Estem infoxicats? Els perills de l'excés d'informació

>> dilluns, 13 de desembre de 2010

Agafant la humanitat en conjunt, la quantitat de coneixements que hi ha avui en dia en el món és enorme, fenomenal. Aquesta quantitat cada dia augmenta, a passos de gegant. Per a un home sol, accedir a una part mínima, petitíssima, d'aquests coneixements és pràcticament prohibitiu, impossible. [...] Així, com més coneixements reals -o sigui momentanis- hi hagi en aquest món, més ase serà el savi reconegudament existent, declarat. Serà un gran especialista, és a dir, un home limitat, certament útil, però donat a la intemperància, a causa de la tendència dels especialistes a veure les coses d'aquest món a través de les moralles de la seva especialitat. Com més avancen els coneixements, més passen de moda i són inexistents les idees generals.
Josep Pla

* * *
 En primer lloc, a inicis del segle XXI, ens trobem immersos, pel que fa al coneixement, en un immens procés maltlhusià: amb les creixents interrelacions que genera la globalització i Internet, el creixement hiperbòlic en la informació disponible és molt superior al de la capacitat dels individus per processar aquesta informació. Malgrat les ajudes informàtiques, bibliogràfiques, documentalistes, etc., la condició humana té uns límits biològics i neuronals que impedeixen, a llarg termini, seguir aquesta progressió geomètrica dels coneixements. Atesa, doncs, la creixent desproporció entre la capacitat col·lectiva per crear saber i la capacitat individual per assumir i integrar vitalment, sembla justificat i potser inevitable l’adveniment d’una “societat de la ignorància” (Brey), “del desconeixement” (Innerarity) o “de la incultura “(Mayos).
En segon lloc, per damunt d’altres perspectives similars, la denominació “societat de la incultura” sembla descriure més adequadament les paradoxes i contradiccions que avui emanen després de la “societat del coneixement”. Perquè el procés de creixent especialització dels experts continuarà acceleradament, amb la qual cosa no es preveu a mig termini el col·lapse del coneixement expert ni dels tècnics especialitzats. Salvant els aspectes específics destacats per Innerarity, la “societat del coneixement” cientificotecnològica podrà determinar el que en cada cas serà considerat com a “cert”, “establert per la ciència” o “més adequat tecnològicament”.
Ara bé, sí que cal dubtar que la majoria de la població pugui tenir un coneixement, cultura o “sàvia” composició general de l’estat global dels sabers humans i les seves problemàtiques. És a dir, continuarà el coneixement especialitzat i expert, però augmentaran les dificultats de la gent (fora del propi camp d’especialització) per disposar d’una “cultura” general o “capacitat de fer-se càrrec” reflexivament de les problemàtiques humanes en conjunt. Això no és accessori, ja que si la majoria de la població no pot interioritzar aquest coneixement general, les seves decisions polítiques mitjançant el vot i la participació democràtica resultaran altament problemàtiques.
Gonçal Mayos, La societat de la incultura

* * *

El coneixement no implica saviesa, així com la informació no implica coneixement.
T.S. Elliot
* * *

A mesura que multipliquem la informació, de ser bona passa a ser contaminant.
David Shenk
* * * 


Sense ànim d'atabalar:
  •  Infoxicació és un terme creat per l'Alfons Cornella, fundador d' infonomia.com per indicar l'excés d'informació: descriu l'estat d'estrés que pateix l'ésser humà davant l'actual sobrecàrrega d'informació. Als EEUU fins i tot s'ha tipificat com un trastorn psicològic, que es podria traduir com a síndrome de fatiga per la informació. La persona que el pateix experimenta confusió mental, angoixa i por de col.lapsar-se. En l'origen d'aquest trastorn està el volum creixent i ingent d'estímuls que rebem cada dia tots o pràcticament tots. La informació que rebem i generem augmenta sense parar i ens sentim angoixats davant la impossibilitat d'estar al dia. Entre correus electrònics, sms, missatges a la bústia de veu, trucades telefòniques... el volum d'informació a què hem de donar resposta s'incrementa i s'infla exponencialment. A tot això, a aquests estímuls personals hi hem d'afegir la ràdio, la televisió, la publicitat als mitjans escrits i audiovisuals... Què podem fer davant d'aquest allau d'informació que de manera implacable ens cau cada dia a sobre?
  • Als EEUU, a la dècada dels 70, el nombre de missatges diaris publicitaris que rebia un ciutadà mig era d'uns 500, avui n'hi arriben més de 3000. I les persones que tenen un càrrec estan exposades a deu o vint vegades aquest volum. S'ha calculat que un gerent típic entre missatges i informes ha de llegir un milió de paraules per setmana, és a dir, l'equivalent a empassar-se tres vegades el Quixot sencer. Què en penseu?
  • En aquestes circumstàncies, és possible no estressar-se?
  • Cada vegada rebem més informació per unitat de temps i en conseqüència la nostra capacitat per prestar atenció a aquesta informació decreix. Com es pot resoldre aquest conflicte?
  • L'Alfons Cornella diu que a través d'una combinació de tecnologia i de psicologia. Necessitem, diu, d'una banda instruments que ens permetin manegar millor aquesta informació. Per exemple, en lloc d'haver de consultar quin dia farà a través de l'ordinador, podria disposar d'un paraigua el pom del qual estés connectat al servei meteorològic i en funció de la previsió s'encengués una llum d'un determinat color. I de l'altra, fer una crida perquè tothom que emet informació faci un esforç suplementari per sintetitzar-la i fer-la més fàcil d'entendre. És a dir, noves tecnologies i noves formes de compressió per fer-la més capturable i per poder viure, per tant, sense angoixar-se tant. Què en penseu?
  • El problema és la informació, o quan ens tornem addictes a la informació? Hi ha informació que ens pot fer depenents i informació que ens pot fer pensar, que ens pot fer lliures? I això depèn de cadascun de nosaltres, de la forma com la intentéssim gestionar?
  • Perquè què és més important: tenir el cap ple, o tenir el cap ben ordenat, tenir el cap clar?
  • Les tecnologies que ens permeten un grau de connectivitat bestial i, per tant, un accés a la informació immediat, ens obliguen a treballar a un ritme molt més accelerat que abans?
  • Amb l'excusa que hem d'estar ben informats, i com que només són notícia les coses negatives, rebem al cap del dia molts i molts inputs negatius. Com acostumem a reaccionar davant d'aquest allau de males notícies?
  • Es pot sobreviure amb molta menys informació?
  • Es pot, fins i tot, viure millor?
  • Com la gestioneu la informació que rebeu cada dia?
  • Sou selectius? Procureu prestar atenció només a allò que reclama el vostre interès?
  • O us deixeu endur per allò que els mitjans volen que sabéssiu?
  • Si ens deixem endur per les notícies precuinades quina visió acabem tenint del món i de les persones?
  • Arribem a pensar que hi ha coses meravelloses i persones extraordinàries?
  • Si només rebem notícies negatives acabem estressant-nos i estant permanentment preocupats?
  • Què passarà si...? I si...? I si...? 
  • L'ansietat permanent pel futur ens priva del plaer de viure i fruir del present? Mai no estem pel que estem?
  • El problema està, doncs, en les notícies o en la incapacitat o en la renúncia a seleccionar-les?
  • Internet pot ajudar-nos molt en la selecció de la informació? O més aviat a l'inrevés? Perquè Internet vol dir estar permanentment connectat amb tot el món, i per a això no hem estat dissenyats.
  • Els sectors o capes socials que estan més estressats són els qui estaven acostumats a estar ben informats, quan el món era petit, i ara amb l'allau que els ve a sobre, no poden?
  • Sempre es té la sensació que no estem a l'última, que no sabem el que hauríem de saber, que no hem sentit el que hauríem d'haver sentit?
  • Continuem confonent informació amb coneixement?
  • Es possible tenir informació de determinades coses, però és impossible tenir coneixement o saber d'aquestes mateixes determinades coses. És així?
  • Cercar informació per internet no ens pot fer sentir coneixedors de coses en realitat desconegudes?
  • L'accés al coneixement, al saber, requereix i exigeix temps, esforç i dedicació. Si no, és impossible digerir res. Estem. doncs, saturats i intoxicats d'informacions no assimilades?
  • Què en penseu d'aquests personatges que surten a no sé quantes tertúlies radiofòniques o televisives i que sembla que saben de tot, i que s'atreveixen a pontificar sobre qualsevol tema?
  • Hi ha, doncs, molta informació i molt poca comprensió, molt poc enteniment i molta poca saviesa?
  • Els nostres iaios tenien molt poca informació, però molta saviesa sobre aquesta informació. Nosaltres tenim molta informació, però en sabem molt poc. És així?
  • De què serveix tenir tanta informació si després resulta que no té cap impacte en la meva vida?
  •  Podríem dir que no hi ha reflexió ni aprofondiment, sinó suma de dades?
  • En els treballs dels alumnes: mira quantes fonts he consultat...! Mira quants quilos de patates he recollit!
  • Fins i tot podríem parlar en termes d'especialització professional: mira quantes dades he recollit! Molt bé, però què signifiquen?.... Silenci.
  • És veritat que quan no sabem com afrontar o resoldre un problema ens reunim o elaborem estadístiques?
  • Tenim avui en dia, moltes vegades, una falsa sensació de coneixement? I tot perquè tenim moltes dades, molta informació...
  • Podem afirmar que la tècnica ha evolucionat molt més de pressa que el pensament i que la filosofia, i que per això mateix, la tècnica pot esdevenir el nostre propi enemic?
  • L'excés d'informació, en el fons, pot provocar el mateix que l'excés de menjar?
  • Necessitem, doncs, la informació, però necessitem també poder-la digerir, i poder-la intercanviar?
  • I la saturació produïda per l'excés d'emails?
  • No hauríem de ser una mica més conscients que cada cop que tremetem informació a  algú realment li pugui interessar i ser útil? Per què reenviem tantes i tantes collonades? 
  • Hauríem de ser una mica més responsables en l'ús de les tecnologies i pensar una mica més en els altres?
  • L'email dóna una sensació d'immediatesa i fa que cada cosa que ens passa pel cap, automàticament, la comuniquem. És així? No és el mateix problema que tenen els professors davant d'alumnes que allò que els passa pel cap, sense cap mena de pausa i de reflexió, ho han de dir?
  • Com podem pair aquest volum d'informació?
  • Amb els emails, és una bona estratègia respondre d'immediat o no respondre?
  • Si decidim obrir-ho, el contestem. Si no, no l'obrim. Perquè si l'obrim i no el contestem ens queda una mena de preocupació i aclaparament al subconscient. És així?
  • Com és que les televisions que filtren i filtren molt (continguts, invitats, enfocaments) quan reben sms a sota la pantalla, sembla que ho permeten tot? Què ens volen trametre, que tot s'hi val? Que qualsevol opinió, pel fet de ser l'opinió d'algú, ja és respectable? 
  • Com podem retornar als ritmes naturals de la vida i del viure humà?
  • Hauríem de procurar prendre consciència dels resultats que obtenim quan veiem determinats programes o ens empassem determinades informacions, i avaluar-ho?
  • Hauríem de procurar evitar que l'accés als continguts mediàtics fos una cosa irreflexiva i automàtica?
  • Com em sento abans i després de determinats programes amb determinades informacions, millor o pitjor? Més tranquil, més calmat, o més estressat i malhumorat?
  • Amb tot, rebem una certa pressió social que bloqueja la nostra capacitat de decidir si volem o no volem veure un determinat programa? Perquè hi ha coses que hem d'haver vist, programes que hem d'haver mirat...? Estem força obligats a haver de sintonitzar permanentment amb les sintonies majoritàries?
  • Si privem, posem per cas, als nostres fills de determinats continguts televisius, els posem en una situació en què hauran de justificar-se davant dels seus companys per no haver-los vist, per no tenir-ne notícia? Poden mostrar-se com a ignorants? Ignorants d'absurditats, ignorants d'ombres, diríem alguns adults? Amb tot, quines eines els podem donar perquè puguin gestionar aquesta possible situació?
  • Seria bo acostumar-nos a decidir què volem fer en cada moment?
  • Estem preocupats, i cerquem informació, cerquem estar informats per calmar-nos, però paradoxalment  això ens genera més preocupació...  Com sortir d'aquest cercle viciós que s'autoalimenta? Us en recordeu de la grip A?
  • La informació que existeix en tot el planeta actualment es duplica cada quatre anys. Així les coses, qui pot estar al dia? Ni tan sols els especialistes en la seva especialitat ho poden fer. Llavors?...
  • Aquest cafè filosòfic seria el mateix si interactuéssim des de casa nostra, i no estiguéssim per tant físicament presents aquí i ara?
  • No hauríem de vigilar més allò que guanyem i allò que perdem amb la tecnologia?
  • Potser que de vegades més que reflexionar el que fem és sumar informació? Això, però, és conversar?
  • Quants amic puc tenir, tots els del facebook, o els que puc atendre? Quanta informació puc tenir, la que puc rebre o la que puc digerir?
  • I si tot plegat es redueix a tenir clar qui ha de manar o manar-nos: nosaltres o la tecnologia?

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP