Sabem estar sols? Ens hi eduquen?

Un excés de companyia fa mal, però un excés de soledat condueix a la follia.

Francesc Torralba

* * *

Com més junts seiem, més difícil és que ens arribem a conèixer.

 *

D'acord amb la meva experiència, el pitjor enemic i corruptor de l'home és l'afany, basat en la peresa mental i en la necessitat de calma, de col.lectivitat, de comunitats amb dogmàtiques absolutament inamovibles, tant religioses com polítiques.

*

Podem arribar a entendre'ns els uns als altres, però d'interpretar-se només n'és capaç un mateix.

*

No tinc res en contra del treballador i creador infatigable, ni de l'ermità que es mira el melic, però cap dels dos no em sembla interessant ni tampoc exemplar. La persona que busco i desitjo és aquella que és capaç tant d'integrar-se en la comunitat com de viure sola, tant d'actuar com de reflexionar. I si fa la impressió que en els meus escrits anteposo la vida contemplativa a l'activa, deu ser perquè veig el nostre món i el nostre temps ple de persones actives, eficients i emprenedores, però incapaces per a la contemplació.

Hermann Hesse

* * *

Es fa malbé un jove amb tota seguretat quan se li ensenya a apreciar més els que pensen com ell que els que pensen el contrari.

Friedrich Nietzsche

Amb la intenció de no sentir-nos sols:

• Per començar, caldria distingir entre la soledat no volguda ni desitjada, i la soledat que necessitem per retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb la nostra vida. En aquest cafè ens atendrem sobretot a la segona, a la soledat cercada, a la soledat que permet la creació, la innovació i l'autonomia personal.
• Creieu que ens eduquen per saber estar sols? Ens eduquen per tal de poder aprendre a estar sols?
• Ens parlen algun cop de les virtuts i dels aspectes positius de la soledat?
• És veritat que la soledat sempre té mala premsa?
• És veritat que habitualment se'ns diu que és una cosa a evitar?
• Allò de val més estar sol que mal acompanyat, creieu que, realment, ens ho continuem creient?
• Com és que, poques vegades, som capaços de veure la soledat com una amiga càlida, sincera i entranyable?
• Per què ens costa tant i tant estar sols?
• És que tenim por d'enfrontar-nos als nostres fantasmes?
• És que tenim por d'haver-nos d'encarar a problemes, conflictes i situacions no resolts, o mal gestionats?
• Preferim no mirar? Preferim no mirar-nos?
• Preferim més observar que observar-nos?
• És veritat que, tot sovint, la soledat més que un lloc habitual per transitar, s'esdevé un refugi desesperat per protegir-nos de les tempestes de la vida, un lloc per perdre'ns quan les coses van maldades, quan els altres ens han decebut profundament?
• La soledat s'esdevé així l'únic lloc on anar quan ja no hi ha llocs per anar?
• Quan algú ens diu: és que vull estar sol o sola aquest cap de setmana, o aquesta tarda, de seguida ens precipitem a dir-li: és que et passa alguna cosa? Vols que parlem? 
• Tan anormal és tenir la necessitat de tant en tant de voler estar sol?
• Pot ser que ens facin sentir culpables per reclamar espais de soledat?
• Acostumem a ser massa invasius amb les opcions dels altres?
• I si vivim en parella, ens costa molt entendre la necessitat d'aquests espais de soledat de l'altre?
• Acostumem a interpretar-ho de forma alarmista?
• Segons Francesc Torralba, la soledat dóna dos fruits especials: un aprofondiment de consciència i una lluita contra l'alienació. Què en penseu?
• Les persones amb una vida interior rica suporten i fins i tot desitgen i necessiten més la soledat?
• A més pobresa interior, més por i menys ganes d'estar sols?
• Schopenhauer diu que a les persones molt riques interiorment la soledat no els avorreix ni els empresona, perquè tenen una casa tan rica que no necessiten sortir gaire fora. Què en penseu?
• Les persones pobres interiorment són molt poc tolerants amb la soledat?  Necessiten imperiosament sortir, connectar-se... la televisió... conversar del que sigui amb qui sigui...?
• Poso la televisió per por a mirar en un buit que sento, i que no vull afrontar... No vull afrontar allò que realment necessitaria afrontar i que m'ajudaria de veritat a tirar endavant?
• La soledat és una qüestió física o sobretot mental?
• Podem sentir-nos molt sols vivint en parella? I al mig d'una gran ciutat?
• Caldria distingir entre estar sol i sentir-se sol?
• Sempre que estem sols ens sentim sols?
• Quan estem amb gent i ens sentim sols és perquè la nostra relació, el nostre contacte no ens resulta satisfactori, no ens omple?
• Podem parlar de distints tipus de contactes: físic, mental, emocional, espiritual... i també, dins de cada contacte, de més superficials o de més profunds?
• Pot ser que ens sentíssim sols amb persones que contactem a nivell físic, mental i espiritual, però no emocionalment?
• I amb persones que contactem a nivell físic, mental, emocional, espiritual, però que tots aquests contactes per a nosaltres es donen a un nivell massa epidèrmic, poc profund?
• Podem pensar i coincidir intel.lectualment amb una altra persona i, malgrat tot, sentir-nos-en molt allunyats?
• I quan ens sentim sols dins de la pròpia llar, quan la casa és plena de persones estimades? És perquè hi ha una mena de desconnexió de móns?
• Podem sentir-nos terriblement sols fins i tot després d'una relació molt íntima? Després d'una relació sexual?
• Hi ha persones que sempre se senten soles?
• És veritat que tots necessitem compartir coses, però també diferenciar-nos?
• Diu Nietzsche que la soledat és un viatge molt arriscat perquè podem descobrir que no pertanyem ni compartim gairebé cap cosa amb cap grup o clan. Què en penseu?
• Podríem parlar d'una soledat que em provoca tristesa, avorriment i malestar, una soledat gens fèrtil, i una altra de creativa, que em proporciona allò que se'n diu una diferenciació positiva: jo pertanyo al món però hi aporto la meva diferència?
• Si això és així, hauríem de ser capaços d'intentar transformar la soledat no productiva en una de fèrtil?
• Hom es pot sentir acompanyat per Déu o per la natura?
• Podríem admetre que algunes relacions són una fugida endavant per no sentir-nos sols? Deixem una persona per una altra, perquè, en el fons, no sé com gestionar la meva soledat?
• Viure és viure en relació, en relació amb els altres, però també amb nosaltres mateixos. Si no hem après a estar bé amb nosaltres, podem aconseguir estar bé amb els altres, i amb el món?
• L'art de saber estar sols ens permet i ens facilita poder connectar-nos i sintonitzar amb la nostra veu interior?
• Diríeu que aquesta veu interior és la veu més sàvia que podem escoltar a l'hora de decidir qüestions importants?
• Per poder aportar coses valuoses i originals a la societat cal, de tant, un parèntesi, un retir?
• Hauríem d'instaurar en la nostra vida el costum saludable de prendre'ns cada dia un cafè amb nosaltres mateixos?
• Les persones que sempre observen i miren cap enfora, acostumen a fascinar-nos gaire? Acostumen a tenir coses interessants a dir? Expliquen el que han trobat dins seu o només les coses que ha vist passar davant seu?
• I quan l'única finestra des de la qual observen el món és la finestra mediàtica, què?
• Així, doncs, una persona que sempre mira enfora, i mai endins, no sap mai què dir, no té res mínimament interessant a dir?
• Hi ha persones que només saben dir el que diuen els altres? Diríem que estan plens de buidor?
• Sense soledat, no hi ha cap mena d'originalitat? 
• I de personalitat?
• I d'autenticitat?
• Seria agosarat afirmar que la soledat és una mena de laboratori de recerca personal?
• La soledat afavoreix la independència de criteri? I de forma de vida?
• La persona que, de tant en tant, es retira del brogit del món, sap o està en condicions de ppder separar i diferenciar entre les opinions del món i el que ell veritablement pensa?
• És veritat que, d'una banda la societat estigmatitza qui està sol, i de l'altra facilita i estimula l'individualisme egoista, la insolidaritat, la competitivitat, la velocitat, la hiperactivitat?
• És fàcil moure's dins d'aquestes coordenades tan contradictòries, d'estigmatitzar qui està sol i alhora afavorir una societat que estimula la soledat més empobridora i gens propícia a unes relacions més autèntiques?
• A través de la soledat, del retir, l'home pot aprendre a prendre distància de les coses? La soledat ens pot ajudar a desenganxar-nos de les coses, ens pot ajudar a respirar, a oxigenar atmosferes massa carregades i a relativitzar moltes qüestions?
• Prendre distància és ser capaç de veure les coses fora de nosaltres mateixos, i sobretot ser capaç de veure'ns a nosaltres mateixos amb les diverses i variades possibilitats d'actuació. Si això és així, podríem afirmar que, en el fons, la soledat ens fa o ens permet ser lliures?
• Hauríem d'aprendre a estar en contacte quan necessitem estar en contacte i a estar sols quan necessitem estar sols?
• I per què quan sento clarament que necessito estar sol, de vegades, em costa tant de concedir-m'ho?
• L'anomenat telèfon de l'esperança, és una sortida a l'altra tipus de soledat, a la soledat no desitjada, no cercada?
• Hauríem d'aprendre més a saber escoltar, simplement escoltar, i no imposar receptes, tot sovint no demanades?