Fins a quin punt ens condiciona l'opinió dels altres?

La millor manera de venjar-te de la injúria és no assemblar-te a qui te la va inferir.

Marc Aureli

* * *

Es fa malbé un jove amb tota seguretat quan se li ensenya a apreciar més els que pensen com ell que els que pensen el contrari.

Friedrich Nietzsche, Aurora

* * *

Com més junts seiem, més difícil és que ens arribem a conèixer.

*

Els qui necessiten cabdills són aquells que no volen assumir responsabilitats ni pensar per si mateixos.

*

Podem arribar a entendre'ns els uns als altres, però d'interpretar-se només n'és capaç un mateix.

*

A la gent no els agraden els originals, s'estimen més tenir-ho tot de segona mà. El que és nou agrada només quan se serveix ben mastegat i transformat, retrinxat i ornamentat.

*

Quan tenim por d'algú és perquè a aquest algú li hem cedit poder sobre nosaltres.

*

Crec que no sóc responsable del sentit o de l'absurditat de la vida, però sí que sóc responsable del que faci amb la meva pròpia i única vida.

Hermann Hesse, Lectures per a minuts

* * *

Ningú no pot fer que et sentis infeliç si tu no li ho permets.

F. D. Roosevelt

* * *

Una persona deixa de ser jove quan ja no escull els seus enemics, quan s'acontenta amb els que té a mà.

E.M. Cioran, Silogismos de la amargura

*

Res no delata tant al vulgar com el seu rebuig a ser decepcionat.

E.M. Cioran, Silogismos de la amargura

Qüestions:

• Diu mentida aquell que afirma que l'opinió que tenen els altres sobre ell li és absolutament indiferent?
• És possible viure passant absolutament dels altres?
• És recomanable?
• Hi ha alguna mena de termómetre per mesurar quan cedim massa a l'opinió dels altres?
• En què diríeu que es pot notar?
• En els pobles petits, la pressió dels altres acostuma a ser més asfixiant?
  
• La imatge que projectem davant dels altres és obra nostra, o més aviat, són els altres els que fabriquen la seva pròpia versió?
• Podem sentir-nos del tot indefensos davant d'aquesta construcció aliena?
• I pot ser que, de vegades, actuem més per sintonitzar amb aquesta plantilla, que per contentar la nostra pròpia veu interior?
• Sense els altres seríem i viuríem més lliures?
• De vegades, cal canviar de lloc de viure, per poder tenir l'oportunitat de reinventar-nos, de refer la nostra vida?
• La pressió dels altres pot arribar a ofegar i a paralitzar la realització dels desitjos i il.lusions més potents?
• És més còmode acomodar-nos a la perspectiva dels altres?
• Costa cada cop més atrevir-se a tenir veu pròpia?
• És possible caure bé a tothom?
• És desitjable?
• És interessant tenir algun enemic?
• I quan ens sembla que no els tenim, és útil fabricar-ne algun?
• La dependència que tenim dels altres està en funció directament proporcional al grau de desconeixement que tenim de nosaltres mateixos?
• Com més fem dependre la nostra vida dels altres, la sensació de control que tenim és més gran o més petita?
• Prendre les nostres decisions al marge o fins i tot en contra de l'opinió i la perspectiva dels altres, fa la nostra vida més o menys atractiva i estimulant?
• Pot ser que persones que, en un moment de la nostra vida, van tenir un gran poder sobre nosaltres, a partir d'un moment determinat, deixen de tenir-lo, o sempre som esclaus de les mateixes persones?
  
• Trobeu que en la nostra societat hi ha una gran demanda de gurús?
• I què us fa pensar això?
• Assistir a una cafè filosòfic és un exercici anti-gurú?
  
• J.A. Marina diu que la falta de coratge, la covardia, és tot sovint resultat de la mandra i la comoditat. És per manca de coratge, és a dir, per mandra i comoditat, que ens deixem guiar tant pels altres?
  
• Trobeu que, avui en dia, i cada cop més, hi ha una mena d'obsessió per voler ser i aparèixer com a normal?
  
• I qui ho dicta o ho estableix allò que és ser normal?
• És de molt mala educació no pensar i actuar de forma políticament correcta?
  
• La por a ser jutjat pels altres és una de les pors més potents i difícils d'erradicar? Preferiríem passar qualsevol cosa abans de passar vergonya?
• Posar-nos vermells davant dels altres és una de les coses que ens fan més ràbia?
  
• La por a actuar o a parlar en públic és una por molt estesa?
• I com l'acostumem a combatre?
• Com és que quan, en plena natura, ens asseiem sota una arbre, i ens dediquem a contemplar el paisatge, experimentem una sensació de pau i de tranquil.litat?
  
