixir, sobretot en l'aspecte monetari? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'impacte de la pobresa sobre l'autoestima és el mateix en totes les èpoques i cultures? L'explicació que se'ns dóna fa oscil.lar els distints nivells d'ansietat? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La religió, i en el nostre cas el cristianisme, en predicar que la vida autèntica no està aquí baix, sinó en l'altra vida, actuava com un mecanisme de compensació a la pressió per aconseguir un determinat estatus?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La pèrdua de fe en una vida eterna afegeix, doncs, dramatisme a la nostra situació: només una oportunitat per triomfar, tot el que podem ser es redueix als èxits o no èxits terrenals. És així? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenia raó, doncs, Freud quan afirmava que la religió era una il.lusió però que, amb tot, era un antídot contra la neurosi?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La incertesa laboral genera incertesa en tots els altres àmbits? O dit d'una altra manera: la inestabilitat laboral genera inestabilitat en els àmbits familiars, relacionals, emotius? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com més insegurs estem de la nostra vàlua, més pendents estem de l'atenció i valoració que ens atorguen els altres?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Avui en dia sembla que la sort o la mala sort ja no serveixen d'excuses per a triomfar o no triomfar. I amb tot, la sort (la incertesa) és cada cop més gran. Com es menja això?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ens fan creure que si volem, podem controlar la nostra vida, i per contra, el model social que se'ns imposa és cada cop més inestable i incert. No hi ha estabilitat, uns canvis tecnològics substitueixen els altres, i les empreses se la juguen contínuament amb el llancament de nous productes. Com gestionar aquest aiguabarreig?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">D'altra banda el món s'ha fet molt petit. Tot repercuteix en tot. Depenem de l'economia global. Cap on hem de mirar per trobar un mínim d'estabilitat i d'equilibri?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si l'autoestima està en funció de la relació existent entre els nostres èxits i les nostres expectatives, de què depèn més, dels èxits o de les expectatives?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Per molt bé que ens vagin les coses, si les expectatives que teníem eren molt altes, com ens sentim?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En època de crisi, les expectatives baixen. Això vol dir que els èxits, els petits o grans encerts, les coses aconseguides, es valoren molt més, i en conseqüència la nostra autoestima augmenta? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hem de passar-ho malament, doncs, per valorar allò que tenim?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És que no canviarem mai?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si ens hem acostumat a esperar poc, podem ser feliços amb poc?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I si ens han ensenyat a esperar-ho tot, ens podem sentir fatal tenint-ho tot?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Segons Rousseau hi ha dues maneres de fer-nos rics: acaparar més diners o limitar i refrenar els nostres desitjos. </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En la nostra societat, per quina via hem optat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quin és, en el fons, l'objectiu primer i principal de la publicitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Segons Rousseau, els pobles primitius eren moralment superiors i més feliços. I els primers anglesos que van entrar en contacte amb els indis americans es queixaven que no hi havia manera de vendre'ls els seus productes, no hi havia manera de fabricar-los nous desitjos, noves necessitats. La possessió i adquisició d'objectes no era en absolut la condició de la seva felicitat. Què en penseu? Per on passa la nostra felicitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hem generat un abisme massa profund entre el que som i el que podríem o voldríem ser? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El progrés cientifico-tecnològic ha suposat també un increment més o menys proporcional de felicitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Alexis de Tocqueville quan va viatjar a Amèrica es va sorprendre de l'elevat grau d'enveja que existia entre els americans. Com més igualitària és una societat, més augmenta l'enveja i per tant, l'ansietat per no tenir el que els altres tenen?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan les diferències entre nosaltres són mínimes, ens fixem en les petitíssimes diferències, i som capaços fins i tot d'envejar-les?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El secret per no sentir enveja i, per tant, ansietat és deixar de comparar-nos amb els altres?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Sembla com si el nostre valor depèn del que han aconseguit els altres. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I és per això que, encara que ens costi reconèixer-ho, els fracassos dels altres, o alguns fracassos dels altres, poden arribar a reconfortar-nos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I l'èxit dels altres, quan ens molesta: quan és un tipus d'èxit que nosaltres també hauríem pogut assolir, o quan és un èxit que queda absolutament fora de les nostres possibilitats?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si sempre estem pendents dels altres, acostumem a saber valorar el que tenim? Viure pendents dels altres no ens instal.la en la insatisfacció permanent?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El model de societat vigent ens empeny més a comparar-nos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Gelosia, enveja, ressentiment, ràbia són algunes de les emocions que generen la contínua i obsessiva comparació amb els altres?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I si penséssim o tinguéssim més present que el que rebem de la societat és més o molt més del que li retornem, aquest malestar generat per la comparació i l'enveja, minvaria substancialment?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan confiem en nosaltres mateixos, no necessitem tant de l'aprovació o desaprovació dels altres?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Creieu que, en el fons, ens passem el dia jutjant com hauríem de ser nosaltres, com haurien de ser o de comportar-se els altres, com hauria de ser el món, la humanitat i l'univers sencer? I si acceptéssim amb més normalitat que les coses són com són? Encara que només fos una mica. Només una mica.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Jutjar ens fa sentir superiors?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Jutjant contínuament, ni ens acceptem a nosaltres tal com som ni acceptem els altres. És una mica així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I si tinguéssim més clar que cada persona és única i que, en el fons, no ens podem comparar amb ningú. No podem comparar un amic amb un altre, una parella que vam tenir amb l'actual, un fill amb un altre...</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Comparar és desacreditar?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Mirar sempre de reüll l'altre, és un indicador de poca autoconfiança? De por o recel a expressar el que un és?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És veritat que tot sovint quan comparem, comparem els resultats, però no els esforços o sacrificis que potser ha fet aquesta o aquella persona per assolir-los?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan ens comparem amb un altre, sempre ens comparem amb el que <b>imaginem</b> de l'altra persona? Vist així, les comparacions són més ficcions nostres, que constatació de dades objectives?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La comparació és, doncs, en realitat, una comparació entre jo i jo mateix, entre jo i les meves idealitzacions?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Així, quan em comparo amb els altres, inevitablement em comparo i jutjo a mi mateix?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'enveja sempre ens trasllada al futur, impedint així poder i saber gaudir de més d'una cosa agradable que disposem en el present. Com ho veieu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I no seria possible emmirallar-nos en els altres, veure'ls com a models a imitar, sense experimentar el negativisme de l'enveja?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hauríem de potenciar més l'enveja sana, l'enveja que ens estimula a créixer i ser millors?</span></li>
</ul><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><br />
</div>.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-12563434815636495902011-01-07T10:00:00.007+01:002011-01-11T21:33:56.009+01:00La vellesa, parada i fonda?<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><i>Sóc una anciana</i>, <i>sóc un ancià</i>, ens diem de tant en tant per convèncer-nos que realment ho som, perquè com tothom en aquestes circumstàncies, tenim tendència a oblidar-ho. Ens costa creure que tenim l'edat que tenim, i encara més dir-la i escriure-la, i quan ens arribem a convèncer que realment som uns ancians, de tota manera hem de fer un esforç per adonar-nos que els altres no ens veuen com ens veiem nosaltres, sinó com nosaltres veiem els altres ancians.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Rosa Regàs, <i>L'hora de la veritat</i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><span style="font-size: x-small;"> </span><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El cas és que arribats a aquestes edats continuem comptant amb la imatge del que vam ser en un punt determinat de la nostra història. Hi ha qui, en el seu fur intern, continua veient-se com era en la infantesa o en la joventut o fins i tot com un home o una dona madurs en els seus anys gloriosos, però poques vegades amb l'edat que tenim. [...] Amb un mateix passa el contrari del que passa amb els fills, estranys jocs a què ens sotmet el pas del temps: ens costa veure'ns com som i, en canvi, se'ns fa difícil reconèixer en els nostres fills els nadons que dúiem a coll o els nens que ens seguien pertot arreu..., uns fills que ja no hi són, uns fills que s'han convertit en homes i dones.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Rosa Regàs, <i>L'hora de la veritat</i></span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>* * * </i></span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Els vells s'han convertit en un sector de la societat marginat, igual que els immigrants o els pobres.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Simone de Beauvoir, La viellesse</span></div><div style="text-align: center;">* * *</div><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La vida segueix un curs precís i enriqueix cada edat amb qualitats pròpies. Per això, la debilitat dels nens, la fogositat dels joves, la seriositat dels adults, la maduresa de la vellesa, són característiques naturals, i cadascuna n'ha de ser apreciada en el moment just. De fet, quan la vellesa permet que ens alliberem dels deures dels quals ens vam voler alliberar en la joventut, ho fem fins i tot millor que com ho hauríem fet aleshores. Ni la força ni l'agilitat física ni la rapidesa són el que permet dur a terme les grans empreses, són altres qualitats com la saviesa, la previsió i el discerniment. Qualitats que no només no manquen a la vellesa, sinó que, per contra, la vellesa les pot desenvolupar àmpliament.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Marco Tullio Cicerone, <i>De Senectute</i></span></div><div style="text-align: center;">* * *</div><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Viuré el temps que em funcioni el cervell, i quan per factors químics perdi la capacitat de pensar, deixaré dit al meu testament biològic que vull que m'ajudin a deixar la vida amb dignitat.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Rita Levi-Montalcini, neuròloga, premi Nobel de Medicina el 1986</span></div><div style="text-align: center;"> * * *<br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No hi ha culpa ni mèrit a fer 100 anys. Han caigut la vista i l'oïda, però no el cervell. El meu cervell té un segle, però no coneix la senilitat, el cos s'arruga, és inevitable, però no el cervell. Continuo tenint la capacitat mental que tenia a 20 anys, potser superior. I no ha decaigut la capacitat de pensar, de viure. (...) Mantingues el teu cervell il.lusionat, actiu, fes-lo funcionar i no es degenerarà mai. </span></div><div style="text-align: right;"> <span style="font-size: x-small;">Rita Levi-Montalcini</span></div></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"> * * *</span></div><br />
<span style="font-size: x-small;">Adéu, que sigui feliç amb la seva feina. No ho oblidi, la feina no és un càstig, la feina és un regal que ens fan els déus perquè el pas del temps no ens faci embogir.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Bachir Zuhdi</span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * * </span></div></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si vols que els teus fills i la teva dona i els teus amics visquin per sempre, ets un insensat, perquè vols que allò que no depèn de tu depengui de tu i que allò que t'és aliè et sigui propi.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Epictet</span></div><div style="text-align: center;">* * *</div><span style="font-size: x-small;">No és la mort o el sofriment allò que hem de témer, sinó la por al sofriment o a la mort.</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Epictet</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span><br />
<div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha vida abans de la mort?</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Anys 60, graffiti del metro de Nova York. Citat per Eduard Punset</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><b> Santiago Dexeus</b>, 75 anys, després que els seus exsocis l'acomiadessin de la clínica que porta el seu nom, ha començat de nou a una edat en què la majoria es jubila. Ara dirigeix el seu propi centre ginecològic a la Clínica Tres Torres.</span></div><div style="text-align: left;"><b><span style="font-size: x-small;">-Com ho porta, això de tornar a començar a la seva edat?</span></b></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">-És un repte meravellós perquè he comptat amb gent que m'ha donat suport. No puc oblidar la meva dona (fa dos mesos que l'ha perduda), que ha estat l'ànima per tirar endavant, i la clínica transpira feminitat. Podria acabar els meus dies com qualsevol metge privat amb el meu despatx i els meus pacients, però no és el meu caràcter. A més, tinc una història familiar que es remunta a 75 anys i el meu fill és la continuació de la saga Dexeus. La meva presència en aquest projecte donava garantia de continuïtat. (...)</span></div><b><span style="font-size: x-small;">-Està preparat per a la jubilació?</span></b><br />
<span style="font-size: x-small;">-Què diu? Aquesta paraula no l'entenc. Em jubilaré el dia que em fallin el cap o les mans. </span><br />
<b><span style="font-size: x-small;">-La feina és el seu refugi?</span></b><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">-Sí, fa dos mesos que he perdut la meva dona, i si no tingués la feina estaria molt enfonsat. Diuen que el temps ho cura tot, però la meva dona no la puc canviar per res. Ho és tot, des del seu perfum a la seva manera de riure o la seva sensibilitat. Ella em cuidava. No la puc oblidar. </span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><i>Ara</i>, dimecres, 5 de gener </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> Una cosa que va fer genial Epicur va ser la seva anticipació del concepte modern de l'inconscient. Aquest filòsof emfatitzà que la preocupació davant la mort no és conscient en la majoria dels individus, sinó que ha de ser deduïda a partir de manifestacions disfressades. D'entre les quals mencionà l'excés de religiositat, l'obsessiva acumulació de riqueses, i la recerca cega de poder i honor, tot això ofereix una versió falsificada de la immortalitat.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Irvin D. Yalom, <i>Mirar al sol,</i> pàg. 74<i><br />
