Sabem discriminar entre desitjos i necessitats?

El desig i la felicitat no poden viure junts.

Epictet

. . .

El desig és sempre desig insatisfet.
El desig és una nova mostra de finitud
L'ésser humà és l'ésser finit que desitja ser infinit. L'ésser incomplert que desitja ser complert.

Joan-Carles Mèlich

* * *

Que dolç és haver pogut experimentar tots els plaers i concupiscències i haver pogut comprovar l'engany que representen.
Sèneca

* * *

La saviesa dóna un sentit, no de felicitat, però sí de tranquil.litat i de benestar que no té qui no l'assoleix. La saviesa és veure les coses de manera que s'ultrapassi el món material.

Moisès Broggi

* * *

Quan és vell i veu les coses que ha viscut, que tot és efímer, que el que creia que tenia més valor no en té tant, pensa que les penes i les desgràcies no es poden evitar, però sí menysprear. Això està molt bé. Quan veus els infortunis, tot allò que et deixa enfonsat, que les coses materials surten al revés del que pensaves, que tot és efímer. Això, el vell, com que ho ha viscut, ja ho veu. Les penes i desgràcies no poden evitar-se a la vida, però sí menysprear-se.

Moisès Broggi

* * *

Si t’ho concedeixes, pots renunciar-hi. Si no t’ho concedeixes, passa a ser irrenunciable.

                                                                                                                                                 G. Nardone

• L'actual societat de consum ens dificulta més avui que en temps pretèrits distingir amb una certa nitidesa entre desitjos i necessitats?
• Abans que res, però, caldria aclarir què entenem per necessitats? I per desitjos?
• És fàcil poder-ho consensuar?
• Allò que avui en dia considerem com a necessari coincideix en essència amb allò que sempre s'hi ha considerat? 
• Podríem atrevir-nos a elaborar un llistat mínim d'aquelles coses o aspectes sense els quals no es pot donar una vida humana de qualitat?
• Esteu d'acord amb allò que ens recorda l'Elsa Punset que l'abundància no és tenir molt sinó allò suficient?
• Com és que, però, això habitualment només ho tenim clar els humans quan vivim per sota del nivell de supervivència?
• Les necessitats tenen a veure amb evolucionar i amb tocar de peus al terra?
• Els desitjos, per contra, tenen a veure sempre amb el passat, amb mancances o carències que hem tingut, o fins i tot que hem imaginat tenir?
•  El patró cultural que estem patint tendeix, com hem insinuat abans, a confondre desitjos i necessitats, però a més a més identifica desitjos i necessitats com a desitjos i necessitats exclusivament materials? No és una autèntica monstruositat això?
• És que les persones, posem per cas, no tenim una absoluta necessitat de trobar sentit al que fem, o d'entendre el sentit del que estem fent? 
• Tenim necessitat de tenir una identitat?
• Tenim necessitat de pertànyer a algun grup, familiar o més gran, un grup de pertinença?
• Tenim necessitat de transcendir-nos?
• Tenim necessitat d'amor, o de ser reconeguts?
• Si en lloc de preguntar-nos el perquè volem unes determinades coses, ens preguntem el per a què les volem, estem fent una crida al futur, i ens aboca gairebé sempre a les necessitats. Hi esteu d'acord?
• Així, doncs, la nostra malaltissa i patètica cultura consumista ens ha fet considerar com a necessàries coses absolutament supèrflues, i ens ha fet deixar de banda aspectes veritablement fonamentals per a poder portar una vida realment satisfactòria. És així?
• La crisi actual ajuda a clarificar les coses, o penseu que continuem confosos?
• Les necessitats biològiques o primàries han d'estar cobertes o mínimament cobertes. I les necessitats, diguem-ne, existencials: la necessitat de ser acollit, de ser reconegut, de ser acompanyat, sobretot en els mals moments?
• Podem viure sense amics? Aristòtil deia que es pot viure sense pares, sense parella, però no sense amics. És així?
• L'únic veritablement important és estimar i ser estimat?
• Tots tenim a les nostres cases racons de coses: roba, cd's, llibres... que no hem fet servir? Amb tot hi ha hagut una despesa energètica per fabricar-les. Quantes coses ens hem comprat només per impuls, i després no n'hem fet res?
• S'acabarà algun dia aquest consumir per consumir, aquest consumir inútil, que només serveix per mantenir unes multinacionals que necessiten expandir-se a costa dels recursos del planeta?
• Caldria distingir entre el desig existencial, antropològic, i el caprici?
• Caldria diferenciar entre desig i consum? Una cosa és el consum i el caprici i l'altra el desig?
• L'objectiu últim de la publicitat no és tant vendre un determinat producte, sinó fer que la gent se senti permanentment insatisfeta. Què en penseu?
• Hi ha una dimensió antropològica bàsica de l'ésser humà com l'ésser que no es conforma mai amb allò donat. Podríem dir que els humans sempre ens trobem, partim d'un món i d'unes situacions determinades, i desitgem un altre món i unes altres circumstàncies. Hi esteu d'acord? Esteu d'acord que el desig, no el caprici, forma part constitutiva i estructural de l'ésser humà?
• Estoïcisme i budisme proclamen que, per ser feliç, cal eliminar els desitjos? És realment possible això?
• Més que eliminar, podríem parlar d'intentar controlar-los, d'intentar que no ens desbordin. Això és possible?
• Estar content, posem per cas, vol dir estar contingut, dins dels meus límits.
• És important aprendre que totes les coses tenen el seu moment, i que no sempre tot es pot satisfer immediatament?
• És aquest un dels problemes més greus dels nens i joves d'avui en dia?
• Què en penseu d'expressions del tipus: tinc un mòbil que em funciona perfectament, però necessito canviar-lo. Tinc un cotxe que va molt bé, però necessito canviar-lo...? No és una qüestió força malaltissa?
•  No és malaltís associar objectes de consum amb la pròpia identitat?
• Tenim una identitat molt afeblida, molt mancada de substància, i és per això que necessitem alimentar-la com sigui i de la manera que sigui?