Fins a quin punt és fiable la intuïció?
>> dijous, 21 de gener del 2010
A la mera raó el món li sembla sempre bidimensional.
* * *
El saber són les accions. El saber són les vivències. No es prolonga en el temps. Dura un instant.
* * *
Les impressions sensorials són un medi de cultiu més profund que els millors sistemes i mètodes de pensament.
* * *
De confiança només en té qui parla del que ha viscut.
* * *
Fins i tot la cosa més senzilla imaginable es torna complicada i incomprensible de seguida que se'n parla.
Hermann Hesse.
* * *
Les persones que es dediquen a aplicar a la vida humana les abstraccions del racionalisme que han llegit en els llibres fan molta gràcia.
Josep Pla
* * *
L'única cosa realment valuosa és la intuïció.
Albert Einstein
* * *
Els conceptes són de tots i se'ns imposen des de fora. Les intuïcions sempre són nostres.
A. Machado.
* * *
Provem a través de la lògica, però descobrim a través de la intuïció.
Henri Poincaré
* * *
El nostre món ens exigeix que les decisions que prenem estiguin ben documentades i basades en fonaments sòlids, i si bé podem dir que pressentim que aquella és la decisió correcta, també hem de ser capaços d'explicar per què ho sentim d'aquesta manera. [...] Crec que això és un error, i si hem d'aprendre a millorar la qualitat de les decisions que prenem hem de començar a acceptar la misteriosa naturalesa dels nostres judicis ràpìds. Cal que respectem el fet que és possible saber una cosa sense saber per què ho sabem i que, de vegades, les coses ens poden anar millor d'aquesta manera. (54-55)
[...] Bob Golomb és un gran venedor de cotxes perquè és molt bo a l'hora d'intuir les intencions, les necessitats i les emocions dels seus clients. Però també ho és perquè sap entendre quan ha de posar fre a aquest procés: quan ha de resistir-se a consciència a un judici ràpid.
Malcolm Gladwell
Qüestions poc intuïtives:
- Fins a quin punt podem confiar realment en la intuïció?
- Què ens aporta la intuïció que no ens aporta el raonament?
- Com es veu el món a través dels ulls de la intuïció?
- La nostra ment està acostumada a funcionar de manera analítica i pas a pas, en canvi la intuïció és sintètica, capta la totalitat i aconsegueix el seu objectiu immediatament, com si funcionés a salts. Què en penseu?
- La intuïció sempre arriba de cop, i ens fa exclamar: és clar, com és que no me n'havia adonat abans? És així?
- La intuïció ens connecta amb facetes, aspectes o conttinguts del pensament que s'escapen de la raó?
- La intuïció ens ajuda a prendre decisons?
- Ens pot ajudar a entendre millor els altres?
- Ens pot ajudar a comprendre aspectes subtils de l'existència?
- Els grans descobriments de la ciència han estat més producte de la intuïció que de l'intel.lecte?
- I de la intuïció del cor: fes cas al cor, vés on et porti el cor, fins a quin punt n'hem de fer cas?
- Diu Osho que l'intel.lecte és la manera de funcionar del cap; l'instint és la manera de funcionar del cos; i la intuïció és la manera de funcionar del cor. Com ho veieu?
- Tota forma de creativitat és intuïtiva?
- Pot ser que, posem per cas, un dia sentim l'impuls de deixar la feina que estem fent, decidim fer-li cas, i ens va la mar de bé?
- Aquests impulsos vénen de cop, però vénen perque conscientment o inconscientment feia temps que ho rumiàvem o ho sopesàvem, o perquè sentíem un desassossec?
- Ens costa molt deixar-nos portar per la intuïció?
- Creieu que es pot educar la intuïció?
- Les persones hiperanalítiques, si poguessin, els agradaria deixar-se endur bastant més per les emocions?
- El cor sempre té raó? I el que diu, el que ens diu el cap?
- Us sembla que la raó ha menyspreat el món de la intel.ligència emocional, de la intel.ligència intuïtiva, com a cosa de dones o de persones poc madures?
- A l'hora de prendre una decisió important, no hauríem de tenir una mica més en compte el cor?
- Us sembla que a Occident, i sobretot els homes, habitualment fem més cas a la raó que al cor?
- Intuïció, en el fons, vol dir mirar endins. Això significa que ens hauríem de mirar una mica més i observar com ens sentim a l'hora de prendre una determinada alternativa?
- Podríem dir que la intuïció és saber alguna cosa i no saber com ho saps?
- La intuïció és allò que saps però que no saps per què ho saps?
- Tots sabem més coses de les que sabem que sabem?
- La intuïció és tenir la certesa que hem de fer alguna cosa, però no basada en raons, sinó en vivències i en sensacions?
- Hauríem de fer una mica més de cas a aquesta espècies de veu interior?
- Si intentéssim fer una mena de balanç de la nostra vida, de quines decisions ens en sentim més orgullosos i satisfets: de les que van ser fruit d'un llarg raonament o de les que van ser producte d'un cop d'intuïció?
- Creieu que tots en tenim d'intuïcions, i que la diferència es basa sobretot en el cas que en fem?
- Alguns diuen que la ment estrictament racional poques vegades al dia la podem aplicar, perquè implica: conèixer profundament el mètode o manera de solucionar un problema, tenir tota la informació possible, i tenir el temps necessari per rumiar-ho. Què us sembla?
- Això últim provoca que, de fet, ens veiéssim obligats a aplicar la intuïció molts i molts cops?
- La primera impressió sol ser molt més fiable del que sempre ens han dit?
- Hauríem de recuperar una mica les primeres impressions?
- La intuïció es pot provocar o més aviat ve quan vol?
- Passejar, realitar alguna activitat relaxant, afavoreix el flux intuïtiu?
- Els millors pensaments són els pensaments caminats?
- Una persona confiada en ella mateixa i amb bona autoestima se'n refia més de la seva veu interior, de les seves intuïcions?
- Sempre pensem que no sabem res i que no sabem com fer les coses i, per això, habitualment no ens hi posem. Però quan ens llancem a l'acció, descobrim com fer-les. És així?
- Amb tot, hauríem d'acceptar i tenir present que amb algunes intuïcions també ens podem equivocar?
- La raó, acostuma a equivocar-se bastant? Us sembla que tot sovint la raó està convençuda que té un coneixement gairebé perfecte d'una situació i que controla totes les variables?
- I si confonem les emocions negatives amb la intuïció?
- Raó i intuïció haurien s'haurien de complementar en l'home?
- Cal aprofitar els dos hemisferis?
- Us sembla que fem més cas de la intuïció en els àmbits més personals, de relació, que a l'hora, posem per cas, d'optar entre dues feines?
- En determinats àmbits laborals, la intuïció, és o pot ser un valor afegit?
- La intuïció, però, no treballa en buit, treballa en una base de dades composta de vivències i de dades no racionalitzades. Hi esteu d'acord?
- Les dones es deixen endur més per la intuïció? O és només un prejudici cultural?
- A les dones se'ls permet més, i fins i tot està ben vist, que siguin més intuïtives que els homes?
- Als homes, se'ls exigeix més contundència racionalista? Els homes han de ser més objectius?
- Segons ens diuen els neurobiòlegs, sembla que la interconnexió entre hemisferis és més profunda en les dones que en els homes.
- L'home de negocis actual podria sobreviure sense una mica d'olfacte?
- La intuïció és més agosarada, més lliure?
- La raó és més conservadora?
- Si la intuïció em diu que he de deixar una feina, i la raó em diu que no, a qui acostumem a creure?
- Perquè... fer cas de la intuïció sempre té un preu?
- Quan les raons a favor i en contra per decantar-nos i decidir-nos per alguna cosa estan igualades, com ens ho fem? En mans de qui deixem l'elecció: de la raó o de la intuïció?
- Sembla que la raó requereix molta informació. La intuïció és molt selectiva, i té la capacitat de centrar-se en la variable més decisiva. Per això acostuma a encertar amb molt més poc temps. Hi esteu d'acord?
- Així, doncs, la raó és més exhaustiva?