</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">D'entre tots els conceptes que han sorgit dels meus anys de pràctica dedicats a contrarestar l'ansietat davant la mort, considero que el de la <i>propagació per ones concèntriques</i> és molt útil.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Això de les ones concèntriques vol dir que tots nosaltres creem, tot sovint de forma no intencional i sense tenir-ne consciència, cercles concèntrics d'influència que poden afectar els altres durant anys o fins i tot, generacions. L'efecte que tenim sobre els altres es transmet, al seu torn, a d'altres, de la mateixa manera que els cercles concèntrics que es produeixen en llançar una pedra a un llac es continuen expandint, encara que ja no siguin visibles per a nosaltres. La idea que podem deixar alguna cosa nostra, encara que no hi siguéssim per tal de veure-ho, ofereix una potent resposta als que afirmen que la manca de sentit és la conclusió necessària de la nostra finitud i transitorietat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Produir ones concèntriques no necessàriament significa que el nostre nom o la nostra imatge vagin a sobreviure. (...) Els intents de preservar la identitat personal sempre són fútils. La transitorietat és permanent. El concepte d'ones concèntriques es refereix a deixar alguna cosa de la pròpia experiència de vida. Algun gest, algun bon consell, alguna guia, algun consol als altres, sabent-ho o no.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Irvin D. Yalom, <i>Mirar al sol</i></span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>* * * </i></span></div><div align="justify"><span style="font-size: x-small;"><i> </i>La vellesa és (potser) un procés de refredament del cos, que no té pas un començament fixat per l'abundància d'anys, sinó que es pot manifestar en qualsevol moment i que es va accentuant. En el meu cas aquest procés comença a la tardor del 1966, abans de complir els setanta anys i coincidint amb uns dies de reuma en el braç dret i en l'articulació del braç i l'espatlla —reuma molt dolorós, sobretot al llit, a causa de la dificultat de trobar una posició que no accentuï el mal. En la vellesa —m'havia dit moltes vegades el doctor Pascual—, més important que el menjar i que el beure és viure en una temperatura agradable. Em penso que és exacte; quan m'imagino el fred de la mort de la gent enmig del fred multisecular d'aquest país, els cabells se'm posen de punta només de pensar-hi. Em demano sovint si aquest no és el meu cas. </span> </div><div align="justify"><span style="font-size: x-small;"><img height="15" src="http://www.lletres.net/pla/dot_clea.gif" width="15" />Tornar-se vell vol dir dibuixar físicament una caricatura —però una caricatura no solament del que hom és, sinó —i sobretot— del que hom ha estat. Aquesta caricatura és tant més exacta com més accentuada. La vida és un esforç per assemblar-nos a l'aspecte que tenim quan som vells. </span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Josep Pla, <i>Notes per a Sílvia</i> </span></div> </div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><u>Per rumiar-hi una mica: </u></span></div></div></div></div><ul><li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Envellir, poder envellir, és un privilegi o una condemna?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Preferiríem desaparèixer sense haver de suportar la gradual i, ara per ara, inevitable decrepitud del cos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">A partir de quina edat la majoria de la gent s'adona, pren realment consciència, que s'entra en l'últim tram de la vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">A partir de quin moment descobrim que els que es fan vells no són només els altres? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha fets i circumstàncies que poden fer oscilar de manera força acusada aquesta edat? O és la biologia la que sempre té l'última paraula?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">O és més aviat i sobretot la jubilació la que realment ens fa prendre consciència de l'entrada real en la vellesa? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> Perquè és veritat que acostumem a viure amb absoluta inconsciència respecte del pas del temps i de la vellesa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És veritat també que només els altres ens veuen amb l'edat real que tenim, i a l'inrevès? Ens arribem a identificar amb la nostra edat real?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En la nostra societat, una de les pitjors coses de la vellesa és la marginació? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què els margina més, però, a la gent gran, l'edat o la penúria econòmica?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les empreses que es treuen de sobre la gent gran i la substitueixen per gent jove ho fan per augmentar la productivitat, o el benefici? Potser perquè a la gent jove se li paga menys i se li pot exigir més...</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com és que els directius de les empreses que fan gala de rejovenir la plantilla no es jubilen si no volen fins als 90 anys o bé fins que els jubila la mort? No és una mostra clara d'hipocresia i cinisme?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">A qui es discrimina, doncs, als ancians o als ancians pobres?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Fer-se grans i arribar a la vellesa vol dir que moltes o algunes de les persones que constituïen el nostre món han desaparegut?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La vellesa implica sempre i necessàriament solitud? Durant la vellesa el setge de la solitud augmenta gradualment?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha dues actituds davant la vellesa que no semblen gaire funcionals. Una, negar-la, procurant semblar el que ja no som. L'altra, rendir-nos, i renunciar a continuar vivint amb plenitud. Què en penseu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">A què us sona això de la Tercera Edat o la Quarta Edat? Qui se'ls creu aquests eufemismes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I suposant que sigui possible semblar més joves, què ens hi acosta més, una cara amb arrugues disfressades, un cos prim, una forma de vestir juvenil, o l'humor que conservem, la curiositat que sentim, la creativitat que demostrem i la nostra actitud davant les distintes circumstàncies?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Viure ancorats en el passat i mantenir contínuament la nostàlgia pels anys perduts, ens ajuda a tirar endavant i a fruir del present i del futur que encara tenim? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En traiem alguna cosa positiva d'estar contínuament comparant-nos amb quan teníem 20, 30, 40 anys...?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La seducció és una cosa exclusiva de la joventut? Un home o una dona vells no poden tenir una gran capacitat de seduir? O és que només es pot seduir a través del cos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quins aspectes avantatjosos, quines oportunitats noves apareixen durant la vellesa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què guanyem amb la vellesa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Fer-se gran és tenir cada cop més present el pensament de la mort?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És quan som vells que comencem a dir: <i>això ja no ho veuré</i>? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És possible tenir present la mort i no experimentar por o neguit? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Creieu que aquest sentiment és universal i l'únic que ens diferencia és la manera més o menys funcional de saber-lo gestionar?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenir creences religioses ajuda o pot ajudar molt a reduir l'impacte negatiu d'aquest sentiment?</span></li>
<li style="text-align: justify;"> <span style="font-size: x-small;">I han de ser necessàriament de tipus religiós aquestes creences reductores de por?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Viure ancorats en el passat no és en el fons una manera d'incrementar dia rera dia el temor a la mort? No és renunciar a continuar vivint?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com es pot matar el temor a la mort, renunciant a viure o vivint-la amb intensitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què en penseu del concepte d'ones concèntriques de l'Irvin Yalom?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Us sembla que, tal com pensava Epicur, l'excés de religiositat, l'obsessiva acumulació de riqueses, i la recerca cega de poder i honor són manifestacions inconscients de la por davant la mort' Creieu també que són estratègies del tot inútils? O penseu que sí que ens ajuden a apaivagar aquesta por?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En quins moments o temporades acostuma a aparèixer amb més insistència i rotunditat el pensament sobre la mort, quan estem actius i embrancats en les nostres coses o quan ens domina l'apatia i la passivitat? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Us sembla que hi ha una correlació molt gran entre la por a la mort i la sensació de no viure, de no estar vivint o de no haver viscut la vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què ens fa por, doncs, sobretot, de la mort: la mort en si o no haver viscut la vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I si és la consciència d'haver-la desaprofitat, es pot reparar d'alguna manera això? No és veritat que hi ha estrelles que, quan són a punt de desaparèixer, brillen més que mai, són capaces d'omplenar de llum tot una vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És impossible saber fer compatible recordar i alhora viure?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tots els problemes i inconvenients de la vellesa procedeixen de l'exterior? Nosaltres, la nostra actitud davant d'aquesta etapa de la vida, no en tenim cap responsabilitat? Una bona o mala vellesa no depèn també, i potser sobretot, de nosaltres?</span><br />
</li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si no patim una malaltia mental greu, hi ha alguna cosa que ens privi de gaudir del tresor més valuós que posseïm, la consciència i el pensament?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Rosa Regàs: <i>si busques una mà que t'ajudi</i>, ens deien a l'escola, <i>la trobaràs al final del teu braç</i>. Què en penseu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ens costa acceptar el deteriorament físic?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ens hi arribem a obsessionar?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quants cops anem al metge perquè ens digui el que ja ens va dir el primer dia, que són coses de l'edat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Pensant contínuament i estant sempre pendent de les diverses xacres, tenim la sensació d'augmentar-les o de minvar-les?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En envellir, els nostres defectes van en augment?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Encara que és del tot impossible generalitzar, com creieu que evolucionen les relacions amb els nostres fills a mesura que ens anem fent més grans? Creieu que es mantenen més o menys com sempre, o hi ha canvis força substantius?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">De vells reclamem més atenció i afecte per part dels fills?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">De vells, però, acostumem a explicar-nos o si més no a parlar d'alguns problemes antics que vam tenir amb els fills?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I si cal, no seria el moment de parlar-ne amb més franquesa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan som grans, deixem de patir pels fills?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan som grans i no obtenim l'afecte o l'atenció que crèiem que hauríem d'obtenir dels nostres fills, acostumem a fer servir el xantage emocional com a estratègia més habitual?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenim dret a convertir-nos en la consciència moral dels nostres fills quan aquests ja són plenament autònoms i lliures?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenen dret els fills a convertir els seus pares en pares dels seus fills? Què en penseu dels <i>avis pares </i>de la nostra societat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En la vellesa, l'avorriment és potser el pitjor enemic? De l'avorriment naixen tots els desànims i mal humors?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És possible intentar viure <b>com si </b>no tinguéssim por a la mort, <b>com si </b>no tinguéssim por al deteriorament, <b>com si</b> no ens afectés la solitud, <b>com si</b> tinguésim tota la vida per endavant...?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Rita Levi-Montalcini diu que la vellesa mental no existeix. Som realment conscients que el cervell no envelleix?</span> <span style="font-size: x-small;">Som conscients de les immenses possibilitats que ens continua oferint aquesta eina tan meravellosa? O més aviat creiem que ha arribat l'hora de deixar-la d'usar, de no forçar-la... de renunciar-hi al màxim possible i d'esperar, només esperar...?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Procurar tenir sempre, tal com deia Viktor Frankl, un motiu per viure, una il.lusió, un propòsit, un projecte... és el millor antídot contra el desànim, la mandra, la frustració o la solitud?</span> <span style="font-size: x-small;">És la millor teràpia per a l'ànima, tinguem l'edat que tinguem?</span> <span style="font-size: x-small;">I és sobretot durant la vellesa quan ho hem de procurar tenir més?</span></li>
</ul>.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-80026375384263416432010-12-13T20:47:00.000+01:002010-12-13T20:47:25.372+01:00Estem infoxicats? Els perills de l'excés d'informació<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Agafant la humanitat en conjunt, la quantitat de coneixements que hi ha avui en dia en el món és enorme, fenomenal. Aquesta quantitat cada dia augmenta, a passos de gegant. Per a un home sol, accedir a una part mínima, petitíssima, d'aquests coneixements és pràcticament prohibitiu, impossible. [...] Així, com més coneixements reals -o sigui momentanis- hi hagi en aquest món, més ase serà el savi reconegudament existent, declarat. Serà un gran especialista, és a dir, un home limitat, certament útil, però donat a la intemperància, a causa de la tendència dels especialistes a veure les coses d'aquest món a través de les moralles de la seva especialitat. Com més avancen els coneixements, més passen de moda i són inexistents les idees generals.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Josep Pla</span></div><span style="font-size: x-small;"> </span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> En primer lloc, a inicis del segle XXI, ens trobem immersos, pel que fa al coneixement, en un immens procés maltlhusià: amb les creixents interrelacions que genera la globalització i Internet, el creixement hiperbòlic en la informació disponible és molt superior al de la capacitat dels individus per processar aquesta informació. Malgrat les ajudes informàtiques, bibliogràfiques, documentalistes, etc., la condició humana té uns límits biològics i neuronals que impedeixen, a llarg termini, seguir aquesta progressió geomètrica dels coneixements. Atesa, doncs, la creixent desproporció entre la capacitat col·lectiva per crear saber i la capacitat individual per assumir i integrar vitalment, sembla justificat i potser inevitable l’adveniment d’una “societat de la ignorància” (Brey), “del desconeixement” (Innerarity) o “de la incultura “(Mayos).</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> En segon lloc, per damunt d’altres perspectives similars, la denominació “societat de la incultura” sembla descriure més adequadament les paradoxes i contradiccions que avui emanen després de la “societat del coneixement”. Perquè el procés de creixent especialització dels experts continuarà acceleradament, amb la qual cosa no es preveu a mig termini el col·lapse del coneixement expert ni dels tècnics especialitzats. Salvant els aspectes específics destacats per Innerarity, la “societat del coneixement” cientificotecnològica podrà determinar el que en cada cas serà considerat com a “cert”, “establert per la ciència” o “més adequat tecnològicament”.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> Ara bé, sí que cal dubtar que la majoria de la població pugui tenir un coneixement, cultura o “sàvia” composició general de l’estat global dels sabers humans i les seves problemàtiques. És a dir, continuarà el coneixement especialitzat i expert, però augmentaran les dificultats de la gent (fora del propi camp d’especialització) per disposar d’una “cultura” general o “capacitat de fer-se càrrec” reflexivament de les problemàtiques humanes en conjunt. Això no és accessori, ja que si la majoria de la població no pot interioritzar aquest coneixement general, les seves decisions polítiques mitjançant el vot i la participació democràtica resultaran altament problemàtiques.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Gonçal Mayos, <i>La societat de la incultura</i> </span></div><br />
<div style="text-align: center;">* * *</div><br />
<span style="font-size: x-small;">El coneixement no implica saviesa, així com la informació no implica coneixement.</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">T.S. Elliot</span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * * </span></div></div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">A mesura que multipliquem la informació, de ser bona passa a ser contaminant.</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">David Shenk</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * * </span></div><div style="text-align: right;"><br />
</div></div><br />
<u><span style="font-size: x-small;">Sense ànim d'atabalar:</span></u><br />
