Els nostres rituals diaris

El costum és el gran guia de la vida humana.

David Hume

* * *

És cert que tinc mals hàbits: prenc el te a les tres.

Mick  Jagger

* * *

Ocupa't de les petites coses, i les coses grans s'ocuparan d'elles mateixes.

Emily Dickinson

* * * 

Els hàbits formen el caràcter, i el caràcter forma el destí.

Joseph Kaynes

* * *

La felicitat és el desig de repetir.

Milan Kundera

* * *

L'hàbit és una forma de mandra mental.

*

En la vida humana, pesant com pesen decisivament els hàbits, les repeticions, l'automatisme continuat i persistent, els ulls serveixen ben just per al que fan habitualment, de manera que són ulls que no miren més del que exigeix l'automatisme de cada dia.

Josep Pla

Unes quantes preguntes rutinàries:

• Creieu que som ritualistes per naturalesa?
• Creieu que, en el fons, som un animal de costums?
• Seríeu capaços de detallar els petits rituals a partir dels quals organitzeu la vostra quotidianitat diària?
• Som realment conscients que la majoria de les nostres accions i activitats diàries les tenim automatitzades, i algunes, fortament ritualitzades?
• Fins a quin punt ens podem sentir perduts, desorientats o fins i tot ansiosos si no podem dur a terme algun dels nostres imprescindibles rituals? 
• És important anar incorporant petits hàbits a la vida quotidiana?
• És important ajudar, sobretot els nens, a incorporar petits hàbits, suposadament útils, funcionals i saludables?
• És bo acostumar-los a la rutina de les menjades, del bany diari, de l'anar a dormir a la mateixa hora...?
• Els hàbits, les rutines i els distints rituals implicats ajuden a fer-los sentir més relaxats i segurs?
• Quan una acció, comportament o activitat l'hem convertit en un hàbit, l'esforç que suposa haver-los de dur a terme és menor? 
• Tendim a realitzar-los de manera semiautomàtica, sense haver de pensar o haver de decidir si les fem o no les fem, si són pesades i rutinàries o no ho són? Les fem, i punt?
• En els adults, hi ha rituals com posem per cas el cafè diari, la lectura abans d'anar a dormir, l'estoneta sagrada que ens hem reservat per escoltar música, per veure aquella pel.lícula d'aquell director que tant ens fascina... per cuidar les quatre plantes que tenim... que suposen una mena de parada, d'oasi, en el batibull de les nostres vides?
• Us sembla que els nens i adolescents actuals, encara que sigui inconscientment, ens estan reclamant unes rutines i pautes de conducta que els facin sentir més segurs i que els facilitin la majoria de tasques diàries?
• Pot ser que moltes de les dificultats dels nostres nens i adolescents que acostumem a atribuir a una falta de voluntat, d'interès o de motivació, siguin degudes a una incapacitat dels adults d'haver-los fet interioritzar una sèrie d'hàbits i rutines funcionals?
• No li estem donant massa importància, posem per cas, a la motivació?
• Quantes de les activitats que hem de dur a terme cada dia les fem realment motivats?
• I amb tot, les continuem fent. O no? Llavors...?
• Els rituals principals dels humans són els hàbits?
• Els rituals, en totes les cultures, serveixen per canalitzar els moments més importants de la vida?
• Els rituals de pas: de naixement, d'entrada a la vida adulta, de matrimoni... de mort, tant vius i presents en moltes cultures, creieu que en l'actualitat i entre nosaltres, s'estan descafeinant força pel que fa a la repercussió real que tenen en les nostres vides?
• I això quines conseqüències té? Guanyem més llibertat individual o més aviat ens sentim més indefensos, més a la deriva, per poder navegar per les aigües no sempre clares de la vida?
• Els rituals ajuden a crear vincles amb els altres, ens ajuden a ajuntar-nos? I si això és així, vol dir que contribueixen a la nostra felicitat?
• Els rituals ajuden a no fer les coses de  qualsevol manera? L'hora de menjar és alguna cosa més que el moment d'incorporar nutrients al nostre cos, és una ocasió per trobar-nos i per parlar i comentar coses. És així?
• Veieu diferències entre els rituals i les petites rutines de cada dia?
• Els rituals més aviat tenen un contingut simbòlic, és a dir, no importa tant el que faig sinó el que hi ha a sota del que faig, i a més ho faig a consciència, i me n'adono del que estic fent i del perquè ho estic fent?
• En canvi, les petites rutines diàries serien comportaments més automatitzats, que ens estalvien molta energia, pèrò que, en no ser-hi realment presents, no generen el benestar dels rituals pròpiament conscients?
• En aquest sentit, podríem dir que, tot sovint transformem alguns rituals en coses purament rutinàries? Podem fàcilment  convertir el ritual de menjar i reunir-nos al voltant d'una taula amb la rutina d'haver de menjar?
• Si ens llevéssim una hora abans del que ho fem habitualment, seríem capaços de trobar temps per a d'altres coses, i per programar-nos amb més consciència i ajustament les petites rutines del dia que acabem d'encetar?
•  Quins petits rituals de cada dia us ajuden a ser una mica més feliços?
• Hi procureu destinar-hi un espai?
• Esgarrapar un espai diari per a aquests petits rituals us sembla una bona inversió? Us sembla una simple distracció o són, en el fons, allò que dóna suc i sentit a la nostra vida?
• Quan el ritual es fa amb consciència i amb sentit, us sembla que deixa de ser una simple i mecànica rutina?
• Segons com fem el petó de bona nit a les persones que estimem, pot ser que sigui una simple mecànica o un desig sincer de transmissió d'afecte?
• Podríem dir que quan fem el ritual perquè toca l'estem transformant en una rutina?
• El ritual del bany abans d'anar a dormir en el nounat, el ritual de llegir un conte també abans de dormir, la dutxa reparadora del final del dia, el ritual d'esmorzar amb la lectura del diari... els acostumem a fer amb consciència o són pura i fatigosa repetició?
• El ritme superaccelerat de la nostra vida desvirtua i buida de contingut molts dels nostres i antics rituals més entranyables? La velocitat ho acaba matant tot?
• La pèrdua gradual en la nostra cultura dels petits ritus de pas ha estat un autèntic desastre? Aquests petis ritus dels primers pantalons llargs, del primer rellotge, del regal del padrí, de la primera comunió en persones creients, de la primera regla, de la primera fotografia feta per un professional, del primer dia que el pare o la mare ens autoritzava a ajudar-los en les seves respectives feines... no creieu que ens ajudaven a marcar uns decorats i unes referències que ens permetien transitar millor en aquests anys difícils i insegurs, sobretot  de la primera adolescència? 
• Podíem dir que aquests ritus de pas són com una mena d'aixopluc que ens facilita la cultura per dotar de sentit i coherència uns moments de canvis profunds i, per tant, d'incertesa?
• Així, doncs, diríem que els rituals serveixen per gestionar millor els processos de canvi?
• I per afrontar millor les diverses pèrdues que tots tenim al llarg de la vida?
• I per tranquil.litzar-nos, per canalitzar millor unes determinades emocions?
• I per tenir una certa il.lusió que, fins a cert punt, tenim un cert control de les coses i de la vida?
• És ben clar que l'exageració d'això últim contribueix a formes patològiques d'intents reiterats i fracassats de controls obsessius sobre tot allò que ens envolta. No ho veieu així?
• Serveixen també per integrar-nos millor i fer-nos sentir membres d'una comunitat que participa d'uns mateixos símbols ritualitzats? 
• Encara que evidentment varien les formes dels rituals de les distintes cultures, no us sembla que el fons és bastant compartit?
• Què passa amb tota l'energia que no sabem canalitzar de forma creativa o que la societat no dóna eines per poder-la canalitzar? Segons Fromm, s'esdevé energia destructiva. Què en penseu? Hem deixat els joves a la intempèrie a l'hora d'ajudar-los a canalitzar aquest plus d'energia? 
• Potser hauríem de revisar i actualitzar alguns d'aquest rituals?
• Els actuals i rapidíssims rituals de dol ajuden a canalitzar-lo adequadament?
• És que només ens interessa els resultats, la solució, ja? Ens estem oblidant massa dels processos?
• Ens hem oblidat que les persones també tenim el dret d'estar tristos?
• En reduir a la mínima expressió els processos provoquem que tot ho visquéssim per dins, d'amagat? És, però, la millor i més funcional manera de canalitzar-ho?
• I els ritus estacionals, la majoria agraris? No ens ajudaven a recordar el nostre vincle indestructible amb la terra, amb la vida, amb el pas del temps?
• I les fogueres de Sant Joan, i el foc que purifica, que ens permet renovar-nos i desfer-nos dels trastos vells i atrotinats?  Psicològicament, no hauríem de tant en tant també de cremar vells problemes per fer espai a il.lusions i projectes nous? 
• I quan els rituals s'esdevenen rutina, i la rutina una forma de mandra mental?
• No caldria, de tant en tant, oxigenar-nos una mica i ser capaços de trencar aquelles rutines que ens acomoden en excés a aquells costums i hàbits que no ens donen cap mena de satisfacció?
• Quantes vegades no ens comportem com autèntics esclaus de cadenes rutinàries que, a poc a poc, ens acaben amargant l'existència?
• On trobar el terme mig entre la tranquil.litat i els inqüestionables beneficis dels hàbits i els perills de caure sota la seva implacable tirania?
• Caldria flexibilitzar i actualitzar contínuament els nostres costums?
• Caldria prescindir absolutament de cap costum? És possible això?
• On trobar un petit recer on aixoplugar-nos de la implacable i irreversible contingència i incertesa de la vida?