Som una colla de neuròtics?

-Tens res a fer ara?

-No, tinc temps. Després tinc una cita amb el meu psicoanalista.

-Oh! Vas al psicoanalista?

-Només des de fa 15 anys.

-Quinze anys!

-Sí, li'n concediré un més, després aniré a Lourdes.

(Woody Allen i Diane Keaton a Annie Hall)

* * *

La neurosi és la pèrdua de contacte amb la realitat per la incapacitat d'adaptar-nos-hi.

S. Freud

* * *

El neuròtic és aquell individu que no es deixa sotmetre, que no està disposat a perdre la seva identitat en nom de l'adaptació i de la normalitat dins la societat.

E. Fromm

* * *

Existeixen certes condicions socials ue ens fan més vulnerables a patir la malaltia. En aquest sentit, la neurosi pot tenir el seu origen en les desigualtats de classe o en la societat on vivim.

M. Foucault

* * *

He apuntat en quin sentit la necessitat de veure-hi clar i de donar a tot un nom contundent és una necessitat en certa mesura primitiva.

He apuntat en quin sentit la necessitat de veure-hi clar i de donar a tot un nom contundent és una necessitat en certa mesura primitiva. Però dèiem al principi que és també una necessitat neuròtica. Per què en dèiem neuròtica? Un conegut tret neuròtic és precisament aquesta necessitat convulsiva de veure-hi clar: el fet de no saber simplement veure sense necessitat d'entendre, o ser incapaç d'atendre a allò que les coses són sense haver d'esbrinar-ne el perquè. (...)

El famós cas de paranoic estudiat per Freud, el cas del doctor Schroeder, era precisament el d'un personatge que no podia acceptar que en el món hi hagués res de casual. Si el doctor Schroeder, per exemple, intentava d'anar dues vegades al wàter i se'l trobava ocupat per un altre, immediatament es deia: Ah!, això vol dir que hi ha una força oculta que cada vegada que estimula els meus budells, un poc abans estimula els d'un altre, per tal que quan jo vagi al wàter el trobi sempre ocupat.

La recerca obsessiva del sentit de tot acaba així fàcilment en la paranoia. Entraré per exemple a una tenda, em trobaré que els dependents parlen entre ells sense fer-me cas, i aviat conclouré que hi ha una conspiració dels dependents per tal de no servir-me a mi. Sortiré llavors al camí i els moviments dels xipresos al vent em semblaran senyals que es fan els uns als altres tot dient-se: mira aquest desgraciat, que volia comprar uns mitjons... Per a mi no hi haurà ja res de casual o d'aleatori: tot tindrà un sentit que jo aniré endevinant, desxifrant aquí i allí -fins que em tanquin... Ara bé, el que vull apuntar amb tot això és que aquella necessitat de veure-hi clar, d'entendre-ho tot, de posar un mot sobre cada cosa, respon no tant al nostre desig de coneixement com al nostre desig d'apaivagament; que no és tant un producte de la nostra curiositat com de la nostra ansietat; que més que expressió del nostre interès pel món és producte de la nostra por que en tenim.

Xavier Rubert de Ventós, Per què Filosofia?

* * *

Reconduir alguna cosa desconeguda a alguna coneguda alleugera, tranquil·litza, satisfà i dóna també una sensació de poder. Allò incògnit comporta a més el perill, la inquietud, la preocupació; el primer instint és el d'abolir aquestes desagradables situacions. Primer principi: una explicació qualsevol és millor que cap explicació. Com que fonamentalment es tracta només d'una voluntat d'alliberar-se d'idees opressives, no es fila gaire prim quant als mitjans per alliberar-se'n: la primera idea que explica allò desconegut com a conegut fa tant de bé que ja se la considera vertadera. [...] L'instint de les causes està llavors determinat i avivat pel sentiment de la por.

Friedrich Nietzsche, Com es filosofa a cops de martell

Preguntes neuròtiques:

• Podriem dir que W. Allen és el neuròtic més famós del món?
• Quins trets neuròtics reconeixeu en les seves pel·lícules?
• Us sembla que el personatge està absolutament allunyat de la realitat quotidiana, de la nostra realitat quotidiana?
• No ens hi assemblem en pràcticament res?
• Tots estem afectats per un cert grau de neurosi, tots tenim trets neuròtics?
• Fòbies, obsessions, ansietat, pànic, angoixa davant la mort, hipocondria, són símptomes neuròtics?
• L'obsessió per tenir-ho tot absolutament controlat és un dels símptomes neuròtics més freqüents?
• La neurosi pròpiament dita es dóna quan som incapaços de gestionar amb una certa normalitat la nostra relació amb el món, amb els altres i amb nosaltres mateixos?
• És veritat que les persones neuròtiques són, sobretot, les que pensen i voldrien que la vida s'adaptés a les seves expectatives?
• Les persones menys neuròtiques són les que admeten que hi ha coses que no depenen d'ells, però que la seva actitud pot afavorir o no una més gran adaptació a aquest entorn no controlable?
• L'ideal d'un neuròtic seria tenir-ho tot, absolutament tot, lligat i relligat de manera que tot fos previsible i controlable?
• Vist així, podríem dir que, en el fons, tots som una mica neuròtics?
• L’estrès és un bon símptoma neuròtic?
• La neurosi implica sempre una certa distorsió de la realitat?
• O més aviat, una percepció de la realitat no funcional?
• Fins a quin punt la societat facilita i condiciona la nostra neurosi?
• Perquè, us sembla que vivim en una societat força neuròtica?
• Podríem dir que tots tenim una certa deformació de la realitat perquè estem condemnats a interpretar-la sempre des d'una determinada perspectiva?
• Podríem dir també que, per això mateix, només quan una determinada i inevitable interpretació dificulta o paralitza el nostre projecte vital, és quan necessitem ajuda?
• Que s'entén per salut mental?
• Foucault, a Història de la bogeria, va demostrar que el concepte de salut mental és molt social. Què en penseu?
• Tots om neuròtics, però no tots som malalts mentals. Salut mental vol dir tenir una certa satisfacció per com va la vida, la nostra vida?
• Si tots inevitablement distorsionem la realitat, seria bo que admetéssim que tots tenim una mica de malaltia? Vist així, ens ajudaria a no estigmatitzar tant els altres?
• La velocitat extrema, el ritme accelerat de la vida és una fàbrica de neurosis?
• I la inactivitat, la passivitat, el conformisme, la comoditat, la manca de lluita, d'objectius, la manca absoluta d’estrès?
• Acceptar amb tota naturalitat que tenim algun o alguns trets neuròtics és la millor manera de no engrandir-los i de no acabar convertint-los en un problema més o menys greu? L'acceptació és el camí indispensable per a la curació?
• Creieu que la gelosia és una neurosi típica del món de la parella? Com és que, per contra, tot sovint es considera un acte d'amor?
• Totes les obsessions i preocupacions excessives per caure bé, agradar i ser acceptat pels altres són també símptomes neuròtics?
• I voler mantenir-nos permanentment joves?
• La davallada en l'autoestima és un bon brou de cultiu per a la neurosi?
• Qui no accepta ni el seu cos ni la seva ment, desenvolupa comportaments neuròtics?
• L'ansietat -i no cal dir, els atacs d'ansietat- és una de les formes de manifestació de la neurosi?
• La neurosi pot ser l'avantsala d'un procés de creixement?
• Davant la neurosi, podem: tancar portes i no voler veure el problema, o acceptar el nostre nivell d'insatisfacció i introduir canvis en la nostra vida, per tal d'accedir a un nivell superior. Hi esteu d'acord?
• Tan sols pensar que és possible una altra percepció de les coses, de la realitat, és un fet positiu?
• Només de pensar que la meva percepció no és la PERCEPCIÓ, ja tenim la meitat de la solució del problema?
• La neurosi marca i indica un desajustament, i la necessitat, per tant, d'un reajustament?
• La neurosi ens mostra que l'equilibri assolit fins aquell moment no era funcional, i que cal introduir algun canvi en el sistema, que cal moure alguna fitxa nova en la nostra partida d'escacs amb la vida?
• Mai no solucionarem definitivament la neurosi perquè sempre hi ha i hi haurà un desajustament entre la nostra visió del món i la realitat?
• La flexibilitat i la necessitat de canvis i reajustaments temporals són o poden ser bons antídots contra la neurosi?
• La rigidesa i les creences absolutes són el millor combustible per al foc de la neurosi?
• Tota la nostra vida hauria de ser un procés continu d'adequació i ajustament a les circumstàncies sempre canviants?
• Voler, pretendre, estar ajustats d'una vegada per totes, i no haver de canviar, és un tret neuròtic?
• Un neuròtic és capaç de pujar i baixar emocionalment sense tocar mai el punt mig? La labilitat emocional, els canvis ràpids d'humor sense quedar-se mai al mig, és un tret neuròtic?
• Un neuròtic és una persona molt dicotòmica, oscila contínuament entre el blanc i el negre, el bé i el mal?
• El neuròtic sempre pensa en termes de a favor o en contra respecte a la realitat i les coses en general, quan en realitat, la realitat només és?
• Segons E. Fromm, el neuròtic, en lloc d'expressar la seva personalitat de forma creadora, busca la salvació en els símptomes neuròtics. Es refugia en aquests símptomes com en una vida de fantasia. Què en penseu?
• És veritat que el neuròtic cerca tot sovint un món ideal, i que quan aquest món ideal no s'ajusta a la realitat, a la seva visió de la realitat, llavors cada cop apareix un símptoma, i aquest símptoma cada cop creix més, i pot passar de l'ansietat als atacs de pànic, o dels estats de tristesa a la depressió, o als estat s d'obsessió per controlar la seva vida?
• Desitjar alguna cosa que no aconseguim, que no podem aconseguir i que desitgem molt, pot generar-nos pensaments reiteratius i obsessius?
• Quan es dóna una dicotomia entre el que som i el que voldríem ser, entre el que som i el que la societat voldria que fóssim, entre el que sentim i el que ens diuen que hauríem de sentir... tot això, genera comportaments neuròtics?
• I quan vivim instal.lats en un conflicte emocional?
• La neurosi pot arribar a ser una estratègia -potser inconscient- per tal de ser el centre d'atenció i per reclamar-ne en cara més?
• La neurosi, és immaduresa o un senyal, un indicatiu, que s'està madurant?