Ocupats-desocupats: què ens ajuda més a viure?

>> dijous, 22 de setembre de 2016

El treball és el refugi dels que no tenen res a fer

O. Wilde


* * *
Em sembla que la vida està totalment mancada d'interès, i això succeïa especialment quan treballava vuit o deu hores al dia. I la majoria dels homes treballen vuit hores per dia un mínim de cinc dies a la setmana. I tampoc ells estimen la vida. No hi ha cap raó per estimar la vida per a algú que treballa vuit hores al dia, perquè és un derrotat. Dorms vuit hores, en treballes vuit, vas d'una banda a l'altra amb totes les bajanades que has de fer. [...] a algú que treballi vuit hores al dia li'n resten només dues o una i mitja lliures per a ell mateix. Pot viure veritablement només hora i mitja al dia. Com és possible estimar la vida si només es viu una hora i mitja per dia i es perden totes les altres hores? I això és el que jo he fet durant tota la vida. I no la he estimat. Crec que si hi ha algú que l'estimi és un enorme idiota. No hi ha manera d'estimar aquest tipus de vida.
Charles Bukowski, Lo que más me gusta es rascarme los sobacos.
* * *
El desocupat supera sempre, com a home, l'enfeinat. Però, quan parlo d'oci i d'ociositat, ¿no creureu, tanmateix, que em refereixo a vosaltres, els mandrosos?...
F. Nietzsche, Humà, massa humà, 284 
* * *

No tinc res en contra del treballador i creador infatigable, ni de l'ermità que es mira el melic, però cap dels dos no em sembla interessant ni tampoc exemplar. La persona que busco i desitjo és aquella que és capaç tant d'integrar-se en la comunitat com de viure tota sola, tant d'actuar com de reflexionar. I si fa la impressió que en els meus escrits anteposo la vida contemplativa a l'activa, deu ser perquè veig el nostre món i el nostre temps ple de persones actives, eficients i emprenedores, però incapaces per a la contemplació.
Hermann Hesse
* * *
Declaració del poble més longeu del món
Als vuitanta anys encara sóc un nen,
Quan vinguis a buscar-me als noranta, 
oblida't de mi i espera'm fins que en faci cent. 
Com més vells, més forts,
i res de deixar que els nostres fills ens mimin. 
Si vols llarga vida i salut, ets benvingut al nostre poble, 
on rebràs les benediccions de la naturalesa
 i descobrirem junts els secrets de la longevitat.
3 d'abril de 1993
Federació de Clubs d'Ancians d'Ogimi
***

Igual que la peresa física es cobra un preu, així també ho fa la peresa mental. La peresa mental durant la joventut posa en perill el cervell durant la vellesa. Recordem l'admonició de William James de no malgastar els anys formatius, quan la ment és plàstica. Aquells que frueixen amb els desafiaments mentals i els cerquen més enllà de les necessitats bàsiques de l'existència quotidiana, apresten la ment i el cervell amb una resistent capa de protecció que els ajudarà a preservar una vida mental sana i rica fins la vellesa.
Elkhonon Goldberg, La paradoja de la sabiduría (Cómo la mente puede mejorar con la edad)
* * *
Tots els problemes de la humanitat provenen de la incapacitat de l'home d'estar assegut, sol i en silenci.
Blaise Pascal
* * *
Si tot continua igual, sospito que en el segle XXI es donarà encara més importància al fet de construir-se una vida que a construir-se un mitjà de vida. Per tant, a mesura que la gent sigui m és conscient de la seva pròpia mortalitat i de la necessitat de comprometre's amb valors significatius (per exemple, amb la seva voluntat de sentit), tots prestarem més atenció al llegat personal que volem deixar. 
Alex Pattakos, En busca del sentido. Los principios de V. Krankl aplicados al mundo del trabajo.
* * *

D'entre tots els conceptes que han sorgit dels meus anys de pràctica dedicats a contrarestar l'ansietat davant la mort, considero que el de la propagació per ones concèntriques és molt útil.
Això de les ones concèntriques vol dir que tots nosaltres creem, tot sovint de forma no intencional i sense tenir-ne consciència, cercles concèntrics d'influència que poden afectar els altres durant anys o fins i tot, generacions. L'efecte que tenim sobre els altres es transmet, al seu torn, a d'altres, de la mateixa manera que els cercles concèntrics que es produeixen en llançar una pedra a un llac es continuen expandint, encara que ja no siguin visibles per a nosaltres. La idea que podem deixar alguna cosa nostra, encara que no hi siguéssim per tal de veure-ho, ofereix una potent resposta als que afirmen que la manca de sentit és la conclusió necessària de la nostra finitud i transitorietat.
Produir ones concèntriques no necessàriament significa que el nostre nom o la nostra imatge vagin a sobreviure. (...) Els intents de preservar la identitat personal sempre són fútils. La transitorietat és permanent. El concepte d'ones concèntriques es refereix a deixar alguna cosa de la pròpia experiència de vida. Algun gest, algun bon consell, alguna guia, algun consol als altres, sabent-ho o no.
Irvin D. Yalom, Mirar al sol
* * *
Tenir presa vol dir no estar en el que cada moment s'ha de fer. Vol dir tenir el cap en un altre lloc, en una altra cosa, en el que vindrà [...] Hi ha cada vegada més persones que es passen els dies anant d'una banda a l'altra, sense parar mai, sense donar pau als peus, ni als tramvies, ni als autobusos, ni als taxis, i que, quan ens troben, ens diuen: tinc pressa, molta pressa, faig tard, m'esperen, ja ens veurem d'un moment a l'altre [...] I, al capdavall, no fan absolutament res. Es passen anys sense fer literalment res [...] i, així, el que s'anomena fer bé les coses no es produeix mai perquè la disposició mental s'hi oposa d'una manera maquinal [...] En realitat, és ja literalment impossible d'aturar-se en el que es fa, dedicar un mínim de lentitud en els successius moments del present, fer les coses ben fetes.
Josep Pla, OC (31, 336)



