Necessitem creure en alguna cosa?

La gent no vol veritats, vol creences

Krishnamurti

Si li dius a un home que hi ha 400.000 milions d'estrelles, et creurà. Si li dius que el banc està recent pintat, de seguida el tocarà amb el dit per tal de veure si és veritat.

Anònim

...quan s'accepta com a cert alguna cosa que no se sap -en això consisteix la fe-, s'està acceptant, en el fons, la paraula de qui ho diu. Per això el sacerdot, el gurú, el predicador o el xamà tenen tanta importància en la transmissió del afe: representen la garantia personal.

Francisco López-Seivane: Cosas que aprendí de Oriente

Possibles reflexions:

• Què és una creença? Què vol dir creure en alguna cosa? Vol dir tenir fe? Què vol dir tenir fe en alguna cosa? Només es pot tenir fe en qüestions relacionades amb la fe?
• Segons Krishnamurti, la gent no vol veritats. Hi esteu d'acord? I per què? Perquè avui sabemque totes les veritats, en el fons, són provisionals, i la provisionalitat no ens acaba de satisfer? O perquè les veritats sempre són massa fredes, massa racionals... massa inhumanes?
• Com és que en l'època que la ciència ens proporciona més coneixements sobre nosaltres i sobre el món, sembla que tenim més necessitat de creences?
• Quin forat ve a omplenar la fe? En què ens ha de fer pensar, que amb la racionalitat no en tenim prou?
• Creure en alguna cosa significa recuperar el sentit de la vida? Necessitem creure en alguna cosa perquè necessitem trobar un sentit a la vida? Les creences només són un mitjà per a la recuperació d'un sentit?
• I saber que no sabem, i que no sabrem mai del tot, no és suficient? Estar segurs, saber que no podrem estar mai segurs de res, no és suficient? Tenir la seguretat de la inseguretat, no ens hauria de tranquil.litzar?
• Cal estar absolutament convençuts d'alguna cosa per poder viure en pau? No és demanar la pau dels morts, dels éssers inerts? Podem reduir la vida a un programa informàtic, amb totes les variables controlades?
• En quines coses hem deixat de creure?
• En quines coses creiem realment avui?
• Quantes vegades hem hagut de rectificar les nostres creences? I quan ho hem fet, les hem substituïdes tranquil.lament per unes altres? O hem assumit que no hi ha creences sòlides?
• Cercar creences és cercar punts ferms de suport per a la nostra existència?
• Mites, religio i ideologies són elements de simplicació i reducció d'una realitat que tot sovint ens apareix com a molt, excessivament, complexa? La raó ens individualitza, ens separa del ramat, però també ens aïlla?
• Pensar de forma similar no és suficient per aglutinar, per notar la presència càlida i confortable de l'altre? Compartir pensaments no és el mateix que compartir sentiments?
• L'impuls principal, el motor de les nostres accions és la raó, la lògica, la coherència que hi trobem en una determinada activitat? Què ens impulsa veritablement a actuar? En tenim prou a tenir les coses clares per abocar-nos a l'acció?
• Creure o no creure són dues maneres de conjugar el mateix verb? Només acceptant que no se sap, podem continuar la recerca espiritul -i personal? Mentre ens movem en el terreny de les creences hem d'admetre que necessitem ésser tutoritzats per alguna institució i per la companyia confortable de la massa?
• Les creences de cadascú estan en funció de l'evolució personal, del seu grau de madures, i del seu esforç de recerca?