<ul style="text-align: justify;"><li><span style="font-size: x-small;"> <i>Infoxicació</i> és un terme creat per l'Alfons Cornella, fundador d' <b>infonomia.com</b> per indicar l'excés d'informació: descriu l'estat d'estrés que pateix l'ésser humà davant l'actual sobrecàrrega d'informació. Als EEUU fins i tot s'ha tipificat com un trastorn psicològic, que es podria traduir com a <i>síndrome de fatiga per la informació</i>. La persona que el pateix experimenta confusió mental, angoixa i por de col.lapsar-se. En l'origen d'aquest trastorn està el volum creixent i ingent d'estímuls que rebem cada dia tots o pràcticament tots. La informació que rebem i generem augmenta sense parar i ens sentim angoixats davant la impossibilitat d'estar al dia. Entre correus electrònics, sms, missatges a la bústia de veu, trucades telefòniques... el volum d'informació a què hem de donar resposta s'incrementa i s'infla exponencialment. A tot això, a aquests estímuls personals hi hem d'afegir la ràdio, la televisió, la publicitat als mitjans escrits i audiovisuals... Què podem fer davant d'aquest allau d'informació que de manera implacable ens cau cada dia a sobre?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Als EEUU, a la dècada dels 70, el nombre de missatges diaris publicitaris que rebia un ciutadà mig era d'uns 500, avui n'hi arriben més de 3000. I les persones que tenen un càrrec estan exposades a deu o vint vegades aquest volum. S'ha calculat</span><span style="font-size: x-small;"> que un gerent típic entre missatges i informes ha de llegir un milió de paraules per setmana, és a dir, l'equivalent a empassar-se tres vegades el Quixot sencer. Què en penseu?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">En aquestes circumstàncies, és possible no estressar-se?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Cada vegada rebem més informació per unitat de temps i en conseqüència la nostra capacitat per prestar atenció a aquesta informació decreix. Com es pot resoldre aquest conflicte?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">L'Alfons Cornella diu que a través d'una combinació de tecnologia i de psicologia. Necessitem, diu, d'una banda instruments que ens permetin manegar millor aquesta informació. Per exemple, en lloc d'haver de consultar quin dia farà a través de l'ordinador, podria disposar d'un paraigua el pom del qual estés connectat al servei meteorològic i en funció de la previsió s'encengués una llum d'un determinat color. I de l'altra, fer una crida perquè tothom que emet informació faci un esforç suplementari per sintetitzar-la i fer-la més fàcil d'entendre. És a dir, noves tecnologies i noves formes de compressió per fer-la més capturable i per poder viure, per tant, sense angoixar-se tant. Què en penseu?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El problema és la informació, o quan ens tornem addictes a la informació? Hi ha informació que ens pot fer depenents i informació que ens pot fer pensar, que ens pot fer lliures? I això depèn de cadascun de nosaltres, de la forma com la intentéssim gestionar?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Perquè què és més important: tenir el cap ple, o tenir el cap ben ordenat, tenir el cap clar?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;"> Les tecnologies que ens permeten un grau de connectivitat bestial i, per tant, un accés a la informació immediat, ens obliguen a treballar a un ritme molt més accelerat que abans? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Amb l'excusa que hem d'estar ben informats, i com que només són notícia les coses negatives, rebem al cap del dia molts i molts inputs negatius. Com acostumem a reaccionar davant d'aquest allau de males notícies?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Es pot sobreviure amb molta menys informació?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Es pot, fins i tot, viure millor?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Com la gestioneu la informació que rebeu cada dia?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Sou selectius? Procureu prestar atenció només a allò que reclama el vostre interès?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">O us deixeu endur per allò que els mitjans volen que sabéssiu?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Si ens deixem endur per les notícies precuinades quina visió acabem tenint del món i de les persones?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Arribem a pensar que hi ha coses meravelloses i persones extraordinàries?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Si només rebem notícies negatives acabem estressant-nos i estant permanentment preocupats?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Què passarà si...? I si...? I si...? <br />
</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">L'ansietat permanent pel futur ens priva del plaer de viure i fruir del present? Mai no estem pel que estem?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El problema està, doncs, en les notícies o en la incapacitat o en la renúncia a seleccionar-les?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Internet pot ajudar-nos molt en la selecció de la informació? O més aviat a l'inrevés? Perquè Internet vol dir estar permanentment connectat amb tot el món, i per a això no hem estat dissenyats. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Els sectors o capes socials que estan més estressats són els qui estaven acostumats a estar ben informats, quan el món era petit, i ara amb l'allau que els ve a sobre, no poden?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Sempre es té la sensació que no estem a l'última, que no sabem el que hauríem de saber, que no hem sentit el que hauríem d'haver sentit?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Continuem confonent informació amb coneixement?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Es possible tenir informació de determinades coses, però és impossible tenir coneixement o saber d'aquestes mateixes determinades coses. És així?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Cercar informació per internet no ens pot fer sentir coneixedors de coses en realitat desconegudes?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">L'accés al coneixement, al saber, requereix i exigeix temps, esforç i dedicació. Si no, és impossible digerir res. Estem. doncs, saturats i intoxicats d'informacions no assimilades?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Què en penseu d'aquests personatges que surten a no sé quantes tertúlies radiofòniques o televisives i que sembla que saben de tot, i que s'atreveixen a pontificar sobre qualsevol tema?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hi ha, doncs, molta informació i molt poca comprensió, molt poc enteniment i molta poca saviesa?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Els nostres iaios tenien molt poca informació, però molta saviesa sobre aquesta informació. Nosaltres tenim molta informació, però en sabem molt poc. És així?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">De què serveix tenir tanta informació si després resulta que no té cap impacte en la meva vida?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;"> Podríem dir que no hi ha reflexió ni aprofondiment, sinó suma de dades?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">En els treballs dels alumnes: mira quantes fonts he consultat...! Mira quants quilos de patates he recollit!</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Fins i tot podríem parlar en termes d'especialització professional: mira quantes dades he recollit! Molt bé, però què signifiquen?.... Silenci.</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És veritat que quan no sabem com afrontar o resoldre un problema ens reunim o elaborem estadístiques?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Tenim avui en dia, moltes vegades, una falsa sensació de coneixement? I tot perquè tenim moltes dades, molta informació...</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Podem afirmar que la tècnica ha evolucionat molt més de pressa que el pensament i que la filosofia, i que per això mateix, la tècnica pot esdevenir el nostre propi enemic? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">L'excés d'informació, en el fons, pot provocar el mateix que l'excés de menjar?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Necessitem, doncs, la informació, però necessitem també poder-la digerir, i poder-la intercanviar?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I la saturació produïda per l'excés d'emails?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">No hauríem de ser una mica més conscients que cada cop que tremetem informació a algú realment li pugui interessar i ser útil? Per què reenviem tantes i tantes collonades? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hauríem de ser una mica més responsables en l'ús de les tecnologies i pensar una mica més en els altres?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">L'email dóna una sensació d'immediatesa i fa que cada cosa que ens passa pel cap, automàticament, la comuniquem. És així? No és el mateix problema que tenen els professors davant d'alumnes que allò que els passa pel cap, sense cap mena de pausa i de reflexió, ho han de dir?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Com podem pair aquest volum d'informació?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Amb els emails, és una bona estratègia respondre d'immediat o no respondre?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Si decidim obrir-ho, el contestem. Si no, no l'obrim. Perquè si l'obrim i no el contestem ens queda una mena de preocupació i aclaparament al subconscient. És així?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Com és que les televisions que filtren i filtren molt (continguts, invitats, enfocaments) quan reben sms a sota la pantalla, sembla que ho permeten tot? Què ens volen trametre, que tot s'hi val? Que qualsevol opinió, pel fet de ser l'opinió d'algú, ja és respectable? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Com podem retornar als ritmes naturals de la vida i del viure humà?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hauríem de procurar prendre consciència dels resultats que obtenim quan veiem determinats programes o ens empassem determinades informacions, i avaluar-ho?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hauríem de procurar evitar que l'accés als continguts mediàtics fos una cosa irreflexiva i automàtica?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Com em sento abans i després de determinats programes amb determinades informacions, millor o pitjor? Més tranquil, més calmat, o més estressat i malhumorat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Amb tot, rebem una certa pressió social que bloqueja la nostra capacitat de decidir si volem o no volem veure un determinat programa? Perquè hi ha coses que hem d'haver vist, programes que hem d'haver mirat...? Estem força obligats a haver de sintonitzar permanentment amb les sintonies majoritàries?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Si privem, posem per cas, als nostres fills de determinats continguts televisius, els posem en una situació en què hauran de justificar-se davant dels seus companys per no haver-los vist, per no tenir-ne notícia? Poden mostrar-se com a ignorants? Ignorants d'absurditats, ignorants d'ombres, diríem alguns adults? Amb tot, quines eines els podem donar perquè puguin gestionar aquesta possible situació?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Seria bo acostumar-nos a decidir què volem fer en cada moment?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Estem preocupats, i cerquem informació, cerquem estar informats per calmar-nos, però paradoxalment això ens genera més preocupació... Com sortir d'aquest cercle viciós que s'autoalimenta? Us en recordeu de la grip A?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La informació que existeix en tot el planeta actualment es duplica cada quatre anys. Així les coses, qui pot estar al dia? Ni tan sols els especialistes en la seva especialitat ho poden fer. Llavors?...</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Aquest cafè filosòfic seria el mateix si interactuéssim des de casa nostra, i no estiguéssim per tant físicament presents aquí i ara?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">No hauríem de vigilar més allò que guanyem i allò que perdem amb la tecnologia?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Potser que de vegades més que reflexionar el que fem és sumar informació? Això, però, és conversar?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quants amic puc tenir, tots els del facebook, o els que puc atendre? Quanta informació puc tenir, la que puc rebre o la que puc digerir?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I si tot plegat es redueix a tenir clar qui ha de manar o manar-nos: nosaltres o la tecnologia?</span></li>
</ul>.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-74211649908960586612010-11-18T18:24:00.001+01:002010-12-13T21:23:05.007+01:00Caldria reconnectar-nos amb la natura?<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La mentalitat materialista veia en la natura un caòtic magatzem de recursos i creia que les innovacions tecnològiques eclipsen qualsevol prodigi que pogués atribuir-se al món natural. En gran mesura, la civilització es va desenvolupar a través d'un progressiu aïllament respecte de la natura i dels seus cicles, per acabar somiant amb paradisos artificials (de plàstic o virtuals) en què la natura quedaria, per fi, superada i relegada a l'oblit. Però una mirada més assenyada descobreis que la veritable tecnologia punta del nostre món és la que dissenya la natura, amb mils de cicles perfectament coordinats en els quals tot s'autoregula, res no es perd i tot es recicla -cicles que fan possible la vida en condicions extremes, de selves a deserts. La natura aconsegueix prodigis a temperatura ambient emprant un mínim d'energia que nosaltres utilitzem i sense generar residus tòxics. No hi ha empresa de disseny i tecnologia més neta, eficaç, sorprenent i instructiva. Així, per exemple, el fil de la tela que teixeix l'aranya és, en relació al seu pes, tres vegades més resistent que l'acer -i molt més flexible.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">[...] Per posar remei al divorci entre el nostre món interior i el nostre món exterior va néixer a principis dels anys noranta l'ecopsicologia. [...] L'ecopsicologia, d'una banda, explora la nostra separació del món natural i, de l'altra, intenta reconciliar-nos amb la natura, rescatar-nos de l'exili en les nostres petites ments i tornar-nos al nostre veritable lloc: el món. (...) L'eina més típica de la ecopsicologia són els viatges d'immersió en la natura -de fet, tota activitat que ens ajudi a tornar a connectar amb el nostre cos i amb la natura contribueix, d'una manera o d'una altra, a la nostra salut ecopsicològica.</span></div><span style="font-size: x-small;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Jordi Pigem, <b>Bona crisi</b>. <i>Cap a un món postmaterialista</i></span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>* * *</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tinc la desgràcia de contradir-me sempre. La realitat ho fa contínuament, però no pas l'esperit ni la virtut. Després d'una fatigosa caminada d'estiu, per exemple, puc arribar a obsessionar-me per un vas d'aigua i manifestar que l'aigua és la cosa més meravellosa del món. Un quart d'hora després, en acabat de beure, no hi ha res al món que m'importi menys que l'aigua o el beure. El mateix em passa amb el menjar, el dormir i el pensar. La meva relació amb l'anomenat esperit, per exemple, és exactament la mateixa que amb el menjar o el beure. De vegades no hi ha res al món que m'atregui tant i que em sembli més indispensable que l'esperit, la possibilitat d'emprar les abstraccions, la lògica, les idees. Després, quan me n'he atipat i necessito i cobejo el contrari, tot el que tingui a veure amb l'esperit em repugna com si fos menjar podrit. Sé per experiència que aquest comportament és té per arbitrari, que denota feblesa de caràcter i que fins i tot està prohibit, però mai no he entès per què. Ja que de la mateixa manera que haig d'alternar sempre el menjar i el dejuni, el son i la vigília, també haig de bascular constantment entre la naturalitat i l'espiritualitat, l'experiència i el platonisme, l'ordre i la revolució, el catolicisme i l'esperit de la Reforma. Que una persona pugui passar la vida venerant l'esperit i menyspreant la natura, que pugui ser sempre revolucionària i mai conservadora, o a l'inrevés, em sembla molt virtuós, tot un signe de fermesa i de perseverança, però alhora ho trobo tan funest, repulsiu i esbojarrat com si algú pretengués menjar o dormir sense parar. I no obstant això, tots els partits, tant els politics com els espirituals, els religiosos com els científics, es basen en el supòsit que un comportament tan esbojarrat és possible i natural.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Hermann Hesse</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>* * *</i></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><i><br />
</i></span></div></div><br />
<span style="font-size: x-small;">Actua de manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d'una vida genuïnament humana sobre la terra.</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Hans Jonas, el principi de responsabilitat</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * * </span></div><br />
<span style="font-size: x-small;"> </span><br />
<span style="font-size: x-small;"> </span><br />
<span style="font-size: x-small;">Tots tenim una necessitat instintiva de connectar amb la naturalesa.</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Edward O. Wilson</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * * </span></div><br />
<span style="font-size: x-small;">Retirar-se de tant en tant al camp o a la muntanya ens ajuda a tenir la ment fresca per saber què volem fer en cada moment.</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Claudio Naranjo </span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">Parlem de la naturalesa, i fent-ho ens oblidem de nosaltres mateixos, però nosaltres som també naturalesa.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">F. Nietzsche</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">M'agrada el paisatge pintat. M'agrada encara més contemplar un paisatge real. I encara m'agrada més convertir-me en un element del paisatge, en una petita cosa que el paisatge conte.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Josep Pla</span></div></div><div style="text-align: left;"><br />