• És veritat que hi ha persones hipersensibles i molt susceptibles davant qualsevol gest dels altres?
• Tot sovint se'ns enfada gent amb nosaltres sense que en siguem ben bé conscients del motiu, del gran mal que els hem causat?
• I quna ho detectem i intentem explicar-nos, la cosa acostuma a millorar o a empitjorar?
  
• És possible agradar i estar bé amb tothom?
• Cercar desesperadament i obsessivament l'aprovació dels altres, com acostuma a acabar?
• Caure bé, pot esdevenir-se una autèntica obsessió?
  
• És del tot impossible ser feliç sense comptar amb l'aprovació dels altres?
• És pot comptar amb el beneplàcit de gairebé tothom, i amb tot, sentir-nos profundament insatisfets? Es pot tenir molt èxit davant dels altres i molt poc davant de nosaltres mateixos?
  
• Acostumem a donar massa importància al judici -als judicis- que fan de nosaltres persones que pràcticament no ens coneixen o que ens coneixen molt poc?
• Alguns comentaris poden arribar realment a enfonsar-nos?
• Un judici negatiu expressat de forma amable no ens dol tant? O més?
• Quan el judici negatiu ens el fa una persona amb qui tenim vincles d'estimació, ens dol infinitament més?
• Quan estem passant per una temporada dolenta, qualsevol petita observació ens pot arribar a desmuntar?
  
• Ens molesta molt que els altres ens valorin, ens jutgin, sense haver-los-ho demanat?
• Tenim molta tendència a fer-ho?
• Costa molt escoltar sense fer sentir la nostra opinió?
• Com és que en sabem tant de solucionar la vida dels altres?
  
• Què acostuma a passar quan la nostra vida s'adapta més a l'opinió dels altres que a la nostra?
• Intentar ocultar sistemàticament els nostres punts febles davant dels altres ens revaloritza als seus ulls?
• Quan ho intentem, solem aconseguir-ho?
• Ens eduquen massa per a aparentar el que no som? Ens eduquen massa per intentar sempre amagar les nostres febleses, les nostres debilitats?
• I aquesta feina d'ocultació sistemàtica ens enforteix o ens debilita?
  
• Preferim sentir el que realment pensen els altres de nosaltres, o que ens menteixin una mica ja ens està bé?
• Seria possible la convivència humana sense un mínim de mentides?
• Què dol més d'un fracàs, el fracàs, o que els altres se n'assabentin?
• Si tinguéssim la seguretat que els altres no poguessin assabentar-se mai dels nostres errors, seríem més agosarats del que som? Seríem més imaginatius en els afers de la nostra vida?
  
• Ser capaços de riure'ns, de nosaltres mateixos, acostuma a ser la millor defensa davant els possibles atacs dels altres?
• Com més gran ens fem, la valoració que fem de la nostra vida, el nostre nivell de satisfacció, depèn més o menys de la valoració que rebem dels altres? Depèn molt més o molt menys que quan érem més joves?
• Podríem dir que, com més grans ens fem, l'autojudici va desplaçant cada cop més el judici dels altres?
• Us sembla que la por a l'opinió dels altres, a ser jutjat pels altres, és la causa en moltes persones del seu aïllament?
• Aïllar-nos ens fa ser encara més hipersensibles als comentaris del altres?
• Quan les opinions dels altres són expressades a través d'un diàleg respectuós, i ens descobreixen noves perspectives, com les valorem?
• En la qüestió de les opinions compta més el com que el què? En som ben bé conscients d'això?
• Gràcies als altres, de vegades hi veiem més clar?
• El com i el mitjà a través del qual accedim als punts de vista d'altra gent condiciona molt la nostra receptivitat? És molt diferent sentir-se censurat i recriminat pel missatge d'un llibre que per la conversa amb algú?
• Quan detectem que la nostra visió de les coses no coincideix o va en contra del corrent d'opinió majoritari, acostumem a callar?
• La gent que viu i s'alimenta exclusivament d'opinions majoritàries, d'opinions mediàtiques, d'allò que hom dóna per descomptat ens resulten interessants? O insuportables?
• I davant d'això, ens autocensurem més del que desitjaríem?
• Com ens sentim quan necessitem sentir el parer d'algú, i aquest, pel que sigui, ens el nega?
• Com coneixem millor les persones, per les respostes que ens donen o per les preguntes, pels dubtes, pels interrogants que es plantegen?
• Quan demanem l'opinió d'algú què preferim: que ens digui la veritat sobre la qüestió tractada, o que siguin honestos?
• Pot ser que, tot sovint, passéssim hores i hores intercanviant punts de vista realment no sentits com a propis?