Si no tinc o no aconsegueixo un treball com cal, la vida no val la pena

>> dijous, 15 de febrer de 2007


¿Cómo decidimos lo que es de valor duradero en nosotros en una sociedad impaciente y centrada en lo inmediato? ¿Cómo perseguir metas a largo plazo en una economía entregada al corto plazo? ¿Cómo sostener la lealtad y el compromiso recíproco en instituciones que están en continua desintegración o reorganización? Éstas son las cuestiones relativas al carácter que plantea el nuevo capitalismo flexible?

Richard Sennett: La corrosión del carácter

La nostra capacitat d’afrontar les coses i la nostra resistència personal es posa a prova en les situacions més difícils de la vida. És llavors quan la llibertat d’escollir la nostra actitud adquireix rellevància. Per fer un bon ús d’aquesta llibertat, això no obstant, hem de ser capaços de veure qualsevol situació des de diferents posicions estratègiques. Hem de saber qui som i ser prou flexibles i valents com per fer un canvi quan calgui, encara que això signifiqui allunyar-se del que s’espera de nosaltres o del que es considera <>.

Alex Pattakos: En busca del sentido. Los principios de V. Frankl aplicados al mundo del trabajo

No has de sofrir per a aprendre, però si no aprens del sofriment sobre el qual no tens control, llavors la teva vida perd veritablement tot el sentit.

V. Frankl: L’home a la recerca del sentit

Algunes qüestions:

  • Què entenem, què hauríem d’entendre per un treball com cal?
  • Que féssim de la nostra vida una valoració positiva o negativa, depèn, sobretot, del tipus de treball que tinguem?
  • I quan el treball no és el que desitjàvem, què podem fer?
  • És gaire racional cercar la nostra realització personal només o gairebé exclusivament a través de la feina?
  • Un treball dolent afrontat amb una actitud bona, és menys dolent?
  • Entre un treball fastigós i ben remunerat i un altre de més atractiu i poc remunerat, quin acostumem a preferir?
  • En un món tan oscil.lant i imprevisible com l’actual, continua tenint sentit fer pivotar la nostra realització personal en el treball?
  • Què, quines coses, ens proporciona la feina, a més de la remuneració? I aquestes coses, no és possible d’aconseguir-les fora de l’àmbit laboral?
  • És veritat que l’actual capitalisme flexible, centrat en el No res a llarg termini, acaba malmetent el caràcter de la gent?
  • És difícil intentar transmetre als fills valors com la lleialtat, el compromís, la constància, la paciència, que no són precisament el que impera en el mercat laboral?
  • Si en la societat occidental som allò que fem, i allò que fem ho fem a través del treball, com és possible construir-nos una identitat moral en un marc laboral tan insegur i tan imprevisible?
  • Les noves formes d’un capitalisme cada cop més salvatge, però que en diuen flexible, generen tones i tones d’ansietat i d’altres trasbalsos?
  • Com s’han de sentir treballadors altament qualificats i ben remunerats que, de cop i volta, i de forma totalment imprevisible són llançats a l’atur per culpa, posem per cas, d’un reajustament de personal?
  • Si ens van tractant cada cop més com a coses, ens estant incitant també que nosaltres tractem els altres com a coses?
  • És veritat que si cada cop resulta i resultarà més problemàtic, si més no per a bona part de la gent, realitzar-se a través del treball, llavors l’oci, el temps llire, passa a tenir un protagonisme molt i mol especial?
  • Què en fem, però, del temps lliure? Ens han educat per saber-ne gaudir de forma realment profitosa per al nostre bon equilibri i desenvolupament personal?
  • Com és que la majoria de conflictes de parella, i estats depressius, acostumen a esclatar en períodes de no treball, en temps d’oci?
  • És realment lliure l’oci? És possible escapar-se de l’oci enllaunat? Si sortim del mercat laboral, caiem inevitablement en el mercat de l’oci?
  • El grau de comoditat de les nostres llars és directament proporcional al grau d’incomoditat de les nostres ments?
  • Pot ser també que l’actual precarietat laboral ens doni irònicament l’oportunitat d’esprémer al màxim les nostres capacitats i potencialitats que, sense aquesta situació, haguessin restat inerts? Tenim així més possibilitats de fer i refer, de canviar els horitzons de la nostra vida?
  • No seria possible una tercera via entre la monotonia soporífera d’abans i el dinamisme esbojarrat d’ara? No seria possible trobar una dinàmica equilibrada?

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP