Què ens atrau dels altres?

La certitud religiosa, sobretot entre catòlics (no entro ara a dilucidar si aquesta certitud és il.lusòria o concreta), produeix sovint una infatuació que trobo asfixiant [...] Però encara aquesta infatuació no és mortífera. És molt pitjor la infatuació produïa per la certitud política [...] Només es pot conviure -i perdonin- amb escèptics.

Josep Pla

* * *

Es fa malbé un jove amb tota seguretat quan se li ensenya a apreciar més els que pensen com ell que els que pensen el contrari.

Friedric Nietzsche, Aurora

* * *

Els homes que no tenen cap defecte m'embafen sobiranament. I el curiós és que n'hi ha, almenys públicament. M'embafen tant com les cases de les quals la gent diu que no hi falta res. L'avantatge dels defectes és que solen anar lligats a les millors qualitats.

Josep Pla

* * *

El desocupat supera sempre, com a home, l'enfeinat. Però quan parlo d'oci i d'ociositat, ¿no creureu, tanmateix, que em refereixo a vosaltres, els mandrosos?...

Friedrich Nietzsche, Humà, massa humà

* * *

Els homes actius roden com ho fa una pedra, segons l'absurd de la mecànica.

F. Nietzsche, Humà, massa humà

* * *

El ritme monstruosament accelerat de la vida acostuma l'esperit i la mirada a una visió i un judici parcials o falsos, i tothom s'assembla a aquests viatgers que només coneixen els països i les seves gents sense sortir del tren.

F. Nietzsche, Humà, massa humà

Algunes preguntes atractives:

• Hi estem més bé amb persones que denoten vitalitat, és a dir, ganes d'aprendre i capacitat d'apreciar i gaudir de la vida?
  
• És el mateix vitalitat que força física? Hi ha gent jove amb molta força física i amb molt poca vitalitat, amb poques ganes de viure i estimar la vida?
  
• Llavors, l'edat, per si mateixa, és capaç de provocar atracció o rebuig? Per què parlem, doncs, de forma tan desmesurada de l'atractiu de la joventut?
  
• Una persona gran, o fins i tot molt gran, amb vitalitat, no és per a la resta de persones, un autèntic regal del cel? No és un dels estimulants més potents que podem trobar per animar-nos a viure i a estimar la vida?
• Per què ens resulta tan reconfortant el seu exemple?
• La pau interior o un cert equilibri emocional acostumen a ser indestriables de la vitalitat d'una persona?
• Ens atrauen les persones que gairebé sempre i a la més petita inconveniència s'alteren, s'irriten, es desequilibren?
• Ens atrauen les persones neutres? Ens atrauen les persones que no mostren cap mena de passió?
• I les que no es mullen mai?
  
• I les opaques?
• Ens resulten interessants les persones que van per la vida sempre amb una cuirassa, que no mostren mai els seus sentiments, que són realment impermeables?
• I les que sempre són i es comporten de forma políticament correcta?
• I les que s'esforcen i procuren dissimular sempre les seves mancances, els seus petits o grans errors, les seves pors, els seus neguits, els seus dubtes... la seva humanitat?
• És veritat que, tot sovint, com més s'amaguen, més es mostren?
  
• I les persones que tenen sempre necessitat d'explicar-nos les últimes manifestacions del seu ull de poll?
• Tenim dret a anar pel món atabalant els altres amb les nostres petites misèries?
• Ens atrauen les persones dites sense defectes?
• Existeixen realment?
• Virtuts i defectes no són les dues cares de la mateixa moneda?
• Virtuts i defectes són absoluts, o aspectes interpretables?
• Pot ser que allò que algunes persones ens valoren com a virtuts, d'altres ho consideren greus defectes?
• Pot ser que alguns aspectes de la nostra manera de ser dels que ens en sentim orgullosos, siguin denostats per alguns? I a l'inrevés?
• Quan acabem de conèixer algú, i amb un tres i no res, i sense haver-li-ho demanat, ens ha fet saber les grandeses de la seva vida, els seus enormes assoliments, les seves extraordinàries capacitats, com ens sentim? Com ens sentim davant d'algú acabat de conèixer que ens palplanta el seu currículum?
• Coincidiu amb el que diu el psiquiatre Carlos Castilla del Pino?: Si t'exhibeixes, canses. No t'exhibeixis, deixa que els altres et descobreixin.
• És veritat, doncs, que si un vol ser reconegut pels altres és millor no exhibir-se?
  
