Els moments d'èxtasi

El savi guarda la seva atenció com el seu bé més preuat

Buda

* * *

La música neteja la pols de la vida quotidiana de l'ànima

Berthold Auerbach

* * *

Ocupa't de les petites coses, i les coses grans s'ocuparan d'elles mateixes.

Emily Dickinson

* * *

Al comú de la gent la falta de sentit de la vida els fa patir tant com als cucs de terra. Però són justament els quatre que afligeix i que comencen a buscar-li significació els qui proveeixen de sentit la humanitat.

* * *

La natura té deu mil colors, i se'ns ha ficat al cap reduir-ne l'escala a vint.

* * *

Quan del cel tapat se n'esquitlla un raig de sol que cau en un carreró ombrívol, tant se val el que ensopegui: vidres trencats, un cartell estripat a la paret o la mata de cabells rossos d'un nen; porta llum, porta màgia, transforma i transfigura.

Hermann Hesse, Lectures per a minuts

* * *

El psicólogo Mihaly Csikszentmihalyi decidió consagrarse a documentar este tipo de experiencias, a las que denominó flow, flujo. Este científico ha entrevistado a deportistas, cirujanos, directores de orquesta y otros profesionales cuyo oficio requiere concentración máxima, pero también ha hablado con centenares de obreros y empleados que desempeñan trabajos corrientes. De sus observaciones saca la conclusión de que todas las experiencias se asemejan en los instantes de mayor atención, con relativa independencia de cuál sea la actividad. Csikszentmihalyi no se limitó a la evocación retrospectiva, porque le constaba que la memoria distorsiona las vivencias recordadas, y solicitó de sus informantes la cumplimentación regular de cuestionarios en donde quedaban registrados todos los sentimientos. Una de las revelaciones de este trabajo fue que las personas tienden a idealizar su tiempo de ocio. En la realidad, y por regla general, los sujetos se sentían mejor durante una actividad absorbente que cuando dedicaban las tardes o los fines de semana a no hacer nada. Los obreros industriales dijeron, en una proporción de dos a uno, sentirse mejor durante la jornada de trabajo que en sus horas de ocio. Entre los empleados y cuadros directivos esa proporción resultó incluso más alta.
Evidentemente, eso no se debe a que los bancos de trabajo de una fábrica o los escritorios de un despacho constituyan un entorno más agradable que el jardín o huerto doméstico. Lo que ocurre es que en el puesto de trabajo por lo general hay que trabajar, y eso mejora el estado de ánimo. En casa, en cambio, las personas tienen la posibilidad de dicarse a la holganza. Los informantes acusaron tres veces más sentimientos de malestar y desgana durante el tiempo libre que en horas de trabajo.

* * *

La dopamina actúa directamente sobre las neuronas de la región frontal responsables de la memoria de trabajo. En opinión de algunos científicos, una de las misiones principales de este neurotransmisor consiste precisamente en conseguir que el cerebro sepa diferenciar entre las informaciones esenciales y el ruido, definido como estímulos que no contienen ninguna información relevante para nosotros. Es posible que el acto de concentrarse vaya asociado a un aumento de la secreción de dopamina. Pero, al mismo tiempo, ésta viene a ser como un lubricante del intelecto. Bajo su influencia reaccionamos y pensamos con mayor rapidez, formamos con más facilidad las asociaciones, y las ideas acuden en tropel, ya que el cerebro procesa las informaciones con mayor eficiencia. Lo cual explicaría la aparente paradoja de que una concentración intensa y un máximo esfuerzo mental produzcan al mismo tiempo sentimientos agradables.

Stefan Klein, La fórmula de la felicidad

Qüestions:

• Els moments d'èxtasi, d'eufòria, o com els vulgueu anomenar, depenen molt de la intensitat de les nostres percepcions? Hi ha persones que són capaces d'entusiasmar-se amb la percepció de les petites coses de la vida?
• Creieu que tenen molta relació percepció i estat d'ànim?
• Quan estem abatuts cap a on anem solem mirar: cap endins o cap enfora?
• I si optem per la mirada interna i ens oblidem del món exterior i dels altres, la nostra situació de tristesa, de desencís, d'abatiment, acostuma a millorar o a empitjorar?
• Ocupar-nos i centrar-nos en alguna cosa o en algunes persones, ens fa sentir millor o pitjor amb nosaltres mateixos?
• L'ull sà es veu a si mateix?
  
• I l'ull amb algun problema?
• Tancar-nos en nosaltres mateixos i oblidar-nos de lluitar i esforçar-nos per alguna cosa o per algú, ens fa sentir bé, ens ajuda a ser feliços?
• Esteu d'acord que la ment es comporta com si tingués un cert terror al buit?
  
