Pensem massa o massa poc?

La intel.ligència no és no cometre errors, sinó descobrir la manera de treure’n profit.

Bertolt Brecht

* * *

L’egoisme no consisteix a viure segons com ens sembla, sinó a exigir que els altres visquin com ens sembla a nosaltres.

Oscar Wilde

* * *

Més val un pessic de bon sentit que muntanyes d’intel.ligència.

Baltasar Gracián, aforisme 92

El arte de la prudencia

* * *

Un graó d’escala no excavat a fons pels passos no és, considerat en ell mateix, res més que un trist llistó de fusta.

Franz Kafka, Aforismes de Zürau

* * *

Algunes qüestions:

• Què vol dir pensar massa? Què vol dir pensar massa poc?
• Un excés de reflexió pot arribar a hipotecar la vida, la nostra vida?
• Esteu d’acord amb l’expressió: pensar és de rucs, el que cal és viure?
• Les persones hiperanalítiques acaben tenint problemes?
• Pensar genera dubtes, i els dubtes ens incomoden. És difícil, complicat, empipador haver de conviure amb els dubtes, sobretot amb aquells que anomenem existencials?
• Un savi és aquell que no té dubtes? Com més sabem, menys dubtes tenim?
• Pensar a no pensar, no és pensar molt?
• Es pot deixar de pensar a voluntat? Us agradaria disposar d’un interruptor mental? Què feu quan voleu deixar de pensar? Què feu quan, posem per cas, us heu discutit, disgustat i fins i tot enrabiat molt amb algú, i arribeu a casa i no podeu deixar de donar-hi voltes? I realment us funciona?
• Pot ser que a través de la reflexió poguéssim arribar a creure’ns que podem aconseguir un control gairebé absolut sobre nosaltres i la nostra vida?
• Quan una persona no elabora els seus propis pensaments, vol dir que viu –potser sense saber-ho- dels pensaments dels altres? Qui no vol ser esclau de les seves rumiades, es converteix en esclau de les rumiades dels altres?
• La vida ens porta on nosaltres hem decidit –a través de la reflexió- que volem anar, o la vida ens porta a on vol, i després reflexionem com és que som a on som? La vida sempre s’anticipa a la reflexió sobre la vida?
• Com és que habitualment, o si més no molt sovint, fem el contrari del que racionalment hauríem de fer o hem decidit fer?
• Una persona equilibrada és aquella que la seva raó controla i vigila les seves emocions? És possible això? És desitjable?
• Si un pensa massa acaba sent un infeliç?
• Quan a la vida tenim un problema greu, quin és el nostre millor amic? O si més no, a qui sempre anem a consultar?
• La reflexió només és útil i interessant quan el vent no bufa al nostre favor?
• Esteu contents, satisfets, us en refieu de la vostra capacitat per reflexionar sobre les coses? Esteu satisfets sobre com gestioneu reflexivament la vostra vida?
• Reflexionar sobre la nostra vida, condiciona i repercuteix en la pròpia vida, o només és un exercici de pura curiositat intel.lectual? Hi ha un abans i un després?
• Què creieu que té més valor, saber moltes coses o tenir el cap ben ordenat?
• Quan reflexionem sobre la nostra vida, o una circumstància concreta de la nostra vida, què pesa més: la reflexió o l’estat emocional des del qual reflexionem? És realment possible una reflexió neutra, asèptica, farmacològica... objectiva?
• Quan la raó domina les emocions, què acostuma a passar? Puc ser feliç amb una feina molt ben pagada però que no em motiva? O amb una dona o un home que no estimo i que sexualment m’es indiferent?
• I quan les emocions i els sentiments s’imposen sobre la raó? Llavors, què passa, la raó s’esdevé una mena de veu de la consciència que ens rosega per dins i no ens deixa viure? Va ser per això que Günter Grass va decidir fer pública la seva pertinença a les joventuts de les SS? Va ser gaire racional aquesta decisió?
• És possible, doncs, separar el benestar de les persones dels seu estat emocional?
• Pot la raó esborrar, eliminar, emocions i sentiments negatius? I com creieu que ho fa: esborrant-los de soca-rel o produint-ne d’altres, incompatibles amb els primers?