Per què deixem per a demà el que hauríem de fer avui?

>> dijous, 29 d’octubre de 2009



A la taverna del mar hi seu un vell
amb el cap blanquinós, deixat anar;
té el diari al davant perquè ningú no li fa companyia.

Sap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos,
sap que el temps ha passat sense cap goig,
que ja no pot donar l'antiga frescor d'aquella bellesa que tenia.

És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota.
És vell, prou que ho sent cada instant que plora.
És vell, i té temps, massa temps per a veure-ho.
Era, era quan era ahir encara.


I se'n recorda del seny, el mentider,
com el seny que li va fer aquest infern
quan a cada desig li deia "demà tindràs temps encara".

I fa memòria del plaer que va frenar,
cada albada de goig que es va negar,
cada estona perduda que ara li fa escarni del cos llaurat pels anys.

A la taverna del mar, hi seu un vell
que, de tant recordar, tant somniar,
s'ha quedat adormit damunt la taula.

Kavafis, A la taverna del mar. Poema musicat i cantat per Lluís Llach.

* * *

Si pudiera vivir nuevamente mi vida …..
En la próxima trataría de cometer más errores.
No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más.
Sería más tonto de lo que he sido, de hecho tomaría muy pocas cosas con seriedad.
Sería menos higiénico.
Correría más riesgos, haría más viajes, contemplaría más atardeceres, subiría más montañas, nadaría más ríos.
Iría a más lugares a donde nunca he ido, comería más helados y menos habas, tendría más problemas reales y menos imaginarios.
Yo fui de esas personas que vivió sensata y prolíficamente cada minuto de su vida, claro que tuve momentos de alegría.
Pero si pudiera volver atrás trataría de tener solamente buenos momentos.
Por si no lo saben, de eso está hecha la vida, sólo de momentos, no te pierdas el Ahora.
Yo era de esos que no iban a ninguna parte sin un termómetro, una bolsa de agua caliente, un paraguas y un paracaídas, si pudiera volver a vivir viajaría más liviano.
Si pudiera volver a vivir comenzaría a andar descalzo a principio de la primavera y seguiría así hasta concluir el otoño.
Daría más vueltas en calesita, contemplaría más amaneceres y jugaría con más niños, si tuviera otra vez la vida por delante.
Pero ya ven, tengo 85 años y sé que me estoy muriendo.


Jorge Luis Borges, Instantes

* * *


Si ets del tipus de persona que viu d'una manera i diu que en viurà d'una altra en el futur, les teves declaracions no tenen contingut. (...) Si vols que el món canviï, no et limitis a lamentar-te. Fes alguna cosa en lloc de malgastar els teus moments presents amb ansietats immobilitzants. Viu ara. Sigues algú que fa en lloc d'una persona que només desitja, espera o critica. Sigues algú que fa.
Wayne W. Dyer

* * *

La catàstrofe que tant et preocupa, tot sovint acostuma a ser menys horrible en la realitat, del que ho va ser en la teva imaginació.
Wayne W. Dyer

* * *

Porto les ferides de totes les batalles evitades.

Fernando Pessoa


* * *


Primer salta del precipici i ja aniràs construint les ales mentre vas caient.

Ray Bradbury

* * *

L'home entenimentat només pensa en els seus mals quan això condueix a alguna cosa pràctica; tots els altres moments els dedica a d'altres coses.
Bertrand Russell

* * *

Deixar una cosa per a demà és deixar-la per sempre més.

Josep Pla

* * *

La postergació és l'assassina de l'oportunitat.

O. Wilde

* * *

No ens enfrontem amb les adversitats perquè són difícils, sinó que són difícils perquè no ens hi enfrontem.

Sèneca


* * *



Qüestions inajornables:

