Quan és bo i convenient parlar i explicar-nos?

 En un temps d'engany generalitzat, dir la veritat és un acte revolucionari.

George Orwell

* * *

 La intimitat pura, ben garbellat, deu ésser l'espontaneïtat pura, o sigui una segregació visceral i inconnexa. Si hom disposés d'un llenguatge i d'un lèxic eficaç per a representar aquesta segregació, no hi hauria problema. Però el cert és que no existeix ni un estil adequat a la sinceritat ni un lèxic eficient. Però, àdhuc suposant un moment que la intimitat fos expressable, ¿qui l'entendria, qui la podria comprendre? Si no fos única, particularista, personalíssima, absolutament primigènia, ¿quin aspecte tindria, com es podria imaginar la seva presència? Quan no podem aclarir la nebulosa interna, diem habitualment: jo ja m'entenc... Els embriacs diuen el mateix. Sospito que les criatures, quan no arriben a fer-se entendre, pensen el mateix. La meva idea, doncs, és que la intimitat és inexpressable per falta d'instruments d'expressió, que la seva projecció exterior és pràcticament informulable.

Josep Pla

* * *

No cansar. Suele ser pesado el hombre de un solo asunto y el que habla de un solo tema. La brevedad agrada y es útil: gana por lo cortés lo que pierde por lo corto. Lo bueno, si breve, dos veces bueno; incluso lo malo, si poco, no tan malo.

Baltasar Gracián, El arte de la prudencia

* * *

No em correspon donar als altres el que és millor objectivament, sinó el que és meu, tan purament i sincera com es pugui.

Hermann Hesse

* * *

Ningú no pot veure ni entendre en els altres el que ell mateix no ha experimentat.

Hermann Hesse

* * *

D'allò que no es pot parlar, cal guardar-ne silenci.

Ludwig Wittgenstein

Parlem una mica?:

• Parlar allibera?
• Sempre?
• I no pot ser que, de vegades, parlant alimentem i fem créixer més el problema?
• Parlant la gent s'entén?
• O només s'entén la gent que s'entén?
• Segons Sòcrates, val la pena parlar quan el que hem de dir és útil, vertader i bo. Si no és així, val més callar. Què en penseu?
• Què considereu més important, saber parlar, o saber parlar quan és oportú de fer-ho?
• Quan hem d'enraonar amb algú, de què estem més pendents: del que hem de dir, o de com ho hem de dir?
• Es pot parlar de tot, sempre que ho féssim de la manera adequada?
• Hi ha circumstàncies en què pot ser més útil callar, i fins i tot mentir?
• Per què acostumem a associar de manera unívoca parlar i comunicar-nos?
• Per què valorem tan poc el silenci respectuós?
• Podríem dir que una de les coses que mesura la maduresa d'una persona és la capacitat que té per saber discernir entre si s'ha de parlar o no, què s'ha dir, a qui s'ha de dir, com s'ha de dir i quan s'ha de dir?
• És bo i convenient que hi hagi coses tan nostres, tan íntimes i personals, que no les vulguem comunicar mai  a ningú, ni tan sols a les persones que més ens estimem i que més confiança els tenim?
  
• Ser una mica opacs, reservant zones pròpies, no transitades per ningú, és un dels atractius de les persones?
• Si ho explico tot, em dilueixo?
• És veritat, doncs, que les persones que guarden o que sembla que guarden secrets resulten força seductores? Ens fascinen i ens vénen ganes de conèixer-les?
  
• Hi ha coses que em reservo per parlar només amb mi mateix?
• És incongruent o més aviat contradictori voler desvetllar els secrets d'una persona que se'ns ha fet atractiva gràcies precisament a aquests secrets o zones desconegudes?
• Ens costa molt mantenir un secret?
• Ens costa molt callar quan sabem una cosa i sabem (o suposem) que l'altre no la sap?
• Creieu que els humans estem fets per compartir estats emocionals, siguin els que siguin?
• I què acostuma a passar quan un nen no s'atreveix a explicar als seus pares les seves pors, dubtes o problemes perquè no els veu prou forts, els veu insegurs i no vol ferir-los o desequilibrar-los?
• I quan tampoc ho fem amb la nostra parella, o amb les persones que estimem, i no perquè no en tinguem ganes o no ho necessitéssim, sinó perquè no les veiem prou fortes?
• Portar en secret allò que un sent, no ens desgasta molt?
• El preu emocional és molt alt?
• I els nens o no nens, que han patit abusos i /o experiències traumàtiques?
• I els dolors no digerits?
• Hi ha coses que tot i no ser secretes no les comuniquem?
• Hi ha persones a qui els agrada més que a unes altres explicar el que senten?
• Hi ha persones que en tenen més necessitat?
• Quan algú ens demana alguna cosa que preferim no dir, podem contestar sense dir-ho tot?
• Acostuma a ser el que fem més sovint?
• Es dóna de vegades el cas que afers que, a priori, no pensàvem explicar, es generin unes circumstàncies, una atmosfera, que ajudi i faciliti la confessió?
• I després, sols a casa, acostumem a penedir-nos d'haver explicat segons què?
• És veritat que quan estem amb algú i no hi ha una certa coincidència i sintònia mútues respecte a les zones a mostrar i/o amagar, la comunicació acaba fallant?
• Resulta profundament desagradable, i dolorós, adonar-nos que estem explicant alguna cosa per a nosaltres molt important, i notar que l'interlocutor només fa veure que li interessa?
• Encara que no sigui la nostra intenció, ni de bon tros, sempre que preveiem que podem fer mal a algú, val més no dir res?
• Es genera molt de patiment per no atrevir-nos a dir segons què a alguna persona estimada: mare, parella, fills...?
• Quan, posem per cas, ens diem: jo, això, no li puc fer a la meva mare. I això pot referir-se tant a dir-li que deixo la meva actual parella, o que he decidit anar-me'n a viure a un altre lloc, o que deixo els actuals estudis perquè no és el que jo hagués volgut estudiar... Callem, molts cops, per no defraudar les expectatives d'algú i, per tant, per no ferir-lo? 
• Pot ser, però, que l'intent reiterat i sistemàtic de no voler fer mal algú, ens acabi passant una factura ben alta?
• Entre dir-ho tot, de cop i sense miraments (tal com raja) i no dir res, existeix l'anar dient les coses gradualment, vigilant el com ho diem, i donant l'oportunitat que l'altre ho pugui suportar?
• Som del tot sincers quan diem que mantenim coses en secret per no ferir l'altre? No serà perquè no suportaríem la reacció de l'altre? No serà, en el fons, per no ferir-nos a nosaltres mateixos?
  
• El tal com raja, és una bona estratègia?
• Què en penseu de les persones que proclamen als quatre vents que elles no tenen pèls a la llengua, i que sempre van amb la veritat per endavant?
• És possible que volguéssim saber coses del passat de la persona, posem per cas, amb qui convivim, però que ens faci una certa por que ens ho expliqui amb massa detalls?
• Penseu que, avui en dia, en general, ens comuniquem de manera massa epidèrmica?
• Quin percentatge de les coses que diàriament ens comuniquem són de tipus utilitari?
• Això explicaria, en bona part, l'assistència a un cafè filosòfic?
• En un cafè filosòfic acostumem a parlar i reflexionar sobre temes que ens resulta més aviat difícil comentar amb gent del nostre entorn?
• Hi ha racons i raconets de la nostra ànima que tenim massa oblidats, que no són gaire visitats en les nostres converses habituals?
• Tenim por de ser massa sincers?
• Per què ens costa tant ser una mica, una mica més autèntics?
• I si en alguna conversa d'aquelles superconvencionals, trenquem el protocol, i ens mostrem més autèntics, com acostumen a reaccionar els altres? Es trenca el gel, ho agraeixen i s'hi afegeixen?
• I al costat d'això, com veieu i interpreteu l'actual allau emotiva d'alguns programes televisius de molta audiència? Per què creieu que en tenen tanta? És que estan omplenant algun buit, alguna mancança?
• Tenim dret a reservar-nos els nostres pensaments i emocions més íntimes en funció del qui, quan, com i fins a quin punt?
• Hauríem d'evitar una mica més parlar en nom de persones que no hi són presents: parlar per la nostra parella, pels nostres fills... pels nostres amics?
• Hi ha gent que es pot sentir culpable per dir determinades coses?
• Hi ha gent que es pot sentir culpable per no dir determinades coses?
• Som conscients de la força i el poder que amaguen les paraules?
• Som conscients del mal que podem arribar a fer amb les paraules?
• Som conscients de la quantitat de benestar que podríem oferir amb les paraules?
• I si al capdavall resulta, tal com deia Nietzsche, que parlar és una manera d'ocultar-nos?