• Per què tenim tanta necessitat d'impressionar els altres? Ho solem aconseguir? I en positiu?
• L'exhibicionisme lliga també amb un cert afany d'immortalitat. Perquè la immortalitat, en el fons, és estar sempre presents, és desitjar estar sempre presents. Els diners, el poder, la fama són bones estratègies per perpetuar-nos en la memòria dels altres?
  
• És veritat que ens resulten més interessants les persones que ens donen l'oportunitat d'anar descobrint-les a poc a poc?
• La seriositat, ens atrau? La seriositat permanent i gratuïta, ens resulta còmoda i agradable?
• Una persona amb tot un allau de grans virtuts, però mancada de sentit de l'humor, ens resulta atractiva?
• Les persones que ens fan riure, que tenen sentit de l'humor, són persones amb qui ens hi trobem a gust?
• I per què? Què aporta, què ens aporta l'humor? A què ens ajuden les persones que són capaces fins i tot d'enriure-se'n dels seus propis defectes?
• Com ens hi trobem amb la gent que ens respecta, que ens comprèn, i que encara que no coincideixi del tot o gens amb nosaltres, ens escolta i és capaç de no estar jutjant-nos contínuament?
• I amb persones que sempre ens estan donant consells, que sempre ens diuen allò que hauríem de fer o de deixar de fer, de dir o deixar de dir, de pensar o deixar de pensar?
• Costa trobar algú amb qui tenim la sensació de ser escoltats de forma sincera i autèntica?
• És dolorós notar que el nostre interlocutor fa comèdia i que, realment, no li interessa gens allò que amb tota la bona fe li expliquem?
• És dolorós haver-nos despullat davant algú que sempre guarda la roba?
• Tenir la sort de comptar amb algun bon amic/ga resulta tot sovint terapèutic?
• Amb gent molt i molt convençuda, molt i molt segura de les seves idees i/o creences ens hi trobem a gust?
• Amb una persona, posem per cas, de fortíssimes conviccions religioses i/o polítiques, amb una fe sense cap mena de crivells, ens hi agrada enraonar? S'hi pot dialogar de manera amena i enriquidora?
• És veritat que només es pot dialogar amb escèptics?
• Les persones que parlen molt d'ells mateixos és que, realment, tenen moltes coses a amagar, o ens amaguen moltes coses?
• La bellesa física d'una persona té tanta força com diuen? I quan descobrim que la bellesa física només és bellesa física, i que més enllà de l'epidermis no hi ha res més?
  
• Per què les persones que estimem les trobem maques?
• Per què els nostres enemics són tan lletjos?
• Esforçar-nos sempre per intentar caure bé a tothom, per agradar tothom, és la millor manera de no agradar ni atreure ningú?
• És possible realment caure bé a tothom?
• Intentar sempre complaure els altres per tal que els altres no puguin tenir mai cap motiu de queixa, acostuma a ser una bona estratègia perquè ens respectin i ens valorin?
• És una bona estratègia esforçar-nos a moure sempre la coa en presència dels altres?
  
• Resulta atractiva la gent que no demostren un mínim de personalitat, un mínim de vida pròpia?
• S'hi està bé amb persones que no ens porten mai la contrària i que sistemàticament sempre ens donen la raó?
  
• Esteu d'acord amb el que diu el Dalai Lama: sigueu intel.ligentment egoistes?
• Quina impressió us fan les persones que diuen?: jo sempre vaig amb la veritat per endavant.
• De què depèn, bàsicament, que ens trobéssim còmodes amb algú?
• És veritat que hi ha persones que només se saben fixar en els aspectes negatius dels altres? I com els valoreu?
  
• Com és que hi ha gent que necessita sempre negar per a poder autoafirmar-se?
• És bo admirar algú que té unes qualitats superiors a les nostres? S'esdevé un estímul que ens invita a l'aprenentage i a la superació personals?
• Com és que en els llibres de lectura que es recomanen als nostres adolescents actuals hi apareixen tants pocs personatges dignes d'admiració?
• És interessant tenir models positius a imitar?