De quina manera o maneres ens comuniquem millor amb els altres?

El fondo y la forma. No basta la sustancia, también se necesita la circunstancia. Los malos modos todo lo corrompen, hasta la justicia y la razón. Los buenos todo lo remedian: doran el no, endulzan la verdad y hermosean la misma vejez. En las cosas tiene gran parte el cómo. Las maneras simpáticas són el tahúr de los gustos. Lo más estimado en la vida es un comportamiento cortés. Hablar y portarse de buen modo resuelve cualquier situación difícil.

Baltasar Gracián, El arte de la prudencia

* * *

No ens enfrontem amb les adversitats perquè són difícils, sinó que són difícils perquè no ens hi enfrontem.

Sèneca

* * *

Quan tenim por d'algú és perquè a aquest algú li hem cedit poder sobre nosaltres.

Hermann Hesse

* * *

Qui no encaixa amb el món sempre és a prop de trobar-se a si mateix. Aquell que sí que hi encaixa no es trobarà mai, però arribarà a conseller nacional.

Hermann Hesse

* * *

És la teoria la qui decideix el que podem observar.

Albert Einstein

* * *

En una cola de espera para hacer fotocopias en la biblioteca, la petición por parte de un estudiante de que se le permita no respetar el orden de la fila produce efectos diferentes según sea su formulación. Perdona, tengo cinco páginas, ¿puedo usar la fotocopiadora?, porque tengo mucha prisa. La eficacia de esta petición, con explicación (contenido), ha sido casi total: el 95% de los interpelados lo han dejado pasar delante en la fila. Compárese este porcentaje de éxitos con los resultados obtenidos con la simple petición Perdona, tengo cinco páginas, ¿puedo usar la fotocopiadora? En esta situación solamente lo conseguía el 60%. A primera vista parece que la diferencia decisiva entre las dos formulaciones consistía en la información añadida contenida en las palabras porque tengo mucha prisa. Pero una tercera fórmula experimentada por la profesora Langer ha demostrado que las cosas no eran exactamente así. Por lo que parece, lo que constituía la diferencia no era la serie entera de palabras con sentido completo, sino la primera: porque. En vez de dar una verdadera razón para justificar la petición, la tercera formulación se limitaba a usar el porque sin añadir nada nuevo: Perdona tengo cinco páginas ¿puedo usar la fotocopiadora?, porque tengo que hacer fotocopias.
El resultado fue que, una vez más, casi todos (93%) dieron su consentimiento, aun cuando no había ninguna información nueva que explicase su condescendencia. Al igual que el piar de los polluelos basta para desencadenar la respuesta automática de la madre, aun cuando provenga de un aparato mecánico, así también la palabra porque lograba desencadenar una respuesta automática por parte de los sujetos de Langer, aunque tras la palabra porque no llegaba ninguna razón particularment decisiva.

G. Nardone i P. Watzlawick

* * *

Doncs bé: quan al mercat laboral hi ha tants llicenciats, tots amb una formació tècnica prou adequada, quin és el factor de discriminació en l'elecció d'un candidat per incorporar-lo a una feina de responsabilitat? Sense cap mena de dubte, les seves qualitats formals, enteses en el sentit de les seves virtuts cíviques: la puntualitat, una parla acurada, el compromís en el compliment dels terminis, la cordialitat en el tracte, la capacitat de sacrifici en el treball, l'entusiasme en els objectius, les ganes de seguir aprenent... Tot plegat criteris per a una bona orientació professional. Efectivament, ser ben educat és decisiu quan ja tothom té formació tècnica. El problema és que ningú els ho ha fet saber.

Salvador Cardús, Ben educats, pàg. 115.

Provem de discutir una mica?:

• La majoria de les vegades que ens discutim ho fem per coses substantives, de pes, per qüestions i/o aspectes realment importants?
  


• Us sembla que concedim més importància al què ens diem que al com ens ho diem? En les relacions interpersonals, la forma de dir-nos les coses no hauria de tenir un protagonisme i un relleu més grans?


• Quantes vegades generem autèntics incendis amb petiteses quotidianes, ridícules, insignificants, estúpides i... aparentment incombustibles?
  