• Quan la ment no està ocupada i centrada en alguna cosa, qualsevol petit estímul l'afecta, i sembla com si continuament sentissim un soroll de fons. I aquest soroll de fons com podem eliminar-lo? Centrant la nostra atenció en alguna cosa que ens interessa?
• Podíem dir que moltes de les nostres preocupacions quotidianes són com a sorolls de fons que no aconseguim eliminar fins que no ens centrem en alguna activitat?
• Què hem de pensar de tot això? Que si no ocupem la ment, si no li fem gastar energia en alguna qüestió, la probabilitat que apareguin problemes, dubtes, neguits, preocupacions, augmenta de forma extraordinària?
• Per raó de la programació evolutiva del nostre cervell, que és supersensible a la detecció de qualsevol por, de qualsevol perill, de qualsevol preocupació, en els moments d'oci, apareixen molt més i ens dediquem més a elaborar fantasies desagradables, que a recordar moments feliços. Què us fa pensar això?
• Segons la neuropsicòloga Nilli Lavie, si estem concentrats en alguna activitat, la majoria dels estímuls negatius i molestos no arriben a la nostra consciència. I si estem intensament concentrats a mirar, escoltar o sentir, ens podem oblidar de totes les altres coses, i fins i tot de nosaltres mateixos. Doncs bé, és només quan es donen aquestes condicions quan poden arribar aquells meravellosos moments d'exaltació, d'èxtasi vivencial.
• Us heu parat a pensar mai que els moments en què millor estem són aquells en què ens hem oblidat de nosaltres mateixos?
• Ara, aquesta concentració tan intensa molts cops es produeix de forma espontània. Forçar la percepció no sempre dóna bons resultats. Amb tot la nostra actitud, més o menys receptiva, el nostre grau de sensibilitat afavorirà o no l'aparició d'aquests moments màgics.
• Per què són tan gratificants aquests moments?
• Per què desconnectem de les nostres circumstàncies personals més concretes?
• O també perquè tenim una sensació de novetat, de descoberta, i per tant, de trencament amb allò més habitual i quotidià?
• Ara bé, tot això seria possible si no disposéssim de la nostra capacitat de representació simbòlica de la realitat? La pluja, només són gotes d'aigua que cauen? Una fulla que cau de l'arbre només és una simple fulla que ha exhaurit el seu cicle vital? ...
• Podríem, sense aquesta capacitat simbòlica, arribar a extasiar-nos en la pura contemplació de coses tan senzilles?
  
• I si les imatges que ens vénen a la ment fossin neutres, i no estiguessin impregnades d'afectivitat, també serien possibles aquests instants?
• Al nostre cervell no li interessa en què ens ocupem, en quina cosa ens concentrem, sinó el grau de concentració que som capaços d'assolir. El nostre cervell, en el fons, el que vol és estar ocupat. Vol la dedicació intensa a una activitat. Què us sembla?
  
• Què en penseu de molts dels nostres adolescents, que reben mil i un estímuls diferents alhora, sense estar concentrats en cap cosa?
  
• Les formes actuals majoritàres per lluitar contra el tedi són realment efectives?
• Les sensacions agradables es produeixen quan la nostra ocupació no està allunyada de les nostres capacitats ni és massa fàcil. Hi ha d'haver, doncs, un cert desafiament, un desafiament que estigui a l'abast de les nostres possibilitats perquè la nostra atenció i concentració en alguna tasca es posi en marxa. Si això és així, la davallada espectacular de nivells d'exigència i esforç de la reforma educativa, en un intent de captar l'atenció i motivació dels alumnes, és una bona estratègia?
• Tenir el cervell desocupat pot ser tan negatiu per al nostre equilibri psíquic com tenir-lo sobresaturat. Hi esteu d'acord?
• Les persones a qui la seva feina habitual no els omple prou, i no intenten compensar-ho amb d'altres activitats, creieu que són més propenses als baixons depressius i a les angoixes?
  
• Esteu d'acord que, habitualment, al principi cal un cert esforç per concentrar-nos en alguna activitat, però si persistim aviat la concentració es manté i se sosté de forma automàtica, sense la nostra intervenció conscient?
• I quan els nostres nens i adolescents es queixen que no es concentren, què els hauríem de dir?
• Descomposar el nostre o nostres grans objectius finals en petits objectius parcials que es van assolint, acostuma a ser una bona estratègia per mantenir l'esforç i la concentració necessaris? La recompensa per l'objectiu parcial assolit ens anima a continuar el camí?
• És interessant de procurar convertir el camí en la meta?
• L'atenció concentrada i intensa en alguna cosa produeix una desconnexió de les informacions que rebem de l'exterior, i quan actuem així el cervell ho interpreta com si els límits del propi cos desapareguessin i es dilueixin en l'espai. I com a conseqüència, sentim com si ens fusionéssim en l'espai. Tenim la sensació de fondre'ns en el Tot, de formar part d'alguna instància infinitament més gran que nosaltres. Són aquests sentiments oceànics els que assolim en aquests instants, en aquests moments exultants, d'èxtasi indescriptible?
• És això del que ens parlaven i ens parlen els místics?
• Són aquestes també les sensacions que es poden assolir a través de la meditació i d'altres estratègies?
• Són aquestes també les sensacions que ens vénen quan estem absolutament centrats i concentrats en alguna activitat?