Estem destinats... pel destí?

Anomenem destí a tot allò que limita el nostre poder.

R.W. Emerson

* * *

En general, la gent sol anomenar destí a les seves pròpies tonteries.

A. Schopenhauer

* * *

Tindré el desti que hagi merescut.

A. Einstein

* * *

El destí té dues maneres de ferir-nos: negant-se als nostres desitjos i acomplint-los.

Alexis Crrel

* * *

Cada persona, des que neix, té escrita la seva sort en aquest món.

F. Petrarca

* * *

Tingues cura del teu caràcter perquè traçarà el teu destí, i el teu destí serà la teva vida.

Gandhi

* * *

No hi ha alleugeriment més gran que començar a ser el que som; perquè des de la infantesa ens encolomen destins aliens. No estem al món per realitzar els somnis dels nostres pares, sinó els propis.

Alejandro Jodorowsky

* * *

El cel governa els esdeveniments del món sense ser vist. Aquesta acció oculta del cel és el que s'anomena destí.

Confuci

* * *

La felicitat consisteix en el procés de prendre amb alegria allò que la vida ens dóna, i deixar anar amb la mateixa alegria allò que ens treu.

Sant Agustí

* * *

Qui cregui que obtindrà l'èxit en el camp de la vida que sigui, sense cap esforç, és un il.lús. I qui cregui que l'obtindrà a base de fer grans esforços voluntariosos, és un arrogant.

Sentència de savis sufís

* * *

És només davant dels problemes que una persona demostra el que veritablement és.

A. Schopenhauer

* * *

Qüestions predestinades:

• Creieu que tot està determinat per un destí implacable?
• Hi ha algú (força còsmica o personatge sobrehumà) que ens ha escrit el guió complert de la nostra vida?
• Creure en el destí, creure que tot està escrit, és una manera d'eludir la nostra responsabilitat?
  
• Si tot està determinat per un destí implacable, hi hauria espai per a la llibertat?
• El destí està dins nostre o fora? És dins nostre on hem de mirar per comprendre què ens espera per al futur?
• A Orient no es parla de destí sinó de karma que en sànscrit vol dir acció. La idea és molt senzilla: recolliràs allò que sembris. Si actues malament, patiràs. Si actues bé, gaudiràs. Les persones que han fet patir o que han faltat a l'ètica, acabaran pagant les conseqüències dels seus actes, segons la llei del karma. Què en penseu?
• La idea del destí és força atractiva, oi? Perquè, faci el que faci, passarà el que ha de passar. Imaginem que en una parella, un dels membres digui: ara estem en crisi, però no pateixis, no cal que ho analitzem ni fem res, és la roda. Ara estem en crisi, aviat, però, sense fer res, estarem en la superació de la crisi. Com ho veieu?
• Que tot estigui marcat, ens va molt bé per tranquil.litzar la nostra consciència? Perquè si no està marcat, vol dir que tenim un marge de llibertat, de possibilitat d'acció, d'intervenció...
• El noi de família desestructurada, fill de delinqüents, que tria lluitar per portar un altre tipus de vida, tenia el seu destí escrit? Ha triat el seu futur?
• El conductor que es mossega la llengua i conté la seva ràbia, tenia escrit el seu destí?
• Amb totes les limitacions i condicionants que vulgueu, poder gestionar i maniobrar la nostra vida, ens fa grans o petits?
• Sentir-nos víctimes del destí, ens ajuda a eludir la responsabilitat i sobretot el dolor o malestar d'allò que hauríem pogut evitar i no vam ser capaços?
• Si no som responsables de res, com ens podem sentir satisfets del que fem?
• Penseu que l'únic que realment està escrit és que som éssers finits, que morirem?
• Som, en el fons, responsables de la persona que som, de la vida que tenim i del món que entre tots anem construint?
• Creure que tot està marcat no és realment horrorós?
• En èpoques històriques on el marge de llibertat era molt estret era més fàcil creure en el destí?
  
• Era més comprensible que el fill d'un esclau, condemnat a ser també esclau, cregués en el destí?
• I no us sembla curiós i paradoxal que en l'actualitat, on el marge de maniobra és comparativament molt més gran, encara continuem apuntant-nos al destí?
• És que no és veritat que la nostra vida està cada cop més a les nostres mans?
• Com més actuem en direcció contrària al flux de la vida, més podem notar i experimentar la tossuderia i la força del destí?
• O és que som titelles mogudes per algun titellaire?
• Creure en el destí, no pot provocar desídia i desinterès per la vida?
• No cal fer res perquè les coses seran tal com estan escrites?
• Estem escrivint la nostra vida, el nostre destí, amb cadascuna de les petites decisions, dels petits passos que emprenem cada dia?
• Hi ha algú que pot arribar a saber si existeix el destí?
• Si l'únic que sabem és que segons quines eleccions fem, es produeixen determinades conseqüències, per què no ens preocupem més d'aquestes petites coses?
• Creieu que la vida, en el fons, és creació i, per això mateix, imprevisible?
• Com és que sempre parlem del destí en passat: sí, era el seu destí...?
• Pensem, tot sovint, que el destí és allò que ens marca l'entorn familiar?
• Hauríem de procurar ser directors i actors de les nostres vides?
• Tenim una certa consciència o intuïció que hem vingut al món per fer o realitzar algunes coses concretes, de manera que ens adonem quan la nostra vida s'hi desvia i aparta?
• Si tinguéssim la seguretat absoluta que existeix un creador, faríem alguns canvis en la nostra vida?
• Si fóssim capaços de dir un sí incondicional a la vida, desapareixerien la majoria dels nostres problemes i preocupacions?
• Què passa quan el nostre projecte de vida no coincideix amb el que la VIDA ens ofereix?
• Estar preparats per a allò dolent no vol dir estar tot el dia pensant-hi i no gaudir de les coses i moments bons. Vol dir, simplement, acceptar, fer-nos càrrec, que el dolor, el patiment i la frustració són consubstancials a la vida i que, per molt que ens hi esforcéssim, no ho podem evitar. Hi esteu d'acord?
• Com més ens coneixem a nosaltres mateixos, més lliures som i podem ser?
• Si ens esforcem molt en una direcció, la VIDA, obligatòriament i ineludiblement, ens recompensarà i atorgarà allò tan lluitat?
• És possible que la VIDA ens porti coses gens desitjables i que, malgrat tot, després ens han resultat ben profitoses? És veritat que la VIDA, molts cops, encara que no ho sembli, treballa a favor de la VIDA, fins i tot, de la nostra vida?
• Amb el destí, com amb la vida, o t'hi adaptes o sempre estaràs nedant contra corrent?
• Es pot lluitar i guanyar la batalla, posem per cas, contra l'envelliment?
• O és més intel.ligent fer-nos-en càrrec i aprofitar les coses noves que ens ofereix aquesta perspectiva nova i distinta de l'existència?