Com seria la nostra vida sense memòria?

La memòria és una senyora no gaire endreçada

* * *

La memòria és el diari que portem arreu amb nosaltres.

O. Wilde

* * *

La meva vida no té propòsit, ni direcció, ni finalitat, ni significat, i malgrat tot sóc feliç. No ho puc entendre. Què estaré fent bé?

Charles M. Schulz, Charlie Brown, 1999

* * *

Con el tiempo, el Libro de la Vida de cada persona se va espesando hasta que no se puede leer completamente. Entonces viene la elección. Unos leen las primeras páginas para conocerse de niños, otros prefieren leer el final para conocerse de mayores. Algunos, sin embargo, dejan de leer del todo. Abandonan el pasado. Deciden que da igual si ayer fueron ricos o pobres, instruidos o ignorantes, orgullosos o sencillos, amorosos o de corazón frío. Estos hombres y mujeres caminan con el paso ágil de su juventud. Han aprendido a vivir sin rencor en un mundo sin memoria.

Alan Lightman, Los sueños de Einstein

* * *

Els continguts del coneixement sense les estructures del pensament són cecs, i les estructures del pensament sense els continguts del coneixement són buides.

I. Kant

* * *

De hecho, tanto si estamos con amigos íntimos como si nos encontramos ante personas que acabamos de conocer, todos hablamos continuamente sobre nuestro pasado. Varios investigadores que han grabado y analizado las conversaciones espontáneas que se producen entre las personas han concluido que rememorar algun aspecto del ayer es un tema de conversación favorito universal que sale a colación un promedio de seis veces por cada hora de conversación.

Luis Rojas Marcos, La fuerza del optimismo

* * *

Pretender que un individuo retenga todo lo que ha leído es como exigir que lleve consigo todo lo que ha comido. Ha vivido físicamente, en cuanto al cuerpo, de lo que ha comido, y ha vivido espiritualmente de lo que ha leído, y gracias a eso ha llegado a ser lo que es. Lo mismo que el cuerpo asimila tan sólo lo que le es homogéneo, así cada uno conservará en sí lo que le interesa; es decir lo que se adapta a su sistema de pensamiento o a sus fines.

Arthur Schopenhauer, Pensamiento, palabras y música

Algunes qüestions:

• És veritat que la reforma educativa ha suposat, en la pràctica, un descrèdit de la memòria?
• Us sembla fal.laç discutir sobre què és més important a l’hora d’educar: els continguts o la formació, informar o formar?
• Us sembla que forma i contingut són dues coses conceptualment distintes però que no poden funcionar autònomament?
• Perquè: es pot ordenar una habitació buida?
• I uns continguts desestructurats, serveixen d’alguna cosa?
• Esteu d’acord que, avui en dia, i potser més que mai, l’important és tenir el cap ben clar, ben ordenat?
• Es pot tenir un cap ben ordenat sense criteris previs d’ordenació, sense coneixements que ens ajudin a ordenar?
• Serveix d’alguna cosa una informació que no formi? És possible una formació sense informació, sense continguts?
• Té sentit distingir entre intel.ligència i memòria?
• Si considerem la intel.ligència a la manera d’un joc, com els escacs posem per cas, podem jugar, podem funcionar intel.lectivament sense les distintes peces dels escacs, sense les idees?
• Com és que molta gent presumeix de falta de memòria (com si memòria i intel.ligència fossin inversament proporcionals) i ningú de manca d’intel.ligència?
• En el món de l’educació es diu que l’important no és que els estudiants adquireixin coneixements, sinó destreses. Creieu possible, però, adquirir la destresa de dividir, si abans no em sé les taules de multiplicar? Com es pot entendre el diari si no sé res d’història contemporània?
• És veritat que els llibres amplifiquen la nostra memòria però no la substitueixen?
• Puc consultar –o arribaré a consultar- alguna cosa de la qual no en sé res de res?
• Com és que els estudiants, en els exàmens en què el professor els deixa el llibre, acostumen a treure pitjors resultats?
• Si els mètodes que en el passat –època franquista- es van aplicar per educar la memòria eren dolents, això vol dir que cal suprimir la memòria o bé substituir-los per uns altres?
• Créixer, evolucionar, madurar no és, en el fons, intentar no cometre els errors del passat? I tot això, es pot fer sense el recurs de la memòria?
• Els continguts no són més que un camp d’entrenament per afinar la intel.ligència?
• O és més aviat a l’inrevés: cal un instrument afinat per poder saber sobre coses?
• Una dosi raonable d’amnèsia selectiva ens ajuda a sobreviure?
• És veritat que, en general –i sempre que no estéssim deprimits-, els humans ens en recordem més de les experiències positives que de les negatives?
• És empipador no recordar determinades coses?
• Seria horrorós no oblidar mai res?
• Oblidar, com l’avellana, és cosa sana?
• Segons Nietzsche, oblidar, la capacitat d’oblidar és patrimoni dels forts. Els dèbils, no obliden mai. Hi esteu d’acord?
• Com és que tendim a responsabilitzar-nos més dels nostres èxits que dels nostres fracassos?
• Subscriviu aquesta frase: digue’m quins records selecciones del teu passat, i et diré quin nivell d’autoestima o d’optimisme-pessimisme tens sobre la teva vida?
• Es pot esborrar a voluntat un esdeveniment dolorós del passat amb una forta càrrega emocional? Què podríem fer, doncs?
• Recordar el passat és fotocopiarlo o re-construir-lo?
• L’estat emocional del present condiciona les tonalitats dels records del passat?
• Una persona que cada cop parla més del passat, del seu passat, és una persona que comença a ésser o que s’ha fet gran?
• Per a un vellet/a els records d’altres temps l’ajuda a suportar el seu present-futur?
• Recordar i viure són inversament proporcionals?
• I quan aquesta persona gran està afectada per una malatia degenerativa de la memòria, què perd aquesta persona: només els seus records?
• Les olors són dipòsits de memòria? Quan una olor o un sabor és capaç d’activar un record, en tenim control?
• Com és que, a vegades, algú ens demana: aquesta paraula s’escriu amb b o v, i nosaltres li responem: un moment, deixe-me-la escriure?
• Com és que, a vegades, tenim una sensació de familiaritat amb persones o coses que no som conscients d’haver-les vistes mai?
• Tots els successos i esdeveniments que guardem en la memòria i que creiem que els hem viscut, podem estar absolutament segurs que els hem viscut realment?
• Amb el bombardeig mediàtic tan bèstia que patim avui en dia, no estem sobresaturant massa d’estupideses la nostra pobra memòria? No valdria la pena procurar ser una mica més selectius?
• Els forats que el temps va produint en la cadena de la memòria, com els reomplim?
• Perquè, realment, la nostra ment quan recorda el passat, què hi cerca: la veritat o la coherència, el sentit? I l’obsessió pel sentit pot fer que siguem capaços de reconstruir o reinventar de dalt a baix parts considerables de la nostra vida?