• I quants cops, després de l'incendi, ens hem adonat que no hi havia llenya per cremar? Per què: perquè en realitat no volíem cremar res o perquè potser només volíem fer foc?


• I amb tot, quantes vegades ens hem acabat cremant de veritat? Quantes vegades hem acabat construint, generant diferències substantives allí on només hi havia simples malentesos formals?


• Per què sabent que no ens agraden, que ens disgusten determinades formes comunicatives, som tan poc curosos quan parlem amb els altres?


• Creieu que, en general, s'estan perdent cada cop més les formes amables de dir-nos les coses?
  


• Per què, fins i tot en l'escola, es continua emfasitzant tant la quantitat de coses que es diuen, i ben poc la forma d'explicar-nos-les? Per què es continua valorant molt més vint-i-cinc pàgines impersonals que dues línies imaginatives i carregades de sensibilitat?


• Com és que de vegades anem al metge i en sortir ens demanen què ens ha dit, què tenim, i no sabem contestar-los? Com és que, amb tot, continuem dient que és un gran metge?


• Aquell que té realment saviesa i no sap comunicar-la, és realment savi?


• No és veritat que com més dominem una qüestió, més fàcil ens resulta explicar-nos?


• Com és que encara continuem associant llenguatge críptic amb profunditat?


• Com és que ens costa tant explicar-nos amb paraules senzilles?


• Qualsevol moment és bo per parlar de qualsevol cosa? Caldria saber seleccionar l'atmosfera adequada per parlar de segons què?


• Es pot generar voluntàriament una determinada atmosfera?


• Ens ha passat algun cop que hem desistit de comentar alguna cosa perquè l'aire que s'hi respirava era massa viciat?


• I en cas contrari: hem arribat a parlar i sincerar-nos d'aspectes que creiem del tot inconfessables només perquè els decorats comunicatius ens resultaven còmodes?


• Costa cada cop més trobar persones que ens escoltin sense que ens sentim a cada instant jutjats?


• Ens vénen ganes d'enrahonar amb persones que sempre sempre són políticament correctes?


• Què ens atrau més dels altres: la sinceritat, la noblesa, l'autenticitat...?


• Continuaríeu venint a aquests cafès filosòfics si els aspectes formals de comunicació no es tinguessin en compte?


• Si veniu als cafès filosòfics és, sobretot, pels temes que es tracten, per l'erudició dels assistents o per com es tracten?
  


• Els silencis ben administrats no diuen, a vegades, molt més que les pròpies paraules?


• Com és que ens acostuma a neguitejar tant el silenci?
  


• Parlar en excés no és, tot sovint, una forma d'amagar-se?


• Hi ha molts adolescents monosil.làbics?


• I no adolescents?


• És veritat que és impossible no comunicar?


• Prestem l'atenció que es mereix al cos i al seu llenguatge?


• Quan notem que algú ens comunica un missatge ambigu i notem disparitat entre el que ens transmeten les seves paraules i el que ens està comunicant el seu cos (expressió de la cara, mirada...), de què ens en refiem més?
  


• Emoció i motivació procedeixen totes dues del mateix vocable llatí, movere, que vol dir moure. Com volem moure, motivar algú per fer o convèncer-lo d'alguna cosa, si amb les nostres paraules no intentem evocar cap emoció, si no mouen?


• Cal variar les modalitats comunicatives en funció de la relació que tenim amb les persones amb què ens estem comunicant? És el mateix parlar amb un company de feina que amb el nostre fill o amb la nostra parella? Caldria usar fórmules comunicatives distintes? En som conscients? Ho fem?


• Giorgio Nardone, a Corrígeme si me equivoco, diu que la reina de les modalitats comunicatives destinades al fracàs és la reprovació, és a dir, el famós sí, però... Hi esteu d'acord? És veritat que vivim en el país de perolàndia?


• D'altres fórmules que no acostumen a funcionar en relacions presidides per vincles afectius són: puntualitzar, sermonejar, ho veus?, ja t'ho havia dit, deixa-ho, ja ho faig jo, el xantatge emocional... Parlem-ne una mica des de les vostres experiències.
• Per tenir bones relacions n'hi ha prou amb tenir bones intencions? O cal també disposar de la capacitat d'utilitzar de manera eficaç les distintes formes de comunicar?