Algunes qüestions:
  • Tot funciona millor amb una certa activitat? Tant la ment com el cos ens ho reclamen?
  • Així, doncs, l'activitat és una de les claus del benestar físic i psicològic?
  • La ment i el cos ocupats ens allarga la vida?
  • Ha de ser, però, quan es tracta d'un actuar que ens atorga sentit?
  • O fins i tot, l'actuar per actuar, sempre és millor que l'apatia i la inacció?
  • Estar ocupats permanentment consultant els emails, els watsapps, facebook... ens fa sentir bé?
  • Hi ha formes d'estar ocupats postisses, artificials, neuròtiques que són com una escapatòria desesperada per evitar trobar-nos amb nosaltres mateixos?
  • El possible sentit de l'actuar acostuma a venir abans, durant o després de l'acció?
  • Diríem que un estrès sa i desitjable és aquell en què puntualment m'activo, però després em relaxo? 
  • I, per contra, un estrès insà seria aquell en què estic permanentment ansiós?
  • Si ens accelerem massa, si anem hiperactius, perdem la sensació de control, i ens podem posar maníacs?
  • Quan em sento bé i en tinc ganes, faig coses. És així habitualment? O més aviat, faig coses i em vénen ganes de fer coses? Què acostuma a venir abans, la motivació o l'acció?
  • A Ikigai, llibre de Francesc Miralles i Héctor Lozano, la gent no es jubila mai. És clar que la paraula jubilació, en el nostre sentit occidental, no existeix. Jubilar-se, aquí ve a dir acabar. I al Japó, indica més aviat un canvi d'aires, on procures estar ocupat en alguna cosa, i gairebé sempre fent la teva aportació a la comunitat. Què en penseu?
  • Com ho veieu aquest continuar aportant coses a la comunitat d'una manera no productiva?
  • Què us sembla això de procurar sentir-se un membre útil i actiu de la societat, i no un individu ja aparcat?
  • La dieta d'Ogimi consisteix en la llei del 80%; és a dir, quan menges i notes, sents, que estàs ja al 80%, deixes de menjar. És el que d'una manera habitual i majoritària practiquem per aquí?
  • V. Frankl no es va cansar mai de proclamar que quan la persona perd el sentit de la seva vida, emmalalteix. Si no tenim un per a què viure, se'ns enfonsa tot. Els habitants d'Ogimi sempre tenen un motiu per llevar-se al matí, alguna cosa que si ells no fan, quedarà per fer. Diríeu que aquest és un dels secrets si no d'una vida més llarga, d'una vida més plena?
  • V. Frankl també deia que allò que atorga sentit a una persona pot divergir molt del que li atorga a una altra. D'acord. Però també insistia en què siguin quin siguin les activitats capaces d'injectar un sentit a la nostra vida, totes es conjuguen amb el verb estimar. És això? 
  • Són activitats, doncs, en què l'aspecte més pròpiament productiu, si hi és, és només secundari. Hi coincidiu?
  • Pot ser que algú que realitza una feina pesada, sense cap al.licient i mal pagada, amb tot, sigui capaç de trobar-hi un sentit?
  • Voldrà dir això que s'hi hagi de resignar per sempre més? Voldrà dir que no s'ha de lluitar per defensar unes condicions laborals justes i més humanes?
  • Voldrà dir, però, que el sentit o no d'una activitat està més enllà de la pròpia activitat, què depèn força de la consciència amb què la realitzem?
  • Cal tenir un treball remunerat perquè la vida tingui sentit?
  • Quan tenim o estem patint una determinada situació vital complexa i que ens trasbalsa, per on començaríeu a gestionar-la d'una manera més funcional: pel que pensem, pel que sentim o per les accions i comportaments?
  • Una persona té el caràcter que té, o més aviat, el caràcter es forma i, per tant, és conseqüència del que hom fa? Podem, doncs, canviar el nostre caràcter directament?
  • Ens aniria bé, com a filosofia de fons, com a bona filosofia de fons, pensar que el món és un lloc imperfecte, que les persones també ho som, però que, amb tot, està ple de possibilitats de creixement i realització?
  • Caldria, doncs, interrogar-nos sobre quin és el nostre combustible existencial, què és allò, quin tipus d'activitats ens fan mantenir la passió per la vida?

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP