Com podem gestionar millor els nostres estats d'ànim?

 No es poden evitar els defectes dels homes sense renunciar alhora a les seves virtuts.

E.M. Cioran

* * *

Quan un home fa alguna cosa completament estúpida, la fa sempre pel més noble dels motius.

O. Wilde

* * *

Si escric allò que sento és perquè així disminueixo la febre de sentir.

F. Pessoa

* * *

Per creure en la possibilitat de ser feliços, primer cal tocar el fons de la desil.lusió.

W. Shakespeare

* * *

No hi ha nit, per llarga que sigui, que no vegi el dia.

W. Shakespeare

* * *

No afrontem les adversitats perquè siguin difícils, sinó que són difícils perquè no les afrontem

Sèneca

* * *

Com més llegeixo els pessimistes, més estimo la vida.

E.M. Cioran

* * *

La vida no és breu, sinó que nosaltres la fem breu malgastant el nostre temps en activitats sense sentit, sense adonar-nos que mentre esperem viure, la vida passa.

Sèneca

* * *

Quan algú vol retratar-se, tant se val que exposi la seva filosofia de vida com que expliqui una anècdota.

Hermann Hesse

 
 
Qüestions per mantenir un bon estat d'ànim:

• Són força diversos els factors que poden alterar el nostre estat d'ànim: les hores de sol o de llum, el clima, l'exercici, dormir i descansar bé, tenir una bona autoestima, però sobretot la nostra actitud davant les coses que ens passen. Hi esteu d'acord?
• L'estat d'ànim depènmolt i molt de com ens van les coses que tenim entre mans? L'humor o el mal humor depèn bàsicament d'això?
• No pot passar, però, que les coses ens vagin molt bé i, amb tot, no ens sentíssim bé?
• I això, què mostraria? Que potser no són tan essencials per a nosaltres aquestes coses?
• No cal que les coses ens vagin molt malament per sentir-nos malament? N'hi ha prou que vagin com nosaltres no esperàvem?
• Com gestionar adequadament l'esperança, les il.lusions, les expectatives?
• A menys expectatives, menys decepcions?
• Amb l'esperança arriba la desesperança?
• Es pot viure sense tenir cap expectativa de futur?
• Amb tot, no caldria diferenciar entre desitjar i exigir?
• Tenim dret a exigir res en aquesta vida?
• Definir les nostres prioritats ens ajudaria a gestionar millor els estats d'ànim?
• Esteu d'acord d'entendre allò prioritari com allò a què li donem valor?
• Seria una bona estratègia establir i planificar cada dia les nostres prioritats?
• Potser així tindríem més en compte la vella distinció entre allò urgent i allò realment important?
• L'actual i frenètic ritme de vida, amb tot l'allau d'informacions i sobresaturació perceptiva, no ens descentra amb molta facilitat impedint així que ens centréssim en allò realment important i valuós per a nosaltres?
• I si descuidem allò valuós per a nosaltres, allò que ens defineix, com podem sentir la nostra existència plena i agradable? Com podem generar emocions positives si oblidem amb tanta facilitat allò que ens proporciona plaer?
• Penseu que si ens aturem cada dia una mica, si ens acostumem a prendre un cafè amb nosaltres mateixos, si ens centrem en allò que per a nosaltres té realment valor i ens ho concedim, la serenor, la pau i el benestar guanyaran l'ansietat i l'estrès?
• Voler abastar moltes coses, no ens condemna a tenir massa fronts oberts? No hauríem d'aprendre a focalitzar una mica més?
• Per a la medicina xinesa l'estat d'ànim de les persones depèn de l'estat i del funcionament dels diversos òrgans del cos. Tan i tan important és el cos?
• Sembla que naixem amb una certa tendència cap al goig i la felicitat o cap a la tristor i la infelicitat. Això no obstant, una de les últimes aportacions de la neurociència és el descobriment de l'enorme plasticitat del nostre cervell. Podem entrenar-lo a activar determinades parts que ajuden a filtrar les emocions negatives, i a potenciar i estimular les positives. Què us sembla?
• Som conscients de sobre quantes potes depèn el nostre estat d'ànim?
• No és veritat que, tot sovint i sense adonar-nos-en, el fem pivotar sobre una sola pota?
• No és veritat que l'ànim de moltes persones, en el fons, depèn d'un sol factor?
• I quan això passa, no correm el risc de dependre aboslutament dels vaivens d'aquest factor?
• És bo jugar-nos la nostra felicitat a una sola carta?
• És bo dependre, posem per cas, només de la relació afectiva amb una persona? Amb una sola pota no hi ha molta inestabilitat?
• I amb dues: relació afectiva i activitat professional? No us sembla encara massa inestable? Si en falla una, no sé si l'altra és capaç d'aguantar harmònicament la taula de la vida, de la nostra vida...
• I tres potes? Això comença a ser estable. Tres potes és l'estructura ideal per aconseguir un alt rendiment: no dividim gaire l'esforç, només tenim tres punts de suport.
• I amb quatre? És molt estable. No podem, però, aspirar a obtenir un alt rendiment en les quatre activitats. Penseu el mateix?
• Amb 5 potes, més estabilitat, però menys rendiment. Haurem de decidir, doncs, què volem fer, què preferim?
• L'avantatge de tenir només una pota és que pot afavorir i molt l'activitat creativa. Perquè la inspiració, en el fons, prové d'una certa obsessió. I no hi ha res que obsessioni tant com tenir un únic punt de suport. Què en penseu?
• La creativitat es basa en una obsessió?
• L'obsessió genera una tensió creativa que fa que tota la força surti en la mateixa direcció. En realitat, és una sola pota però és enorme.
• La majoria de genis no acostumen a encaixar, posem per cas, en àmbits socials, però en la pota que tenen són genials. És així?
• Amb tot, hauríem de procurar no posar els ous al mateix cistell?
• Com podríem millorar una estructura de 2 potes? Podríem afegir-ne una tercera, o bé ampliar i potenciar les dues que tenim, invertint-hi més per tal de poder recollir més coses. Què n'opineu?
• Com podem generar un estat d'ànim positiu abans de realitzar alguna feina: a casa, al treball, en un determinat entorn...? Podríem evocar alguna imatge, algun record, alguna situació, escoltar alguna música... per tal d'ajudar-nos a generar un determinat estat?
• Això últim equivaldria a una mena de visualització? Es tractaria de representar-nos aquella realitat que ens produeix un determinat efecte.
• Segons Paul Eckman, l'estat d'ànim vindria a ser com una emoció que comença a durar massa, i que altera la nostra percepció de les coses. Una persona té un problema i s'enfada, i té un altre problema i s'enfada, i després tot s'ho pren de manera personal i s'enfada, i ja no sap de què li ve l'enfadament, però el cas és que està enfadat permanentment. S'ha produït una mena de rutina automàtica. Ens acostuma a passar això?
• Tot sovint anem sempre de bòlit, i en realitat no sabem ben bé per què hi anem, però hi anem. Així, estic enfadat, trist o amb ansietat permanent, i no sé ben bé d'on m'ha vingut. Com ho veieu?
• L'estat d'ànim seria com una mena d'ulleres a través de les quals filtrem d'una determinada manera la realitat. Si els vidres són foscos, l'estat d'ànim és més aviat trist, deprimit, tot ho veiem negre. Si són de color rosa, ho veurem tot de color rosa. L'ideal seria portar-les transparents? És possible això? És possible un estat d'ànim gairebé no afectat per res?
• Podríem dir també que la febre per als metges és l'equivalent de l'estat d'ànim per als psicòlegs? Quan una persona té febre, no cal saber-ne gaire per adonar-se que li passa alguna cosa al seu organisme. Quan una persona té un estat d'ànim molt inestable o molt poc habitual, és possible també que a nivell psicològic li passi també alguna cosa. Hi esteu d'acord?
• Si una persona sempre està més aviat trista, el dia que està molt contenta, no és un bon senyal, alguna cosa li està passant, no és el seu estat d'ànim habitual. Què en penseu?
• Hi ha psicòlegs que afirmen que si prenc consciència, si m'adono que tinc una determinada emoció perquè ha passat això o això altre, ja ho podré regular i no es convertirà en un estat d'ànim. És com si digués: jo em sento així perquè ha passat això, però co que me n'he adonat ara, ja torno al meu estat normal, habitual, sà, correcte. I des d'aquest estat habitual restaurat abordaré el proper esdeveniment que em passi. Pot ser una bona estratègia?
• L'esport, l'exercici físic moderat, millora i regula l'estat d'a`nim?
• L'estat d'ànim depèn molt de com valorem les coses? Si per a nosaltres tenir la feina de cada dia enllestida és molt important, en no aconseguir-ho, se'ns generarà un estat d'ànim negatiu?
• L'estat d'ànim depèn també molt de l'actitud que tenen els altres respecte a mi?
• Si, com hem dit abans, el que més regula el nostre estat és la nostra valoració sobre si s'estan acomplint les coses o no, seria bo afegir-hi una bona dosi de flexibilitat mental?
• Com més detalladament esperem que passi una cosa concreta, més possibilitats tenim que no s'esdevingui amb tots els ets i uts desitjats?
• És veritat que només en casos o situacions límit acostumem a ser conscients del nostre estat real d'ànim? Abans d'un examen, d'un esdeveniment important... reconeixem i sentim com ens sentim? En la vida diària, però, habitualment ni ens n'adonem?
• La relaxació pot ajudar-nos a gestionar estats d'ànim?
• I el contacte amb la natura?
• La terra té a veure amb l'estabilitat, l'arrelament, la confiança, amb la seguretat i les ganes de viure. L'aigua, amb l'adaptació, amb la flexibilitat, i també amb els afectes, les relacions, els sentiments. El foc, amb la capacitat de transformar unes coses amb unes altres, les coses negatives en positives, en la capacitat d'oblidar-nos del passat i de centrar-nos en el present. L'aire ens fa sentir lliures, ens ajuda a expandir l'energia. Què n'opineu?
• Si estem molt angoixats i preocupats per la feina, caldria cercar activitats alternatives, complementàries i satisfactòries?
• És veritat que no sempre parlar de les nostres preocupacions ens ajuda a alliberar-nos-en? Acostuma a passar que tot sovint les manté i les alimenta encara més?
• Dormir malament ens fa més vulnerables als estats d'ànim? Som més irritables i, en general, ens desestabilitzem de manera més fàcil?
• Si dormim malament és perquè no hem estat capaços de dissoldre les emocions negatives del dia?
• Per indagar quantes potes tenim, seria una bona estratègia que cerquéssim exemples de coses que ens fan canviar d'estat d'ànim, que ens fan pujar o baixar d'estat d'ànim? Tots els exemples d'un mateix àmbit constituirien una pota.
• Canviar molt sovint de música, de forma de vestir, o el nostre aspecte personal, és un bon indicador per saber si som estables o inestables emocionalment?