<span style="font-size: x-small;"><u>Qüestions força <i>naturals</i>: </u></span></div><ul><li><span style="font-size: x-small;">Creieu que, sobretot les generacions més joves, un dèficit de natura?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Si els comparem amb generacions anteriors, on passen la major part del temps els nostres xiquets: jugant, corrent i ajudant els seus pares per entremig de la natura, o tancats entre les quatre parets de casa i l'escola?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">S'ha dit que el contacte amb la natura redueix significativament els problemes d'atenció i d'hiperactivitat en els nens, alleugereix la depressió i estimula la concentració, la intuïció i la creativitat. Què en penseu?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Ens concentrem millor després d'haver estat en contacte amb la natura?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Les formes, els colors... els sons de la natura ens ajuden a potenciar una atenció atenta i alhora relaxada?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La pau que ens produeix la natura ens pot ajudar a reorientar-nos en la nostra vida? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Creieu que la natura té alguna cosa de sagrat que no pot ser comprès pel pensament?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El món modern tendeix a veure, a fer-nos veure la natura, com una cosa exterior a nosaltres, que podem tallar i retallar com ens vingui de gust?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Ens sentim realment un tros de natura?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La sentim, o només la usem? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És gaire assenyat pensar i creure que podem destrossar la natura i a nosaltres, que som un tros de natura, no ens passarà res?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;"> Ens hem tornat uns autèntics analfabets ambientals?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hem anat perdent els noms de les plantes, dels arbres, dels ocells...?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quants dels nostres fills, en llevar-se, el primer que fan és observar el cel?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Tant ens hem allunyat de la natura que som gairebé insensibles al seu batec profund?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Reconnectar-nos amb la natura ens ajudaria a resituar-nos a escala humana?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Ens sentim perduts, aïllats, desarrelats... en bona part per oblidar el nostre lloc natural?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El PIB d'un país reflecteix realment el benestar dels seus ciutadans?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El dia o els dies que hem gastat més diners han estat necessàriament els més feliços?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">L'any passat es va editar l'índex del planeta feliç que a través de tres variables, petjada ecològica, esperança de vida i satisfacció vital que declara la gent, on Costa Rica ocupa el primer lloc. Costa Rica, un país sense exèrcit i amb molta cura pel medi ambient. Espanya ocupa el lloc 76, i EEUU, paradigma del progrés econòmic, el 114, entre Nigèria i Madagascar. Què us fa pensar tot això?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La crisi actual serà capaç de fer-nos veure que el camí de la cobdícia no és bo per a nosaltres ni per al planeta, o continuarem igual?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Podríem parlar que el model ha fet fallida, i sobretot el model de relacionar-nos amb la natura?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Cal o caldria una mirada nova sobre la natura, una mirada també contemplativa i no solament instrumental com fins ara?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Caldria passar de considerar-la un simple objecte a sentir-nos-en part? Caldria, doncs, superar aquest malèfic i erroni dualisme home-natura?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Podríem fer compatible la natura com a font de recursos i com a font d'espiritualitat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Si tota forma de vida és interdependent, per què ens hem allunyat de la font on brolla la vida?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Som només la part conscient de la Terra, però cal no oblidar que som Terra. Hi esteu d'acord?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hauríem de passar de ser explotadors de la terra a uns bons jardiners, uns bons cuidadors de la terra?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Ens domina una visió exclusivament materialista sobre el món en què tot ho hem reduït a coses, tot són coses, coses que es compren i es venen? No és possible cap altra <i>cosa</i> fora de les coses? No és possible cap forma de felicitat més enllà de les coses?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hem muntat una societat depredadora?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Plotí deia que l'ànima s'expandeix en funció d'allò que s'està contemplant. Si contemples una cosa bella la teva ment s'expandeix. I si contemples una cosa lletja, es contrau.Us sembla que pot tenir raó?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;"> La nostra ment s'expandeix quan contempla l'horitzó des de dalt d'una muntanya o des de la costa; per contra, tendeix a contraure's quan es troba en un espai tancat. Hi esteu d'acord?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Sembla ser que les habitacions d'hospitals amb bones vistes acceleren la recuperació dels pacients. Què hi dieu?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La naturalesa afavoreix uns tipus d'interaccions que no es donen en d'altres indrets.</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Com és que, de moment, amb la majoria de persones desconegudes amb qui et trobes passejant per la muntanya et saludes?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Com és que, amb tot, últimament això experimenta un sensible retrocés?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És que la natura ja no té prou força per vèncer l'actual analfabetisme mediambiental?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Tan cecs i insensibles ens hem tornat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quan estem a la natura, la nostra ment calculadora deixa de funcionar?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La grandària de les actuals ciutats desborda el que és un habitat natural per als éssers humans?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Molts o alguns dels problemes que presenten els nostres nens no són en bona part deguts a un viure d'esquena a la natura i als seus cicles?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El contacte que d'altres generacions teníem amb la natura no servia de coixí canalitzador de moltes energies que ara, en no existir, es disparen amb símptomes força preocupants?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Com volem que no demostrin símptomes d'hiperactivitat, de manca de concentració... d'agressivitat vivint entre quatre parets i envoltats d'estris electrònics?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Contactar o sintonitzar amb la natura vol dir contactar o sintonitzar amb el cos i, per tant, amb els sentits, amb les emocions... amb els sentiments? Allunyar-se'n o viure'n d'esquena vol dir allunyar-se també de tot allò que ens humanitza i ens fa ser genuinament persones?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Penseu que g</span><span style="font-size: x-small;">ran part dels desequilibris que tenim avui en dia són a causa del nostre distanciament de la natura.</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Saber fluir amb la natura és també una forma d'intel.ligència?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Per què hem reduït la intel.ligència a la intel.ligència calculadora?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Estem fabricant nens analfabets emocionals, analfabets espirituals i analfabets en naturalesa?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Per què posem tant l'èmfasi en les competències tecnològiques? L'educació no hauria de ser integral?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">No els estem deixant coixos d'allò que realment haurien de conèixer per poder gestionar la seva vida d'una manera satisfactòria?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Com és que els nostres nens tenen tan poca capacitat contemplativa o meditativa? Com és que es neguitegen de seguida en no aconseguir allò que desitgen?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Si espiritualitat és respecte, admiració i agraiment pel que t'envolta, els nostres nens el tenen aquest sentiment?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Per què continuem associant espiritualitat amb religió?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;"> El deteriorament actual de la natura i de la nostra relació amb ella marca la necessitat d'una nova mirada sobre el món i sobre nosaltres mateixos? Té realment futur l'actual mirada materialista? Estem patint només una crisi econòmica? Si l'economia va bé, tot va bé? La nostra economia és sostenible?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És possible compatibilitzar la permanència d'una vida genuïnament humana amb la pèrdua de biodiversitat i amb la degradació actual dels sistemes terrestres i marins?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Amb una natura destrossada perdem només la font dels recursos? No perdem també, i sobretot, la font principal d'on brolla la nostra humanitat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És veritat que la natura no coneix el concepte de residu (el que no és desitjable per a un organisme nodreix els organismes d'una altra espècie o d'un altre regne) i que només els humans som capaços de produir coses que ningú no vol?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quants compostos tòxics hi ha en cada passadís d'un supermercat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Acostuma a ser veritat que els millors pensaments són els pensaments passejats?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quantes vegades una simple passejada per la natura ha aconseguit desbloquejar-nos de molts i molt foscos carrerons mentals?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Per què ens sentim tan bé i amb pau quan estem dins la natura? Potser per què no hi ha uns ulls humans que ens observen i que ens jutgen? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Explicava José Saramago que el seu pare, que era pastor, intuint que estava molt malalt i que se n'aniria cap un hospital del que potser no tornaria, es va acomiadar dels arbres i els va abraçar. Què en penseu? </span></li>
</ul><ul></ul>.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-43349062153415570272010-10-31T16:28:00.001+01:002010-10-31T16:47:41.912+01:00Té mala premsa la tristesa?<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Una sana maduració personal no passa per eliminar el sentiment de tristesa, sinó per aprendre-la a detectar i a tractar adequadament. Acomiadar la tristesa sense que s'instal.li en nosaltres eternament és fer el camí de l'acceptació, que no és el de la resignació, és acollida cordial de la condició humana.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Francesc Torralba </span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Moltes persones es treuen les flors marcides de la tristesa mitjançant l'entreteniment: la lectura, l'esport, el cinema, trencaclosques, el son, somiar desperts... Les distraccions més eficaces són les que poden canviar el nostre estat d'ànim. Tambés són antídots contra la tristesa donar-se ànims a un mateix amb regals i plaers sensorials com prendre un bany d'aigua calenta, gaudir dels menjars preferits, escoltar música, fer una activitat que ens pugui proporcionar un petit triomf, ajudar els altres, intentar veure les coses des d'una òptica diferent...</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Daniel Goleman</span></div><span style="font-size: x-small;"></span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><span style="font-size: x-small;"></span><br />
<span style="font-size: x-small;">Estàs trist? Busca una altra persona trista i consola-la: trobaràs l'alegria.</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Rabindranath Tagore</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><span style="font-size: x-small;">He decidit ser feliç perquè és bo per a la salut</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Voltaire</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><span style="font-size: x-small;">La tristesa és un mur entre dos jardins</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Kahlil Gibral</span></div><span style="font-size: x-small;"></span><br />
<div style="text-align: center;"><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span class="tec_texto" id="texto2_1" style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"> * * *</span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span class="tec_texto" id="texto2_1" style="color: black;"></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><br />
<br />
En un reino encantado donde los hombres nunca pueden llegar, o quizás donde los hombres transitan eternamente sin darse cuenta...<br />
En un reino mágico, donde las cosas no tangibles, se vuelven concretas...<br />
Había una vez... un estanque maravilloso.<br />
Era una laguna de agua cristalina y pura donde nadaban peces de todos los colores existentes y donde todas las tonalidades del verde se reflejaban permanentemente...<br />
Hasta ese estanque mágico y transparente se acercaron a bañarse haciéndose mutua compañía, la tristeza y la furia.<br />
Las dos se quitaron sus vestimentas y desnudas las dos entraron al estanque.<br />
La furia, apurada (como siempre está la furia), urgida -sin saber por qué- se baño rápidamente y mas rápidamente aun, salió del agua...<br />
Pero la furia es ciega, o por lo menos no distingue claramente la realidad, así que, desnuda y apurada, se puso, al salir, la primera ropa que encontró...<br />
Y sucedió que esa ropa no era la suya, sino la de la tristeza...<br />
Y así vestida de tristeza, la furia se fue.<br />
Muy calma, y muy serena, dispuesta como siempre a quedarse en el lugar donde está, la tristeza terminó su baño y sin ningún apuro (o mejor dicho, sin conciencia del paso del tiempo), con pereza y lentamente, salió del estanque.<br />
En la orilla se encontró con que su ropa ya no estaba.<br />
Como todos sabemos, si hay algo que a la tristeza no le gusta es quedar al desnudo, así que se puso la única ropa que había junto al estanque, la ropa de la furia.<br />
Cuentan que desde entonces, muchas veces uno se encuentra con la furia, ciega, cruel, terrible y enfadada, pero si nos damos el tiempo de mirar bien, encontramos que esta furia que vemos es sólo un disfraz, y que detrás del disfraz de la furia, en realidad... está escondida la tristeza. <br />
</span><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Jorge Bucay, La tristeza y la furia </span></div><div style="text-align: right;"><div style="text-align: center;"><br />
* * *</div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">És ben cert que la pau existeix, però no una pau que visqui dins nostre per sempre més. L'única pau que hi ha és aquella que es conquereix lliurant continus combats i que s'ha de reconquerir cada dia.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Hermann Hesse</span></div><span style="font-size: x-small;"><span class="tec_texto" id="texto2_1" style="color: black;"></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:TrackMoves/> <w:TrackFormatting/> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:DoNotPromoteQF/> <w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther> <w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> <w:DontGrowAutofit/> <w:SplitPgBreakAndParaMark/> <w:DontVertAlignCellWithSp/> <w:DontBreakConstrainedForcedTables/> <w:DontVertAlignInTxbx/> <w:Word11KerningPairs/> <w:CachedColBalance/> <w:UseFELayout/> </w:Compatibility> <m:mathPr> <m:mathFont m:val="Cambria Math"/> <m:brkBin m:val="before"/> <m:brkBinSub m:val="--"/> <m:smallFrac m:val="off"/> <m:dispDef/> <m:lMargin m:val="0"/> <m:rMargin m:val="0"/> <m:defJc m:val="centerGroup"/> <m:wrapIndent m:val="1440"/> <m:intLim m:val="subSup"/> <m:naryLim m:val="undOvr"/> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267"> <w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/> <w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/> <w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:10.0pt;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-ansi-language:EN-US;
mso-fareast-language:EN-US;
mso-bidi-language:EN-US;}
</style> <![endif]--> <br />
<span style="font-size: x-small;"><br />
</span><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Los dolores y alegrías existenciales y los dolores y alegrías esenciales son cualitativamente diferentes. [...] Así, el dolor existencial se solventa multiplicando nuestro haber: aumentando nuestras posesiones materiales, ejercitando nuestras facultades y habilidades, multiplicando nuestras tenencias intelectuales, recibiendo el afecto del exterior, adquiriendo reconocimiento social, etc. El dolor esencial, por el contrario, no se solventa con nada que se puede tener. En ocasiones, puesto que este dolor se traduce psicológicamente en una sensación de vacío, lo malinterpretamos: creemos que se trata de un vacío relacionado con la necesidad de cosas, experiencias, logros, etc. Pero ninguna cosa, persona, situación, experiencia o logro puede llenarlo, porque se trata de un vacío de nosotros mismos. [...] El vacío esencial, por el contrario, sólo se supera cuando abandonamos el impulso por tener (...) y dejamos a las cosas, a las personas y a las situaciones ser lo que son, sin esperar que sean de ningún modo particular, sin buscar en ellas ningún provecho o beneficio personal. También cuando nos permitimos sencillamente ser y abandonamos nuestra ansiedad por lograr, por tener que llegar a ser <i>esto</i> o <i>lo otro</i></span>.</div><span style="font-size: x-small;"><br />
</span><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Mónica Cavallé, La sabiduría recobrada </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: left;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: left;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><u>Reflexionem:</u></span></div><br />
<ul><li><span style="font-size: x-small;">S'ha dit que la tristesa és la crosta que amb el temps formen les llàgrimes no vessades i dipositades en el cor, i que aquesta crosta tot sovint ens paralitza. Què en penseu?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Si això és així, vol dir que és important donar-nos permís i donar-ne també als altres per poder expressar la tristesa?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La tristesa és una emoció primària i necessària que portem en el nostre equipatge vital, i que ens aporta informació. Hauríem d'aprendre a saber escoltar la tristesa. Acostuma a ser un bon indicador de com ens van les coses, del nivell de satisfacció de la nostra vida?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La tristesa ens hauria de fer aturar-nos, pensar i reflexionar?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La tristesa, doncs, ens aporta molta informació valuosa sobre la nostra vida i les nostres relacions?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Si la sabem escoltar, ens pot ajudar a anar passant la nostra itv vital?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La tristesa, en la mesura que ens atura, que ens provoca una pausa en el brogit diari, ens facilita també una pausa per a la reflexió? Ens obliga a fer un balanç de la nostra vida?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Podríem considerar-la també com una mena de recordatori de la nostra irreversible condició humana?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La tristesa és uniforme o, com la vida mateixa, naix, creix i mor?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Si la tristesa és una emoció bàsica, i forma part del nostre equipatge emocional, per què ens resulta tot sovint tan estranya?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Sempre que estem o ens sentim tristos la tenim identificada la tristesa, el motiu?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I quan no?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Tenim dret a estar tristos?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Tenim dret a sentir el que sentim?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Ens hauríem de permetre sentir el que sentim? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Els triem els sentiments, o apareixen?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És possible estar sempre en un estat de permanent felicitat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La cultura actual tendeix a amagar el dolor, la mort... la tristesa?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">En aquesta atmosfera, pot ser que hi hagi persones que a més d'estar tristes se sentin culpables per estar-ne?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Intentar viure el sentiments, acceptar-los, és la millor manera d'aconseguir que no es arrosseguin? És la millor manera de gestionar-los, de poder-los canalitzar?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Ser capaç d'observar i ser conscient del que sentim és una bona estratègia?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Actuant així, aconseguim convertir els sentiments, fins i tot el sentiment de tristesa, en els nostres aliats?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Actuant així, els sentiments ens poden donar una informació molt valuosa sobre la nostra vida que, tot sovint, el pensament no ens pot donar?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Què us fa pensar aquest habitual somriure forçat dels americans? I dels polítics en general?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Amb tot, els francesos van posar de moda la tristesa, gairebé l'obligació d'estar tristos. O no? Després de la segona guerra mundial, l'existencialisme va potenciar la tristesa, la nàusea, l'angoixa... com si la moda fóra estar tristos. Pensem en Sartre, Françoise Sagan i el seu <i>Bon jour, tristesse</i>...</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">L'existencialisme ve a ser el reconeixement que estem ben perduts i no sabem cap on tirar, i amb el pensar no arribem enlloc, estem perduts... L'home ha perdut qualsevol punt on ancorar-se.</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quina versió de la tristesa mana avui en dia, l'americana o la francesa?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La tristesa podria ser una mena de davallada física com a conseqüència d'un estat mental?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La tristesa ens provoca gairebé sempre una baixada del to vital?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La pèrdua d'espiritualitat, de connexió amb alguna cosa més gran que un mateix, o de connexió amb el món interior d'un mateix, expliquen bona part de la tristesa o de les tristeses d'avui en dia?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Estem com desconnectats del nostre origen i la filosofia i el pensament, per si sols, són incapaços de restablir aquesta connexió? Ens cal sumar-hi unes altres facultats?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Diríem que en principi, tot i que pot tenir aspectes positius molt interessants, la tristesa és una emoció negativa perquè sempre parteix d'un dol, d'una pèrdua, d'una desil.lusió, d'un problema...? Per tal de veure-la sempre així ens han d'ensenyar a saber-la gestionar i a usar-la en benefici nostre?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Als nostres nens se'ls educa en aquest sentit?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Els preparem adequadament per poder afrontar i canalitzar les distintes emocions?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Permetem als nens sentir el que senten? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Els permetem expressar el que realment senten?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quan els pares diuen els seus fills petits o adolescents que els expressin el que realment senten, o més aviat el que volen sentir?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Davant d'un nen trist o enrabiat, com acostumen a actuar els pares d'avui en dia?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I davant d'un adolescent que està un dia o dos un pèl capficat i sense gaire ganes d'enraonar?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">No els estem trametent la idea que tot ha de ser perfecte, que tot ha de quadrar, que no és possible cap frustració?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">No els hauríem d'ensenyar que totes les emocions formen part de la nostra condició humana, i que totes tenen aspectes positius si les sabem gestionar?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I sobretot, no els hauríem de donar l'oportunitat que, quan calgui, les puguin viure i experimentar?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Teoritzar sobre les emocions i alhora privar-los de viure-les serveix d'alguna cosa?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La tristesa en els nens només ens hauria de preocupar si va acompanyada d'altres símptomes, quan suposa un canvi dels seus patrons de comportament habituals? Hi esteu d'acord?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Els pensaments obsessius, reiterats, afavoreixen que la tristesa s'instal.li més del que voldríem en les nostres vides?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Els romàntics exaltaven la tristesa?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Els fados parlen de la <i>saudade</i>... (melangia?)</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Podem arribar a recrear-nos en la melangia? Per què? Què ens dóna: un plaer morbós?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">En els nens, doncs, donar-los l'oportunitat de reconèixer la tristesa, el seu estat, la <b>seva </b>tristesa, i que la puguin comunicar lliurement, és un bon antídot?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Ens eduquen o eduquem massa per a la comoditat? I per a la lluita, el compromís, el sofriment...?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Una vida còmoda és una vida feliç?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Una vida no lluitada és una vida feliç?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Les coses difícils ens ajuden, però les fàcils també. Hi esteu d'acord?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El problema de les coses fàcils és sobretot que, en no valorar-les com cal, les devaluem?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hauríem de ser capaços d'afrontar tant el dolor com el plaer? Diríem que avui en dia ens costa acceptar i afrontar el dolor? Hi ha hagut èpoques, però, en què allò difícil d'afrontar i de saber gaudir ha estat el plaer?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Shakespeare:<i> no hi ha nit que no vegi el dia.</i></span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quines estratègies us acostumen a funcionar més bé per gestionar adequadament la tristesa?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Segons Rousseau, l'ànima resisteix millor els dolors aguts que la tristesa perllongada. Què en penseu?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Pot ser que, de vegades fins i tot ens agradi la tristesa? Potser que amb un determinat estat de tristesa ens vingui també un estat de tranquil.litat, de pau?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Podem usar la tristesa també per cridar l'atenció dels altres, perquè ens estimin més? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La tristesa afavoreix la creativitat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És veritat el que diu Bucay que la tristesa acostuma a anar disfressada de malhumor i d'agressivitat? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I per què?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Perquè preferim mostrar-nos agressius que tristos...?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La tristesa sempre és l'altra cara de l'alegria o bé també és possible una zona neutra, indiferenciada i de mal pair?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La tristesa aparentment immotivada és la que sap burxar més la ferida de la possible buidor de la nostra vida?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Tenir una sèrie de creences massa idealitzades sobre el que és i hauria de ser la vida, afavoreix les probabilitats de topar-nos sovint amb estat de tristesa?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Podem tenir totes les necessitats cobertes amb escreix i, amb tot, sentir-nos tristos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Podríem distingir, doncs, entre necessitats existencials (necessitats del fet d'estar en el món) i necessitats essencials (necessitats del ser)? Són les segones les que ens procuren una alegria essencial? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Un tipus de vida inautèntic que no connecta ni respecta el nostre jo profund, la nostra essència més intima, és el millor camí cap a la infelicitat i la tristesa? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tancar-nos en nosaltres mateixos i estar sempre pendents de com ens trobem, de com ens sentim, és un bon camí per gestionar el que sentim?</span></li>
</ul><span style="font-size: x-small;"></span><ul></ul><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10pt; line-height: 115%;"></span>.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-87623937640127328262010-06-10T11:46:00.009+02:002010-10-12T20:37:27.496+02:00Sabem estar sols? Ens hi eduquen?<span style="font-size: x-small;">Un excés de companyia fa mal, però un excés de soledat condueix a la follia.</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Francesc Torralba </span></div><div style="text-align: right;"><br />
</div><div style="text-align: center;">* * *</div><div style="text-align: left;"><br />
<span style="font-size: x-small;">Com més junts seiem, més difícil és que ens arribem a conèixer.</span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"> *</span></div><span style="font-size: x-small;">D'acord amb la meva experiència, el pitjor enemic i corruptor de l'home és l'afany, basat en la peresa mental i en la necessitat de calma, de col.lectivitat, de comunitats amb dogmàtiques absolutament inamovibles, tant religioses com polítiques.</span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"> *</span></div><span style="font-size: x-small;">Podem arribar a entendre'ns els uns als altres, però d'interpretar-se només n'és capaç un mateix.</span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">*</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No tinc res en contra del treballador i creador infatigable, ni de l'ermità que es mira el melic, però cap dels dos no em sembla interessant ni tampoc exemplar. La persona que busco i desitjo és aquella que és capaç tant d'integrar-se en la comunitat com de viure sola, tant d'actuar com de reflexionar. I si fa la impressió que en els meus escrits anteposo la vida contemplativa a l'activa, deu ser perquè veig el nostre món i el nostre temps ple de persones actives, eficients i emprenedores, però incapaces per a la contemplació.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Hermann Hesse</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Es fa malbé un jove amb tota seguretat quan se li ensenya a apreciar més els que pensen com ell que els que pensen el contrari.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Friedrich Nietzsche</span></div><br />
<span style="font-size: x-small;">Amb la intenció de no sentir-nos sols:</span></div><ul><li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Per començar, caldria distingir entre la soledat no volguda ni desitjada, i la soledat que necessitem per retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb la nostra vida. En aquest cafè ens atendrem sobretot a la segona, a la soledat cercada, a la soledat que permet la creació, la innovació i l'autonomia personal.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Creieu que ens eduquen per saber estar sols? Ens eduquen per tal de poder aprendre a estar sols?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ens parlen algun cop de les virtuts i dels aspectes positius de la soledat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És veritat que la soledat sempre té mala premsa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És veritat que habitualment se'ns diu que és una cosa a evitar?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Allò de <i>val més estar sol que mal acompanyat</i>, creieu que, realment, ens ho continuem creient?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com és que, poques vegades, som capaços de veure la soledat com una amiga càlida, sincera i entranyable?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Per què ens costa tant i tant estar sols?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És que tenim por d'enfrontar-nos als nostres fantasmes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És que tenim por d'haver-nos d'encarar a problemes, conflictes i situacions no resolts, o mal gestionats?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Preferim no mirar? Preferim no mirar-nos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Preferim més observar que observar-nos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És veritat que, tot sovint, la soledat més que un lloc habitual per transitar, s'esdevé un refugi desesperat per protegir-nos de les tempestes de la vida, un lloc per perdre'ns quan les coses van maldades, quan els altres ens han decebut profundament?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La soledat s'esdevé així l'únic lloc on anar quan ja no hi ha llocs per anar? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan algú ens diu: <i>és que vull estar sol o sola aquest cap de setmana, o aquesta tarda</i>, de seguida ens precipitem a dir-li: <i>és que et passa alguna cosa? Vols que parlem? </i></span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tan anormal és tenir la necessitat de tant en tant de voler estar sol?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Pot ser que ens facin sentir culpables per reclamar espais de soledat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Acostumem a ser massa invasius amb les opcions dels altres?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I si vivim en parella, ens costa molt entendre la necessitat d'aquests espais de soledat de l'altre?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Acostumem a interpretar-ho de forma alarmista?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Segons Francesc Torralba, la soledat dóna dos fruits especials: un aprofondiment de consciència i una lluita contra l'alienació. Què en penseu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les persones amb una vida interior rica suporten i fins i tot desitgen i necessiten més la soledat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">A més pobresa interior, més por i menys ganes d'estar sols? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Schopenhauer diu que a les persones molt riques interiorment la soledat no els avorreix ni els empresona, perquè tenen una casa tan rica que no necessiten sortir gaire fora. Què en penseu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les persones pobres interiorment són molt poc tolerants amb la soledat? Necessiten imperiosament sortir, connectar-se... la televisió... conversar del que sigui amb qui sigui...?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Poso la televisió per por a mirar en un buit que sento, i que no vull afrontar... No vull afrontar allò que realment necessitaria afrontar i que m'ajudaria de veritat a tirar endavant?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La soledat és una qüestió física o sobretot mental?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Podem sentir-nos molt sols vivint en parella? I al mig d'una gran ciutat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Caldria distingir entre <i>estar sol</i> i <i>sentir-se sol</i>?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Sempre que estem sols ens sentim sols? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan estem amb gent i ens sentim sols és perquè la nostra relació, el nostre contacte no ens resulta satisfactori, no ens omple?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Podem parlar de distints tipus de contactes: físic, mental, emocional, espiritual... i també, dins de cada contacte, de més superficials o de més profunds?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Pot ser que ens sentíssim sols amb persones que contactem a nivell físic, mental i espiritual, però no emocionalment?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I amb persones que contactem a nivell físic, mental, emocional, espiritual, però que tots aquests contactes per a nosaltres es donen a un nivell massa epidèrmic, poc profund?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> Podem pensar i coincidir intel.lectualment amb una altra persona i, malgrat tot, sentir-nos-en molt allunyats?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I quan ens sentim sols dins de la pròpia llar, quan la casa és plena de persones estimades? És perquè hi ha una mena de desconnexió de móns?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Podem sentir-nos terriblement sols fins i tot després d'una relació molt íntima? Després d'una relació sexual?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha persones que sempre se senten soles? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És veritat que tots necessitem compartir coses, però també diferenciar-nos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Diu Nietzsche que la soledat és un viatge molt arriscat perquè podem descobrir que no pertanyem ni compartim gairebé cap cosa amb cap grup o clan. Què en penseu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Podríem parlar d'una soledat que em provoca tristesa, avorriment i malestar, una soledat gens fèrtil, i una altra de creativa, que em proporciona allò que se'n diu una diferenciació positiva: jo pertanyo al món però hi aporto la meva diferència?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si això és així, hauríem de ser capaços d'intentar transformar la soledat no productiva en una de fèrtil?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hom es pot sentir acompanyat per Déu o per la natura?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Podríem admetre que algunes relacions són una fugida endavant per no sentir-nos sols? Deixem una persona per una altra, perquè, en el fons, no sé com gestionar la meva soledat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Viure és viure en relació, en relació amb els altres, però també amb nosaltres mateixos. Si no hem après a estar bé amb nosaltres, podem aconseguir estar bé amb els altres, i amb el món?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">L'art de saber estar sols ens permet i ens facilita poder connectar-nos i sintonitzar amb la nostra veu interior?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Diríeu que aquesta veu interior és la veu més sàvia que podem escoltar a l'hora de decidir qüestions importants?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Per poder aportar coses valuoses i originals a la societat cal, de tant, un parèntesi, un retir?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hauríem d'instaurar en la nostra vida el costum saludable de prendre'ns cada dia un cafè amb nosaltres mateixos?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Les persones que sempre observen i miren cap enfora, acostumen a fascinar-nos gaire? Acostumen a tenir coses interessants a dir? Expliquen el que han trobat dins seu o només les coses que ha vist passar davant seu?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I quan l'única finestra des de la qual observen el món és la finestra mediàtica, què?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Així, doncs, una persona que sempre mira enfora, i mai endins, no sap mai què dir, no té res mínimament interessant a dir?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hi ha persones que només saben dir el que diuen els altres? Diríem que estan plens de buidor?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Sense soledat, no hi ha cap mena d'originalitat? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I de personalitat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I d'autenticitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Seria agosarat afirmar que la soledat és una mena de laboratori de recerca personal?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La soledat afavoreix la independència de criteri? I de forma de vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La persona que, de tant en tant, es retira del brogit del món, sap o està en condicions de ppder separar i diferenciar entre les opinions del món i el que ell veritablement pensa?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És veritat que, d'una banda la societat estigmatitza qui està sol, i de l'altra facilita i estimula l'individualisme egoista, la insolidaritat, la competitivitat, la velocitat, la hiperactivitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És fàcil moure's dins d'aquestes coordenades tan contradictòries, d'estigmatitzar qui està sol i alhora afavorir una societat que estimula la soledat més empobridora i gens propícia a unes relacions més autèntiques?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">A través de la soledat, del retir, l'home pot aprendre a prendre distància de les coses? La soledat ens pot ajudar a desenganxar-nos de les coses, ens pot ajudar a respirar, a oxigenar atmosferes massa carregades i a relativitzar moltes qüestions?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Prendre distància és ser capaç de veure les coses fora de nosaltres mateixos, i sobretot ser capaç de veure'ns a nosaltres mateixos amb les diverses i variades possibilitats d'actuació. Si això és així, podríem afirmar que, en el fons, la soledat ens fa o ens permet ser lliures?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hauríem d'aprendre a estar en contacte quan necessitem estar en contacte i a estar sols quan necessitem estar sols?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I per què quan sento clarament que necessito estar sol, de vegades, em costa tant de concedir-m'ho?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'anomenat <i>telèfon de l'esperança</i>, és una sortida a l'altra tipus de soledat, a la soledat no desitjada, no cercada?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hauríem d'aprendre més a saber escoltar, simplement escoltar, i no imposar receptes, tot sovint no demanades?</span></li>
</ul><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div>.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-46952915873055986072010-05-13T12:40:00.001+02:002010-05-13T12:40:52.033+02:00Com podem gestionar millor els nostres estats d'ànim?<span style="font-size: x-small;"> No es poden evitar els defectes dels homes sense renunciar alhora a les seves virtuts.</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">E.M. Cioran</span></div><span style="font-size: x-small;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><span style="font-size: x-small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Quan un home fa alguna cosa completament estúpida, la fa sempre pel més noble dels motius.</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">O. Wilde</span></div><span style="font-size: x-small;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><span style="font-size: x-small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Si escric allò que sento és perquè així disminueixo la febre de sentir.</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">F. Pessoa</span></div><span style="font-size: x-small;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">Per creure en la possibilitat de ser feliços, primer cal tocar el fons de la desil.lusió.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">W. Shakespeare</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">No hi ha nit, per llarga que sigui, que no vegi el dia.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">W. Shakespeare</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">No afrontem les adversitats perquè siguin difícils, sinó que són difícils perquè no les afrontem</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Sèneca</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">Com més llegeixo els pessimistes, més estimo la vida.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">E.M. Cioran</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La vida no és breu, sinó que nosaltres la fem breu malgastant el nostre temps en activitats sense sentit, sense adonar-nos que mentre esperem viure, la vida passa.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Sèneca</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">Quan algú vol retratar-se, tant se val que exposi la seva filosofia de vida com que expliqui una anècdota.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Hermann Hesse</span></div><br />
<span style="font-size: x-small;"> </span><br />
<span style="font-size: x-small;"> </span><br />
<span style="font-size: x-small;">Qüestions per mantenir un bon estat d'ànim:</span><br />
<ul><li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Són força diversos els factors que poden alterar el nostre estat d'ànim: les hores de sol o de llum, el clima, l'exercici, dormir i descansar bé, tenir una bona autoestima, però sobretot la nostra actitud davant les coses que ens passen. Hi esteu d'acord?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'estat d'ànim depènmolt i molt de com ens van les coses que tenim entre mans? L'humor o el mal humor depèn bàsicament d'això?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No pot passar, però, que les coses ens vagin molt bé i, amb tot, no ens sentíssim bé?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I això, què mostraria? Que potser no són tan essencials per a nosaltres aquestes coses?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No cal que les coses ens vagin molt malament per sentir-nos malament? N'hi ha prou que vagin com nosaltres no esperàvem?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com gestionar adequadament l'esperança, les il.lusions, les expectatives?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">A menys expectatives, menys decepcions?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Amb l'esperança arriba la desesperança?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Es pot viure sense tenir cap expectativa de futur?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Amb tot, no caldria diferenciar entre desitjar i exigir?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenim dret a exigir res en aquesta vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Definir les nostres prioritats ens ajudaria a gestionar millor els estats d'ànim?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Esteu d'acord d'entendre allò prioritari com allò a què li donem valor?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Seria una bona estratègia establir i planificar cada dia les nostres prioritats?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Potser així tindríem més en compte la vella distinció entre allò urgent i allò realment important?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'actual i frenètic ritme de vida, amb tot l'allau d'informacions i sobresaturació perceptiva, no ens descentra amb molta facilitat impedint així que ens centréssim en allò realment important i valuós per a nosaltres?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I si descuidem allò valuós per a nosaltres, allò que ens defineix, com podem sentir la nostra existència plena i agradable? Com podem generar emocions positives si oblidem amb tanta facilitat allò que ens proporciona plaer?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Penseu que si ens aturem cada dia una mica, si ens acostumem a prendre un cafè amb nosaltres mateixos, si ens centrem en allò que per a nosaltres té realment valor i ens ho concedim, la serenor, la pau i el benestar guanyaran l'ansietat i l'estrès? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Voler abastar moltes coses, no ens condemna a tenir massa fronts oberts? No hauríem d'aprendre a focalitzar una mica més?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Per a la medicina xinesa l'estat d'ànim de les persones depèn de l'estat i del funcionament dels diversos òrgans del cos. Tan i tan important és el cos?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Sembla que naixem amb una certa tendència cap al goig i la felicitat o cap a la tristor i la infelicitat. Això no obstant, una de les últimes aportacions de la neurociència és el descobriment de l'enorme plasticitat del nostre cervell. Podem entrenar-lo a activar determinades parts que ajuden a filtrar les emocions negatives, i a potenciar i estimular les positives. Què us sembla?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Som conscients de sobre quantes potes depèn el nostre estat d'ànim?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No és veritat que, tot sovint i sense adonar-nos-en, el fem pivotar sobre una sola pota?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No és veritat que l'ànim de moltes persones, en el fons, depèn d'un sol factor?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I quan això passa, no correm el risc de dependre aboslutament dels vaivens d'aquest factor?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És bo jugar-nos la nostra felicitat a una sola carta?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És bo dependre, posem per cas, només de la relació afectiva amb una persona? Amb una sola pota no hi ha molta inestabilitat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I amb dues: relació afectiva i activitat professional? No us sembla encara massa inestable? Si en falla una, no sé si l'altra és capaç d'aguantar harmònicament la taula de la vida, de la nostra vida...</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I tres potes? Això comença a ser estable. Tres potes és l'estructura ideal per aconseguir un alt rendiment: no dividim gaire l'esforç, només tenim tres punts de suport.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I amb quatre? És molt estable. No podem, però, aspirar a obtenir un alt rendiment en les quatre activitats. Penseu el mateix?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Amb 5 potes, més estabilitat, però menys rendiment. Haurem de decidir, doncs, què volem fer, què preferim?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'avantatge de tenir només una pota és que pot afavorir i molt l'activitat creativa. Perquè la inspiració, en el fons, prové d'una certa obsessió. I no hi ha res que obsessioni tant com tenir un únic punt de suport. Què en penseu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La creativitat es basa en una obsessió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'obsessió genera una tensió creativa que fa que tota la força surti en la mateixa direcció. En realitat, és una sola pota però és enorme.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La majoria de genis no acostumen a encaixar, posem per cas, en àmbits socials, però en la pota que tenen són genials. És així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Amb tot, hauríem de procurar no posar els ous al mateix cistell?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com podríem millorar una estructura de 2 potes? Podríem afegir-ne una tercera, o bé ampliar i potenciar les dues que tenim, invertint-hi més per tal de poder recollir més coses. Què n'opineu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com podem generar un estat d'ànim positiu abans de realitzar alguna feina: a casa, al treball, en un determinat entorn...? Podríem evocar alguna imatge, algun record, alguna situació, escoltar alguna música... per tal d'ajudar-nos a generar un determinat estat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Això últim equivaldria a una mena de visualització? Es tractaria de representar-nos aquella realitat que ens produeix un determinat efecte.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Segons Paul Eckman, l'estat d'ànim vindria a ser com una emoció que comença a durar massa, i que altera la nostra percepció de les coses. Una persona té un problema i s'enfada, i té un altre problema i s'enfada, i després tot s'ho pren de manera personal i s'enfada, i ja no sap de què li ve l'enfadament, però el cas és que està enfadat permanentment. S'ha produït una mena de rutina automàtica. Ens acostuma a passar això?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tot sovint anem sempre de bòlit, i en realitat no sabem ben bé per què hi anem, però hi anem. Així, estic enfadat, trist o amb ansietat permanent, i no sé ben bé d'on m'ha vingut. Com ho veieu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'estat d'ànim seria com una mena d'ulleres a través de les quals filtrem d'una determinada manera la realitat. Si els vidres són foscos, l'estat d'ànim és més aviat trist, deprimit, tot ho veiem negre. Si són de color rosa, ho veurem tot de color rosa. L'ideal seria portar-les transparents? És possible això? És possible un estat d'ànim gairebé no afectat per res?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Podríem dir també que la febre per als metges és l'equivalent de l'estat d'ànim per als psicòlegs? Quan una persona té febre, no cal saber-ne gaire per adonar-se que li passa alguna cosa al seu organisme. Quan una persona té un estat d'ànim molt inestable o molt poc habitual, és possible també que a nivell psicològic li passi també alguna cosa. Hi esteu d'acord?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si una persona sempre està més aviat trista, el dia que està molt contenta, no és un bon senyal, alguna cosa li està passant, no és el seu estat d'ànim habitual. Què en penseu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha psicòlegs que afirmen que si prenc consciència, si m'adono que tinc una determinada emoció perquè ha passat això o això altre, ja ho podré regular i no es convertirà en un estat d'ànim. És com si digués: jo em sento així perquè ha passat això, però co que me n'he adonat ara, ja torno al meu estat normal, habitual, sà, correcte. I des d'aquest estat habitual restaurat abordaré el proper esdeveniment que em passi. Pot ser una bona estratègia?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'esport, l'exercici físic moderat, millora i regula l'estat d'a`nim?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'estat d'ànim depèn molt de com valorem les coses? Si per a nosaltres tenir la feina de cada dia enllestida és molt important, en no aconseguir-ho, se'ns generarà un estat d'ànim negatiu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">L'estat d'ànim depèn també molt de l'actitud que tenen els altres respecte a mi?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si, com hem dit abans, el que més regula el nostre estat és la nostra valoració sobre si s'estan acomplint les coses o no, seria bo afegir-hi una bona dosi de flexibilitat mental?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com més detalladament esperem que passi una cosa concreta, més possibilitats tenim que no s'esdevingui amb tots els ets i uts desitjats?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És veritat que només en casos o situacions límit acostumem a ser conscients del nostre estat real d'ànim? Abans d'un examen, d'un esdeveniment important... reconeixem i sentim com ens sentim? En la vida diària, però, habitualment ni ens n'adonem?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La relaxació pot ajudar-nos a gestionar estats d'ànim?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I el contacte amb la natura?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La terra té a veure amb l'estabilitat, l'arrelament, la confiança, amb la seguretat i les ganes de viure. L'aigua, amb l'adaptació, amb la flexibilitat, i també amb els afectes, les relacions, els sentiments. El foc, amb la capacitat de transformar unes coses amb unes altres, les coses negatives en positives, en la capacitat d'oblidar-nos del passat i de centrar-nos en el present. L'aire ens fa sentir lliures, ens ajuda a expandir l'energia. Què n'opineu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si estem molt angoixats i preocupats per la feina, caldria cercar activitats alternatives, complementàries i satisfactòries?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És veritat que no sempre parlar de les nostres preocupacions ens ajuda a alliberar-nos-en? Acostuma a passar que tot sovint les manté i les alimenta encara més?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Dormir malament ens fa més vulnerables als estats d'ànim? Som més irritables i, en general, ens desestabilitzem de manera més fàcil?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si dormim malament és perquè no hem estat capaços de dissoldre les emocions negatives del dia?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Per indagar quantes potes tenim, seria una bona estratègia que cerquéssim exemples de coses que ens fan canviar d'estat d'ànim, que ens fan pujar o baixar d'estat d'ànim? Tots els exemples d'un mateix àmbit constituirien una pota.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Canviar molt sovint de música, de forma de vestir, o el nostre aspecte personal, és un bon indicador per saber si som estables o inestables emocionalment?<br />
</span></li>
</ul>.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-43791849287926856222010-04-29T11:37:00.002+02:002010-05-08T20:59:08.011+02:00Avantatges i inconvenients de les nostres creences<span style="font-size: x-small;">Quan l'individu ha d'estar a l'alçada de l'etiqueta que el classifica, l'ésser deixa d'existir. Totes les autoclassificacions vénen del passat de l'individu. Tots els jo sóc autodestructius provenen d'aquestes quatre frases: jo sóc així, jo sempre he estat així, no ho puc evitar, és el meu caràcter. Aquestes són les traves que t'impedeixen créixer, canviar i fer la teva vida nova, estimulant i plena de moments plens i feliços.</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Wayne Dyer</span></div><span style="font-size: x-small;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * * </span></div><span style="font-size: x-small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Les creences són una força molt poderosa en les nostres vides.</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Robert Dilts</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><span style="font-size: x-small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Si aconseguim canviar les nostres creences, automàticament es produirà un canvi en les nostres accions.</span><br />
<div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Walter Dresel </span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span><br />
<div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">El món és tan còmic fora dels manicomis com a dins.</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">La fe i el dubte es corresponen l'una amb l'altre, són complementaris. Si no es posa en dubte mai res, tampoc no es creu de veritat</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">Considero que el més important no és quina creença té una persona, sinó que en tingui una.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Hermann Hesse</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El 1962 un psicòleg que havia estat psicoanalista, Albert Ellis, proposa una teoria sobre les emocions des de la perspectiva cognitiva. Afirma que els problemes emocionals provenen d'una sèrie de creences irracionals que tenim les persones i que orienten la nostra vida i la nostra conducta. Es tracta d'una mena de regles o principis que tenim interioritzats i que desconeixem. És com una concepció global del món i de la vida que tenim les persones, i que considerem com a indiscutibles de tant convençuts com n'estem. Aquestes idees irracionals són, però, les responsables de les pertorbacions emocionals i dels nostres conflictes psíquics. En el seu primer llibre sobre aquest tema Ellis va elaborar una relació d'11 idees o pensaments irracionals:</span><br />
<ol><li><span style="font-size: x-small;">És una necessitat fonamental de cada persona ser estimada i que la seva conducta sigui aprovada per les persones importants de la seva comunitat. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Per considerar-se un mateix valuós, s'ha de ser molt competent i tenir capacitat per aconseguir qualsevol cosa en tots els aspectes possibles. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hi ha certa gent que és vil, malèvola i infame i han de ser castigats i culpabilitzats per la seva dolenteria. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És terrible i catastròfic el fet que les coses no vagin pel camí que a una persona li agradaria que anessin. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La desgràcia humana s'origina per causes externes i la gent té poca capacitat, o cap, per controlar les seves penes i pertorbacions. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Si alguna cosa és o pot ser perillosa o temible, caldrà tenir una inquietud terrible cap a aquesta cosa i caldrà pensar constantment en la possibilitat que succeeixi. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És més fàcil evitar que afrontar certes responsabilitats i dificultats de la vida. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">S'ha de dependre dels altres i es necessita algú més fort en qui confiar. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La història passada d'una persona és determinant i decisiva en la conducta actual, i si en el passat va tenir una mala actuació o una mala experiència, això ha de seguir afectant-la de manera indefinida.</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Una persona s'ha de sentir molt preocupada pels problemes i pertorbacions dels altres.</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Només hi ha una solució correcta, perfecta i concreta pel que fa als problemes humans, i si no es troba aquesta solució perfecta es produeix la catàstrofe</span></li>
</ol><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"> * * *</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">El resum seria aquest: les persones experimenten més o menys el que creuen, si bé a vegades no creuen que ho estan creient.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Harry Palmer</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És molt aconsellable fer un treball de revisió de les nostres creences. Descobrir el que pensem sobre la vida, les relacions, els diners, sobre nosaltres mateixos, la nostra comunicació, la nostra salut... sobre qualsevol aspecte que potser ens amoïna o és font habitual de conflictes. És convenient descobrir com utilitzem aquestes creences, fins a quin punt són un obstacle en la nostra vida o bé operen amb extrema utilitat, encara que aparentment semblin negatives.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">[...] Per això hi ha una cosa que no hem d'oblidar: podem dubtar de moltes coses, però allò que considerem del tot cert és el que atraurem a l nostra vida, és la realitat que crearem.</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Xavier Guix, <i>Pensar no és de franc</i></span><br />
<br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>* * * </i></span></div></div><span style="font-size: x-small;"> </span></div><ul><li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les creences són inevitables?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La creença és un acte de fe, mai no es basa en evidències. Hi esteu d'acord?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quan algú parla, creu, confia que l'escolten; portem els nostres fills a l'escola i creiem que ens l'educaran i formaran correctament; creiem que si vivim d'una manera saludable, no ens passarà res; creiem que si ens donem de forma generosa i desinteressada als altres, els altres no ens fallaran; creiem que si lluitem, ens esforcem, acabarem aconseguint el que ens proposem; creiem que si som bons treballadors no ens faran fora de l'empresa; creiem que si som bons creients anirem al cel... </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si les creences són com a actes de fe, es podria viure sense aquests actes de fe?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Es pot viure sense confiar i fiar-nos dels nostres amics, de la nostra parella, del menjar del restaurant, del metge que ens atén...?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Amb tot, la realitat s'esdevé o s'hauria d'esdevenir l'autèntic tribunal d'aquestes creences o actes de fe. És realment així: legitimem o desestimem les nostres creences en funció de la seva corroboració o no per la realitat? Som capaços d'anar modificant i substituint unes creences per unes de noves?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I quan s'esdevenen rígides? I quan som incapaços de flexibilitzar-les i/o modificar-les? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És veritat que les nostres creences actuen com una pantalla, com un filtre a través del qual ens observem a nosaltres mateixos, i ens impedeixen veure'ns tal com som, tal com és la nostra ment?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És possible, però, autoobservar-nos sense cap pressupòsit previ? És possible mirar-nos des de cap perspectiva concreta? És possible fer abstracció de tota hipòtesi prèvia?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No és una altra creença creure que ens podem autoobservar d'una forma pura?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les velles creences que continuem mantenint -potser perquè fins aleshores ens han estat útils- poden, a partir d'un determinat moment esdevenir-se una autèntica llosa que hipoteca el canvi, la transformació i l'evolució més o menys funcional de la nostra vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Es poden canviar directament, voluntàriament, les nostres creences. O és més aviat la vida, les coses que ens passen, i les noves accions que hem dut a terme i que ens han proporcionat noves vivències, noves experiències, noves sensacions, les que ens fan canviar de creences?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha molts tipus de creences limitadores: sobre si una cosa és possible o no, sobre si jo sóc o no capaç de fer alguna cosa, sobre si jo em mereixo ser feliç, sobre si em mereixo l'amor...?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Podem arribar a creure'ns que no tenim dret a ser feliços, que no ens mereixem que ens vagin bé les coses, que algú ens estimi de veritat, que algunes persones confiïn en nosaltres...?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> I quan ens diem ( potser perquè abans ens ho han dit) <i>jo sóc com l'avi</i>, o<i> jo sóc com el tiet</i>? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> I quan : sóc un desastre, no me'n sortiré, sempre igual... mai no canviaré, no seré capaç... no podré... jo això no puc dir-li... m'ha tocat a mi... ho sento, t'ha tocat...? Aquests pensaments acaben provocant i produint efectes reals?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com podem esbrinar les creences limitadores d'algú? Seria un bon sistema demanar-li que completi aquestes frases: jo sóc.........; la vida és.........; els altres són........?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Seria també un bon sistema demanar-li en quina àrea de la seva vida té dificultats?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Coses que se'ns diuen i ens repeteixen de petits, podem acabar fent-les nostres, creient-nos-les i esdevenint limitadores de cara al nostre futur? Coses com: sempre seràs gras, ets un maldestre, ets un sapastre, ets un ingenu, ets un ruc...?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les creences vénen a ser com un software que acaba programant la nostra vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Quantes frases hem sentit de petits i ens les hem empassat com si fossin nostres, però sense triar-les ni digerir-les?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les creences que els altres tenen sobre nosaltres ens afecten o ens poden arribar a afectar moltíssim?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tenim molts prejudicis que es van enquistant de generació en generació?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És possible desaprendre algunes creences?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha creeences que s'instal.len en l'inconscient col.lectiu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La gent a qui les coses els va malament acostumen a ser persones víctimes -tot sovint inconscient- d'alguna o algunes creences limitadores?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les persones que empenyen, que obren camins, que fan avançar la humanitat, són persones que trenquen creences limitadores col.lectives? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> La ruptura de velles creences, en genera de noves?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha creences que es poden trencar o esquarterar amb una pregunta? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Digue'm que creus sobre el teu futur, i et diré com estaràs en el futur. Què en penseu?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Tot procés terapèutic és, en el fons, un desbloqueig de creences inhibidores?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Totes les creences són limitants?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les creences limitadores ho són perquè descompten una part de la realitat, convertint una part, una variable, una perspectiva, en l'única possible?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les creences no entenen gaire de flexibilitat i de matisos? Acostumen a ser molt absolutes?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Darrera d'una crisi personal sempre hi ha el trencament d'alguna creença fortament arrelada?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Un procés depressiu s'inicia sempre amb el trencament d'una creença realment capital per a la nostra vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Què és, en el fons, una desil.lusió?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Ens fem tan nostres les creences perquè són un bon antídot contra la incertesa de la vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com mé por hi ha davant d'aquesta incertesa, com més ens costa acceptar-la, tenim necessitat de més creences i més rígides? A més por, més absolutesa i radicalitat en les nostres creences?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Hi ha creences o pensaments que no resisteixen cap mínima anàlisi i, això no obstant, dirigeixen i programen la nostra vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Som o acostumem a ser conscients del poder que tenen les nostres creences, sobretot de les limitadores, sobre el govern de la nostra vida?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les creences són com una mena de profecia que s'acaba acomplint?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les nostres creences tenen repercussions directes en les nostres accions i comportaments? És per això que les creences sempre produeixen efectes reals en les nostres vides?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les creences, limitadores o no, ens acompanyen sempre i inconscientment? Són els filtres que ens impedeixen veure tota la gamma possible de colors?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les nostres creences són fruit del que hem experimentat o més aviat de com ho hem experimentat? Són fruit de les nostres vivències o de la percepcció i interpretació d'aquestes vivències? </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Si com diu Schopenhauer el món és la meva representació, i, per tant, tot, en el fons, és representació, té sentit encaparrar-nos tant i tant en les nostres creences, presentant-les sempre com l'única veritat possible? Això, no ens arriba a allunyar massa dels altres?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Les pors, les ansietats, són el resultat de creences negatives sobre el futur més proper o més allunyat?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Són, doncs, les nostres creences les que condicionen la nostra percepció de la realitat? Quan percebem, doncs, no cerquem tant trobar la veritat de les coses sinó aquella imatge del món que més s'adequa a les nostres creences prèvies. Ho creieu així?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Abans que vegem el món, doncs, el nostre cervell ja l'ha interpretat de manera que encaixi amb el que volem veure?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Estem més predisposats a veure allò que ens agrada o allò que ens desagrada o espanta?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">I davant d'una imatge ambigua, tendim a interpretar-la en benefici o en contra nostre?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Com és que habitualment no en som conscients de les nostres creences?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Potser perquè la majoria habiten a les golfes de l'inconscient?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">És en bona part per això que tot sovint no aconseguim fer el que ens havíem proposat, tot i haver-ho decidit?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Aquestes creences inconscients, darrera de les quals sempre hi ha una determinada emoció, actuen com un obstacle que paralitza uns cops i condueix d'altres la nostra vida cap a indrets no volguts?</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Descartes distingia entre certesa i veritat. Afirmava que la certesa és la seguretat subjectiva, el convenciment, la creença que una cosa donada com a veritat és realment veritat. En aquest sentit, penseu que té més força la certesa que la veritat? Això explica que algunes veritats científiques, corroborades una i deu mil vegades, no sigui cregudes per tothom? Explicaria això el conflicte, posem per cas, entre creacionisme i evolucionisme que es dóna en alguns indrets i sectors dels EEUU?</span></li>
</ul>.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8680565102996038320.post-57882345356221710862010-03-25T17:05:00.000+01:002010-03-25T17:05:31.855+01:00Què ens està passant? I el seny?<span style="font-size: x-small;">El sentit comú no és gens comú. </span><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Voltaire </span> </div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* **</span> </div><span style="font-size: x-small;"> El sentit comú és el menys comú dels sentits. </span><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">H. Greele </span> </div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * * </span> </div><span style="font-size: x-small;">La ciència és un magnífic mobiliari per al pis superior de l’home, sempre que el seu sentit comú estigui a la planta baixa. </span><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Oliver Wendell Holmes</span> </div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"> * * *</span></div><span style="font-size: x-small;"> Creure en el sentit comú és la primera falta de sentit comú.</span><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Eugene O'Neill</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span> </div><span style="font-size: x-small;">El sentit comú és l'instint de la veritat.</span> <span style="font-size: x-small;"><br />
</span><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Max Jacobs</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span> </div><span style="font-size: x-small;">Tant de bo els psicòlegs parlessin tots de sentit comú.</span><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Alfred Adler</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * * </span></div><span style="font-size: x-small;">La intel.ligència i el sentit comú s'obren pas amb pocs artificis.</span><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">J.W. Goethe</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">* * *</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Agafant la humanitat en conjunt, la quantitat de coneixements que hi ha avui en el món és enorme, fenomenal. Aquesta quantitat cada dia augmenta, a passos de gegant. Per a un home sol, accedir a una part mínima, petitíssima, d’aquests coneixements és pràcticament prohibitiu, impossible. [...] Així, com més coneixements reals –o sigui momentanis- hi hagi en aquest món, més ase serà el savi reconegudament existent, declarat. Serà un gran especialista, és a dir, un home limitat, certament útil, però donat a la intemperància, a causa de la tendència dels especialistes a veure les coses d’aquest món a través de les morralles de la seva especialitat. Com més avancen els coneixements, més passen de moda i són inexistents les idees generals. </span> </div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Josep Pla</span> </div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"> * * *</span></div><span style="font-size: x-small;">Preguntes poc assenyades:</span> <span style="font-size: x-small;"><br />
</span><br />
<ul><li><span style="font-size: x-small;">És veritat que cada cop tenim i disposem de més coneixements i alhora cada cop tenim més dificultats per saber-los gestionar?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Estem saturats d'informacions?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Estem saturats d'informacions inútils i mancats de seny?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Com és que, cada cop més, una sèrie de situacions de la vida que sabíem afrontar i que teníem un criteri per afrontar-ho, ens resulten del tot estranyes i dificilíssimes de gestionar?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Com és que cada cop més necessitem l'ajut d'especialistes en les coses més trivials i quotidianes? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Aquí a Occident pensem que el sentit comú està totalment desvinculat de l'espiritualitat? És que el sentit comú no ens pot fer connectar amb els valors i la dimensió més profunda de l'espiritualitat humana?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Defensar el seny no és apel.lar també a fer una crida a la senzillesa i a la simplicitat a l'hora d'enfocar les distintes circumstàncies de la nostra vida?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El sentit comú és el menys comú dels sentits?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">L'obvi, clar i senzill és propi del sentit comú?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Tenim massa tendència a complicar-ho tot?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Davant de tanta tecnificació, burocratització i protocol, de tant ensenyament especialitzat, no ens caldria una mica més de sentit comú?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La part negativa del seny és quan s'hi apel.la sense argumentar-ho, només argumentant que és de sentit comú?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El sentit comú ens obliga o ens hauria d'obligar a argumentar per què diem que una cosa és de sentit comú. No és una intuïció que tothom comparteix i que es pot convertir en una mena de prejudici conservacionista. Si és així, impedeix la creativitat. Hi esteu d'acord?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Defensar el sentit comú és o pot ser, avui, un acte revolucionari?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El sentit comú evoluciona?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El sentit comú és una construcció?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">No l'acabem naturalitzant massa?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hi ha un sentit comú (seny) català, dels joves, dels adults, dels homes, de les dones...?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El sentit comú evita caure tant en l'escepticisme com en el dogmatisme. El sentit comú seria un pensar útil, no radical? Penseu així? </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">A través i en nom del sentit comú podem també arribar a justificar pensaments i actuacions no gaire correctes?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Amb la grip A, n'hi va haver gaire, de sentit comú?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I en el món de l'ensenyament?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I en les actuals relacions pares-fills?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I en la gestió de la crisi econòmica?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I en el comportament de moltes famílies abans de la crisi?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I durant?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El sentit comú, més que basat en els continguts, és la capacitat que tots tenim d'analitzar els objectius, els mitjans, quins són els més adeqauts, quins els més arriscats...Podem discutir molt de continguts, però l'essència del sentit comú és formal, i es refereix a aquesta capacitat humana de defensar argumentant uns punts de vista. Com ho veieu?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Per tal d'aprofitar i usar el sentit comú cal creuere una mica en un mateix, cal que ens valoréssim?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Pot ser que, de vegades, ens en refiem més d'allò que suposem que hauria de ser el sentit comú que de la nostra reflexió i visió personals? No representa un problema això?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El sentit comú exigeix i demanda un cert concepte unificat de la naturalesa humana?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Més enllà de la diversitat cultural, hi ha aspectes essencials del viure i existir humà que no tenen fronteres, que són de sentit comú? Si és que sí, me'n podríeu indicar algun?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És de sentit comú aspirar a la felicitat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">És de sentit comú creure que la felicitat passa gairebé exclusivament per la possibilitat de consumir? És molt comú? Té també molt de sentit?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Us han dit algun cop que no teníeu sentit comú? I quan us han dit, com ho justificaven els altres?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Us han dit algun cop que teníeu molt sentit comú? I com ho justificaven?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quan parlem de sentit comú parlem del sentit comú d'algú o d'algun grup social, que ens ha estat transmès. Per a un nen petit que no ha conegut més que la seva família, el que li indica el seu sentit comú és fer allò que la seva família li ha transmès. És així?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Perquè quin és el sentit comú en una situació de vaga per a un empresari? I per a un treballador?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El sentit comú seria la millor manera de resoldre els problemes d'una comunitat? Seria, però, la millor manera de resoldre els problemes per a aquella comunitat. </span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Hauríem d'admetre, en el fons, que el sentit comú és el sentit comú d'algú, d'algun grup, d'alguna comunitat i, per tant, sempre des d'una determinada perspectiva?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Diríem que el sentit comú va sempre més lligat i vinculat a la praxi que a la teoria? Diríem que el sentit comú parla més en termes de funcionalitat que de veritat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El sentit comú seria, doncs, la manera més eficaç i eficient de resoldre els problemes d'una comunitat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quan la ciència, els coneixements, la tecnologia s'allunyen dels veritables problemes de les persones, què fem? Podríem afirmar que ens hem allunyat del sentit comú?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">El sentit comú ens diu que, en última instància, la ciència i el coneixement estan per resoldre problemes, per superar els obstacles que impedeixen realitzar-nos?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quan uns experts s'allunyen tant del veritables problemes de la gent, què passa? Estem emvoltats, cada cop més, de tones i tones d'experts estúpids? Estem envoltats de gent farcida de coneixements i, amb tot, completament ignorants?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;"> El dia que cada ser humà disposi d'un especialista per a cadascun dels seus problemes i dificultats, la vida serà meravellosa? Estem mancats d'especialistes o de saviesa, vull dir sensatesa?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Quants especialistes necessiten consultar els pares avui en dia per tal d'ajudar a crèixer els seus fills?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">I se'n surten millor que els seus pares?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Qualsevol model teòric s'ha de contrastar amb el tribunal de l'experiència. Així les coses, el sentit comú vindria a ser l'encarregat de fer baixar dels núvols especulatius aquells que han perdut el contacte amb la realitat?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">En el món educatiu, posem per cas, o en el món de les relacions pares-fills, de fa temps que se'ns volen imposar uns models teòrics que no funcionen, que la realitat, sempre tan tossuda, rebutja. És que aquests models teòrics formalment tan sofisticats i perfectes han oblidat la sensatesa?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Seria raonable i desitjable reivindicar uns mitjans de comunicació amb sentit comú? Hi ha una ONG que així ho fa. Què en penseu?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Tot i que no existeix un sentit comú per se, perquè sempre, al cap i a la fi, al darrera d'allò que anomenem sentit comú, hi ha una determinada visió del món i de la vida, sempre hi ha, en definitiva, una càrrega ideològica, penseu que continua sent vàlid reivindicar-lo, com una mena d'invitació a la gent a no deixar-se entabonar per models teòrics allunyats d'una mínima racionalitat pràctica?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">La força del sentit comú s'hauria de basar sempre en la força de les raons, dels arguments, de les bones raons i dels bons arguments amb què defensar una determinada posició o punt de vista?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Pot ser que, de vegades, es reivindiqui el sentit comú en nom d'allò que se'n diu la majoria, o l'opinió pública?</span></li>
<li><span style="font-size: x-small;">Pot ser que, de vegades també, es reivindiqui el sentit comú com a arma per poder-nos defensar d'allò que se'n diu la tirania de l'opinió pública. </span></li>
</ul>.http://www.blogger.com/profile/05366349169990366432noreply@blogger.com0