  • Quan hem de fer alguna cosa però en realitat no ens ve de gust o tenim por de fer-ho malament, ens diem que ho farem en el futur, i així no hem d'admetre que no ho farem. És una manera d'autoacceptar-nos?
  • Decidir que hi ha coses que les hem de fer, no perquè ens les hagi ordenades algú, sinó perquè les hem triat deliberadament, i decidir que les farem en el futur, no és una manera d'autoenganyar-nos?
  • Deixar que passi el temps i que sigui ell qui de forma màgica arregli les coses, vol dir no fer-nos càrrec de les nostres pròpies responsabilitats?
  • Quan de manera sistemàtica ens acostumem a demorar les coses, estem demorant també la nostra felicitat?
  • Perquè, què ens fa sentir bé: pensar a fer determinades coses, o fer-les?
  • Demorar pot a la llarga erosionar i qüestionar la nostra voluntat i la nostra capacitat de decisió?
  • Les qüestions no resoltes són generadores d'ansietat?
  • Fer llistes, cada cop més sofisticades, del que tenim programat fer, acostuma a ser una bona estratègia per a l'acció?
  • Per què ens costa tan poc engrandir, allargar i perfeccionar els llistats?
  • I per què ens costa tant començar? Per què ens costa tant posar-nos en marxa?
  • És veritat que, de vegades, els moments claus de la vida s'han de resoldre dins d'un ara i aquí?
  • Quan diem ho faré demà, per a l'inconscient el demà és un mai?
  • Posterguem perquè parlar és més divertit -o més fàcil- que fer?
  • Posterguem perquè tenim por a equivocar-nos o a posar-nos a prova?
  • Posterguem perquè creiem que tindrem, que disposarem sempre, d'un demà adequat per fer aquesta cosa?
  • Qui té garantit el demà?
  • Quan em jubili, faré... I donem per garantida la jubilació... i la VIDA. Què en penseu?
  • Com és que vivim com si tinguéssim tot el temps del món, com si controléssim el tempo de la nostra vida?
  • Podem també demorar les accions i/o decisions per por a tenir èxit? Demorem perquè tenim por als canvis, a la transformació?
  • Som esclaus dels nostres costums?
  • Ens comportem tot sovint com a autèntics boicotejadors de la nostra felicitat?
  • Actuant i fent coses preveiem que la nostra vida canviaria i ens desestabilitzaria?
  • Preferim, doncs, estar estabilitzats en el malestar que feliços en la incertesa, en el canvi, en la transformació, en el continu adaptar-se i readaptar-se?
  • Som animals de costums i donem per descomptat que demà les coses restaran igual, continuaran intactes, i que tornarem a tenir una altra oportunitat?
  • I a més, donem també per descomptat que nosaltres i el nostre desig restaran inalterables?
  • Us sembla que aquestes dues idees són creences gaire raonables?
  • I si dieu que sí, com us expliqueu que quan algú estimat ens deixa, sempre ens queda tantes i tantes qüestions pendents que haguéssim hagut de dir o fer?
  • Temps nostre i identitat idèntica són, doncs, dues creences sense cap fonament?
  • Demorar és, en el fons, acostumar-se a patir i a no rebre cap mena de satisfacció i plaer?
  • Postergació és, en definitiva, insatisfacció?
  • Podríem fer una mena d'anàlisi del posposar: en quines situacions acostumo a postergar? Quines feines o decisions deixo habitualment? Quins temes importants estan pendents en la meva vida? Què estic deixant per fer o decidir?
  • Quines excuses, què ens estem dient a nosaltres mateixos quan posposem?
  • Manca de temps és l'excusa típica?
  • Quan estigui format o preparat ja ho faré.
  • Quan estigui bé, ja ho faré.
  • Quan em senti bé, ja començaré i actuaré.
  • Quan tingui prou autoestima.
  • Quan m'inspiri, quan trobi la inspiració.
  • Posposar o ajornar és, però, sempre un mal hàbit?
  • La precipitació pot ser també un perill?
  • Què és el que ens ha de donar la justa mesura? El seny?
  • Fer coses, no privar-nos d'allò que desitgem i concedir-nos-ho a través de l'acció, és una manera d'estimar-nos una mica més?
  • Hi ha persones que es veuen més com a efectes que com a causes de la seva vida?
  • Avui, tampoc. Viure així és una frustració contínua? És, en definitiva, posposar la felicitat?
  • Si som capaços d'establir un ordre de prioritats del que és veritablement important, decidir-nos a tirar-ho endavant no ens costarà tant?
  • Quan prenem una decisió amb plena consciència i amb una certa contundència, les probabilitats de dur a terme allò decidit així, augmenten o disminueixen?
  • Dels 7 dies de la setmana, de vegades en malgastem 5 esperant els 2 últims?
  • Acostuma a ser força freqüent que quan ens posem a fer alguna cosa o activitat que crèiem del tot desagradable i feixuga, no en resulta tant? Pot ser que fins i tot ens ho acabem passant bé?
  • Les persones que no acostumen a fer res solen ser més hipercrítiques amb els altres?
  • És més fàcil ser crític que ser algú que fa coses i que demostra capacitat de canviar?
  • És bo, o seria bo, que un cop presa una decisió, no posterguem el seu inici de realització més d'un o dos dies? És bo que durant aquest interval poséssim en marxa una primera acció que segelli la nostra decisió?
  • La força de voluntat és una mena de loteria que a uns toca i als altres no?
  • O et fas, a cop de decisions o accions, o et fan. I quan et fan, no pots queixar-te. Hi esteu d'acord?
  • Quan recordem un bon cuiner, el recordem pels plats que va cuinar i que vam poder tastar, o pels plats que pensava fer, que tenia intenció de cuinar?
  • Uns quants típics i tòpics comportaments postergatoris:
    continuar en una feina en què estem atrapats i en què no podem crèixer; aferrar-nos a una relació que no funciona tot esperant que les coses millorin; negar-nos a fer alguna cosa positiva per tal de superar timideses, obsessions, fòbies... esperant que les coses millorin soles; no lluitar contra les addiccions; postergar feines concretes; postergar una confrontació delicada pensant que evitant-la s'arreglaran les coses; postergar passar un dia o una hora amb els fills o fent una activitat que ens agradi perquè estem molt ocupats; decidir començar un règim demà o la setmana que ve; fer servir el cansament o la por per demorar alguna cosa; posar-nos malalts quan ens enfrontem a una feina pertorbadora o molesta; viure il.lusionats per coses que passaran en el futur sense gaudir del moment present; no atrevir-nos a apropar-nos a algú a qui estimem o dir-li que l'estimem; avorrir-nos en qualsevol moment de la nostra vida; viure completament dedicats als fills, postergant la nostra pròpia felicitat...
  • Demorar les coses és, en el fons, por a enfrontar-nos amb la realitat?
  • Com és que passem d'excusa en excusa? Primer: ara no, encara no. I després: ara ja no, ara ja és massa tard.
  • La gent que actua té més sort?
  • Per què? Potser perquè l'acció és generadora d'oportunitats?
  • És veritat que les persones que han fet coses no sabien ben bé com les farien, però sí que sabien que les farien?
  • El com ve després, quan ja hem arrancat, quan ja hem començat? Primer, doncs, cal posar-nos en marxa?
  • Posar dates concretes als nostres projectes, a l'inici dels nostres projectes o desitjos, en lloc de dir -nos algun dia..., evitaria els successius ajornaments?

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP