Pares-fills: nous i vells models de família

Amb les millors intencions s’obtenen, la majoria de les vegades, els pitjors efectes.

Oscar Wilde

* * *

Per escalfar motors:

• És veritat que en les relacions pares-fills, moltes vegades, amb les més bones intencions, aconseguim resultats no desitjats en absolut?
• És veritat que, amb les millors intencions, oferim mapes precuinats als fills amb la pretensió que els segueixin al peu de la lletra, i fent això ens oblidem que aquests mapes només els hem pogut confeccionar a través de les nostres pròpies experiències?
• En una revista italiana d’economia que oferia assessorament gratuït per a problemes financers, els redactors van constatar que, d’un temps ençà, la majoria de cartes demanaven assessorament sobre com aconseguir, de forma legal, heretar el patrimoni de la família amb els pares encara en vida. Què us fa pensar aquesta notícia? Què li contestaríeu a un fill/a que us fes aquesta proposta? Us semblaria bé respondre-li: Guanya’t abans allò que et vols gastar?
• L’amor de pares a fills sempre és bo? Mai no és sobrer? Com més amor, millor? L’amor, l’estimació, de pares a fills sempre ha de ser incondicional?
• I a l’inrevès, l’amor dels fills als pares?
• Ajudar els fills quan els fills no ho sol.liciten, és una bona estratègia? Els ajuda realment?
• Evitar i/o anticipar-se als errors, als fracassos dels fills, és també una bona estratègia? Privar-los de la possibilitat de viure, d’experimentar, de sentir la frustració, el desencís, els prepara per a la vida?
• En l’àmbit familiar hi ha d’haver, és bo, que predomini una estructura democràtica? Cal abolir qualsevol mena de jerarquia?
• I suposant que democràticament, de forma consensuada, es pactin unes regles de joc, uns deures, unes feines, unes obligacions, com és que s’és tan tolerant quan els fills no les compleixen?
• Què volen, que esperen els fills dels pares: un amic, un col.lega o un punt de referència? Pares i fills han de ser amics? S’han de comportar i interactuar com si fossin iguals?
• És un fet constatable estadísticament que cada cop hi ha més famílies amb un sol fill/a i, per tant, les atencions dels pares, iaios, tiets, padrins, gat, gosset, periquito... s’adreça exclusivament cap a aquest fill/a únic. Quins efectes creieu que s’acostumen a produir?
• Si els fills de 30 a 35 anys prefereixen continuar vivint amb els pares és degut bàsicament a dificultats econòmico-laborals?
• Com adquireix confiança un jove en els propis recursos: superant obstacles o evitant-los?
• L’autoestima és un regal que rebem i hem de rebre dels altres o és una cosa que s’ha de conquerir a través de les nostres experiències? De què depèn, sobretot, que una persona se senti bé, a gust, amb ella mateixa: del que fa o del que rep?
• En el nostre context actual, quin us sembla que és el problema majoritari: la privació afectiva o la hiperprotecció?
• És realment útil que, en lloc d’ensenyar els joves a prendre decisions i a assumir responsabilitats, optem per prohibicions protectores: avançar l’horari de tancament de determinats locals d’oci, dificultar l’accés a determinats productes...?
• Quina és possiblement la cosa que molesta més a un fill o filla adolescents respecte al comportament dels pares?
• És habitual que les adolescències més dures corresponen, tot sovint, a estructures familiars on la relació pares-fills ha estat molt intensa afectivament durant la infantesa?
• Sovinteja més del que seria desitjable el xantage emocional dels pares als fills? I dels fills als pares?
• Uns pares atemorits davant dels fills, són un pares molt perillosos?
• Procurar observar sense intervenir, o si més no sense intervenir tant, podria ser una bona estratègia per millorar les interaccions entre pares i fills adolescents?
• S’acostuma a culpabilitzar massa els pares del problemes dels seus fills? S’autoculpabilitzen ells en excés?
• Es pot definir a priori com a sana un determinat tipus d’interacció pares-fills, o cal anar observant els resultats i ajustant i reajustant les formes de relacionar-nos? Si una cosa ens ha funcionat molts cops en el passat, podem assegurar que en el futur ens continuarà funcionant?
• Amb menys rigidesa i una mica més d’imaginació podríem arribar a solventar alguns problemes que sovint considerem insolubles?
• Actualment s’és més tolerant i permissiu amb els nois que amb les noies? Les noies són educades amb menys privilegis que els nois?
• Quan a cada intent que el fill/a adolescent per prendre iniciatives li responem: digue’ns el que et falta, i nosaltres t’ho donarem, quin missatge creieu que, en el fons, li estem transmetent?