- La intuïció fila més prim que la raó?
- La intuïció és més selectiva?
- Quan som experts en un tema, un cop d'ull nostre val més que milions de dades recollides per un novell?
- Amb tot, com és que hi ha gent que sap moltes coses, que té molta informació acumulada, i que és molt poc intuïtiva?
- Acostuma a succeir que, de vegades, hi ha persones que ens treuen de polleguera per la seva lentitud a decidir-se per alguna cosa, i sempre ens reclamen més temps i més dades per donar-hi més voltes?
- Una intuïció, en el fons, seria com una mena de raonament inconscient?
- La intuïció vindria a ser com una mena d'assistent mental subconsciet que ens allibera de segons quines qüestions, i que s'ocupa dels petits detalls de la nostra vida (vas bé, estigues tranquil, no hi ha motius de preocupació, veste'n, comporta't així...), per tal que ens puguem concentrar en allò veritablement important?
- La raó sempre està carregada de raons, però és la intuïció qui (a través d'una determinada descàrrega emocional) ens llança a l'acció?
- La intuïció té una enorme força i potència puntuals (durant un instant, unes hores, un dia). Després, però, i si no li fem cas, s'acaba imposant la raó. Què en penseu?
- Ment conscient (raó) i ment inconscient (intuïció). Permetem que col.laborin mútuament? Perquè quan la raó es bloqueja, la intuïció continua cercant sortides.
- Les nostres primeres impressions que són fruit de la intuïció no es poden modificar a voluntat amb noves raons, sinó amb noves impressions, és a dir, noves experiències, noves vivències. Perquè les intuïcions s'alimenten d'estats emocionals. Com ho veieu? Per canviar d'intuïcions, cal canviar de vida, i no tan sols de manera de pensar. Cal modificar, sobretot, les accions.
- Em podria indicar alguna situació de la vostra vida en què vau haver de prendre una decisió de forma molt ràpida, sense temps per rumiar-ho? I què va passar?
- La intuïció treballa amb sensacions i emocions, i aquestes estan íntimament lligades a la vida i a la supervivència, per això ho processen tot d'una forma rapidíssima. En aquests casos, la raó, i els consegüents processos de racionalització sempre vénen més tard... tot sovint, massa tard.
- Alguna vegada ens ha passat que ens hem obsessionat tant en la mecànica a seguir i en el procés que ens hem arribat a oblidar d'allò essencial' Quan ho desgranem i ho analitzem tot tant, no ens pot passar que perdéssim el sentit general del que fem o pretenem fer?
- L'excés d'informació pot ser un entrebanc a l'hora de prendre una decisió?
- Amb tot, no és veritat que estem convençuts que, com més informació tenim, més probabilitats tenim d'encertar la nostra decisió? Què passa quan volem comprar-nos una camisa i el venedor no para de mostra-nos-en? Perquè si ens n'ensenyen poques, diem instintivament ens diem: vull aquesta. Però si tenim massa opcions, ens obliguen a pensar-hi tant que el nostre inconscient se sent incòmode i ens quedem paralitzats. És així?
- Quan filem prim, en realitat estem seleccionant i reduint a poques les variables realment significatives.
- Podríem afirmar que una decisió realment encertada depèn d'un equilibri entre el pensament intuïtiu i el pensament conscient?
- Les nostres cognicions ràpides, les nostres primeres impressions, tenen de vegades influències subtils que, en no ser-ne conscients, poden alterar o condicionar el resultat del nostre inconscien. I això ho podem controlar? Sí. Com? Controlant i sent conscients de l'entorn en què es produeix la cognició ràpida. Perquè els prejudicis són gravats a l'inconscient i generen emocions. I llavors resulta que allò que diem les primeres impressions estan farcides i associades a d'altres impressions. Hauríem de ser capaços, doncs, de generar un entorn on les primeres impressions fossin tan pures com fos possible.
- La part inconscient del nostre cervell també elabora les seves conclusions, però no ens n'informa. Si més no, d'una manera explícita, descriptiva... racional. Ho fa a través de sensacions, que són els ingredients de la intuïció.